Obre el menú principal

Primera Divisió femenina de futbol d'Espanya

(S'ha redirigit des de: Lliga espanyola de futbol femenina)

La Lliga espanyola de futbol femenina és la màxima competició per a clubs femenins que es disputa a Espanya. Es va disputar la primera temporada en el curs 1988-1989 i es va anomenar Lliga Nacional Femenina, fins a la temporada 1995-1996. La següent temporada va canviar el nom per Divisió d'Honor Femenina sovint dividida en grups territorials i amb una fase final per decidir el campió, fins a la temporada 2001-02 en què es crea la Superlliga Femenina en un grup únic, i el 2008-09 en tres grups, fins al 2011-12, en què es reanomena a Primera Divisió de Futbol Femenina, de nou amb un sol grup.[1] Des de la temporada 2016-2017 se la coneix per motius de patrocini com a Lliga Femenina Iberdrola.[2]

Infotaula de lliga esportivaLliga Femenina Iberdrola
Temporada actual 2018-2019
Esport Futbol
Fundació 1988
Tria principiants 16
País Espanya Espanya
Continent UEFA Europa
Campió actual Atlético de Madrid
Més campionats Athletic Club de Bilbao (5)
Descens a Segona Divisió
Soci de TV beIN Sports
Gol T
Lloc web oficial Liga Femenina Iberdrola
Modifica les dades a Wikidata

És considerada com una de les lligues més importants a nivell europeu segons la Unió d'Associacions Europees de Futbol (UEFA), màxim òrgan futbolísitic a nivell continental, essent la cinquena competició amb millor coeficient.[3]

Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaca l'Athletic Club de Bilbao amb 5 títols.

HistòriaModifica

Primeres edicions sota l'empara de la Federació Espanyola

La Lliga Nacional Femenina va ser creada per la Reial Federació Espanyola de Futbol a la temporada 1988-89. En la primera edició de la competició, considerada amateur o semi-professional per regulació, va estar formada per un únic grup en el que van formar part nou clubs de la geografia espanyola:[4] l'Olímpico Fortuna i el Fútbol Femenino Parque Alcobendas de Madrid, el Club Deportivo Puente Castro Femenino de Lleó, el Club Deportivo Atlético Santa María del Camí de les Illes Balears, i els catalans Vallés Occidental Aluvall, Real Club Deportivo Espanyol Inreplast, Club Femení Barcelona, Centre d'Esports Sabadell Futbol Club i Penya Barcelonista Barcilona Deco Parquet, qui en va proclamar com a primer campió de la competició.[5]

L'alta xifra d'equips catalans va ser degut a l'auge i repercussió de la disciplina perquè des d'inicis dels anys 70 amb el suport d'alguns clubs professionals masculins i de la Federació Catalana de Futbol, organitzava la Copa Pernod que va desembocar en el primer Campionat Regional de Catalunya.[6]

Tot i les pèrdues econòmiques que suposava pels clubs, es va anar consolidant i creixent, pel que després de la vuitena edició es va decidir ampliar la xifra de clubs inscrits i fer una primera gran reestructuració. Fins aquella data, un total de cinc clubs van aconseguir proclamar-se guanyadores: la ja mencionada P. B. Barcilona, l'Atlético Villa de Madrid, el Oiartzun Kirol Elkartea, el Club Deportivo Oroquieta Villaverde, y el més laureado con tres títulos Sociedad Cultural y Deportiva Añorga.

Les reestructuracions prèvies al format definitiu

A partir de la temporada 1996-97 es va denominar Divisió d'Honor Femenina, repartint als clubs participants en quatre grups segons criteris de proximitat geogràfica. Aquesta fase regular en la que els equips jugaven tots contra tots a doble partit, va tenir una inscripció històrica de 42 participants, on els quatre campions de cada grup van avançar a una fase final eliminatòria. L'anomenada Lliga de campions va donar com vencedor al Sant Vicent València Club de Fútbol Femenino després d'imposar-se a l'Añorga.

El nou format va donar un gran impuls a la competició i va veure com s'augmentava la xifra de participants fins als 54. Malgrat això, la gran diferència de nivell entre els diferents clubs va fer necessària una nova reestructuració a semblança de l'anterior Lliga Nacional, tal como es disputava amb gran èxit en categoria masculina. Onze va ser la xifra d'equips a mantenir, els millors del panorama nacional.

Això va comportar un canvi de nom per l'edició 2001-02. La Superlliga Femenina, novament formada per un grup únic, va establir també que el campió obtingués la classificació per a la recent creada Copa de la UEFA Femenina —màxima competició europea de clubs femenins a Europa—. El Llevant va representar la lliga espanyola en la primera edició del torneig continental al proclamar-se guanyador del campionat de 2001, i fer-ho en el primer any de la Superlliga al 2002.

La temporada 2008-09 el campionat s'amplia de 14 a 16 equips participants.

La temporada 2009-10 la RFEF, tot i l'oposició de la majoria dels clubs i de les jugadores, es va dur a terme una important remodelació de la competició, passant de 16 a 24 participants. L'objectiu era intentar donar entrada als principals clubs de la Lliga masculina, encara que finalment tan sols dos clubs de la Primera Divisió es van sumar al projecte: el Sevilla FC i el Real Valladolid. Amb l'ampliació de la Superlliga es va recuperar el format de diversos grups, dispuntant-se el campionat en dues fases i amb una eliminatòria final a doble partit per determinar el campió.

El nou format només es va mantenir dues temporades, posteriorment es va recuperar el grup únic, amb 16 equips participants, sota la nova denominació de Primera Divisió Femenina.[7]

Participants 2018/2019Modifica

Sistema de competicióModifica

La competició la disputen anualment 16 equips que juguen en un únic grup jugant tots contra tots a doble partit (un partit en camp propi i l'altre en camp contrari), segons un calendari prèviament establert per sorteig.

Els equips puntuen en funció dels seus resultats: tres punts per partit guanyat, un per empatar i cap per les derrotes. El club que suma més punts al finalitzar el campionat es proclama campió de lliga i obté una plaça per a la següent edició de la Lliga de Campions, com també fa el segon classificat. Així mateix, els vuit primers classificats disputen la Copa de la Reina al finalitzar la lliga. Els dos darrers classificats baixen a Segona Divisió i pugen recíprocament dos equips.

HistorialModifica

Al larg de la seva història dotze clubs han estat campions, l'Athletic Club el més laurejat amb cinc campionats. L'actual campió de lliga és l'Atlético de Madrid.

Nota: Noms i banderes dels equips segons l'època.

