Lleó Fontova i Mareca

Lleó Fontova i Mareca
Biografia
Naixement	1838 ; Barcelona
Mort	28 desembre 1890 (51/52 anys); Barcelona
Activitat
Ocupació	dramaturg, actor
Família
Fills	Conrad Abelard Fontova i Planes, Caterina Fontova, Lleó Fontova i Planes

Lleó Fontova i Mareca (Barcelona, 1838 - Barcelona, 28 de desembre de 1890^[1]) va ser un actor i autor teatral català. Destacà més en la faceta d'actor, essent un dels referents de l'època i actuant en una gran quantitat d'obres escrites per Frederic Soler -Pitarra-.^[2]

Biografia

Casat amb Catalina Planes amb qui va tenir tres fils.^[3] La seva filla Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, 1924) va ser actriu. Els seus dos fills van ser músics: en Lleó (1875 - 1949) i en Conrad Abelard Fontova i Planes (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, 1923). Aquest darrer estudià amb Vidiella i Pedrell abans d'emigrar a Buenos Aires (1897), on fundà l'"Instituto Musical Fontova" (1904), juntament amb el seu germà, i hi va exercir la composició.

Va dirigir el Teatre del Bon Retir.

Va morir el 28 de desembre de 1890 a conseqüència d'una insuficiència de la vàlvula mitral, segons la inscripció de defunció.^[1]

Trajectòria professional

Començà en el món del teatre actuant al Teatre dels Camps Elisis amb el pseudònim de Fontseca. Mantenia una estreta relació amb Pitarra i és amb ell i Joaquim Dimas els que van fundar la companyia teatral “La Gata”, el 1864, i més tard, la companyia Teatre Català.^[2] El 1890 per problemes de salut abandonà la companyia Teatre Català, tot i que encara actuà al Teatre Novedades. El mateix any Santiago Rusiñol va escriure expressament per a ell, el monòleg L'home de l'orgue.^[2]

Actor

1865

28 d'abril. El castell dels tres dragons de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Ganyota)
8 de juliol. Les carbasses de Mont-roig de Frederic Soler, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper d'Anton)
7 d'agost. Liceistes i "Cruzados" de Frederic Soler i d'Enric Carreras, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Don Ambròs)
2 de desembre. Un mercat de Calaf de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Cosme.)

1866

Lleó Fontova actuant de Bernat al drama en tres actes Les joies de la Roser d'en Pitarra. Publicació de La Escena Catalana l'any 1918
2 de gener. En Joan Doneta de Sefarí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) i d'Enric Carreras (un altre pseudònim del mateix Frederic Soler), estrenat al teatre de l'Odèon. (en el paper de Senyor Joan).
1 de març. Els herois i les grandeses de Frederic Soler. Estrenat al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper d'Hipòlit, esclau).
6 d'abril. Les joies de la Roser de Frederic Soler. Estrenat al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bernat).
30 de juliol. O rei o res! de Frederic Soler. Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Ciutada 1r).
4 d'octubre. Si us plau per força de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Quim).
4 d'octubre. Coses de l'oncle!, de Frederic Soler, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Don Pau).
18 d'octubre. Un pa com unes hòsties, original de Marçal Busquets, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bartomeu).
20 de desembre. Les modes, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Pere.)

1867

3 d'octubre. La rosa blanca de Frederic Soler. (en el paper de Lluc).

1868

8 d'octubre. Les francesilles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Climent)

1869

15 de març. El virolet de Sant Guim d'Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Ramon)
7 d'octubre. La bala de vidre de Frederic soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Ventura)
12 de novembre. Els càntirs de Vilafranca de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1870

17 de març. El collaret de perles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Benet).
15 de desembre. Els egoistes de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper d'Senyor Ignasi)

1871

23 de gener. Un ciri trencat de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Geroni).
28 de setembre. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
17 d'octubre. Cafè i copa de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.
14 de novembre. En el paper de Benet a l'obra El rector de Vallfogona de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1872

28 d'octubre. La dida, original de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea. (en el paper de Roc)

1874

16 d'abril. El ferrer de tall de Frederic Soler. Estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Boi, l'esquerrà)

1876

7 de desembre. Cura de moro de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1877

22 de febrer. Senyora i majora de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Moliner.)

1878

8 de gener. El contramestre original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de L'ofegat.)
7 de març. La mà freda, original de Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Llorenç.)
27 de juliol. El mestre de minyons de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper de Senyor Colom, mestre.)
3 d'agost. La campana de Sant Llop de Frederic Soler. Estrenada al teatre del Bon Retir de Barcelona. (en el paper de Gervasi).
14 d'agost. De Nadal a Sant Esteve, original de Joan Molas i Casas, estrenada al teatre del teatre del Bon Retir de Barcelona (en el paper de Senyor Esteve.)

1879

1 d'abril. Cofis i Mofis, original de Josep Feliu i Codina, estrenada al Teatre Romea. (en el paper de Platxèria.)
28 octubre. De mort a vida, original de Joaquim Riera i Bertran. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Pepet.)
8 de desembre. La mà de l'anglès de Frederic Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea.

1880

15 de gener. Ral per duro, original de Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Oleguer.)
23 de març. El forn del rei de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Janot.)
10 d'octubre. La volva d'or de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sadurní)
9 de novembre. El dir de la gent de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Senyor Cantarell.)

1881

6 de desembre. Cèrcol de bóta, escrita per Joan Molas i Casas i estrenada al Teatre Romea. (en el paper de L'Esquirol, fadrí de la casa).
20 de desembre. En el paper de Senyor Vicenç a l'obra El mas perdut de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1882

En el transcurs d'aquest any la seva companyia estrenà l'obra d'Alfons Solà i Xancó, La Creu Trencada^[4]

1884

16 d'octubre. El trinc de l'or de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.

1885

29 de gener. Sota terra de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Fura, 60 anys).

1886

15 d'abril. El pubill, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea (en el paper de Serafí)
2 de maig. El rústic "Bertoldo" de Frederic Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea.
21 de maig. El lliri d'aigua de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
7 d'octubre. L'hereuet de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sever)
21 d'octubre. Un pis a l'Eixample de Josep Feliu i Codina, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Feliu)

1887

8 de març. La vivor de l'estornell, original de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Batlle).
8 de maig. "Bertoldino" de Frederci Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas
17 de novembre. L'espurna de Joaquim Riera i Bertran, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Francisco)

1890

14 d'octubre. Sogra i nora, original de Josep Pin i Soler, estrenada al teatre Novetats de Barcelona (en el paper de Bartomeu.)

Autor teatral

1866. L'orgue de raons
1866. La por guarda la vinya
1880. 505^[2]
1883. Un tarit-tarot^[2]
1884. Vuits i nous^[2]
1885. La raó del pont de Lleida^[2]
1888. La gran diada^[2]

Fons

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva una part del fons de l'actor, on es poden trobar fotografies de les seves interpretacions, i fins i tot, cartes de condol per la seva mort.^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 9312.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 «Fontova i Mareca, Lleó». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 21 juny 2012].
↑ Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 75. ISBN 9788497663830.
↑ Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)
↑ Escena digital - Fons Lleó Fontova i Mareca

Enllaços externs

«Lleó Fontova i Mareca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1890, número de registre 9312.

[CDMAE-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 ^2,6 ^2,7 «Fontova i Mareca, Lleó». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2011. [Consulta: 21 juny 2012].

[3] Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 75. ISBN 9788497663830.

[Editorial_Barcanova-4] Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)

[5] Escena digital - Fons Lleó Fontova i Mareca

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]