Llengua guayabero
El guayabero (jiw) és una llengua parlada pels indígenes guayaberos que forma la branca suroccidental de la família guahibana. Tenia un miler de parlants el 2011.[1]
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.000 (2008 ) |
| Autòcton de | Guaviare i Departament del Meta |
| Estat | Colòmbia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües macroarawak Llengües guahibanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | guo |
| Glottolog | guay1257 |
| Ethnologue | guo |
| UNESCO | 1913 |
| IETF | guo |
| Endangered languages | 2898 |
És una llengua aglutinant. Encara que hi ha llibertat relativa quant a l'ordre de les paraules, l'ordre comú de l'oració és subjecte, objecte, verb, però les circumstàncies temporals tendeixen a anteposar-se al subjecte,, l'objecte directe tendeix a anar entre el subjecte i el verb i les circumstàncies espacials es posposen al verb.
Casracterístiques modifica
Per als noms hi ha tres gèneres: masculí (-n), femení (-w) i neutre (-x). El sufix -t actua com article singular. El plural dels noms considerats "animats" o en moviment, es marca amb el sufix -(a)n; els noms referents als humans es pluralitzen -iwi, encara que els termes de parentiu i els pronoms es pluralizan amb el sufix -i. El diminutiu es marca amb el sufix -c i l'augmentatiu amb el prefix pin-.
Hi ha possessius generals (tha_jax: "el meu"; wha'jax: "nostre"; niej_jax: "teu", "vostre"; piaj_jax: "el seu"); i prefixos possessius (tha-, wha-, nih-, pih-), per als noms relatius al posseïdor, com els termes de parentiu.
En els pronoms un prefix distingeix entre els que conversen (ja-: "jo" xan, "tú" xam, "nosaltres" xatis, "nosaltres sense tu" xatisel, "vosaltres" xamal) i els altres (japi-: "el" japon, "ella" japow, "allò" japox, "ells" o "elles" japi). En la conjugació verbal, mitjançant sufixs s'indiquen la persona, número, manera i temps.[2]
Fonologia modifica
Vocals
| Anteriors | Centrals | Posteriors | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | o |
| Mitjana | e | o | |
| Oberta | a |
En síl·labes accentuades la vocal es realitza tancada i en síl·labes àtones sona oberta.
Consonants
| labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
|---|---|---|---|---|---|
| oclusiva sordes | p | t | č | k | |
| oclusiva sonores | b | d | |||
| nasals | m | n | |||
| fricativa sordes | ɸ | s | x | h | |
| lateral | l | ||||
| vibrant | r | ||||
| Aproximants | w | i |
La n sona ñ després d' i i e (/benel/ = béñel : "fariña"). La w sona v al començament de la paraula o en síl·laba accentuada (/wik/ = vik : "vent"). La k pot sonar g abans de consonant alveolar com a l. La s es palataliza i sona sh, al final de la paraula o lde una síl·laba després de les vocals «i» i «e». L'accent és fonèmic (no és predictible), encara que recau en una de les dues últimes síl·labes.
Referències modifica
- ↑ Lewis, M. Paul. Ethnologue: Languages of the World. 18th. Dallas, Texas: SIL International, 2015.
- ↑ «SAPhon – South American Phonological Inventories» (en anglès).
Bibliografia modifica
- Tobar Ortiz, Nubia 1989. "El nominal en Guayabero"; Lenguas de la Orinoquia: Achagua y Guayabero. Lenguas Aborígenes de Colombia, Descripciones 4. Bogotá: CCELA - Universidad de los Andes.
- Waller, John y Victor Kondo 2012. Una Gramática Pedagógica de Guayabero. SIL Internacional.
Enllaços externs modifica