Obre el menú principal

Les llengües senegambianes o atlàntiques septentrionals són un grup de llengües nigerocongoleses parlades al sud de Mauritània, Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau i Guinea. La moderna divisió senegambiana és una reestructuració de l'antic grup atlàntic septentrional (terme que encara s'usa ocasionalment per a aquestes llengües).

Infotaula de família lingüísticaLlengües senegambianes
Distribució geogràfica Àfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
Subdivisions
Buy–Nyun
Nalu
Codis
ISO 639-2 nalu1240
ISO 639-3 mans1268
Modifica les dades a Wikidata

Els fulbe, ètnia seminòmada, parlen una llengua d'aquest grup i van estendre la seva llengua des de Senegal al llarg de tot el Sahel occidental i central. La principal llengua d'aquest grup, en termes demogràfics és el wòlof, llengua oficial a Senegal, amb uns quatre milions de parlants natius i milions més com a parlants de segona llengua. S'estima en 13 milions el nombre total de parlants de diferents varietats del fulani i prop d'un milió els parlants del serer.

ClassificacióModifica

La divisió septentrional de les llengües atlàntiques va ser proposada per Daniel Sapir (1971). No obstant això, l'agrupació atlàntica i les seves branques semblen ser més aviat una agrupació geogràfica o tipològica, més que un grup filogenètic vàlid dins de les llengües nigerocongoleses. Un estudi recent que examina el parentiu dins d'aquest grup de Segerer (2010), considera que les llengües bak no són part del grup atlàntic septentrional, originalment proposat per Sapir, encara que troba que la resta de llengües sí ho estan. Aquest grup més compacte estaria caracteritzat per mutacions consonàntiques específiques. S'ha proposat el següent arbre cladístic per a les llengües senegambianes:

Senegambià 

 Fula-Cangin 

 Ful-Serer 

Ful (Fulani)



Serer



 (Tenda) 
 Tenda 

Bassari-Bedik



Konyagi (Wamei)




Biafada-Pajade (Badyara)





Cangin



 Wòlof-Nyun 

Wòlof


 Buy-Nyun 

Kasanga, Kobiana (Buy)



Banyum (Nyun, Ñun)






Nalu (Baga Mboteni, Mbulungish, Nalu)



Totes les llengües ful-cangin (ful-tenda) tenen consonants implosives, mentre que el serer i el ful comparteixen a més diversos sufixos nominals. Moltes classificacions, incloent la d' Ethnologue 16, col·loquen al serer com més proper al wòlof que al fula. Tanmateix, això sembla remuntar-se a algunes dades de Sapir considerades errònies per Wilson (1989).[1]

Descripció lingüísticaModifica

Mutacions consonàntiquesModifica

Les llengües senegambianas (antic "atlàntic septentrional" sense les llengües bak) són un grup de llengües caracteritzades per la seva mutació consonàntica, un fenomen en què la consonant inicial d'una paraula varia depenent de factors morfosintàctics. En fula, per exemple, la consonant inicial de molts noms canvia depenent de si es tracta d'una forma de singular o plural:

singular plural
pul-lo
'fulani (individu)'
ful-ɓe
'(els) fulani'
guj-jo
'lladre'
wuy-ɓe
'lladres'

Classes nominalsModifica

Les llengües atlàntiques occidentals tenen sistemes de classes nominals similars als oposats en altres llengües nigerocongoleses, sent els més coneguts els de les llengües bantus. En aquest últim grup les classes nominals s'assenyalen mitjançant prefixos, i els lingüistes consideren que aquests prefixos reflecteixen morfemes ja presents en proto-nigerocongolès. Les llengües ful-serer, no obstant això, marquen les classes nominals mitjançant sufixos o una combinació de prefixos i sufixos. Joseph Greenberg va argumentar que les formes sufixades van sorgir de manera independent com a resultat de determinants enclítics que concordaven amb la classe nominal:

CL-Nom CL-Det → CL-Nom-CL → Nom-CL

Comparació lèxicaModifica

Els numerals per a diferents grups de llengües senegambianes són::[2]

GLOSSA Fula-Cangin Wòlof-Nyun Nalu PROTO-
SENEGAM.
PROTO-
FULA
Serer PROTO-
TENDA
PROTO-
CANGIN
Wòlof PROTO-
BN
Mbulungish
(Baga-Foré)
Nalu
'1' *goʔo leŋ *-diyẽ(?) *yiːnɔː bɛnː *teː- ki-ben deːndɪk *-dĩ
'2' *ɗiɗi ɗik *-xi(?) *k-anak ɲaːr *naːn- ʧi-di bilɛ *-di/
*naː-
'3' *tati tadik *-tʲar(?) *k-ahay ɲɛtː *taːr ʧi-tɛt paːt *taːdi
'4' *nai nahik *-naxi *niː(ki)- ɲɛnt ʧi-nɛŋ biːnaːŋ *naːi-
'5' *ʤowi ɓedik *-bəda/
*-ɲɟõ
*ja-tus
*iːp
dʒuroːm *yu-roːg su-sɑ teːduŋ
'6' *5+1 5+1 *5+1 *5+1 5+1 *5+1 sɑk-ben 5+1 *5+1
'7' *5+2 5+2 *5+2 *5+2 5+2 *5+2 sɑk-di 5+2 *5+2
'8' *5+3 5+3 *5+3 *5+3 5+3 *4+4 sɑk-tɛt 5+3 *5+3
'9' *5+4 5+4 *5+4 *5+4 5+4 sɑk-nɛŋ 5+4 *5+4
'10' *sapːo xarɓaxay *-pahw(?) *sabo fukː ɛtɛlɛ tɛːblɛ~
tɛbɪlɛ

NotesModifica

BibliografiaModifica

  • David Sapir, 1971. "West Atlantic: an inventory of the languages, their noun-class systems and consonant alternation". In Sebeok, ed, Current trends in linguistics, 7: linguistics in sub-Saharan Africa. Mouton, 45–112
  • Guillaume Segerer & Florian Lionnet 2010. "'Isolates' in 'Atlantic'". Language Isolates in Africa workshop, Lyon, Dec. 4