Llenega negra

bolet comestible

La llenega, llenega negra o mocosa (Hygrophorus latitabundus, del grec antic higrós: 'humit', phorós: 'portador'; del llatí latitabundus: 'molt amagat') és un bolet de la família de les higroforàcies. És molt apreciat, i el més buscat a les comarques interiors de Catalunya.[1]

Infotaula d'ésser viuLlenega negra
Hygrophorus latitabundus Modifica el valor a Wikidata
Hygrophorus latitabundus1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Himenòfor

Làmina

Làmina

Himeni decurrent

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Blanc

Ecologia

Micoriza

Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreAgaricales
FamíliaHygrophoraceae
GènereHygrophorus
EspècieHygrophorus latitabundus Modifica el valor a Wikidata
Britzelm., 1899

EtimologiaModifica

La paraula llenega és una variant dialectal antiga derivada del verb llenegar o esllenegar-se que significa relliscar.[2] Els termes llenega, mocosa i caramellosa s'usen també per denominar els altres bolets amb pell mucosa del gènere Hygrophorus.[1][3]

DescripcióModifica

És un bolet llefiscós, a causa de l'abundant mucílag transparent, molt abundant, que recobreix tant el barret com el peu.[4] La mucositat pot ser molt abundosa i enganxosa en temps humits,[1] o poc, si el clima és sec.[5] El barret, de 5-15 cm de diàmetre i amb el marge força enrotllat, és de color gris marronós, amb la part central més fosca.[1] Té forma hemisfèrica de jove i després convexa, aplanat en envellir, tot i que no tendeix a aplanar-se massa.[5] Té làmines blanques, espaiades, decurrents, gruixudes[4] i seques.[1] El peu fa de 5 a 10 cm de llarg, per 1,5 fins a 4 cm de gruix,[5] és generalment irregular, més ample a la part central i atenuat a la base,[6] cilíndric, robust, de color blanc o blanc brut.[4] La carn és blanca i compacta, d'una olor suau i de gust dolç.[1]

HàbitatModifica

 
Vista del peu i làmines

Es troba a les pinedes, tant a la plana sota el pi blanc, com a muntanya sota el pi roig, sempre en terrenys calcaris. Surt a la tardor, i és molt comuna en anys plujosos.[1]

Espècies semblantsModifica

És pràcticament impossible confondre'l amb espècies verinoses.[7] Es distingeix de la mocosa d'alzinar (Hygrophorus persoonii) perquè aquesta és més petita, té el peu més prim i està associada a boscos de planifolis, sempre en sòls silícics i no calcaris.[1] En sòls silícics es troba també la mocosa ensofrada (Hygrophorus hypothejus), d'aparició tardana als Pirineus sota pi roig i pi negre, i menys freqüentment a la plana, sota pinastre.[1] Es pot prestar a confusió amb el bolet no comestible Cortinarius trivialis.

En altres parts d'Europa i Àsia sota l'avet roig creix Hygrophorus camarophyllus, i en boscs de muntanya surt també Hygrophorus olivaceoalbus.[7]

ComestibilitatModifica

És un bolet culinàriament excel·lent i molt apreciat a les comarques centrals. Ideal per fer estofats i guisats.

En cuinar-lo, es pot treure part del mucílag, però aquest aporta consistència a les salses i al suc en què es guisa.[4]

Altres nomsModifica

S'anomena també llanega, llanega negra, mucosa, bavallosa, bavós, bavosa, caramellosa, carmellosa, llenegall, llepissa, senyoreta, pegalosa.[1][8]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels països catalans i els seus noms populars. Brau, 2013, p. 286-290. ISBN 9788496905986. 
  2. «GDLC - llenegar». Diccionari.cat.
  3. «DIEC - llenega». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Cossetània, 2014, p. 82. ISBN 9788490342435. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Pascual, Ramon. Guia de bolets per dur sota el braç: el manual per localitzar, identificar i cuinar els bolets de Catalunya. Columna, 2015, p. 110-111. ISBN 9788466419895. 
  6. «fungibalear.net: Hygrophorus latitabundus».
  7. 7,0 7,1 Laux, Hans E. Setas de España y Europa: todas las setas comestibles así como sus afines tóxicas (en castellà). Tikal, 2013, p. 110. ISBN 9788499281759. 
  8. «La llenega negra, reina del fred». Bolets.com.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llenega negra