Llúdries

(S'ha redirigit des de: Llúdriga)
Per a altres significats, vegeu «Llúdria comuna».

Les llúdries o llúdrigues (Lutrinae) són una subfamília de la família dels mustèlids.[1] N'hi ha set gèneres vivents, que en total inclouen tretze espècies. Se senten més a gust a l'aigua que a terra ferma. Són mamífers carnívors que viuen al medi aquàtic.

Infotaula d'ésser viuLlúdries
Lutrinae Modifica el valor a Wikidata

Llúdries Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaMustelidae
SubfamíliaLutrinae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1838
Gèneres

Descripció modifica

El mascle sol ser més gros que la femella. Sol viure entre 8 i 15 anys. Posseïxen una dentadura de 36 dents, amb 6 incisives a la mandíbula superior i inferior. A les seves potes hi tenen cinc dits amb ungles, a les davanteres d'uns 6 a 7 cm de llarg i 5 o 6 d'ample i a les del darrere d'uns 6 a 9 cm, amb membranes interdigitals que ajuden en el seu desplaçament aquàtic.

Tenen una pell impermeable i que els permet conservar la calor del seu cos. Són grans nedadores i poden clausurar les seves fosses nasals sota l'aigua i romandre submergides fins a sis minuts sense sortir a la superfície per respirar. Executen un moviment de potes i cua, de dalt a baix, quan es desplacen per l'aigua a gran velocitat. Solament utilitzen els seus membres davanters quan neden lentament. En l'aigua poden arribar a velocitats de fins a 12 km/h.

Les llúdrigues de riu s'alimenten de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics que cacen amb la seva boca. En canvi, les llúdrigues tropicals d'Àsia i Àfrica, furguen el fang del fons dels rius amb les seves sensibles potes davanteres a la recerca del seu aliment: gambetes, crancs i altres similars.

La llúdriga entra en zel en qualsevol època de l'any, no obstant això la seva reproducció és lenta i irregular, encara que s'observen major quantitat de parts durant la primavera. De cadascun d'ells poden resultar dues o tres criatures, que neixen cegues i sense dents. El seu període de lactància és d'uns dos mesos, abandonen el territori matern després d'aproximadament un any, llavors comencen a vagar fins a establir el seu propi territori, cosa que fan efectiu aproximadament després de dos anys d'haver nascut.

Distribució modifica

La llúdria comuna (Lutra lutra) és indígena a Europa, Àfrica i Àsia. Als Països Catalans és una espècie amenaçada.[1] Fins a principis dels anys 1970 a Espanya la Junta de extinción de Alimañas pagava per cada animal mort, alhora que el 1973 es va constatar el perill d'extinció, l'espècie va ser protegida i la seva caça prohibida.[2] La població de llúdries es mantenia als afluents de l'Ebre, on s'havia conservat, per exemple al Matarranya, i actualment està retornant al propi riu Ebre.[3] Extinta al nord-est de Catalunya, un programa de reintroducció als aiguamolls amb una població importada d'Extremadura va ser exitós, tot i fora de la reserva natural.[4] El 2017 per primera vegada va tornar a l'Onyar.[5]

Enfront de les costes occidentals de Nord-amèrica viuen les llúdrigues marines que atrapen les seves preses amb les potes davanteres: peixos de moviments lents i animals amb petxina, com l'eriçó de mar i mol·luscs. Són força intel·ligents, per exemple, prenen una pedra del fons del mar i, nedant de cap per amunt, la col·loquen sobre el seu pit i copegen les petxines fins a partir-les, són a més dels primats, els únics mamífers que utilitzen algun tipus d'eina.

Gèneres i espècies[2] modifica

Nom científic
Gènere espècie
nom vulgar distribució longitud (m) status
Aonyx capensis llúdria del Cap Àfrica 1,2-1,6 LC
A. congicus Àfrica occidental i central 1,2-1,6 DD
A. cinerea llúdria d'ungles curtes oriental Àsia 0,6-0,9 NT
Enhydra lutris llúdria marina NE Àsia, NO Amèrica 0,7-1,6 EN
Pteronura brasiliensis llúdria gegant Sud-amèrica 1,4-2,0 EN
Lontra canadensis llúdria del Canadà Nord-amèrica 1,0-1,5 LC
L. felina Llúdria costanera sud-americana Sud-amèrica 0,9-1,2 EN
L. longicaudis llúdria cuallarga Amèrica 0,9-1,4 DD
L. provocax llúdria de Xile Sud-amèrica 1,0-1,2 EN
Lutra maculicollis llúdria de coll tacat Àfrica 0,9-1,2 LC
L.  sumatrana llúdria de Sumatra SE Àsia 1,0-1,3 DD
L. lutra llúdria comuna,
llúdriga, llúdrica eurasiàtica
Europa, Àsia i N Àfrica 0,9-1,4 NT
L. perspicillata llúdria de l'Índia SE Àsia 1,1-1,3 VU
Categories de la Llista Vermella de la UICN: EX (extinta), CR (en perill crític), EN (en perill),
VU (vulnerable), NT (gairebé amenaçada), LC (preocupació menor) i DD (dades insuficients).

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llúdries
  1. 1,0 1,1 «Llúdries». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Saavedra, Deli. El retorn de la llúdriga Història de la reintroducció de la llúdriga als Aiguamolls de l'Empordà i conques dels rius Muga i Fluvià. Barcelona: Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya, 2006, p. 12 (Manuals tècnics i pràctics de la Fundació Territori i Paisatge. Col·lecció Gestionar per Conservar.).  Arxivat 2016-08-03 a Wayback Machine.
  3. Berbís, Sílvia «La reserva natural de Sebes grava a Flix com les llúdrigues mengen silurs». Aguaita.cat, 03-09-2014. «Certifica que el mamífer reaparegut en este tram del riu Ebre és un depredador del silur de mida petita»
  4. «Un projecte d'estudi dels mustèlids amenaçats rep el premi Gavarres 2015». El Punt Avui, 29-11-2015, pàg. 16.
  5. E.C, L.A. / «Sorpresa a Girona per una llúdriga a l'Onyar». El Punt Avui, 23-02-2017, pàg. 8.
  6. Koepfli, KP; Deere, KA; Slater, GJ; et al «Multigene phylogeny of the Mustelidae: resolving relationships, tempo and biogeographic history of a mammalian adaptive radiation». BMC Biol., 6, 1, 2008, pàg. 4–5. DOI: 10.1186/1741-7007-6-10. PMC: 2276185. PMID: 18275614.
  7. Bininda-Emonds, OR; Gittleman, JL; Purvis, A «Building large trees by combining phylogenetic information: a complete phylogeny of the extant Carnivora (Mammalia)» (en anglès). Biological Review of the Cambridge Philosophical Society, 74, 2, 1999, pàg. 143–75. DOI: 10.1017/S0006323199005307. PMID: 10396181.