Lleó d'Òstia
Lleó d'Òstia (Leo Ostiensis) o Lleó de Marsi (Leo Marsicanus) (Marsica, 1046 – Òstia, 1115) fou un noble i monjo de Montecassino cap al 1061, i cardenal italià del segle xii.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1046 (Gregorià) Marsica (Itàlia) |
| Mort | 22 maig 1115 (68/69 anys) Òstia (Itàlia) |
 Cardenal bisbe Bisbat d'Òstia | |
| 1101 (Gregorià) – 1115 – Honori II → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, historiador, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Família | |
| Família | Berardi (en)  |
A Montecassino, feu amistat amb Desiderio de Benevent, el posterior papa Víctor III, i va ser a ell a qui Lleó va dedicar, essent bibliotecari, la seva obra més famosa com a historiador i cronista: el Chronicon monasterii Casinensis, normalment anomenada Crònica de Montecassino. El cronista depèn en gran manera del treball anterior d'Amat, però també de les tradicions orals i d'altres arxius. Lleó la va acabar al 1075, i va continuada amb altres bibliotecaris monàstics com Pere el Diaca.
El 1088, el papa Urbà II el va nomenar cardenal diaca, i el 1101, el papa Pasqual II el va promoure cardenal bisbe d'Òstia. El 1105 fou nomenat cardenal bisbe de Velletri fins a la seva mort.
Referències modifica
- ↑ «Leo Marsicanus». encyclopedia.com. [Consulta: 1r gener 2020].
Bibliografia modifica
- Norwich, John Julius. The Normans in the South 1016-1130. Longmans: Londres, 1967.
- Chronicon Monasterii Casinensis (Leo Marsicanus, Cardinalis: Chronica Monasterii Casinensis)