Llengües germàniques orientals
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Les llengües germàniques orientals són un grup extingit de la branca germànica de les llengües indoeuropees. Reben aquest nom per la situació geogràfica dels seus parlants: a l'est dels de les occidentals i al sud de les escandinaves.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Nord-est d'Europa (extintes) |
| Nadius | 0 |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
.png) | |
| Expansió de les llengües germàniques orientals | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | east2805 |
Es creu que en formaven part el vàndal i el burgundi i el gòtic, però només es conserven textos d'aquest darrer.
Relats de diversos historiadors antics (Jordanes, Procopi, Pau el Diaca), la toponímia i restes arqueològiques assenyalen cap a una migració de tribus germàniques des d'Escandinàvia fins a l'àrea compresa entre els rius Vístula i Oder entre el 600 aC i el 300 aC. Així, hom emparenta el burgundi amb l'antic dialecte nòrdic de l'illa de Bornholm i el gòtic amb el de l'illa de Gotland (antic gútnic).
El seu darrer representant fou el gòtic de Crimea, parlat fins al segle xviii.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües germàniques orientals |