Llibertat Ródenas i Domínguez
Llibertat Ródenas i Domínguez (Xera, Serrans, 23 de setembre de 1892 (o 1891 o 1893) - Mèxic, 19 de gener de 1970) fou una sindicalista valenciana d'ideologia anarquista.[1][2][3]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1892 Xera (la Plana d'Utiel-Requena) |
| Mort | 19 gener 1970 (77 anys) Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, activista pels drets de les dones, anarquista, anarcosindicalista |
| Partit | Mujeres Libres |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Segona República Espanyola |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Cònjuge | Josep Viadiu i Valls |
Biografia modifica
Llibertat Ródenas, que era filla de pare republicà i anticlerical, Custodi Ròdenas, fou coneguda per la seva activitat política. Instal·lada la família a València, estudià en una escola laica. El 1918 la família es traslladà a Barcelona i ella es va posar a treballar com a fotògrafa i modista.
Assistint a mítings polítics aviat es va donar a conèixer i destacà per la seva oratòria propagandística. Ingressà en la CNT i participà en el Congrés de Sants. El 1919 va fer campanyes arreu de Catalunya (amb Josep Viadiu i Felip Barjau) i al País Valencià (amb Eusebi Carbó) donant a conèixer la filosofia i l'organització dels Sindicats Únics.[2]
L'any 1920 fou empresonada a Manresa durant tres mesos, i tornà a ser empresonada poc després a Guadalajara perquè denuncià públicament els abusos i el terror que el general Martínez Anido estava imposant a Barcelona. En aquells anys es va unir sentimentalment a Josep Viadiu, amb qui tindria tres fills. Ródenas, que participà en comitès d'ajuda als presos, va criticar durament la llei de fugues, que s'havia convertit en una forma d'eliminar impunement persones conflictives per al règim. A partir de l'any 1931 va fer una campanya molt activa a favor de la FAI.[1]
Quan esclatà la guerra l'any 1936 s'enrolà a la columna Durruti i anà a combatre al Front d'Aragó amb dos mil voluntaris de la CNT i la FAI. Allà fou responsable de l'evacuació de nens i nenes aragonesos. Però després del conflictes interns dins el bàndol republicà es militaritzà l'exèrcit, i una de les primeres mesures que es prengueren fou la d'excloure les dones del front. Així, la imatge de la miliciana fou bandejada dels cartells propagandístics i al seu lloc van aparèixer imatges de dones dedicades a tasques d'assistència social, a la rereguarda. Aquest rebuig motivà la seva entrada al col·lectiu pioner «Mujeres libres», que combinava la lluita llibertària amb la feminista, per tal com creia que la renovació dels rols de gènere passava per l'educació. Participà activament en les tasques d'alfabetització i formació especialitzada del Casal de la Dona Treballadora, on assistien a classe entre 600 i 800 dones.[1] [2][3]
Després de la guerra, al 1939, s'exilià a França, després a Santo Domingo i finalment s'establí a Mèxic. Llibertat Ródenas, que havia enviat els seus tres fills a l'URSS durant la guerra, pogué recuperar el fill petit des de Mèxic. Els altres dos moriren lluitant contra el nazisme al setge de Leningrad amb l'uniforme de l'Exèrcit Roig.[1]
Reconeixement i memòria modifica
Des de l'abril de 2007, una plaça del districte de Sant Martí de Barcelona porta el seu nom.[4] L'any 2020, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, es commemorà l'Any Llibertat Ròdenas. Paral·lelament, l'Institut Català de les Dones en publicà una biografia –Llibertat Ròdenas. Feminista i anarcosindicalista, elaborada per Dolors Marin– i inaugurà una exposició itinerant sobre la seva vida.[5]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Llibertat Ródenas Rodriguez». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, desembre 2009, pàg 51-52 (i nota 60).
- ↑ 3,0 3,1 «Llibertat Ródenas». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: abril 2022].
- ↑ «Nomenclàtor». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 abril 2022].
- ↑ «L'Institut Català de les Dones edita una biografia i crea una exposició sobre la vida de la feminista i anarcosindicalista Llibertat Ròdenas». Generalitat de Catalunya. Institut Català de les Dones, 30-04-2021. [Consulta: 19 gener 2023].
Enllaços externs modifica
- Biografia (català)
- Biografia Arxivat 2008-07-04 a Wayback Machine. (castellà)