Obre el menú principal

Llengües romàniques orientals

Les llengües romàniques orientals són una branca lingüística que comprén les varietats parlades al sud i est de la línia Massa-Senigallia; les llengües romàniques orientals per tant serien el romanès, italià, sicilià i l'extint dàlmata, entre altres varietats parlades al centre i sud d'Itàlia i als Balcans. Mentre que les llengües romàniques situades al nord i oest de la línia com l'espanyol, portugués, francés, català, occità entre més varietats en pertandrien a la branca occidental.[1]

Infotaula de família lingüísticaLlengües romàniques orientals
Tipus família lingüística
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
Modifica les dades a Wikidata

Cal distingir dos termes per a les llengües romàniques orientals:

  • 1) El terme es refereix a les varietats situades al sud i est de la línia Massa-Senigallia i la seua distribució abasta Romania, Moldàvia, determinades zones dels Balcans, centre i sud d'Itàlia i l'illa de Còrsega, que comparteixen certes isoglosses úniques dins la Romània, de manera que llengües com l'italià estàndard, napolità i sicilià també serien llengües romàniques orientals.
  • 2) El terme es refereix únicament a les llengües balcanoromàniques, que inclou les llengües balcanoromaneses i el dàlmata, llengües romàniques utilitzades als Balcans.[2]

IsoglossesModifica

  • La principal característica és que conserven les oclusives sordes intervocàliques /p, k, t/ en contraposició al romànic occidental, que les sonoritza o perd.
  • Usen exclusivament els plurals (-e, -i) derivats del plural nominatiu del llatí.
  • Palatalització dels grups llatins (ci, ce) cap a un (/tʃ/) i els grups (ti, te) evolucionaren a (ts) i contrasta amb el romànic occidental, en què tots dos grups evolucionaren a (/s/, /z/ /θ/) respectivament.[3]
  • També les llengües romàniques orientals són més conservadores en aspectes fonètics i gramaticals que les occidentals.[4]

Exemples d'isoglossesModifica

Exemples de formació del plural:

Llatí Català Italià Sicilià Romanès Dàlmata
Stella, Stellae estels stelle stelle stele stale
Libroraria/Liberus llibres libri libri libri libri
Homo, Homines homes uomini omini oamini jomini

Exemples de conservació d'oclusives sordes intervocàliques per llengües són:[5]

Llengües italorromàniquesModifica

Llengües balcanoromanesesModifica

DàlmataModifica

ClassificacióModifica

Llengües romàniques extintes que degueren pertànyer a aquesta brancaModifica

NotesModifica

  1. Inclou el moldau considerat una llengua separada del romanés.
  2. Alguns consideren que les llengües balcanoromaneses (armanès, meglenoromanès i istroromanès) són dialectes del romanés, ja que deriven del protoromanès; alguns lingüistes romanesos, però, consideren que les altres varietats són llengües a banda.
  3. A Sardenya es parla el gal·lurés i sasserés, que poden ser classificats com dialectes corsos.
  4. A la Toscana també es parlen altres varietats locals que poden classificar-se com dialectes de l'italià estàndard.
  5. També anomenats dialectes italians centrals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua: se sol emprar la denominació genèrica de romanesc per a referir-se a aquestes varietats. Sovint es considera un dialecte de l'italià estàndard.
  6. També anomenats dialectes italians meridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol usar la denominació genèrica de napolità per a referir-se a aquestes varietats.
  7. També anomenats dialectes italians extremomeridionals, cada dialecte o varietat usa un glotònim local per a referir-se a aquesta llengua; se sol emprar la denominació genèrica de sicilià per a referir-se a aquestes varietats.

ReferènciesModifica

  1. Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3
  2. Sala, Marius (coord.), Enciclopedia limbilor romanice, București, Editura Științifică și Enciclopedică, 1989, ISBN 973-29-0043-1
  3. Alessio, G. 1954a, Concordanze lessicali e fonologiche tra i dialetti rumeni e quelli italiani meridionali, «Annali della Fac. di Lett. e Fil. di Bari» I, 3-53.
  4. Pierre Bec, Manuel pratique de philologie romane, París: Picard, 2 vol.
  5. Ilari, Rodolfo. Lingüística Românica. Ática, 2002, p. 50. ISBN 85-08-04250-7. 
  6. Léxico básico dálmata en la base de datos lexicostática global
  7. Glottolog: llengües romàniques orientals.
  8. Glottolog lenguas italo-dálmatas