Llibreria Urriza
La llibreria Urriza va ser un comerç històric de la ciutat de Lleida fundat per Ramón Urriza que ocupava els baixos i soterrani del número 45 del Carrer Major, a la cantonada amb el carrer Cavallers i al costat de l'antic Cine Cataluña. Aquest negoci estava especialitzat en llibres, enquadernació, productes estilogràfics i material escolar. També va funcionar com a segell editorial, i durant la dècada del 1960 va ser organitzadora d'un dels premis literaris més ben dotats de l'Estat espanyol a l'època.
Llibreria durant el franquisme modifica
Joan Fernández Coll, el propietari, era llibreter, membre del grup Caliu i pilot automobilístic que disposava de llibres clandestins, situats al subsòl de la botiga,[1][2] on també havia realitzat concerts clandestins com un recital de José Antonio Labordeta.[3] D'altra banda, i com en altres establiments culturals durant el règim franquista, la policia disposava de confidents entre els treballadors que passaven informació sobre persones que adquirien llibres de caràcter "progressista".[4]
Premi Urriza modifica
La influència d'aquesta botiga va transcendir Ponent gràcies a la seva convocatòria anual d'un certamen literari d'abast espanyol per a obres escrites en castellà per a novel·les d'almenys 200 pàgines, el Premio Urriza, creat per Joan Fernández Coll[5] l'any 1963 i que es resolia d'1 de maig.[6] Els llibres guardonats eren editats per José Manuel Lara, de l'editorial Planeta, i rebien un premi de 100.000 pessetes de l'època, convertint-lo en el segon premi més dotat de l'Estat només per darrere del Premi Planeta.[7][8] L'entrega del Premi Urriza era un veritable esdeveniment cultural a Lleida: tenia lloc a l'hotel Condes de Urgel i rebia cobertura periodística de la revista Ciudad, afí al règim franquista. Va ser precisament en una de les gales de la publicació, anomenades Noches de Ciudad, que el premi havia estat anunciat l'any anterior. Entre els membres del seu jurat entre 1962 i 1964 es troba Josep Maria Gironella.[9]
Llista de premiats modifica
- 1963 - Premi declarat desert. Accèssit: Juan Antonio Usero, El pozo de los monos
- 1964 - José Luis Villafranca de Jover, Meditación en Viernes. Finalista: José Luis López Pedrol, Condenados a vivir
- 1965 - Carmen Mieza, Una mañana cualquiera
- 1966 - Alfonso Ventura Vazquez, Tierra Encima
- 1967 - Víctor Chamorro, La venganza de las ratas. Finalista: Marcelino Rodrigo, Entre dos banderas.
En la ficció modifica
Aquesta llibreria tambe és escenari de la novel·la Alcanadre de l'escriptor Joan Peruga,[10] així com a El gran dolor del mundo, les memòries de Francisco Candel.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Article al diari Segre, José Luis Rodríguez García, 29/05/2014.
- ↑ Entrada a El Blog del senyor i. 9/05/2015
- ↑ Entrada al bloc Diari Còmplice
- ↑ Nova Lleida Òrgan del comité de Lleida del PSUC. Número 9. Octubre 1972. A la pàgina 5 es fa referència a un treballador anomenat Quimet que facilitiva informació a la policia sobre compradors sospitosos d'idees progressistes.
- ↑ Revista Arts
- ↑ Diari ABC 18 de març de 1965.
- ↑ Document de La Paeria, Guia per al professorat: Lleida. 150 anys de canvis i transformacions, 1859-2009 Una breu visió històrica
- ↑ Article al diari Segre, 09/11/2017
- ↑ La cultura a la ciutat de Lleida sota el Franquisme: una anàlisi sociològica, de Paquita Sanvicén i Torné. Tesi doctoral a la Universitat de Barcelona.
- ↑ https://www.joanperuga.com/2016/12/01/alcanadre/