Obre el menú principal

Llançà és un municipi de la Costa Brava nord, a la comarca de l'Alt Empordà. És al nord del Cap de Creus.

Infotaula de geografia políticaLlançà
Bandera de Llançà Escut de Llançà
Bandera de Llançà Escut de Llançà
Llançà.JPG
Vista del Port de Llançà

Localització
Localització de Llançà.png
 42° 22′ 00″ N, 3° 09′ 09″ E / 42.366666666667°N,3.1525°E / 42.366666666667; 3.1525
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques gironines
ComarcaAlt Empordà
Població
Total 4.868 (2018)
• Densitat 173,86 hab/km²
Llar 69 (1553)
Gentilici llançanenc, llançanenca
Geografia
Superfície 28 km²
Banyat per Mar Mediterrània
Altitud 4 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Francesc Guisset Lagresa (15 juny 2019) (2019)
Identificador descriptiu
Codi postal 17490
Fus horari
Codi de municipi INE 17092
Codi territorial IDESCAT 170926
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

Està envoltat de parcs naturals: el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i el Parc Natural del Cap de Creus. Limita amb Colera al nord, Vilamaniscle i Garriguella l'oest, La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) al sud, i amb el mar Mediterrani a l'est.

Platges:

  • Platja Petita del Futaner
  • Platja Gran del Futaner
  • Platja de Bramant
  • Platja de Canyelles
  • Platja del Cros
  • Platja Sota d'en Canals
  • Platja de Grifeu
  • Platja Sota del Parador
  • Platja de l'Alguer
  • Platja Sant Jordi
  • Platja de l'Argilera
  • Platja del Port
  • Platja la Gola
  • Platja de les Carboneres
  • Platja de l'Embarril
  • Platja del Morer
  • Platja de les Titarolites
  • Platja de la Farella
  • Platja de la Farella del Mig
  • Platja de les Tonyines
  • Platja del Motlló
  • Platja del Cau del Llop
 
Vistes panoràmiques de Llançà

HistòriaModifica

El territori del municipi de Llançà està habitat des de temps prehistòrics, com ho demostren diferents vestigis arqueològics, com ara el dolmen del puig d'Esquers i el de la Tomba de l'Abat.[1]

A la Segona Guerra Púnica, les tropes de l'exèrcit romà, comandades pels germans Publi i Gneu Corneli Escipió, van desembarcar a Empúries ),[2] amb lafinalitat estratègica de tallar el subministrament a l'exèrcit d'Anníbal Barca que pretenia conquerir la república romana.

El 862 Deciana fou abandonada i traslladada cap a l'interior, prop de la costa però oculta des del mar, on ara és la vila, per amagar-se dels pirates sarraïns.[3] El 1344 el comte Ramon Berenguer I d'Empúries va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que donaven suport al rei d'Aragó Pere el Cerimoniós. El 1692, arran d'un naufragi, es va construir la capella del Port.

El segle XVIII l'economia coneix un gran creixement amb la producció i l'exportació de vi i oli. A mitjan segle es construeix el temple parroquial de sant Vicenç i s'urbanitzen els voltants. L'estrena, el 20 de gener del 1878 de l'estació del ferrocarril a la línia entre Girona i Portbou va inaugurar el desenvolupament del turisme als inicis, sobretot d'estiuejants des de Figueres.[4] Fins a l'arribada del turisme la dècada del 1960, al port hi havia algunes barraques de pescadors i prou. El 1991 va ser nomenada ciutat pubilla de la sardana.

DemografiaModifica

 
Platja de Llançà
Entitat de població Habitants
Valleta 23
el Port 1.661
Llançà 3.456
 
Port de Llançà
Evolució demogràfica
1497155317871887190019201950197020102018
54691.3221.8131.8292.1641.7132.6825.2144.868
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)
 
 
Plaça Major de la Vila

Administració i políticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Josep Maria Salvatella
 
CIU 19/04/1979 --
1983 - 1987 Josep Maria Salvatella
 
CIU 28/05/1983 --
1987 - 1991 Josep Maria Salvatella
 
CIU 30/06/1987 --
1991 - 1995 Josep Maria Salvatella
 
CIU 15/06/1991 --
1995 - 1999 Josep Maria Salvatella
 
CIU 17/06/1995 --
1999 - 2003 Josep Maria Salvatella
 
 CIU 03/07/1999 --
2003 - 2007 Pere Vila Fulcarà
 
CIU 14/06/2003 --
2007 - 2011 Pere Vila Fulcarà
 
CIU 16/06/2007 --
2011 - 2015 Pere Vila Fulcarà
 
CIU 11/06/2011 --
2015 - 2019 Guillem Cusí i Batlle
 
Esquerra Republicana 13/06/2015 --
Des de 2019 Pere Vila Fulcarà
 
PDeCAT 15/06/2019 --

Llocs d'interèsModifica

  • Església de Sant Vicenç. Segle XVIII, construïda sobre restes de l'antic castell de l'abat.
  • Sant Martí de Vallmala o de Fontanet, preromànic.
  • Sant Silvestre de Valleta, segle IX.
  • Capella de la Mare de Déu del Port.
  • Sant Genís del Terrer.
  • Torre romànica, segle XIII.
  • Arbre de la Llibertat, plantat a la plaça el 1870.
  • Illot del Castellar. És el punt més oriental del municipi. Està unit a terra ferma per un vial artificial.
  •  
    Capella del Port
    Dolmen del puig d'Esquers.
  • Dolmen del Passatge o Tomba de l'Abat.
  • Búnquer "Argilera", 1944-1949.
  • Tamariu de Grifeu.
  • Búnquer de "Cap de Ras", 1944-1949.
  • Sòcol de pedra de l'arbre de la plaça, s.XVII.
  • Palau de l'Abat, construcció primitiva s.XI.
  • Torre de l'Homenatge, s.XII-XIV.
  • Refugi "Plaça de la República", 1938-1939.
  • Molí de Vent "la Torre", s.XVII.
  •  
    Platja de la Gola, vistes des de l'Illot del Castellar.
    Camí de ronda Llançà-Port de la Selva.
  • Zona natural del Cap de Ras.
 
Església de Sant Vicenç

Cultura i festesModifica

  • Museu de l'aquarel·la - Fundació Martínez Lozano.[5]
  • Festa major d'hivern de Sant Vicenç. Es celebra el 22 de gener.
  • Festa major d'estiu. Es celebra a l'agost.
  • Festa del Port. Es celebra per la Mare de Déu del Carme, el 16 de juliol.
  • Carnaval, es celebra al febrer.
  • Festa d'homenatge a la vellesa.
  • Festival d'Arts Escèniques a l'Aire Lliure, es celebra al juliol.
  • Jornades Gastronòmiques, es celebra al juny.
  • Fira de Mar, es celebra a finals d'agost.

Llançanencs il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Tarrús, Josep; Badia, Joan; Bofarrull, Benjamí; Carreras, Enric; Piñero, Dídac. Dòlmens i menhirs: 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i el Vallespir oriental. Segona edició. Figueres: Brau, edicions, 1996, p. 109 (Guies del Patrimoni Comarcal). 
  2. «Història». Ajuntament de Llançà, s.d. [Consulta: maig del 2016].
  3. Empordàguia
  4. Bernils, Josep Maria «Cent anys del ferrocarril a Figueres». Annals empordanesos, 1997, pàg. 94, 99, 100.
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica