Llagosta salamenya
La llagosta salamenya o rosada[2] (Palinurus mauritanicus) és una espècie de crustaci decàpode de la família Palinuridae. És menys apreciada pels consumidors que la llagosta comuna (Palinurus elephas).
Palinurus mauritanicus  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170035 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Subfílum | Crustacea |
| Classe | Malacostraca |
| Ordre | Decapoda |
| Infraordre | Achelata |
| Família | Palinuridae |
| Gènere | Palinurus |
| Espècie | Palinurus mauritanicus Gruvel, 1911 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Descripción modifica
La llagosta salamenya difereix de la llagosta comuna (Palinurus elephas) perquè el seu primer parell de potes caminadores (pereiopodis) són més primes que els altres pereiopodis.[3] Poden arribar, com a mínim, als 21 anys.[4]
Distribució i hàbitat modifica
Des del sud-oest d'Irlanda a l'oest del Mediterrani fins a Sicília però no en el mar Adriàtic i a la costa occidental africana fins a Senegal. Palinurus mauritanicus i Palinurus elephas, són les úniques espècies de la família Palinuridae que es troben tant a l'oceà Atlàntic com al Mediterrani.
Es troba en fons de mar fangosos o rocosos en aigües més profundes de 200 metres, la majoria entre 200 i 400 m.[5]
Dieta modifica
Palinurus mauritanicus menja la carronya de peixos morts però també mol·luscs vius, altres crustacis, poliquets i equinoderms.
Reproducció modifica
L'època de cria és de finals d'estiu fins a la tardor. Les femelles porten 60.000 ous, les seves larves, conegudes com a fil·losomes, són part del plàncton.
Referències modifica
- ↑ Lipke B. Holthuis. «Palinuus mauritanicus». A: FAO Species Catalogue, Volume 13. Marine Lobsters of the World. Food and Agriculture Organization, 1991 (FAO Fisheries Synopsis No. 125). ISBN 92-5-103027-8 [Consulta: 7 gener 2011].
- ↑ «Els eucàrides decàpodes: crancs, gambes i afins | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ Groeneveld, Johan C.; Goi, Raquel; Latrouite, Daniel. Palinurus Species. Oxford (Regne Unit): Blackwell Publishing Ltd, p. 385–411.
- ↑ Maigret, J. Contribution à l'étude des langoustes de la côte occidentale de l'Afrique (en francès). Aix-Marseille University, 1978, p. 264 pp.
- ↑ Postel, E. «Langoustes de la zone intertropical africaine» (en francès). Mémoires de l'Institut Fondamental de l'Afrique Noire, 77, 1966, pàg. 397–474.