Llengües bantus

família lingüística

Les llengües bantu són un subgrup de llengües que pertanyen a la família de llengües nigerocongoleses, per bé que en el món acadèmic també s'han considerat com una família lingüística pròpia. Les llengües bantus són parlades al sud de Camerun, a Gabon, República del Congo, República Democràtica del Congo, Uganda, Kenya, Tanzània, Angola, Zàmbia, Malawi, Moçambic, Zimbàbue, Namíbia, Botswana i Sud-àfrica.

Infotaula de família lingüísticaLlengües bantus

En roig teula (clar), les llengües bantu
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües Benué-Congo
llengües bantoides
llengües bantoides meridionals Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2bnt Modifica el valor a Wikidata
Codi Glottolognarr1281 Modifica el valor a Wikidata

Origen del nom modifica

La paraula "bantu" va ser usada en primer lloc per Wilhelm H. I. Bleek (1827-75) amb el significat de "gent" o "persones" com es reflecteix en molts dels idiomes d'aquest grup (vegeu la taula 1). A ell es deu també la primera classificació del grup de llengües seguint criteris científics portada a terme entre (1862 i 1869). Ell i més tard Carl Meinhof van fer estudis comparatius de les gramàtiques de les llengües bantus.

La família de llengües té centenars de membres. Han estat classificades per Guthrie in 1948 en grups d'acord amb zones geogràfiques - A, B, C, D, I, F, G, H, K, L, M, N, P, R i S i després numerades dintre del grup.[1] Guthrie també va reconstruir el Proto-bantu com la Proto-llengua d'aquesta família lingüística. Tot sembla apuntar que les llengües bantus van tenir el seu origen fa 2000 anys a Nigèria oriental i Camerun, des d'on es van estendre cap al sud i l'est del continent africà.

Persona / Gent en diverses
llengües bantus
LLENGUA
SINGULAR
"Persona"
PLURAL
"Gent"
Proto-bantu: *monto
  • banto
Chichewa: munthu anthu
Herero: omundu ovandu
Kikuyu: ndũ andũ
Kinyarwanda: umuntu abantu
Lingala: moto bato
Lozi: mutu batu
Luba: ntu ntu
Luganda: omuntu abantu
Shona: munhu vanhu
Sesotho: thō thō
Swahili: mtu watu
Xhosa: umntu abantu
Zulú: umuntu abantu
Taula 1: L'arrel de cada paraula apareix
ressaltada en negreta precedida del
prefix de classe.

La majoria de les llengües d'aquest grup formen la frase segons l'esquema bàsic de SVO (subjecte - verb - objecte). La característica gramatical més prominent dels idiomes bantus és l'ús extensiu de prefixos i infixos. Cada nom pertany a una classe i cada llengua pot tenir al voltant de deu classes en conjunt, una mica similar al gènere en les llengües europees. La classe s'indica per un prefix en el nom, així com en els adjectius i verbs que concorden amb ell. El plural s'indica per un canvi de prefix (vegeu la taula 1). El verb es conjuga a força de prefixos. En swahili, per exemple, Mtoto mdogo amekisoma significa 'el nen petit l'ha llegit (el llibre)'. Mtoto, 'nen', governa al prefix adjetival m- de mdogo, 'petit', i el prefix del subjecte verbal a-. A continuació li segueix el temps en pretèrit perfecte -em- i el marcador de l'objecte -ki- que concerta amb l'implícit vocable kitabu, 'llibre'. Si pluralitzem el subjecte ('nens'), obtenim Watoto wadogo wamekisoma, i en pluralitzar l'objecte directe ('llibres', vitabu) la frase resultant és Watoto wadogo wamevisoma.

La llengua bantu amb major nombre de parlants és el swahili (G 40). Els idiomes bantus comprenen un ventall que abasta des de llengües purament tonals fins a les quals prescindeixen totalment del to amb funcions gramaticals i o semàntiques. Altres idiomes bantus importants són el lingala, el luganda, el kikongo (o koongo) i el chewa a Àfrica central i oriental i el shona, el ndebele (sovint considerat una llengua encara que en realitat és un dialecte del zulu), el setswana, el sesotho, el xhosa, el sepedi i el swazi en el sud d'Àfrica. Algunes de les llengües són conegudes sense el prefix de classe (chewa per chichewa, swahili en comptes de kiswahili, zulu per isizulu, xhosa en lloc de isixhosa, etc.) mentre unes altres varien (setswana o tswana, sindebele o ndebele, etc.). No obstant això, la forma radical sense el marcador normalment no es dona en aquestes llengües: a Bostwana, per exemple, els habitants són batswana, una persona és un motswana i la llengua és setswana.

