Lleteresa de platja

espècie de planta

La lleteresa de platja, lleteresa marina o lletrera marítima (Euphorbia paralias) és una espècie de planta de la família euphorbiaceae.

Infotaula d'ésser viuLleteresa de platja modifica
Euphorbia paralias modifica
Euphorbia paralias01.jpg
Lleteresa de platja (Euphorbia paralias) modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaEuphorbiaceae
TribuEuphorbieae
GènereEuphorbia
EspècieEuphorbia paralias modifica
L.

Distribució i hàbitatModifica

 
Lleteresa de platja. Mata jove

Es troba a primera línia de costa de moltes zones temperades d'Euràsia, del Mar Negre fins a la costa occidental del Marroc. Es va estendre Austràlia, a on es considera una espècie invasora.[1]

La lleteresa de platja és una planta halòfita, que l'hi agrada la sal. És també una planta psammòfila (amiga de la sorra) que viu preferentment a les zones sorrenques i dunes de la costa, per això també es coneix amb els noms vulgars de lleteresa de sorral i lleteresa de les dunes. Tot i així és possible trobarla també a zones pedregoses del litoral.

Generalment la lleteresa de platja és considerada com a mala herba. Malgrat això és una planta que, junt amb el borró (Ammophila arenaria), té un paper molt important en la colonització i fixació de dunes costaneres. No cal subestimar tampoc la protecció que ofereix en un ecosistema sovint hostil, proveint un hàbitat essencial per a molts animals de la zona, com insectes, crancs, aranyes i aus marines.

MorfologiaModifica

 
Detall de les flors o ciatis
 
Euphorbia paralias

És una planta herbàcia perenne hemicriptòfita que creix fins a una alçada d'entre 30 i 70 cm. Forma mates petites. Les fulles són glauques de color verd a verd blavós, rígides i dirigides cap amunt, cobrint la tija.[2] La lleteresa de platja floreix de maig a octubre. La inflorescència és de color verd groguenc i està formada per radis bastant curts. Les glàndules nectaríferes del ciati són de color groc a taronja i tenen forma de ronyó. Les càpsules són rugoses. Les llavors fan uns 5 mm. Contenen un 40% d'olis greixos i floten, estenent-se a altres sorrals costaners portats pels corrents marins litorals. Tot i així són generalment distribuïts a través dels insectes, principalment les formigues.

PaisatgismeModifica

Actualment la lleteresa de platja és una planta d'interès paisatgístic que es fa servir com a planta ornamental als jardins de les urbanitzacions de la costa. És una planta ideal quan hom vol un efecte de "flora local" del Mediterrani i hom vol estalviar aigua, car és una planta agraïda i molt resistent. Les mates d'aquesta lleteresa queden força bé entre roques i al peu dels murs dels xalets.

Toxicitat i usos medicinalsModifica

Com altres plantes similars del gènere eufòrbia la lleteresa de platja produeix una resina blanca o làtex molt tòxica.

Coneguda vulgarment com a "llet" la resina de lleteresa s'utilitzava antigament com a metzina, com a laxant, com a antisèptic i per tractar berrugues a l'herboristeria tradicional.[3]

Espècies relacionadesModifica

  • Lleteresa de les Pitiüses (Euphorbia pithyusa), espècie similar però de menors dimensions. Es reconeix perquè les fulles mortes a la base de les tiges, s'assequen sense caure a terra i dirigint les puntes cap avall.[4]

Contràriament a la lleteresa de platja els fruits de la lleteresa de les Pitiüses són de càpsula llisa amb llavors alveolades. Viu a penya-segats litorals i sòls pedregosos i pot créixer a l'interior, no tan a prop del mar.[5]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica