El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank = 'Monestir Negre', o "Գեղամա ծով" transcrit Gelamai; en turcGokcha, Goktscha, Gokçe Tengiz, Gökçe Goñ o Gökçe Deniz) és el llac més gran d'Armènia a la província oriental de Gelarquniq. Rep 28 rius i el Hradzan s'emporta l'aigua cap a l'Araxes. Té una superfície original de 1.360 km² (el 5% de la superfície de la República d'Armènia) i un volum de 58 km³. Mesura 260 km de perímetre i està a 1.950 sobre el nivell del mar. El monument més famós de la rodalia és el monestir de Sevanavank prop de la ciutat de Sevan. Un altre monestir és Hayrivanq, més al sud.
El 1933 es va posar en marxa un projecte per reduir-lo i aprofitar-hi les terres, treballs que van acabar el 1949; però el projecte fou revisat a la mort de Stalin el 1956 i el 1962 es va rebaixar fins a 18 metres (inicialment n'eren previstos 55), però després va seguir baixant. Els treballs subsegüents iniciats el 1981 van quedar parats vers el 1989 a causa de la guerra amb l'Azerbaidjan per l'Alt Karabakh. El 2003 es van acabar els treballs i es va deixar el nivell a 20 metres per sota del seu nivell originari, però amb tendència a pujar. La superfície actual n'és de 940 km².
) × 78 (
) km 