 
Les 16 zones de parla bantu

Els sud-africans de raça negra de vegades eren denominats oficialment bantus pel règim de l'apartheid, de manera que ara allí es prefereix el terme sintu per a referir-se a aquest grup de llengües; si- és un prefix usat, entre altres conceptes, amb idiomes.

Classificació modifica

Posició de les llengües bantus en el tronc nigerocongolès

  • Niger-Kongo
    • Kordofanà
    • Mande
    • Atlàtic
    • Dogon
    • Ijoid
    • Volta-Congo
      • Volta-Congo septentrional
        • Kru
        • Gur (Voltaic)
        • Senufo
        • Adamawa-Ubangi
      • Volta-Kongo meridional
        • Kwa
        • Benue-Kongo
          • Benue-Kongo Occidental(u. a. Yoruba, Igbo)
          • Benue-Kongo Oriental
            • Nigerià Central
            • Bantuid de Cross River
              • Cross River
              • Bantuid
                • Bantuid del Nord
                • Bantuid del Sud
                  • diversos grups petits
                  • Grasland
                  • Bantu

Nombre de parlants modifica

Idioma Nom
alternatiu
Parlants Zona de Guthrie Països on es parla
Suahili Kisuahili 30–40 Milions G40 Tanzània, Uganda, Ruanda, Burundi, Congo, Moçambic
Shona Chishona 11 Milions S10 Zimbàbue, Zàmbia
Zulu Isizulu 10 Milions S40 Sud-àfrica, Lesotho, Swasiland, Malawi
Nyanja Chichewa 10 Milions N30 Malawi, Zàmbia, Moçambic
Lingala Ngala 9 Milions C40 Kongo, Kongo-Brazzaville
Rwanda Kinyarwanda 8 Milions J60 Ruanda, Burundi, Uganda, Kongo
Xhosa Isixhosa 7,5 Milions S40 Sud-àfrica, Lesotho
Luba-Kasai Chiluba 6,5 Milions L30 Congo
Gikuyu Kikuyu 5,5 Milions E20 Kenya
Kituba Kutuba 5 Milions H10 Congo, Congo-Brazzaville (usat com a crioll)
Ganda Luganda 5 Milions J10 Uganda
Rundi Kirundi 5 Milions J60 Burundi, Ruanda, Uganda
Makhuwa Makua 5 Milions P30 Moçambic
Sotho Sesotho 5 Milions S30 Lesotho, Sud-àfrica
Tswana Setswana 5 Milions S30 Botswana, Sud-àfrica
Mbundu Umbundu 4 Milions R10 Angola (Benguela)
Pedi Sepedi, Nord-Sotho 4 Milions S30 Sud-àfrica, Botswana
Luyia Luluyia 3,6 Milions J30 Kenya
Bemba Chibemba 3,6 Milions M40 Zàmbia, Kongo
Tsonga Xitsonga 3,3 Milions S50 Sud-àfrica, Moçambic, Zimbàbue
Sukuma Kisukuma 3,2 Milions F20 Tanzània
Kamba Kikamba 3 Milions E20 Kenya
Mbundu Kimbundu 3 Milions H20 Angola (Luanda)

Bibliografia modifica

  • Guthrie, Malcolm. 1948. The classification of the Bantu languages. London: Oxford University Press for the International African Institute.
  • Guthrie, Malcolm. 1971. Comparative Bantu, Vol 2. Farnborough: Gregg International.
  • Heine, Bernd. 1973. Zur genetische Gliederung der Bantu-Sprachen. Afrika und Übersee, 56: 164–185.
  • Maho, Jouni F. 2001. The Bantu area: (towards clearing up) a mess. Africa & Asia, 1:40–49 Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine..
  • Maho, Jouni F. 2002. Bantu lineup: comparative overview of three Bantu classifications Arxivat 2009-03-25 a Wayback Machine.. Göteborg University: Department of Oriental and African Languages.
  • Piron, Pascale. 1995. Identification lexicostatistique des groupes Bantoïdes stables. Journal of West African Languages, 25(2): 3–39.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües bantus

Referències modifica