Llengües arawak Paraná-Mamoré
Les llengües Paraná-Mamoré o llengües arawak meridionals (pròpiament dites) són una agrupació de llengües arawak meridionals parlades en les conques dels rius Paraná i Mamoré.
| Tipus | família lingüística i àrea lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Estat | Bolívia i Brasil |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües arawak | |
Classificació modifica
Les llengües Panará-Mamoré pertanyen a les llengües arawak més meridionals. Aikhenvald (1999) usa el terme "arawak meridional" per a aquest grup filogenètic, encara que per a altres autors "arawak meridional" és una agrupació geogràfica que inclou diverses branques filogenètiques.
Llengües del grup modifica
Les llengües Paraná-Mamoré es classifiquen usualment com:
- Grup mojo (moxo, moho), riu Mamoré (Beni, Bolívia)
- Baure, 13 (2000),[1] río Blanco (Beni, Bolivia)
- Ignaciano, 4.000 (1997);[2] 4.500 (2000)[3]
- Trinitario, 5.000 (1997);[2] 5.500 (2000)[4]
- Paunaka, 10 (2000), riu Baures (Santa Cruz, Bolivia)
- Paiconeca, †, fonts del Paragúa (Santa Cruz, Bolivia)
- Salumã (Enawenê-Nawê), 154 (1999),[5] naixement del Juruena (Mato Grosso, Brasil)
- Terêna-Guaná
- Terêna, 15.000 (1991);[6] 20.000 (1997);[2] 9800 (1999),[5] Est del riu Paraguai, rius Miranda i Aguidauana (Mato Grosso do Sul i Avaí (São Paulo), Brasil).
- Guaná-Layana, †, rius Yacaré i Galván (Paraguai), Miranda, (Mato Grosso do Sul, Brasil)
- Kinikinao, †, Miranda (Mato Grosso do Sul, Brasil)
- Chané-Izoceño, †, riu Itiyuro (Salta, Argentina)
- Lapachu (apolista), †, Apolobamba (Bolívia).
Comparació lèxica modifica
Els numerals en diferents llengües arawak del Paraná-Mamoré són:[7][8]
| GLOSA | Moxo | Terêna-Chané | PROTO- PAR.MAM. | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Baure | Ignaciano | Trinatrio | Paunaka | Terêna | Chané | Guaná | ||
| '1' | po-noʧi | eta- | eto- | 'ʧɨ-natʃɨ | póeh-aaxo | (mompetí) | poikoya | *pa- |
| '2' | api-na | api- | api- | ('ɾus-ʧɨ) | pi-ʔaaxo | (mokoi) | pid-ʤaho | *a-pi- |
| '3' | mopo-nan | mapa- | mopo- | ('tɾes-ʧɨ) | mopó-ʔaxo | (mboapi) | mopoa | *mapa- |
| '4' | kange-nan | (kwatɾu) | ('kwatɾɔ-ʧɨ) | (koáturu kôe) | honaton | |||
| '5' | roleko | ('siŋkɔ-ʧɨ) | (singúʔ kôe) | houakoo | *pa-X | |||
| '6' | repitikia | ('sɛi-ʧɨ) | (seiʔ kôe) | |||||
| '7' | 2 + pohue | ('sjɛtɛ-ʧɨ) | (setiʔ kôe) | *2+5 | ||||
| '8' | 3 + pohue | (oitúʔ kôe) | *3+5 | |||||
| '9' | 4 + pohue | (novéʔ kôe) | *4+5 | |||||
| '10' | iʧowoko | (yehiʔ kôe) | ||||||
Els termes entre parèntesis són termes prestats d'altres llengües: de l'espanyol en paunaka, del portuguès en terêna i del guaraní-chiriguano en el cas del chané.
Referències modifica
- ↑ Ethnologue report for language code - Baure
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 336-337. ISBN 0-19-508116-1.
- ↑ Ethnologue report for language code - Ignaciano
- ↑ Ethnologue report for language code - Trinitario
- ↑ 5,0 5,1 Aikhenvald, 1999, p. 67
- ↑ Ethnologue report for language code - Terêna
- ↑ «Arawakan Numerals (E. chan)». Arxivat de l'original el 3 de desembre de 2013. [Consulta: 10 agost 2013].
- ↑ Arawak (M. Rosenfelder)
Bibliografia modifica
- Alexandra Y. Aikhenvald: "The Arawak language family" (chapter 3), in The Amazonian Languages, ed. Dixon & Aikhenvald, Cambridge Univesity Press, 1999. ISBN 0-521-57021-2.
- Matthias Brenzinger (2007). Language Diversity Endangered. Berlín: Walter de Gruyter. ISBN 978-3-11-017049-8.