El guayabero (jiw) és una llengua parlada pels indígenes guayaberos que forma la branca suroccidental de la família guahibana. Tenia un miler de parlants el 2011.[1]

Infotaula de llenguaLlengua guayabero
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.000 Modifica el valor a Wikidata (2008 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deGuaviare i Departament del Meta Modifica el valor a Wikidata
EstatColòmbia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües macroarawak
Llengües guahibanes Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3guo Modifica el valor a Wikidata
Glottologguay1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueguo Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1913 Modifica el valor a Wikidata
IETFguo Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2898 Modifica el valor a Wikidata

És una llengua aglutinant. Encara que hi ha llibertat relativa quant a l'ordre de les paraules, l'ordre comú de l'oració és subjecte, objecte, verb, però les circumstàncies temporals tendeixen a anteposar-se al subjecte,, l'objecte directe tendeix a anar entre el subjecte i el verb i les circumstàncies espacials es posposen al verb.

Casracterístiques modifica

Per als noms hi ha tres gèneres: masculí (-n), femení (-w) i neutre (-x). El sufix -t actua com article singular. El plural dels noms considerats "animats" o en moviment, es marca amb el sufix -(a)n; els noms referents als humans es pluralitzen -iwi, encara que els termes de parentiu i els pronoms es pluralizan amb el sufix -i. El diminutiu es marca amb el sufix -c i l'augmentatiu amb el prefix pin-.

Hi ha possessius generals (tha_jax: "el meu"; wha'jax: "nostre"; niej_jax: "teu", "vostre"; piaj_jax: "el seu"); i prefixos possessius (tha-, wha-, nih-, pih-), per als noms relatius al posseïdor, com els termes de parentiu.

En els pronoms un prefix distingeix entre els que conversen (ja-: "jo" xan, "tú" xam, "nosaltres" xatis, "nosaltres sense tu" xatisel, "vosaltres" xamal) i els altres (japi-: "el" japon, "ella" japow, "allò" japox, "ells" o "elles" japi). En la conjugació verbal, mitjançant sufixs s'indiquen la persona, número, manera i temps.[2]

Fonologia modifica

Vocals

Anteriors Centrals Posteriors
Tancada i ɨ o
Mitjana e o
Oberta a

En síl·labes accentuades la vocal es realitza tancada i en síl·labes àtones sona oberta.

Consonants

labial alveolar palatal velar glotal
oclusiva sordes p t č k
oclusiva sonores b d
nasals m n
fricativa sordes ɸ s x h
lateral l
vibrant r
Aproximants w i

La n sona ñ després d' i i e (/benel/ = béñel : "fariña"). La w sona v al començament de la paraula o en síl·laba accentuada (/wik/ = vik : "vent"). La k pot sonar g abans de consonant alveolar com a l. La s es palataliza i sona sh, al final de la paraula o lde una síl·laba després de les vocals «i» i «e». L'accent és fonèmic (no és predictible), encara que recau en una de les dues últimes síl·labes.

Referències modifica

  1. Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the World. 18th. Dallas, Texas: SIL International, 2015. 
  2. «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).

Bibliografia modifica

  • Tobar Ortiz, Nubia 1989. "El nominal en Guayabero"; Lenguas de la Orinoquia: Achagua y Guayabero. Lenguas Aborígenes de Colombia, Descripciones 4. Bogotá: CCELA - Universidad de los Andes.
  • Waller, John y Victor Kondo 2012. Una Gramática Pedagógica de Guayabero. SIL Internacional.

Enllaços externs modifica