Llei bibliomètrica del creixement exponencial
La llei bibliomètrica del creixement exponencial o llei del creixement exponencial de la informació científica va ser formulada per Derek J. de Solla Price el 1951,[1] reelaborada el 1956[2][3] i ampliada el 1963.[4][5] Price va constatar que el creixement de la informació científica era exponencial i que es produïa a un ritme tan alt que podia arribar a duplicar-se cada 10-15 anys.[6] Aquest ritme era molt superior a altres processos socials, però similar a altres desenvolupaments del context natural, com els biològics i el creixement de la població. És clar que, en gran manera, això pot dependre de l'àrea del coneixement que s'atengui. És a dir, que està succeint un creixement exponencial, que aconsegueix un límit i és una progressió geomètrica, denominada «explosió de la informació», definida per la fórmula:
N: magnitud de mesura relacionada amb la mida de la ciència
N0: magnitud de mesura en el temps t = 0
t: temps
b: constant que relaciona la velocitat de creixement amb la mida ja adquirida per la ciència
Etapes modifica
Price va proposar que aquest creixement es feia en tres etapes:
- Precursors: apareixen les primeres publicacions en un camp científic
- Creixement exponencial: el camp d'investigació esdevé un front d'investigació
- Creixement lineal: el camp s'alenteix. Les publicacions adopten la forma de revisions o de compilacions. Una fase de creixement exponencial, en la qual la taxa de creixement és proporcional a la grandària de la mostra.
No només la literatura científica s'incrementa de manera exponencial, també el nombre d'investigadors. Per això la primera conclusió que va obtenir Price del creixement exponencial va ser la que va anomenar com contemporaneïtat de la ciència. Expressió que denota la notorietat del fenomen que la quantitat de científics que hi ha en l'actualitat constitueix gairebé el total dels quals han existit en el passat, addicionats els actuals.
Dit d'una altra manera, el nombre de científics del passat és una proporció gairebé irrellevant respecte de l'actual. No obstant això, un creixement exponencial no pot mantenir-se fins a l'infinit; és a dir, ha d'existir un límit, denominat «sostre o límit de saturació». Una vegada admès aquest límit, Price va postular que el creixement de la ciència té forma de corba logística.[4][7]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Price, D.J.S. «Quantitative measures of the development of science». Arch int Hist dsci, Núm. 14, 1951, pàg. 85-93.
- ↑ Price, D.J.S. «The Exponential curve of science». Discovery, Vol. 17, núm 1, pàg. 240-243.
- ↑ Price, D.J.S.. Science since Babylon. New Haven: Yale University Press, 1961.
- ↑ 4,0 4,1 Price, D.J.S.. Little science, big science. New York: Columbia University Press, 1963.
- ↑ López Piñero, Jose Mª. El Análisis estadístico y sociométrico la literatura científica. Universidad de Valencia. Facultad de Medicina. Centro de Documentación e Informática Médica, 1972. ISBN 8460055035..
- ↑ Ardanuy, Ardanuy. «Breve introducción a la bibliometria». Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2012. [Consulta: 22 novembre 2015].
- ↑ López López, Pedro. Introducción a la bibliometría. Valencia: Promolibro, 1996. ISBN 8478961460.