Lleis dels esclaus fugitius als Estats Units
Les lleis d'esclaus fugitius foren lleis aprovades pel Congrés dels Estats Units el 1793 i el 1850 per preveure el retorn dels esclaus que escapaven d'un estat a un altre estat o territori. La idea de la llei d'esclaus fugitius es va derivar de la clàusula de l'esclau fugit que es troba a la Constitució dels Estats Units (article IV, secció 2, paràgraf 3). S'havia pensat que obligar els estats a lliurar els esclaus escapats als seus propietaris vulnerava els drets dels estats a causa de la sobirania estatal i es creia que aquesta decisió estatal no hauria de deixar-se en mans dels estats. Així, la clàusula dels esclaus fugitius estableix que els esclaus escapats seran lliurats a la part reclamant, restringint els drets estatals, ja que recuperar els esclaus era una forma de recuperar la propietat privada.[1] El Compromís de 1850 va comportar una sèrie de lleis que van permetre l'esclavitud als nous territoris i van obligar els funcionaris dels estats lliures a donar audiència als esclaus sense jurat.[2]