Obre el menú principal

Llei de política lingüística

llei del 1998

La llei de política lingüística fou una llei publicada al DOGC núm. 2553, de 9 de gener de 1998 (Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística), i al BOE núm. 36, d'11 de febrer de 1998.[1] Aquesta llei consisteix en una reforma de l'anterior Llei de Normalització Lingüística a Catalunya.[2]

Infotaula de lleiLlei de política lingüística
Tipus llei de Catalunya
Abast territorial Catalunya
Promolguda per Parlament de Catalunya
Data de promulgació 9 de gener de 1998
legislació relacionada
Llei de Normalització Lingüística a Catalunya
Estat: vigent
Modifica les dades a Wikidata

La Llei es divideix en diferents capítols, que s'ocupen dels temes següents: l'ús institucional, l'onomàstica, l'ensenyament, els mitjans de comunicació i les indústries culturals, l'activitat socioeconòmica i l'impuls institucional.

El marc jurídic actual de la llengua catalana és determinat per la Constitució espanyola del 1978 i per l'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1979. Algunes fonts afirmen que des de l'aprovació d'aquesta norma l'evolució de la comprensió del català entre la població catalana adulta ha passat del 53,1% l'any 1983 al 83,2% el 2012,[3] altres remarquen la importància del debat que va generar la seva aprovació i les de decisions que es van prendre, les quals van portar a la immersió lingüística.[4]

ReferènciesModifica

  1. «Llei 7/1998, de política lingüística» (en català). [Consulta: 14 octubre 2003].
  2. «Llei de política lingüística». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «El parlament commemora els trenta anys de la llei de normalització lingüística» (en català). Vilaweb, 15-07-2013. [Consulta: 3 octubre 2014].
  4. «Gràcies a la immersió lingüística» (en català). Omnium.cat. [Consulta: 3 octubre 2014].

Enllaços externsModifica