Llengua copta
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí,[1] descendents de la llengua egípcia antiga[2] i parlats històricament pels coptes d'Egipte.[3] S'escriu en l'alfabet copte, una forma modificada de l'alfabet grec amb diverses lletres addicionals manllevades de l'escriptura egípcia demòtica.[4]
| ⲘⲉⲧⲢⲉⲙ̀ⲛⲭⲏⲙⲓ, Μετ Ρεμνχημι Met.Remenkēmi | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua morta, llengua sacra, llengua i cronolecte |
| Ús | |
| Parlants | Llengua litúrgica |
| Parlants nadius | 0 (2021 ) |
| Oficial a | Llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Copta |
| Autòcton de | egipcis |
| Estat |  Egipte (extingit) |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües egípcies egipci | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet copte |
| Institució de normalització | Institute of Coptology (en)  |
| Estudiat per | Coptology (en) |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-2 | cop |
| ISO 639-3 | cop |
| Glottolog | copt1239 |
| Linguasphere | 11-A |
| Ethnologue | cop |
| UNESCO | 8 |
| IETF | cop |
El copte va ser substituït per l'àrab egipci com a llengua parlada principal d'Egipte després de la conquesta musulmana d'Egipte, tot i que es manté en l'actualitat com a llengua litúrgica de l'Església copta.[2] Les innovacions en la gramàtica, la fonologia i els préstecs grecs distingeixen el copte dels períodes anteriors de la llengua egípcia.
Els principals dialectes coptes són el sahídic, el bohàiric, l'akhmímic, el fayímic, el licopolità i l'oxirrinquita. El copte sahídic es parlava aproximadament entre les ciutats d'Assut i Oxirrinc[5] i va créixer com a llengua literària per tot Egipte en el període c. 325 - c. 800 dC.[2] El bohàiric, la llengua del delta del Nil, va guanyar protagonisme al segle ix i és el dialecte utilitzat per l'Església copta.[1] Tot i estar estretament relacionats, els dialectes coptes difereixen els uns dels altres pel que fa a la fonologia, morfologia i vocabulari.
Nom modifica
El nom nadiu copte de la llengua és /təmətɾəmənˈkʰeːmə/ en el dialecte bohàiric del Delta i /t(ə)məntɾəmənˈkeːmə/ en el dialecte sahídic. El prefix de partícula me(n)t- del verb mouti (‘parlar’) forma molts noms abstractes en copte (no sols els que pertanyen a la «llengua»). El terme remənkʰēmi/rəmənkēme significa, literalment, ‘persona d'Egipte’, ‘egipci’, i és un compost de rem-, que és l'estat constructiu del substantiu copte per a ‘ésser humà’, més la preposició genitiva (ə)n- (‘de’) i la paraula per a ‘Egipte’, kʰēmi/kēme (cf. Kemet). Per tant, tota l'expressió significa literalment ‘llengua del poble d'Egipte’, o simplement ‘llengua egípcia’.
Un altre nom amb el qual s'ha anomenat la llengua és təməntkuptaion de la forma təməntaigupton (‘llengua egípcia’). El terme logos ən aiguptios (‘llengua egípcia’) també es testifica en sahídic, però en aquesta expressió tant logos com aiguptios són d'origen grec. En la litúrgia de l'Església ortodoxa copta d'Alexandria, el nom més oficial és tiaspi ənremənkʰēmi (‘la llengua egípcia’), ja que aspi hi ha esdevingut el mot per a ‘llengua’.
Història modifica
El copte va prendre gran nombre de préstecs del grec, la llengua oficial imposada pels ptolemeus i que al segle V era la llengua utilitzada en la literatura de l'Alt Egipte.
Per als àrabs, que van conquerir Egipte al segle vii, les paraules egipci i cristià eren sinònimes. El mot qibtí era el gentilici per a dir ‘egipci’ en llengua àrab i, quan la llengua egípcia va ser substituïda per l'àrab en els usos oficials, al segle xii, el mot restringí el significat a només la llengua i la religió cristiana. Fou a partir de llavors que la llengua copta va anar sent substituïda progressivament fins que acabà desapareixent com a llengua viva cap al segle xviii. A partir d'aquest moment es conservà només com a llengua litúrgica de l'Església monofisita copta, que s'havia separat de l'Església bizantina cap al segle v.
Els escrits més antics en copte són les cartes de sant Antoni Abat (251-356), l'anacoreta del desert. Durant els segles III i IV molts eclesiàstics van escriure en copte, entre els quals Pacomi, la regla monàstica del qual encara perdura en l'Església ortodoxa copta.
Dialectes del copte modifica
Els dos principals dialectes es corresponen aproximadament amb el Baix Egipte i l'Alt Egipte; aquests dos dialectes són:
- Bohàiric, dialecte principal del Baix Egipte. L'actual llengua copta litúrgica prové d'aquest dialecte.
- Sahídic, dialecte principal de l'Alt Egipte, que havia estat la variant particular de copte parlat a la ciutat de Tebes. La literatura copta més antiga coneguda té l'origen en el dialecte sahídic.
