Obre el menú principal

Tuareg (també Tamashek, Tamajak, Tamahak, tifinagh, ⵜⴰⵎⴰⵌⴰⵆ) és una subdivisió dins la família de les llengües berbers. La parlen uns quatre milions de persones de l'ètnia tuareg a gran part de Mali, Níger, Algèria, Líbia i Burkina Faso, amb uns pocs parlants a Kinnin, al Txad.[1]

Infotaula de família lingüísticaLlengües tuareg
Nadius 1.248.200
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nostràtiques
llengües afroasiàtiques
berber
Distribució geogràfica
Tuareg area.png
Codis
ISO 639-2 tmh
ISO 639-3 tmh
Codi Glottolog tuar1240
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

DescripcióModifica

Altres parlars berbers i el tamashek són força comprensibles mútuament i alguns lingüistes els consideren una sola llengua (per exemple, segons Karl Prasse); es distingeixen sobretot en la pronunciació d’alguns sons com z i h. La llengua tuareg és molt conservadora en certs aspectes; tenen dues vocals curtes quan al nord només n’hi ha una o cap i a més tenen menys préstecs de l'àrab. Tradicionalment, s’escriu en l'alfabet propi tifinag, però també es fa servir l'alfabet àrab i el llatí, que és l'oficial a Mali i Níger.

SubclassificacióModifica

  • Nord:
  • Sud:
    • Tamashek – per als Kel Adrar, a Mali, uns 270,000 parlants.
    • Tayart Tamajeq – per als Kel Ayer (de vegades, escrit Aïr), Níger, amb uns 1.250 000 parlants.
    • Tawallammat Tamajaq – per als Iwellemmeden, Mali i Níger, amb uns 870.000 parlants.
    • Tamashaq de Kal Asakan.
    • Parlants de l'idioma tin sert (Tetserret), berber occidental.

BibliografiaModifica

  • Bougchiche, Lamara. (1997) Langues et litteratures berberes des origines a nos jours. Bibliographie internationale et sytematique. Paris: Ibis Press.
  • Chaker, Salem, ed. (1988) Etudes touaregues. Bilan des recherches en sciences sociales. Travaux et Documents d'i.R.E.M.A.M. no. 5. Aix-en-Provence: IREMAM / LAPMO.
  • Leupen, A.H.A. (1978) Bibliographie des populations touaregues: Sahara et Soudan centraux. Leiden: Afrika Studiecentrum.

DiccionarisModifica

 
Pàgina 247 del diccionari del 1951, Dictionnaire Touareg–Français
  • Charles de Foucauld (1951–1952) Dictionnaire touareg–francais. 4 vol. Paris: Imprimerie Nationale de France. [posthumous facsimile publication (author dec. 1916); dialect of Hoggar, southern Algeria]
  • Jeffrey Heath (2006) Dictionnaire tamachek–anglais–français. Paris: Karthala. [covers dialects of northern Mali]
  • Motylinski, A. (1908). Grammaire, dialogues et dictionnaire touaregs. Alger: P. Fontana.
  • Prasse, Karl G., Alojaly, Ghoubeid, and Mohamed, Ghabdouane (2003) Dictionnaire touareg–francais (Niger). 2nd edition revised; 2 vol. Copenhagen: Museum Tusculanum Press, University of Copenhagen. [1st edition 1998; covers two dialects of the northern Republic of Niger]

GramàtiquesModifica

TextsModifica

  • Ag Erless, Mohamed (1999) "Il ný a qu'un soleil sur terre". Contes, proverbes et devinettes des Touaregs Kel-Adagh. Aix-en-Provence: IREMAM.
  • Aghali-Zakara, Mohamed & Jeannine Drouin (1979) Traditions touarègues nigériennes. Paris: L'Harmattan.
  • Albaka, Moussa & Dominique Casajus (1992) Poésies et chant touaregs de l'Ayr. Tandis qu'ils dorment tous, je dis mon chant d'amour. Paris: L'Harmattan.
  • Alojaly, Ghoubeïd (1975) Ǎttarikh ən-Kəl-Dənnəg – Histoire des Kel-Denneg. Copenhagen: Akademisk Forlag.
  • Casajus, Dominique (1985) Peau d'Âne et autres contes touaregs. Paris: L'Harmattan.
  • Chaker, Salem & Jélène Claudot & Marceau Gast, eds. (1984) Textes touaregs en prose de Charles de Foucaould et. A. de Calassanto-Motylinski. Aix-en-Provence: Édisud.
  • Chants touaregs. Recueillis et traduits par Charles de Foucauld. Paris, Albin Michel, 1997
  • Foucauld, Charles de (1925) Poésies touarègues. Dialecte de l'Ahaggar. Paris: Leroux.
  • Lettres au marabout. Messages touaregs au Père de Foucauld. Paris, Belin, 1999
  • Heath, Jeffrey (2005) Tamashek Texts from Timbuktu and Kidal. Berber Linguistics Series. Cologne: Koeppe Verlag
  • Louali-Raynal, Naïma & Nadine Decourt & Ramada Elghamis (1997) Littérature orale touarègue. Contes et proverbes. Paris: L'Harmattan.
  • Mohamed, Ghabdouane & Karl-G. Prasse (1989) Poèmes touaréges de l'Ayr. 2 vol. Copenhagen: Akademisk Forlag.
  • Mohamed, Ghabdouane & Karl-G. Prasse (2003) əlqissǎt ən-təməddurt-in – Le récit de ma vie. Copenhagen: Museum Tusculanum Press.
  • Nicolaisen, Johannes, and Ida Nicolaisen. The Pastoral Tuareg: Ecology, Culture, and Society. Vol. 1,2. New York: Thames and Hudson, Inc, 1997. 2 vols.
  • Nicolas, Francis (1944) Folklore Twareg. Poésies et Chansons de l'Azawarh. BIFAN VI, 1-4, p. 1-463.

ReferènciesModifica

  1. Monique Jay, “Quelques éléments sur les Kinnin d’Abbéché (Tchad)”, Etudes et Documents Berbères 14 (1996), 199-212 (ISSN 0295-5245 ISBN 2-85744-972-0) (text in pdf).

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica