Obre el menú principal

Llei de llengües d'Aragó (2009)

(S'ha redirigit des de: Llei de llengües d'Aragó)
Per a altres significats, vegeu «Llei de llengües d'Aragó (2013)».

La Llei de llengües d'Aragó, oficialment Llei 10/2009, de 22 de desembre, d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies d'Aragó, va ser la norma que regulà l'ús, la protecció i promoció de l'aragonès i el català com a llengües pròpies d'Aragó. Va ser aprovada amb el suport de PSOE i CHA, l'oposició de PP, PAR, i l'abtenció d'Izquierda Unida, tot i que per motius oposats. Els conservadors s'oposaven a la denominació de català per a la llengua que es parla a l'Aragó oriental, mentre que Izquierda Unida volia la cooficialitat de l'aragonès i el català a Aragó. Aquesta primera Llei de llengües d'Aragó (PSOE i CHA) va ser derogada per la segona Llei de llengües d'Aragó (2013) (PP i PAR).

Infotaula de lleiLlei de llengües d'Aragó (2009)
Tipus legislació
Abast territorial Espanya
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

  • Llei Orgànica 5/1996, de 30 de Desembre, de reforma de la Llei Orgànica 8/1992, de 10 d'agost, d'Estatut d'Autonomia d'Aragó, modificada per Llei Orgànica 6/1994, de 24 de març, de reforma d'aquest Estatut, article 7: Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó gaudiran de protecció. Es garantirà el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una Llei de Corts d'Aragó per a les zones d'utilització predominant d'aquelles.
  • Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, article 4: L'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó, en l'àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l'Administració.
  • Enquesta d'usos lingüístics en les comarques orientals d'Aragó. Any 2003.

ContingutModifica

Aquesta llei reconeixia la realitat trilingüe d'Aragó i l'aragonès i el català com llengües pròpies. Segons la mateixa en Aragó es podien distingir quatre zones lingüístiques:

  • Una zona d'utilització històrica predominant de l'aragonès, al costat del castellà, en la zona nord d'Aragó.
  • Una zona d'utilització històrica predominant del català, al costat del castellà, en la zona est d'Aragó.
  • Una zona mixta d'utilització històrica d'ambdues llengües pròpies d'Aragó, al costat del castellà, en la zona nord-oriental d'Aragó.
  • Una zona d'ús exclusiu del castellà amb modalitats i varietats locals.

La llei preveia la concreció territorial d'aquestes zones així com a la creació d'un Consell Superior de les Llengües d'Aragó director de la política lingüística, i una Acadèmia de la Llengua Aragonesa i una Acadèmia Aragonesa del Català, com a institucions científiques oficials que constituiran l'autoritat lingüística de l'aragonès i del català a Aragó, respectivament.

La llei donava drets als habitants de les zones bilingües que es designaven a rebre educació així com a dirigir-se a les diverses administracions en qualsevol llengua pròpia de la seva zona. No obstant això, aquesta llei encara no reconeixia la cooficialitat de l'aragonès o el català a Aragó, on resta de moment com única llengua oficial el castellà.

Canvis del 2012Modifica

El 18 de juny de 2012, la consellera de cultura del govern aragonès, Dolores Serrat Moré va presentar l'esborrany de la nova Llei de llengües que vol aplicar el Partit Popular al conjunt del territori. A més d'introduir-hi canvis molt desfavorables a les llengües pròpies d'Aragó s'hi parlava d'"aragonès oriental" en comptes de "català", la qual cosa generà un debat i una crispació important a Catalunya i Aragó.[1] Aquest esborrany va donar peu a la segona Llei de llengües d'Aragó (2013) (PP i PAR).

Llista de municipis catalanoparlants d'AragóModifica

Durant la V legislatura de les Corts d'Aragó es va presentar l'avantprojecte de Llei de llengües d'Aragó,[2] on per primera vegada les institucions públiques aragoneses delimitaven l'àmbit territorial del català parlat a Aragó, a l'annex II de la disposició addicional segona, tot i que finalment els annexos, que també incorporaven la zona aragonofona, no fou inclòs en el text aprovat definitivament. A continuació es presenta la llista corresponent a l'avantprojecte:


