Llei de Propietat Intel·lectual
La Llei de Propietat Intel·lectual de l'Estat Espanyol vigent es va aprovar el 12 d'abril de 1996. És el conjunt de drets que corresponen als autors i altres titulars (artistes, productors, organismes de radiodifusió) respecte a les obres i prestacions derivades de la seva creació.[1]
| Tipus | legislació dret  | ||
|---|---|---|---|
| Promulgació | 12 abril 1996 | ||
| Tema | drets d'autor Espanya | ||
| Jurisdicció | Espanya | ||
Història modifica
Es va publicar per primera vegada el 10 de gener de 1879,[1] influenciada per la Llei Francesa de drets d'autor i pel moviment liderat per Victor Hugo per protegir les obres dels autors i dels artistes. Una nova versió de la llei es va aprovar l'11 de novembre de 1987.[2][2] Després de diversos petits canvis, es va publicar una nova versió consolidada de la mateixa per reial decret legislatiu el 12 d'abril de 1996.[3]
Subjectes modifica
- Artistes, intèrprets o executants:[3] Persona que representi, canti, llegeixi o interpreti una obra. Pot ser el director d'escena o d'orquestra.
- Productors de fonogrames: Persona que pot ser natural o jurídica i sota la seva responsabilitat es fa per primera vegada la fixació sonora d'una obra.
- Productors de gravacions audiovisuals: Persona natural o jurídica que s'encarrega de la gravació audiovisual.
- Entitats de radiodifusió: Persones jurídiques responsables de les emissions o transmissions.
- Creadors de fotografies: Persona que realitzi una fotografia o un altre tipus de reproducció sense que estiguin protegides per la llei.
- Protecció de determinades produccions editorials: Obres inèdites en domini públic i obres no protegides per la llei.[3]
Drets modifica
- Drets morals:[4] Són irrenunciables i inalienables, acompanyen a l'autor al llarg de la seva vida i als seus hereus després de la seva mort. Destaquen el dret al reconeixement de la condició d'autor de l'obra i el dret d'exigir el respecte per la integritat de l'obra.
- Drets patrimonials: Drets relacionats amb l'explotació de l'obra i drets compensatoris. Els primers fan referència als drets exclusius que té l'autor en l'obra i als drets de remuneració per l'explotació de l'obra que faci un usuari. En els drets compensatoris s'inclou el dret per còpia privada.[4]
Reforma modifica
El Consell de Ministres va aprovar el 15 de febrer el projecte de reforma de la Llei de Propietat intel·lectual respecte del text de 1996.[5] Les principals novetats que inclou són: la taxa Google (taxa que hauran de pagar els agregadors de notícies i el servei que enllaça amb els mitjans de comunicació que no pertanyen a cap gestora o publiquen els seus continguts amb una llicència lliure),[5] reducció del dret per còpia privada en l'ús de suports físics i en les gravacions d'emissions de ràdio i televisió,[5] regulació de les entitats de gestió (es defineix la relació amb els socis,[5] rendicions de comptes i infraccions en cas d'incompliments), multes contra la pirateria i reforç dels poders de la Comissió de Propietat intel·lectual.[5]
La reforma aprovada per les Corts espanyoles el 4 de novembre de 2014 (Llei 21/2014) ha estat considerada de desafortunada per diversos experts, perquè limita l'agregació i cerca de notícies en línia i la finalitat educativa i de recerca.[6]
Referències modifica
- ↑ «Definición de la propiedad Intelectual». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ Legardon, Ainara; García Arístegui, David. SGAE : el monipolio en decadencia. Consonni, 2017. ISBN 9788416205288.
- ↑ 3,0 3,1 «Sujetos». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Derechos». MCU. [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «El Gobierno aprueba el proyecto de Ley de Propiedad Intelectual». La Vanguardia, 14-02-2014 [Consulta: 20 març 2014].
- ↑ Raquel Xalabarder «La reforma del artículo 32 del TRLPI: una reforma explosiva, injustificada y doblemente inútil» (en castellà). IPD Revista d'Internet, Dret i Política = núm. 20, juny 2015.