Viquipèdia

Llegat Cambó

El llegat Cambó és un conjunt de pintura amb identitat pròpia que abraça la història de la pintura europea des del segle xiv fins a l'inici del segle xix i que s'exhibeix de forma permanent a les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. El de Francesc Cambó és un exemple de col·leccionisme programat que reflecteix alguna cosa més que el gust i la satisfacció personals, és un col·leccionisme que té la voluntat d'agrupar obres dels grans mestres per completar les sèries medievals del MNAC.

Infotaula d'organitzacióLlegat Cambó
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuscol·lecció Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

A Catalunya després del modernisme es recupera el concepte de clàssic amb el noucentisme. És una època de culte al romànic i al gòtic.

El Palau Nacional fet per l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 es converteix en seu del Museu d'Art de Catalunya, un museu que conté el Romànic i alguns Picasso. Entre el romànic i l'avantguarda no hi havia res de renaixement ni de barroc. Francesc Cambó va voler omplir el buit.

Aquesta col·lecció es formà en només 10 anys i va acabar bruscament el 1936 sense concloure la planificació prevista. Aquesta fou una col·lecció planificada, volguda per omplir un buit. Al capítol 24 de les Memòries el mateix Cambó escriu:

« Surgió en mi el deseo de dotar a la ciudad de Barcelona de un museo de obras del Renacimiento »
— Francesc Cambó

Efectivament Cambó volia enllaçar les col·leccions de Romànic i Gòtic amb la col·lecció d'Art Modern.

Alguns dels quadres estaven destinats a quedar-se altres havien estat comprats per ser canviats o com a moneda de canvi d'altres peces. Al no poder-se tancar el projecte va quedar una col·lecció possiblement desnivellada o desigual però en tot cas d'una qualitat extraordinària.

L'adquisició i els avatars d'algunes obres en temps de guerra omplen un anecdotari llarguíssim que es pot trobar tant al catàleg publicat pel MNAC com a les mateixes Memorias o a les Meditaciones de Cambó.

Inicialment es tractava d'un conjunt de 60 obres que Cambó va anar comprant per completar la seva col·lecció. Unes es van quedar a París, altres a Suïssa. Diverses van anar circulant separades, fins que un dia el mateix Cambó va destinar 7 obres al Museo del Prado i 50 a Barcelona, que va deixar en mans dels seus marmessors testamentaris. També es va donar una obra al Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana, a Suïssa, en agraïment al fet que durant la guerra van accedir a guardar tota la col·lecció sense cobrar res.[1]

També va regalar un quadre als Caputxins de Sarrià, un Botticelli a la seva filla, així com un Zurbarán al seu advocat.[2]

Exposicions modifica

Exposició commemorativa modifica

El 1997, amb motiu del cinquantenari de la mort del polític i mecenes Francesc Cambó (1876-1947), el MNAC va presentar la col·lecció de pintura que el patrici va llegar al museu. Aquest fons constitueix la més gran aportació d'obra del Renaixement i del barroc que mai no s'hagi fet a Catalunya. S'hi troben obres europees des del tres-cents fins al set-cents, amb noms tan significatius com Francesco del Cossa, Quinten Metsys, Lucas Cranach, Ticià, Sebastiano del Piombo, Tintoretto, Rubens, Zurbarán, Tiepolo, Quentin de La Tour, Jean-Honoré Fragonard i Francisco de Goya. A banda de la catalogació del llegat Cambó, classificada en diversos apartats (pintura italiana, pintura espanyola, pintura germànica, pintura flamenca i holandesa i pintura francesa i anglesa). També es va publicar un llibre on s'analitzava la figura del patrici català a través d'un apunt biogràfic signat per la seva filla, i que es completà amb una bibliografia.[3]

Fons modifica

Es tracta d'un conjunt d'obres que marquen el pas del gòtic al Renaixement, que parlen de la perfecció de l'art de les diverses escoles del Quattrocento italià, de la sensualitat de la pintura dels grans mestres venecians del Cinquecento, de la sàtira moralitzadora deutora de la Reforma, de l'auge econòmic dels Països Baixos al segle xvii i de la grandesa del Segle d'Or espanyol, i que arriben a la plenitud del rococó, tant venecià com francès, per cloure el discurs artístic amb el geni renovador de Francisco de Goya.[4]

Llista d'obres modifica

Llista completa de totes les obres del llegat que es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya:

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Spiegel, Olga «La colección Cambó de pintura se expone completa en Barcelona por primera vez». La Vanguardia, 1991, p.35 [Consulta: 19 novembre 2012].
  2. ↑ Jesús Pabón. Cambó: 1876-1947. Editorial Alpha, 1999, p. 1472–. ISBN 978-84-7225-740-5 [Consulta: 19 novembre 2012]. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ H. Cambó, R. Guardans i M.M. Cuyàs, La col·lecció Cambó del Museu Nacional d'Art de Catalunya[Enllaç no actiu]
  4. ↑ «Comentari sobre el llegat al web del MNAC». Arxivat de l'original el 2010-09-30. [Consulta: 12 novembre 2012].

Bibliografia modifica

  • La Col·lecció Cambó del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 1997. ISBN 978-84-8043-020-3 [Consulta: 12 novembre 2012]. 
  • MNAC. Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. 2012a ed.. Barcelona: MNAC. ISBN 978-84-8043-136-9 [Consulta: 2 setembre 2012]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llegat_Cambó&oldid=32035261»