Obre el menú principal

Llengües hispanocèltiques

Les llengües hispanocèltiques són un grup de llengües cèltiques en el qual s'inclouen totes les parles celtes que es parlaven a la Península Ibèrica abans de l'arribada dels romans (el 218 a.C., durant la Segona Guerra Púnica).[1][2]

Infotaula de família lingüísticaLlengües hispanocèltiques
Tipus família lingüística
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües celtes
Modifica les dades a Wikidata

Algunes d'aquestes llengües estan documentades per l'epigrafia, altres es poden conèixer, amb major o menor grau, a partir de dades onomàstiques. Les llengües hispanocèltiques formen part del grup de les llengües cèltiques continentals, però aquesta adscripció és essencialment definida per raons geogràfiques, ja que per ara no hi ha evidències lingüístiques en el sentit que formassin un grup amb una relació filogenètica.

Grups lingüístics hispanocèltics identificatsModifica

  • Celtiber o hispanocèltic de l'interior. Els dialectes celtes coneguts com a celtibèrics estan documentats en un extens corpus epigràfic. Jordan Colera proposa anomenar aquest grup com hispanocèltic del nord-est.[1] Es tracta d'un conjunt de parles que, identificades com a celtiber, són universalment acceptades com a llengua celta i que, durant molt de temps, s'han considerat gairebé l'única expressió del celta peninsular.
  • Galaic o hispanocèltic del nord-oest. És el llenguatge de l'extrem nord-occidental de la península, amb uns límits definits per l'oceà Atlàntic, el riu Douro en el sud i un límit imprecís a l'est, però que inclouria una part occidental d'Astúries.[3]
 
Les llengües paleohispàniques i l'hispanocèltic

Altres llengües cèltiques peninsularsModifica

  • Astur. Situat a la confluència entre el galaic i el celtiber. La majoria dels autors l'enquadren dins l'hispanocèltic del nord-oest amb les llengües dels vetons, càntabres, galaics i vacceus[4]
  • Càntabre. Tot i que ha estat en discussió, el càntabre sembla ser una llengua indoeuropea del tronc cèltic. Les seves afinitats amb les altres àrees de parla cèltica encara són poc clares.[5]
  • Lusità. Considerat amb seguretat com una llengua indoeuropea, la seva adscripció cèltica és en discussió. Sols s'han conservat un nombre molt reduït d'inscripcions.
  • Cèltic del sud-oest. La presència cèltica en el sud-oest és un fet ben documentat: els cèltics ocupaven l'Alentejo occidental, el sud de la província de Badajoz i el nord de la província de Huelva, formant la zona occidental de la Betúria: la Betúria Cèltica.
  • Cèltic pirinenc. Aquest és el nom usat per Joan Coromines per referir-se al celta del nord-est que originà una massa toponímica considerable en el nord de Catalunya.i d'Aragó.

Teoria de l'hispanocèltic de l'oestModifica

L'hispanocèltic de l'oest és un concepte proposat per John T. Koch per a definir el conjunt de dialectes cèltics que ocuparien tot l'oest peninsular, incloent el tartessi, el cèltic de la Betúria, el lusità i el galaic.[6] Segons Koch, les varietats occidentals del cèltic peninsular comparteixen amb el celtiber un nucli suficient d'afinitats com per a poder qualificar l'hispanocelta en conjunt com una subfamília lingüística definida, dins el tronc celta, enfront d'una classificació purament geogràfica.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Jordán Cólera, Carlos «The Celts in the Iberian Peninsula:Celtiberian». e-Keltoi, 6, 16-03-2007, pàg. 749–750 [Consulta: 16 juny 2010].
  2. Koch, John T. Celtic Culture: A Historical Encyclopedia. ABC-CLIO, 2005, p. 481. ISBN 978-1-85109-440-0. 
  3. Prósper, Blanca María. Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la península ibérica. Ediciones Universidad de Salamanca, 2002, p. 422–427. ISBN 84-7800-818-7. 
  4. Patrizia de Bernardo Stempel "Centro y áreas laterales: La formación del celtibérico sobre el fondo del celta peninsular hispano" Palaeohispánica 2 (2002)
  5. Peralta Labrador, Eduardo; Los cántabros antes de Roma, p. 283. Ed. Real Academia de la Historia (2003). ISBN 978-84-89512597
  6. KOCH, John T. Tartessian: Celtic from the South-west at the Dawn of History. "Acta Palaeohispanica" 9 (2009)339–351