Llengües tucanes
Les llengües tucanes o tucano (també escrit tukano o tukáno) formen una família lingüística difosa per Colòmbia, Brasil, Equador i el Perú.
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Amazones nord-occidental |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud | |
Subdivisions | |
Tucano oriental
Tucano occidental
| |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | tuca1253 |
Contacte
modificaSegons Jolkesky (2016) el contacte de llengües ha donat origen a similituds lèxiques entre el tucano i les famílies arutani, páez, sapé, taruma, witoto, sàliba, ticuna-yurí, pano, barbacoa, bora i chocó.[1] D'ací ha sorgit la hipòtesi macrotucana.
Classificació
modificaChacon (2014)
modificaHi ha uns 24 llengües tucanes: [2]
- Tucano occidental
- ? Cueretú †
- Napo
- Tucano oriental
- Meridional
- Occidental
- Oriental
- Central
- Septentrional
També inclou la llengua extinta i no classificada Miriti
La majoria d'aquestes llengües es parlen o parlaven a Colòmbia.
Jolkesky (2016)
modificaClassificació interna segons Jolkesky (2016): [1]
Vocabulari
modificaLoukotka (1968) enumera el següent vocabulari bàsic.[3]
llengua | branca | cap | ull | mà | u | dos | tres |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Tucano | I | dex-póa | kaxpéri | tomógha | nĩkáno | peáro | itiáro |
Uaíana | I | dé-paue | kape | oama | ikãpeleko | peápeleko | itiapeleko |
Tuyuca | I | déx-píu | kaxfea | uamo | txixkálo | peálo | ixtiéro |
Waikína | I | dax-púa | káxfea | umuká | axkakiró | péaro | tíaro |
Uantya | I | kapéga | uamó | ||||
Bará | I | dex-féa | kapéka | anó | hixkága | peága | tixtíaga |
Uanána | I | dax-púa | kaxpádi | dapáro | kéliã | peáro | tíaro |
Uasöna | II | de-póue | káxea | oámu | hikálo | peálo | itíalo |
Tsölá | II | rix-fóa | kuíri | ámo | híkã | péga | ixtíale |
Urubu-Tapuya | II | re-kapeã | uamon | ||||
Pamöä | II | rea-poá | kapé | uamon | |||
Patsoca | II | kapé | uamó | ||||
Möxdöá | II | rea-poa | kapea | oamó | hikän | pángara | éteaná |
Sära | Sära | lix-hóga | káxea | áma | hohogá | héaga | ediaga |
Omöá | Sära | dix-hóga | káxea | hóga | héaga | ediago | |
Buhágana | Sära | tix-hóga | kaxea | ámo | kohága | héaga | ediága |
Macuna | Sära | ri-hóga | kaea | ámo | |||
Erulia | Erulia | lix-hóga | káxfea | uamó | kóla | héãlã | edíala |
Tsölöa | Erulia | rix-hóa | káxea | ámo | gohé | héa | idía |
Palanoa | Erulia | lix-hoá | káxea | ámo | |||
Cubeo | Cubeo | hi-póbe | hi-yakóli | pubu | kũinálõ | pekálõã | dópekelõã |
Dyuremáwa | Cubeo | hi-póbi | dya-kóli | pilí | kuináro | pikáro | dyobekiro |
Hehénawa | Cubeo | hi-póbí | ya-kóli | pilí | kwináro | pikaːro | yobekiro |
Bahúkiwa | Cubeo | hí-póbi | dyá-koli | pilí | kuinárõã | pikárõã | dyóbekirõã |
Desána | Desána | dex-púru | yéle | mohópama | yũhúge | péye | eléye |
Chiranga | Desána | dix-púlu | kudiru | muhá | uhúpũnu | perú | ilerú |
Yahuna | Yahuna | líupukóa | hiyakóli | pitaka | ínoho | ípo | makalaka |
Tanimuca | Yahuna | dupukoa | ñákua | pitaka | |||
Yupuá | Yupuá | kúele | yaːkõá | múho | tzyundyá | axpedyá | aleddyá |
Durina | Yupuá | kúrʔ | díölö | móhu | chun | apáina | áʔalia |
Coretu | Coretu | sí-roho | sia-kokia | muhú | námare | nahárakiare | masírakiáre |
Tama | Occidental | xixo-pué | nakoba | teyo | káyapa | choteyo | |
