Llenguado

El llenguado (Solea solea o Solea vulgaris) és un peix de l'ordre dels pleuronectiformes i de la família dels soleids que té els ulls al costat dret. També és conegut com a palaia[1] (com a palaí, el jove) a diferents zones del País Valencià, i com a ruarda en rossellonès.[2]

Infotaula d'ésser viuLlenguado
Solea solea Modifica el valor a Wikidata
Solea solea 1.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN198739 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePleuronectiformes
FamíliaSoleidae
GènereSolea
EspècieSolea solea Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758

MorfologiaModifica

  • Talla: màxima de 90 cm, comuna entre 15 i 45 cm.
  • Cos oval i comprimit, amb els tres ulls, relativament, pròxims entre si i situats sobre el costat dret; el superior a una distància, del perfil dorsal, superior al seu diàmetre.
  • Escates d'aspecte quadrat i rugoses (ctenoides).
  • Línia lateral, que consta de 976 a 1000 escates, rectilínia, formant una dolça corba per damunt del cap.
  • Rostre quadrat.
  • Boca arquejada; la comissura anal arriba al nivell mitjà de l'ull inferior.
  • Origen de l'aleta dorsal, més prop de l'extrem del rostre que del marge anterior de l'ull.
  • La pectoral de la cara ocular, amb 9 o 10 radis i una mica més gran que la de la cara cega.
  • La caudal és arrodonida, unida al darrer radi de l'anal i de la dorsal per una membrana ben desenvolupada.
  • Coloració de la cara ocular marró o grisenca, amb taques fosques i difoses.
  • La pectoral de la cara ocular, amb una taca fosca sobre la meitat distal.
  • Aletes caudals, orlades de negre.

ComportamentModifica

Espècie bentònica sobre fons de sorra i fang, de les aigües costaneres fins a poc més dels 100m.

 
Llenguado albí de la costa belga

S'alimenta, principalment, de cucs, mol·luscs i petits crustacis. Maduren sexualment entre l'edat 3 i 5 anys (25 cm). La reproducció té lloc entre gener i agost.

La longevitat establerta és de 24 anys, en el cas dels mascles, i 27 anys per a les femelles.

Distribució geogràficaModifica

Es troba a tota la Mediterrània, excepte a la mar Negra i a l'Atlàntic oriental, des de Noruega fins al Senegal.

PescaModifica

La pesca és de tipus semiindustrial i artesanal, principalment amb arts de platja, d'arrossegament, tremalls i palangres de fons. La carn és bastant apreciada i d'interès comercial. Talla mínima legal de captura: 20 cm.

ReferènciesModifica

  1. Duran, Miquel «L'ús dels mots palaia i llenguado segons els ictiòlegs». Estudis Romànics [Institut d'Estudis Catalans] Vol. 31, 2009, pàg. 323-326. Hom distingeix palaia (cf. pronúncia en català occidental) (Citharus linguatula) de palaí o palaia que designa el "Solea vulgaris"
  2. Lloris, Domènec; Meseguer, Sergi. Recursos marins del Mediterrani : fauna i flora del mar català. [Barcelona]: Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya, 2000, p. 127. ISBN 84-393-5244-1. 

BibliografiaModifica

  • Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
  • Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Any 1995.
  • Alegre, M.; J. Lleonart; J. Veny: Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992.

Enllaços externsModifica