Llibertat acadèmica

La llibertat acadèmica és un principi que presideix a la recerca acadèmica o científica, fonament d'un pensament crític, d'un debat i de la dissidència.[1] Amnesty International defineix la llibertat acadèmica com «el dret de fer lliurement recerca científica i difusar les resultats sense censura.[2] Compren les llibertats de càtedra, d'investigació i d'estudi així com una independència de qualsevol autoritat.[3] És considerat un prerequisit d'una recerca científica en una universitat moderna.[4] És un cas particular del sistema de llibertats a les societats liberals nascudes de la Revolució Francesa.[5]

És un principi basat en el concepte del lliure examen que té els seus orígens als països germànics que van adherir al principi epistemològic que qualsevol teoria científica és provisional i pot ser validada o invalidada per observacions noves, indispensable per a un progrés de la ciència.[6] No hi ha cap autoritat que pugui decidir que una «veritat» és definitiva, contràriament a les pretensions de les explicacions dogmàtiques. L'autonomia universitària pot ser incòmoda per autoritats governementals o religioses. Indirectament pot ser influenciat per demandes polítiques, militars o econòmiques que utilitzen el seu poder per finançar –o no– la recerca.[5] Nogensmenys, l'acadèmia –a fortiori la universitat pública– té una responsabilitat social davant la societat que la recolza i ha de trobar un equilibri entre llibertat i rellevància.

A Espanya les universitats van trigar per obtenir l'indispensable llibertat. Al segle xix van quedar molt influenciat per l'ucàs de l'antimodernisme i les idees i conceptes prohibides pel Syllabus Errorum (1864) del papa Pius IX.[7] Isabel II i les dictadures successives fins a ben entrat al segle xx van embridar la recerca científica en prohibir qualsevol conclusió no conforme amb la doctrina oficial de l'església o de l'Estat. Excepte el breu interludi de la Segona República, va trigar fins a la Constitució de 1978 fins que el món acadèmic recobrés una certa llibertat.[8]

L'emancipació de la recerca acadèmica dels dogmes religioses es va produir a l'època de la Il·lustració,[9] però com a qualsevol llibertat, és provisional. Avui com antany, els poders assagen limitar-la: els règims autoritaris no toleren cap crítica, la poderosa comunitat empresarial imposar la seva opinió de què pot o ha de tractar-se la ciència. Polítics influents consideren que certs acadèmics minen la civilització occidental.[10]

ReferènciesModifica

  1. «Llibertat Acadèmica i Protecció de Refugiats Acadèmics». Associació catalana d'Universitats Públiques, 15-02-2018.
  2. «Academische vrijheid» (en neerlandès). Amnesty International Nederland. [Consulta: 1r novembre 2020].
  3. Plai i López, Rafael. «Defensar la universitat és defensar la llibertat». Universitat de València.
  4. Pons i Parera, 2001, p. 9.
  5. 5,0 5,1 Bricall i Masip, Josep Maria. Una certa distància: Memòries. RBA Libros, 2017, p. 672 pàgines. ISBN 9788482648378. 
  6. Pons i Parera, 2001, p. 136.
  7. Montero, Feliciano «El peso del integrismo en la Iglesia y el catolicismo español del siglo xx» (en castellà). Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série, 44-1, 15-04-2014, pàg. 131–156. DOI: 10.4000/mcv.5537. ISSN: 0076-230X.
  8. Guia Marín, Josep (ed.); Ruiz i Torres, Pedro. «Presentació». A: Per l'autonomia universitària: Commemoració dels 15 anys dels Estatuts de la Universitat de València. Volum 10 de Cinc Segles. València: Universitat de València, 2001, p. 9-10. ISBN 9788437052380. 
  9. Massot i Muntaner, Josep. Església i societat a la Catalunya contemporània. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003, p. 13-14 (Volum 255 de Biblioteca Abat Oliba). 
  10. Van Berkel & van Bruggen, 2020.

BibliografiaModifica

  • Pons i Parera, Eva. L'Autonomia universitària. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2001, p. 380. ISBN 9788447525584. 
  • Van Berkel, Klaas; Van Bruggen, Carmen. Academische vrijheid: geschiedenis en actualiteit [Llibertat acadèmica: història i actualitat] (en neerlandès). Amsterdam: Boom, febrer 2020, p. 240. ISBN 978-9024430536.