Llengües tiniguanes
Les llengües tiniguanes són un grup de llengües indígenes mal documentades i (gairebé)extintes parlades anteriorment als departaments colombians de Caquetá i Meta.[1]
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies |
Aspectes històrics, socials i culturals
modificaD'acord amb la tradició els tinigua van migrar al seu actual territori a principis del segle xx, des del riu Yarí al departament de Caquetá, on convivien amb pobles witotos. El tinigua es considerava extint fins que es van trobar 2 parlants que ja eren ancians en els anys 1990. Encara en 1940 hi havia un nombre important de parlants i les dones tinigua eren monolingües, tot i que la majoria d'homes parlava castellà en algun grau.
Una de les primeres referències als Pamigua és la de Rivero (1763) que explica que vivien entre Concepción de Arama (Meta) i el Guaviare. No obstant això es desconeix quan va desaparèixer aquest grup, encara que abans de la seva desaparició F. Toro va recollir un vocabulari d'aquesta llengua.
Classificació
modificaEl reconeixement del parentiu del tinigua amb el pamigua va ser provat per Castellví (1940) a partir dels vocabularis pamigua recol·lectats F. Toro i publicats per Ernst (1895).
Llengües de la família
modificaEs coneixen tres llengües d'aquesta família de les quals dues es consideren totalment extintes (pamigua, majigua) i el tinigua està gairebé-extint ja que només comptava amb dos parlants ancians cap a 1990. Tampoc se sap res del majigua (Campbell 2012).[1] Fou parlada entre els rius Ariari i Meta a Colòmbia.[2]
Jolkesky (2016) també assenyala que hi havia similituds lèxiques amb l'andaquí.[3]
Descripció lingüística
modificaComparació lèxica
modificaCastelleví (1940) va ser el primer a reconèixer el parentiu entre el tinigua estudiat per ell mateix i les dades del pamigua publicats gairebé mig segle abans per a. Ernst. Els següents termes lèxics del tinigua i el pamigua procedeixen de Castellví i Ernst (la reconstrucció del proto-TP és aproximativa):[2]
GLOSSA | Tinigua | Pamigua | PROTO-TP |
---|---|---|---|
'ull' | zəti, zuti | sete | *zóti |
'home' | psätseyá | piksiga | *p |
'dona' | ñíza | ništá | *niz- |
'aigua' | ñikwáiši | nikagé | *nikwagi |
'foc' | ičísa | ekisá | *ekisa |
'gos' | šámno | šannó | *šamno |
'jaguar' | žíña | šiñaga | *žíña- |
'dacsa' | tyoka | šukšá | *tyok- |
'cinc' | šopa-kuáša | saksu-kuaša | 1+kwaša |
'onze' | čimatóse-kiésä | čipse ipa-kiaši |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 978-3-11-025513-3.
- ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ (tesi).
Bibliografia
modifica- Adelaar, Wilhem. «The Chibcha Sphere». A: The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 161-162. ISBN 978-0-521-36275-7.
- Castellví, Marcelino. 1940. "La lengua Tinigua" Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: 93.
- Ernst, A. 1891: "Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco"; Zeitschrift für Ethnologie XXIII:9. Berlin.
- Franco, Roberto. 1989: "Los tinigua y la colonización de La macarena (Río Guayabero, Meta); Trianea 3:129-142; Inderena, Bogotá.
- Rivero, P. Juan de. 1736: Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco. Bogotá, 1883.
- Tobar Ortiz, Nubia. 1994: "En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena"; La recuperación de las lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica; Simposio, VII Congreso de Antropología. CCELA - Universidad de los Andes. ISSN 0121-1579