Coreguaje | Occidental | sixó-pués | nankoká | xẽte | |||
Amaguaje | Occidental | zium-bue | nañka | hente | teo | kayapa | toazumba |
Icaguate | Occidental | hente | toazumba | ||||
Siona | Occidental | sixum-bué | nankoka | enté | teheke | samú | |
Pjoje | Occidental | siom-pwö | nánkoa | höntö | tayo | kayayé | toasoñé |
Cóto | Occidental | tsíong | ñákoa | óteperé | teyong | tépe | báwabwö |
llengua | branch | aigua | foc | sol | estel | blat de moro | jaguar | destral |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Tucano | I | axkó | pexkáme | mũhípũ | yãxkõá | ohóka | yaí | kumé |
Uaíana | I | óko | pekáne | muhĩpü | yõkõá | olikaleko | yéi | kóme |
Tuyuca | I | oxkó | pexkámene | mũhĩphfu | yãxkõá | ohólika | yéi | kumé |
Waikína | I | axkó | pexkáka | axsé | yapíkoa | yó | nodogé | komé |
Uantya | I | óko | pekáme | muipem | ñokoam | yahi | kumúa | |
Bará | I | oxkó | pexkáme | mũhífũ | yöxkóã | ódixka | yeído | kómea |
Uanána | I | kó | pxtxáka | sé | yapítxoa | iyó | yaído | kúma |
Uasöna | II | óko | pekáme | múhípe | yókóaː | olíka | yái | komé |
Tsölá | II | óxko | péro | múhífú | yóxkõã | ohólika | yái | kómea |
Urubu-Tapuya | II | óko | péro | muipem | ñokon | oriká | kumuá | |
Pamöä | II | hokó | paʔáro | muipem | yakopaké | oriká | kumuä | |
Patsoca | II | óko | pekaró | muipum | ñonkóãn | oriká | dyahi | komé |
Möxdöá | II | okó | péro | moépo | áríka | yáhi | koméa | |
Sära | Sära | ida | péame | ómakani | yoxkó | ohólika | yái | kómea |
Omöá | Sära | éde | heáme | amakai | yoxkoá | ohólika | yái | kumá |
Buhágana | Sära | íde | héame | ómãkãyi | yóxko | oholika | yái | kumá |
Macuna | Sära | íde | éa | úmakanö | tapia | áre | yáiya | |
Erulia | Erulia | óxko | heáme | mũhihũ | yõxkóã | ohólika | yái | kumá |
Tsölöa | Erulia | oxkó | heáno | muhíhú | yoxkó | ohólika | yáí | kúmoa |
Palanoa | Erulia | óxko | heáne | muhíhu | yoxkó | ohólika | yái | kúmoa |
Cubeo | Cubeo | okó | toá | auiyá | abiákoa | ueá | yauí | kométako |
Dyuremáwa | Cubeo | okó | toábo | avía | abíakoli | veá | dyaví | hoekí |
Hehénawa | Cubeo | okó | toábo | aviá | abíakoli | veá | yawí | hoéki |
Bahúkiwa | Cubeo | okó | toaːbo | aviá | abiákoli | veá | dyaví | hoekí |
Desána | Desána | dexkó | peáme | abé | néyãxkã | ohólexka | ye | kumé |
Chiranga | Desána | dexko | piámeʔe | abé | naiukamo | húdeka | diéche | kumé |
Yahuna | Yahuna | ókoa | peká | ihía | tãapíã | oáka | yaia | kómeá |
Tanimuca | Yahuna | ókoa | peka | ayáka | tapia | wáka | yáiya | |
Yupuá | Yupuá | déxko | píele | aué | yóxkólo | óo | yí | kúmi |
Durina | Yupuá | pílö | áwe | yokolo | óho | diwórekö | kúmi | |
Coretu | Coretu | kótapu | hékiekie | háya | yákohe | mitólikere | híyai | kumú |
Tama | Occidental | okó | toá | enesé | mañeguai | keá | edyai | supo |
Coreguaje | Occidental | óko | toá | ense | mañokó | weá | chaí | supú |
Amaguaje | Occidental | óko | toa | ense | manúko | bea | ayroyai | supó |
Icaguate | Occidental | toa | enze | mañoko | ||||
Siona | Occidental | oko | toá | ensé | mañoko | gueá | ayroxai | supó |
Pjoje | Occidental | ókó | towá | öntsö | mánioko | wéa | yaí | súpo |
Cóto | Occidental | óko | towaʔa | báñi | túku | béa | yái | dzöʔó |
Protollengua
modificaReconstrucció del proto-tucano segons Chacon (2013): [4]
