Llengües totozoques

Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.

Infotaula de família lingüísticaLlengües totozoques
Distribució geogràficaÀrea lingüística mesoamericana
Subdivisions
Distribució geogràfica
Llengües totozoque
Modifica les dades a Wikidata

Descripció lingüísticaModifica

Les llengües totonaco-tepehua i les llengües mixezoque tenen un cert nombre de similituds lèxiques, reconegudes des de fa temps, encara que alguns autors consideraven que s'haurien hagut de possiblement a préstecs lèxics.[1] No obstant això, recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats putatius han pogut establir-se correspondències fonètiques regulars i sistemàtiques,[2] la qual cosa és indicativa d'un parentiu genuí. Les estimacions numèriques procedents del projecte de comparació sistemàtica ASJP, mostren que la similitud lèxica entre totonaca i mixezoque és similar a l'existent entre llengües indoeuropees pertanyents a diferents branques, per la qual cosa l'antiguitat de la família podria ser similar a la de les llengües indoeuropees, uns 70 segles.[3]

FonologiaModifica

Pel proto-totozoque s'ha reconstruït provisionalment el sistema de consonants simples i les vocals. Les consonants s'assemblen al sistema reconstruït pel proto-totonaco mentre que el sistema vocàlic no difereix granment del proto-mixezoque, amb el qual la principal diferència són les vocals glotalitzades del totonaca. A més s'ha proposat una sèrie paral·lela de vocals laringalitzades que no semblen haver deixat traces en proto-mixezoque. L'inventari de vocals reconstruït pel proto-totozoque (pTZ) inclou set timbres diferents, els quals poden aparèixer com vocals llargues, laringalitzades i llargues laringalitzades:

Anteriors Centrals Posteriors
laring. normal laring. normal laring. normal
Tancades *i' ( ḭ ) *i *i' ( ) *i *u' ( ṵ ) *u
Mitjanes *e' *e *ə' *o' *o
Obertes *a' ( a̰ ) *a *ɔ'

Aquestes vocals es redueixen a un sistema de tres timbres en proto-totonaca (conservant-se la quantitat vocàlica i la glotalització), mentre que pel proto-mixezoque (pMZ) l'evolució seria diferent i es perdria la glotalització i es neutralitzarien les oposicions**ɨ~**ə i **ɔ~**o.

pTZ pT pMZ
**i *i *i
**ɨ *i
**u *u *u
**e *i *e
**ə *a
**a *a *a
**ɔ *a *o

L'inventari consonàntic del protototozoque no és idèntic ni al protototonaca ni al protozoque, encara que el primer sembla una mica més conservador:

  Labial Alveolar Palatal Velar Uvular Glotal
central Lateral
Oclusives simple *p *t     *k *q
palat. *ty     *ky    
Africades        
Fricatives   *s *x   *h
Aproximant *w *l *y      
Nasals simple *m *n          
palat. *ny          

Els signes /¢, ƛ, č, š, i, y/ procedeixen de l'alfabet fonètic americanista i són els equivalents de l'AFI /ʦ, t͡ɬ, ʧ, ʃ, j, ʲ/. Les correspondències trobades són:

pTZ pT pMZ
**p *p *p
**t *t *t
**ty *t
**ky *k *k
**k *q *k
**q *q
**ʔ *∅
pTZ pT pMZ
**m *m *m
**n *n *n
**ny *l *n
**¢
**s *s *s
**č
**š *s
pTZ pT pMZ
**x *x *h
**h *∅, #*h *h
**w *w *w
**y *t *y
**l *l *y
**ƛ *y
**ɬ *y

Dos dels fonemes del proto-totozoque són més dubtosos, ja que apareixen només en un grapat de cognats es tracta dels fonemes /**ty, **ny/ encara que la velar palatalitzada /**ky/ està sòlidament testimoniada (encara que el seu valor fonètic podria diferir lleugerament del reconstruït). El proto-mixezoque es caracteritza per una pèrdua de les consonants laterals i de les guturals (dorsals posteriors), i a més una neutralització de la distinció entre alveolars i palato-alveolars. D'altra banda el proto-totonaca presenta algunes elisions com les que afecten /**ʔ, **y/

Comparació lèxicaModifica

La següent llista reprodueix alguns dels cognats proposats entre el proto-mixezoque i el proto-totonaca:

GLOSSA PROTO-
TOTONACO
PROTO-
MIXEZOQUE
PROTO-
TOTOZOQUE
'aquest' *(i)š-la' *yəʔ **ləʔ
'agitar' *lik(š)- *yəʔk **lɨʔky
'xuclar' *squ'li' *koʔy **sko'ʔl
'brases' *hal(á'n)
'brasas'
*huʔy(i)
'carbón'
**Haʔl~
**Huʔl
'gran' *ƛank-
'gran, més'
*ye:ʔk
'créixer'
**ƛahʔnk~
**ƛehʔnk
'tall, planta' *ma'ƛ
'bambú'
*məhy
'pasto alto'
**məƛ
*ƛax
'guanyar'
*yoh
'deure, pagar'
**ƛɔx
'terra' (?) *pu:ƛ
'fang'
*poʔyo
'arena'
**po:ʔƛ
'madurar' *ča: *¢a:mʔ **ča:m

La comparació lèxica dels numerals del proto-totonaca-tepehua i el proto-mixezoque mostra algunes similituds addicionals:[4]

GLOSSA proto-
mixe-
zoque
proto-
totonaca-
tepehua
1 *tu(m)- *-tum
2 *wis- *-tʔu-
3 *tuku- *-tʔútu(n)
4 *mak.tas- *-táati
5 *moʔos- *-ki¢is
6 *tuhtu- *-čaašan
7 *wis.tuhtu- *-tuhún
8 *tuku.tuhtu- *-¢ayán
9 *mak.tas.tuhtu- *-naháa¢a
10 *mahk- *-káawi

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Kaufman & Justeson, 2008
  2. Cecil H. Brown, David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters & Søren Wichmann
  3. Søren Wichmann, 2008, Annexes
  4. Numerals in Mesoamerican languages (Rosenfelder's Metaverse)

BibliografiaModifica