A més d'aquests dos dialectes principals n'hi ha altres de menors com el de Fayum, que perdurà fins al segle viii, l'akhmímic (Akhmim) i el licopolità (Licòpolis).[6]
Lingüística modifica
Gramàtica modifica
El copte és l'única forma de l'antic idioma egipci de la qual en coneixem, a través del grec, la pronunciació. Aquest fet té una enorme importància en la filologia egípcia.[7]
En la inflexió, el copte es caracteritza per la pèrdua de les terminacions verbals i nominals de l'egipci clàssic, cosa que el diferencia granment dels estadis més antics de la llengua egípcia. De fet, el copte tendeix a representar certes relacions gramaticals per mitjà d'articles, preposicions i partícules en construccions analítiques enfront del sistema més sintètic i flexiu de l'egipci clàssic (de manera semblant al que va succeir en el pas del llatí a les llengües romàniques).
Gènere i nombre gramaticals modifica
En copte hi ha dos possibles valors del gènere gramatical (masculí i femení), heretats de l'egipci clàssic. L'antiga terminació del femení en t va patir alguns canvis fonètics i en copte només apareix quan va seguida de certs sufixos possessius: ro ‘boca’, rō.k ‘la boca’; he ‘cos’, hēt.f ‘el seu cos’.
El copte desenvolupà articles a partir dels demostratius de l'egipci clàssic, que no en tenia. Això és equivalent al que va passar en les llengües romàniques. De fet (tal com passa sovint en francès i alguna vegada en català), és l'article l'únic que permet de reconèixer el gènere d'algunes paraules en copte. Les formes de l'article definit en singular són p-, pi, pe, per al masculí, i t-, tu, et, per al femení. Per al plural hi una única forma en n-: rome ‘home’ / p-rome ‘l'home’ / n-rome ‘els homes’; p-ge ‘la paraula’; ti.polis ‘la ciutat’; n-halate ‘els ocells’.
També és freqüent l'ús de l'«article» indefinit, inexistent com a tal en egipci clàssic. Aquest article evolucionà a partir del numeral corresponent a l'1, ou: ei ‘casa’, ou-ii ‘una casa’, hen-ii ‘unes cases’.
El nombre, de manera similar al gènere, s'indica gairebé exclusivament per la forma de l'article precedent, ja que normalment l'arrel en plural no en difereix de la del singular. No obstant això, de vegades l'arrel presenta formes diferents en singular i plural, com vestigis d'un canvi fonètic, diferent de les antigues formes: hob ‘cosa’ / hbēje ‘coses’; son (< clàssic sanu) ‘germà’, snēj (< clàsseoc sanúwaw) ‘germans’.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 P. Allen, James. Coptic: A Grammar of Its Six Major Dialects. Penn State Press, 2020, p. 1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Layton, Benjamin. Coptic in 20 Lessons: Introduction to Sahidic Coptic with Exercises & Vocabularies. Peeters Publishers, 2007, p. 1.
- ↑ Richter, Tonio Sebastian. «Greek, Coptic and the ‘language of the Hijra’: the rise and decline of the Coptic language in late antique and medieval Egypt». A: Hellenism to Islam: Cultural and Linguistic Change in the Roman Near East.. Cambridge University Press, 2009, p. 404.
- ↑ Layton, Benjamin. Coptic in 20 Lessons: Introduction to Sahidic Coptic with Exercises & Vocabularies. Peeters Publishers, 2007, p. 1.
- ↑ Blasco Torres, Ana Isabel. Representing Foreign Sounds: Greek Transcriptions of Egyptian Anthroponyms from 800 BC to 800 AD. University of Salamanca, 2017, p. 613.
- ↑ Vegeu, per exemple, descripció de l'idioma copte.
- ↑ Proel: Gramàtica.
Bibliografia modifica
- Antonio Loprieno: http://books.google.cat/books?id=5OkIeaxGg2sC&dq=Loprieno+Egyptian&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=TtWcSc7iO6CeNcDUrJYF&sa=X&oi=book_result&resnum=4&ct=result[Enllaç no actiu] # PPR7, M1 Ancient Egyptian: A Linguistic Introduction, 2a edició, Cambridge University Press, 1995, ISBN 978-0-521-44849-9.
- Wolfgang Kosack: Lehrbuch des Koptischen.Teil I:Koptische Grammatik.Teil II:Koptische Lesestücke, Graz 1974.
- Wolfgang Kosack: Der koptische Heiligenkalender. Deutsch - Koptisch - Arabisch nach den besten Quellen neu bearbeitet und vollständig herausgegeben mit Index Sanctorum koptischer Heiliger, Index der Namen auf Koptisch, Koptische Patriarchenliste, Geografische Liste. Christoph Brunner, Berlin 2012, ISBN 978-3-9524018-4-2.
- Wolfgang Kosack: Schenute von Atripe De judicio finale. Papyruskodex 63000.IV im Museo Egizio di Torino. Einleitung, Textbearbeitung und Übersetzung herausgegeben von Wolfgang Kosack. Christoph Brunner, Berlin 2013, ISBN 978-3-9524018-5-9.
- Wolfgang Kosack: Koptisches Handlexikon des Bohairischen. Koptisch - Deutsch - Arabisch. Verlag Christoph Brunner, Basel 2013, ISBN 978-3-9524018-9-7.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua copta |