paraula | proto-tucano |
---|---|
tercera persona, gènere masculí | *-pi |
agouti | *wuɨ |
formiga | *meka |
peix aracu | *p’ot’ika |
armadillo | *pãmu |
esquena | *sõkɨ |
ratpenat | *ojo |
gran | *pahi |
mossegar | *kũ |
negre | *tj’ĩ |
tinta vegetal negra | *weʔe |
sang | *tj’ie |
bufar | *pu- |
os | *k’oʔa |
trencar | *p’ope (*poa) |
pit | *upe |
palmera buriti | *neʔe |
capibara | *kuetju |
Dioscorea alata | *japi |
centpeus o boa | *jãk’i |
carbó vegetal | *nitti |
greix | *neo |
galta | *wajo |
masticar | *tj’ãk’ɨ |
xili | *p’ia |
fred | *tjɨsi |
capoc | *jɨi |
tallar | *t’ɨtte |
dansa ritual | *p’aja |
cérvol | *jama |
colom | *ƭʃɨ- |
ànec | *p’ete |
orella | *k’ãp’o |
ou | *tj’ia |
ancià | *p’ɨkɨ |
estructura elevada | *kaja |
acabar | *pet’i |
excrement | *k’ɨt’a |
cara | *tj’ia |
pare | *pa-kɨ |
femení | *-k’o |
foc | *peka |
peix (?) | *waʔi |
pescar, treure, colar | *wajo |
xarxa de pescar | *p’api |
flotar | *paʔja |
flor | *k’oʔo |
peu | *k’ɨp’o |
fruit | *toa |
Inga | *p’ene |
hort, poblat, fora | *wese |
recollir | *tʃɨ-a |
avi | *jẽkku- |
gra de raïm | *ɨʔje |
gespa | *taja |
blau, verd, immadur | *tjɨ̃p’e |
mà | *pɨtɨ |
cap (part del cos) | *tj’ɨpo |
pesat | *t’ɨkkɨ |
agró | *jahi |
forat | *k’ope |
calor | *atjɨ |
casa, formiguer | *wɨ’e |
colibrí | *mimi |
jo | *jɨʔɨ |
insecte | *tjusi |
jaguar | *jai |
blauet | *tjãsa |
saber | *masi |
llac | *tj’itta |
terra, territori | *jep’a |
larva | *p’ekko |
cama, genoll, cadera | *jɨ̃ka |
locatiu | *-t’o |
llunyà | *tj’oa |
guacamai | *maha |
home | *ɨmɨ |
mandioca | *kɨi |
mico | *takke |
mico, coatí | *sisi |
mosquit | *mɨte |
boca | *tj’ɨse (*jɨ-ʔo) |
nom | *wãmi |
melic | *tʃõp’ɨ |
persona gramatical animada que no és la tercera | -p’ɨ |
nas | *ɨ̃kʷ’e |
paca | *seme |
peix pacu | *uhu |
<i>Rhynchophorus</i> | *pĩko |
lloro | *wekko |
camí | *maʔa |
pècari | *tjẽse |
penis | *no- |
gent | *p’ã-tjã |
planta, plantar | *otte |
verí | *tjima |
ceràmica, terrissa, olla | *sot- |
pupunha | *ɨne |
vermell | *sõʔa |
riu | *tj’ia |
arrel | *t’ɨ̃k ’o |
fregar | *sĩk’e |
dormir | *kã- |
fumar carn | *sɨʔjo |
serp | *ãja |
aranya | *p’ɨpɨ |
esperit, ancestral | *wãtti |
prémer | *p’ipo |
aturar | *nɨk’V |
pedra | *k’ɨ̃ta |
pal, porra | *tu-tu |
inflar | *p’upi |
tapir | *wekkɨ |
termita | *p’utu |
espina | *pota |
tres | *ɨt’ia |
tro | *wɨ̃po |
gripau | *p’opa |
tabac | *mɨt’o |
formiga tocandira | *piata |
llengua (òrgan), fetge | *tj’eme |
dent | *k’õpi |
tortuga | *k’oɨ |
tucà | *tj’ase (?) |
peix traira | *t’oje |
arbre | *tjũkkɨ |
orinar | *k’one |
bixa | *p’õsa |
esperar | *kʷɨt’e |
vespa | *utti |
aigua | *okko |
blanc | *p’o- |
esposa | *t’ɨ̃po |
vent | *wĩno |
dona | *t’õmi- |
picot | *kone |
moniato | *jãp’o |
vosaltres | *mɨ-tja |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Jolkesky, Marcelo Pinho De Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Ph.D. dissertation, University of Brasília.
- ↑ Chacon, Thiago International Journal of American Linguistics, 80, 3, 2014, pàg. 275–322. DOI: 10.1086/676393.
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ Chacon, Thiago (2013). On Proto-Languages and Archaeological Cultures: pre-history and material culture in the Tukanoan Family. In Revista Brasileira de Linguística Antropológica. Vol. 5, No. 1, pp. 217-245.