Municipi
Extensió
(km²)
Habitants
(2007)
Habitants
(2006)
Comarca
Província
Destacat
Aiguaviva de Bergantes 42,2 703 691 Baix Aragó Terol El més poblat del Baix Aragó
Albelda 51,9 875 892 Llitera Osca
el Campell 58,0 821 827 Llitera Osca
el Torricó 32,4 1.457 1.469 Llitera Osca El més densament poblat de la Llitera, d'Osca i de la Franja
Areny de Noguera 119,3 322 337 Ribagorça Osca
Arenys de Lledó 34,3 228 227 Matarranya Terol
Sanui i Alins 51,2 178 173 Llitera Osca
Baells 39,8 129 125 Llitera Osca
Valldellou 30,4 117 115 Llitera Osca El menys poblat de la Llitera
Beseit 96,7 598 598 Matarranya Terol
Bellmunt de Mesquí 34,0 142 144 Baix Aragó Terol
Benavarri 157,1 1.167 1.160 Ribagorça Osca El més poblat i més densament poblat de la Ribagorça
Bonansa 37,3 97 101 Ribagorça Osca
Calaceit 81,3 1.126 1.143 Matarranya Terol
Camporrells 26,7 219 217 Llitera Osca
Castigaleu 26,5 119 118 Ribagorça Osca El més petit de la Ribagorça
Castellonroi 37,6 382 391 Llitera Osca
Cretes 52,7 636 630 Matarranya Terol
Estopanyà 88,7 198 199 Ribagorça Osca
Favara de Matarranya 101,6 1.230 1.221 Baix Aragó-Casp Saragossa El més densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa
Faió 67,2 434 427 Baix Aragó-Casp Saragossa El més petit i menys densament poblat del Baix Aragó-Casp i de Saragossa i el menys poblat del Baix Aragó
Fórnols de Matarranya 32,6 104 105 Matarranya Terol El menys poblat de Matarranya i de Terol i el menys densament poblat de Matarranya
Fraga 437,6 13.592 13.191 Baix Cinca Osca El més gran i més poblat del Baix Cinca, d'Osca i de la Franja i el més densament poblat del Baix Cinca
Fondespatla 39,0 342 347 Matarranya Terol
Isàvena 118,5 293 302 Ribagorça Osca
la Canyada de Beric 10,9 108 104 Baix Aragó Terol El més petit del Baix Aragó i de la Franja i el menys poblat del Baix Aragó
la Sorollera 33,7 124 121 Baix Aragó Terol
la Codonyera 21,0 361 351 Baix Aragó Terol El més densament poblat del Baix Aragó
la Freixneda 39,5 472 462 Matarranya Terol
la Ginebrosa 80,1 239 239 Baix Aragó Terol El més gran del Baix Aragó i el menys densament poblat del Baix Aragó i de Terol
la Portellada 21,4 276 274 Matarranya Terol
Lasquarri 31,9 157 147 Ribagorça Osca
les Paüls 81,6 287 281 Ribagorça Osca
Lledó d'Algars 15,6 184 181 Matarranya Terol El més petit de Matarranya
Maella 174,9 2.051 2.089 Baix Aragó-Casp Saragossa El més gran i poblat del Baix Aragó-Casp
Massalió 86,2 593 589 Matarranya Terol
Mequinensa 307,2 2.480 2.533 Baix Cinca Saragossa El més gran i poblat del Baix Cinca i de Saragossa i el menys densament poblat del Baix Cinca
Monesma i Queixigar 62,6 108 111 Ribagorça Osca
Mont-roig de Tastavins 79,2 338 307 Matarranya Terol
Montanui 174,1 308 311 Ribagorça Osca El més gran de la Ribagorça
Nonasp 111,4 1.056 1.055 Baix Aragó-Casp Saragossa
Pena-roja 83,3 511 488 Matarranya Terol
Peralta i Calassanç 114,9 252 261 Llitera Osca El més gran y menys densament poblat de la Llitera
el Pont de Montanyana 48,6 152 88 Ribagorça Osca
Ràfels 35,6 153 156 Matarranya Terol
Sant Esteve de Llitera 71,9 497 512 Llitera Osca
Sopeira 44,1 106 102 Ribagorça Osca
Tamarit de Llitera 110,6 3.703 3.678 Llitera Osca El més poblat de la Llitera
Tolba 59,0 193 176 Ribagorça Osca
Torredarques 34,3 112 93 Matarranya Terol
la Torre del Comte 19,5 172 168 Matarranya Terol
Tor-la-ribera 32,1 119 118 Ribagorça Osca
Torrent de Cinca 56,8 1.021 1.084 Baix Cinca Osca
la Torre de Vilella 33,4 194 204 Baix Aragó Terol El més petit y menys poblat del Baix Cinca
la Vall de Tormo 16,0 352 349 Matarranya Terol El més densament poblat de Matarranya i de Terol
Vall-de-roures 124,0 2.189 2.142 Matarranya Terol El més gran i poblat de Matarranya i de Terol
Valljunquera 41,8 411 414 Matarranya Terol
Vilella de Cinca 16,5 482 469 Baix Cinca Osca
Vensilló 10,4 458 471 Llitera Osca El més petit de la Llitera, d'Osca i de la Franja
Beranui 63,8 106 111 Ribagorça Osca
Viacamp i Lliterà 107,7 25 25 Ribagorça Osca El menys poblat i menys densament poblat de la Ribagorça, d'Osca i de la Franja
Saidí 92,6 1.827 1.822 Baix Cinca Osca
62 municipis d'Aragó 4.442,8 47.686 47.236

On es diu que un municipi és el més o el menys extens, poblat o densament poblat d'una comarca o província cal entendre que ho és dels pertanyents a la Franja, no a la totalitat de cada comarca o província.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica