Obre el menú principal

Lleó Fontova i Mareca (Barcelona, 1838 - Barcelona, 1890) va ser un actor i autor teatral català. Destacà més en la faceta d'actor, essent un dels referents de l'època i actuant en una gran quantitat d'obres escrites per Frederic Soler -Pitarra-.[1]

Infotaula de personaLleó Fontova i Mareca
Lleó Fontova i Mareca.jpg
Biografia
Naixement 1838
Barcelona
Mort 1890 (51/52 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Dramaturg i actor
Modifica les dades a Wikidata
Monument a Lleó Fontova al parc de la Ciutadella

Contingut

BiografiaModifica

Casat amb Catalina Planes amb qui va tenir tres fils.[2] La seva filla Caterina Fontova i Planes (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, 1924) va ser actriu. Els seus dos fills van ser músics: en Lleó (1875 - 1949) i en Conrad Abelard Fontova i Planes (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, 1923). Aquest darrer estudià amb Vidiella i Pedrell abans d'emigrar a Buenos Aires (1897), on fundà l'"Instituto Musical Fontova" (1904), juntament amb el seu germà, i hi va exercir la composició.

Va dirigir el Teatre del Bon Retir.

Trajectòria professionalModifica

Començà en el món del teatre actuant al Teatre dels Camps Elisis amb el pseudònim de Fontseca. Mantenia una estreta relació amb Pitarra i és amb ell i Joaquim Dimas els que van fundar la companyia teatral “La Gata”, el 1864, i més tard, la companyia Teatre Català.[1] El 1890 per problemes de salut abandonà la companyia Teatre Català, tot i que encara actuà al Teatre Novedades. El mateix any Santiago Rusiñol va escriure expressament per a ell, el monòleg L'home de l'orgue.[1]

ActorModifica

1865

  • 28 d'abril. El castell dels tres dragons de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Ganyota)
  • 8 de juliol. Les carbasses de Mont-roig de Frederic Soler, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper d'Anton)
  • 7 d'agost. Liceistes i "Cruzados" de Frederic Soler i d'Enric Carreras, estrenada al teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Don Ambròs)
  • 2 de desembre. Un mercat de Calaf de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Cosme.)

1866

  • 2 de gener. En Joan Doneta de Sefarí Pitarra (pseudònim de Frederic Soler) i d'Enric Carreras (un altre pseudònim del mateix Frederic Soler), estrenat al teatre de l'Odèon. (en el paper de Senyor Joan).
  • 1 de març. Els herois i les grandeses de Frederic Soler. Estrenat al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper d'Hipòlit, esclau).
  • 6 d'abril. Les joies de la Roser de Frederic Soler. Estrenat al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bernat).
  • 30 de juliol. O rei o res! de Frederic Soler. Estrenada al Teatre de Varietats de Barcelona. (en el paper de Ciutada 1r).
  • 4 d'octubre. Si us plau per força de Frederic Soler. Estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Sr. Quim).
  • 4 d'octubre. Coses de l'oncle!, de Frederic Soler, estrenada al Teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Don Pau).
  • 18 d'octubre. Un pa com unes hòsties, original de Marçal Busquets, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona. (en el paper de Bartomeu).
  • 20 de desembre. Les modes, original de Frederic Soler, estrenada al teatre de l'Odèon de Barcelona (en el paper de Pere.)

1867

1868

  • 8 d'octubre. Les francesilles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Climent)

1869

1870

  • 17 de març. El collaret de perles de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Benet).
  • 15 de desembre. Els egoistes de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper d'Senyor Ignasi)

1871

  • 23 de gener. Un ciri trencat de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Geroni).
  • 28 de setembre. L'apotecari d'Olot de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
  • 17 d'octubre. Cafè i copa de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.
  • 14 de novembre. En el paper de Benet a l'obra El rector de Vallfogona de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1872

  • 28 d'octubre. La dida, original de Frederic Soler, estrenat al Teatre Romea. (en el paper de Roc)

1874

  • 16 d'abril. El ferrer de tall de Frederic Soler. Estrenat al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Boi, l'esquerrà)

1876

  • 7 de desembre. Cura de moro de Frederic Soler. Estrenada al Teatre Romea.

1877

  • 22 de febrer. Senyora i majora de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Moliner.)

1878

1879

1880

  • 15 de gener. Ral per duro, original de Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Oleguer.)
  • 23 de març. El forn del rei de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Janot.)
  • 10 d'octubre. La volva d'or de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sadurní)
  • 9 de novembre. El dir de la gent de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea. (en el paper de Senyor Cantarell.)

1881

  • 6 de desembre. Cèrcol de bóta, escrita per Joan Molas i Casas i estrenada al Teatre Romea. (en el paper de L'Esquirol, fadrí de la casa).
  • 20 de desembre. En el paper de Senyor Vicenç a l'obra El mas perdut de Josep Feliu i Codina. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

1882

1884

1885

  • 29 de gener. Sota terra de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona (en el paper de Fura, 60 anys).

1886

  • 15 d'abril. El pubill, original de Frederic Soler, estrenat al teatre Romea (en el paper de Serafí)
  • 2 de maig. El rústic "Bertoldo" de Frederic Soler, Josep Feliu i Codina i Joan Molas i Casas. Estrenada al teatre Romea.
  • 21 de maig. El lliri d'aigua de Frederic Soler. Estrenada al teatre Romea.
  • 7 d'octubre. L'hereuet de Frederic Soler, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Sever)
  • 21 d'octubre. Un pis a l'Eixample de Josep Feliu i Codina, estrenada al teatre Romea de Barcelona. (en el paper de Senyor Feliu)

1887

1890

Autor teatralModifica

  • 1866. L'orgue de raons
  • 1866. La por guarda la vinya
  • 1880. 505[1]
  • 1883. Un tarit-tarot[1]
  • 1884. Vuits i nous[1]
  • 1885. La raó del pont de Lleida[1]
  • 1888. La gran diada[1]

FonsModifica

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva una part del fons de l'actor, on es poden trobar fotografies de les seves interpretacions, i fins i tot, cartes de condol per la seva mort.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Fontova i Mareca, Lleó». Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. [Consulta: 21 juny 2012].
  2. Julio Giménez, Teresa. Catalanes del IX al XIX (en català). Vic: Eumo, octubre de 2010, p. 75. ISBN 9788497663830. 
  3. Editorial Barcanova Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui, escrits de Raimundo García Carrera, pàg, 14 (ISBN 84-7533-185-8)
  4. Escena digital - Fons Lleó Fontova i Mareca

Enllaços externsModifica