Llampuga borda

La llampuga borda o el llampugó (Coryphaena equiselis) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels perciformes.[2]

Infotaula d'ésser viuLlampuga borda
Coryphaena equiselis Modifica el valor a Wikidata
Coryphaena equiselis.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN170350 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCarangiformes
FamíliaCoryphaenidae
GènereCoryphaena
EspècieCoryphaena equiselis Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Coryphaena aurata (Rafinesque, 1810)
  • Coryphaena azorica (Valenciennes, 1833)
  • Coryphaena equisetis (Linnaeus, 1758)
  • Coryphaena lessonii (Valenciennes, 1833)
  • Lampugus neapolitanus (Valenciennes, 1833)
  • Lampugus punctulatus (Valenciennes, 1833)[1]

DescripcióModifica

  • Fa 127 cm de llargària màxima, tot i que la longitud més comuna és de 50.
  • Cos allargat i comprimit.
  • Dents àmplies, quadrades i en bandes a les mandíbules i als costats del cel de la boca.
  • Aleta dorsal llarga amb 48-55 radis.
  • Aleta anal amb un eix convex.
  • Nombre de vèrtebres: 33.
  • Els individus vius presenten, a la part superior del cos, un color blau verdós brillant, mentre que quan són morts és gris amb reflexos verds. Els costats presenten reflexos daurats i nombroses taques negres. Els exemplars immadurs tenen la cua amb vores blanques i les aletes pèlviques sense pigmentació.[3][4][5][6][7]

ReproduccióModifica

La fecundació és externa i els ous i les larves són pelàgics.[4][8][9][10][11]

AlimentacióModifica

Menja peixets, crustacis pelàgics, calamars, polps i sípies.[12][4][13]

DepredadorsModifica

Els seus principals depredadors són les tonyines (com ara, la tonyina d'aleta groga -Thunnus albacares-), els taurons, els marlins i les aus marines (Sterna fuscata als Estats Units).[14][15]

HàbitatModifica

És una espècie pelàgica, oceanòdroma, marina i de clima subtropical (48°N-48°S, 180°W-180°E). És molt rara de trobar en aigües de menys de 24 °C de temperatura a la superfície.[16][17][18]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a tots els oceans i mars de clima tropical i subtropical.[16]

CostumsModifica

Normalment, forma moles, segueix els vaixells i acostuma a situar-se a sota d'objectes flotants.[19][12]

LongevitatModifica

La seua esperança de vida és de 4 anys.[20]

Ús comercial i esportiuModifica

És pescada amb curricà, es comercialitza fresca i la seua carn és de qualitat excel·lent. Al nord de Sud-amèrica és considerada com un bon trofeu esportiu.[12][21][22][23]

ObservacionsModifica

És inofensiva per als humans.[16]

ReferènciesModifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Palko, B.J., G.L. Beardsley i W.J. Richards, 1982. Synopsis of the biological data on dolphin-fishes, Coryphaena hippurus Linnaeus and Coryphaena equiselis Linnaeus. FAO Fish. Synop. (130); NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. (443).
  4. 4,0 4,1 4,2 Discover Life (anglès)
  5. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  6. Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
  7. Collette, B.B., 1969. Vertebral numbers and identification of the two species of dolphin (Coryphaena). Copeia 1969(3):630-631.
  8. Marine Species Identification Portal (anglès)
  9. Collette, B.B., 1986. Coryphaenidae. p. 845-846. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean, Volum 2. UNESCO, París.
  10. Castro, J.J., J.A. Santiago, V. Hernández-García i C. Pla, 1999. Growth and reproduction of the dolphinfish (Coryphaena equiselis and Coryphaena hippurus) in the Canary Islands, Central-East Atlantic (preliminary results). Sci. Mar. 63(3-4):317-325. «Enllaç».
  11. Breder, C. M.; Rosen, D. E. Modes of Reproduction in Fishes (en anglès). Museu Americà d'Història Natural, 1966. 
  12. 12,0 12,1 12,2 World Register of Marine Species (anglès)
  13. Collette, B.B., 1995. Coryphaenidae. Dorados. p. 1036-1038. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  14. ZipCodeZoo (anglès)
  15. FishBase (anglès)
  16. 16,0 16,1 16,2 FishBase (anglès)
  17. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  18. Florida Museum of Natural History Arxivat 2010-07-17 a Wayback Machine. (anglès)
  19. Hunter, J. R. i Mitchell, C. T., 1966. Association of fishes with flotsam in the offshore waters of Central America. Fishery Bulletin, Vol. 66. Pàgines 13-29.
  20. Palko, B.J., G.L. Beardsley i W.J. Richards, 1982.
  21. Edwards, A., 1990. Fish and fisheries of Saint Helena Island. Centre for Tropical Coastal Management Studies, University of Newcastle upon Tyne, Anglaterra.
  22. Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
  23. Animal Pictures Archive[Enllaç no actiu] (anglès)

Enllaços externsModifica