Temporada Equips Campió Punts Subcampió Punts Tercer Punts Notes
Lliga Nacional
1988-89 9   PB Barcilona Deco Parquet 24   FF Parque Alcobendas 21   RCD Espanyol Inreplast 20
1989-90 12   Atlético Villa de Madrid 43   PB Barcilona Deco Parquet 39   RCD Espanyol Inreplast 30
1990-91 8   Oiartzun KE 20   Atlético Villa de Madrid 20   Añorga KKE 20
1991-92 8   Añorga KKE 27   CF Barcelona 17*   Oiartzun KE 15** Campió invicte *Falta el resultat d'1 partit **Falten els resultats de 2 partits
1992-93 7   CD Oroquieta Villaverde 24   Añorga KKE 21   CF Barcelona 20
1993-94 10   CD Oroquieta Villaverde 49   Añorga KKE 42   CF Barcelona 40
1994-95 10   Añorga KKE 48   CD Oroquieta Villaverde 40   RCD Espanyol Inreplast 34
1995-96 9   Añorga KKE 36   CD Oroquieta Villaverde 31   RCD Espanyol Inreplast 30
Divisió d'Honor
1996-97 42   Sant Vicent València CFF [a]   Añorga KKE Sistema de grups amb eliminatòria final [A]
1997-98 42   CA Málaga [b]   Sant Vicent València CFF Sistema de grups amb eliminatòria final [A]
1998-99 43   CD Oroquieta Villaverde [c]   CFF Irex Puebla Sistema de grups amb eliminatòria final [A]
1999-00 50   CFF Irex Puebla [d]   AD Torrejón CF Sistema de grups amb eliminatòria final [A]
2000-01 54   Llevant UE [e]   Eibartarrak FT Sistema de grups amb eliminatòria final [A] Campió invicte
Superlliga
2001-02 11   Llevant UE 57   CFF Irex Puebla 51   RCD Espanyol 37 Reestructuració de la competició
2002-03 12   Athletic Club 55   Llevant UE 55   CFF Irex Puebla 46
2003-04 14   Athletic Club 60   CE Sabadell 58   Llevant UE 58
2004-05 14   Athletic Club 66   Llevant UE 63   RCD Espanyol 57 Primer trofeu en propietat atorgat. Campió invicte
2005-06 13   RCD Espanyol 60   CD Híspalis 60   Llevant UE 55
2006-07 14   Athletic Club 64   RCD Espanyol 63   Llevant UE 55
2007-08 14   Llevant UE 71   Rayo Vallecano 71   Athletic Club 53
2008-09 16   Rayo Vallecano 81   Llevant UE 76   Athletic Club 65
2009-10 22   Rayo Vallecano [f]   RCD Espanyol   Athletic Club Play-off pel títol.[B]
2010-11 23   Rayo Vallecano [g]   RCD Espanyol   Athletic Club Play-off pel títol.[B] Segon trofeu en propietat atorgat
Primera Divisió
2011-12 18   FC Barcelona 94   Athletic Club 91   RCD Espanyol 76 Major puntuació d'un campió
2012-13 16   FC Barcelona 76   Athletic Club 74   Atlético de Madrid 68
2013-14 16   FC Barcelona 79   Athletic Club 69   Atlético de Madrid 54 Tercer trofeu en propietat atorgat i major avantatge respecte al segon
2014-15 16   FC Barcelona 77   Atlético de Madrid 69   Athletic Club 65 Rècord de campionats consecutius
2015-16 16   Athletic Club 78   FC Barcelona 77   Atlético de Madrid 69
2016-17 16   Atlético de Madrid 78   FC Barcelona 75   València CF 68 Campió invicte
2017-18 16   Atlético de Madrid 77   FC Barcelona 76   Athletic Club 56
2018-19 16   Atlético de Madrid 84   FC Barcelona 78   Llevant UE 57

A^ Campionats de lliga resolts amb sistemes de play-off entre els quatre campions de cada grup. B^ En les temporades 2009-10 i 2010-11 es va realitzar un play-off entre els dos primers classificats per a determinar el campió. En ambdós casos va guanyar la lliga el RCD Espanyol, però fou el Rayo Vallecano qui es va guanyar el campionat gràcies al play-off.

  1. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Sant Vicent va vèncer a l'Añorga.
  2. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Màlaga va guanyar al Sant Vicent 2-0.
  3. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Oroquieta Villaverde va vèncer a l'Irex Puebla 4-1.
  4. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on l'Irex Puebla va vèncer als penals al Torrejón després d'un empat a zero.
  5. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un partit final on el Llevant va vèncer a l'Eibartarrak 4-0.
  6. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-0 i 1-1.
  7. Jugat amb els equips en grups separats, el títol es va decidir en un doble partit final on el Rayo Vallecano va vèncer l'Espanyol per 1-2 i 2-2.

PalmarèsModifica

Clubs Campions Subcampions Anys campions
  Athletic Club 5 3 2003, 2004, 2005, 2007, 2016
  FC Barcelona 4 5 2012, 2013, 2014, 2015
  Llevant UE 4 4 1997[a], 2001, 2002, 2008
  Atlético de Madrid 4 2 1990[b], 2017, 2018, 2019
  Añorga KKE 3 2 1992, 1995, 1996
  Oroquieta Villaverde 3 2 1993, 1994, 1999
  Rayo Vallecano 3 1 2009, 2010, 2011
  RCD Espanyol 1 3 2006
  Irex Puebla 1 2 2000
  Penya_Barcelonista Barcilona 1 1 1989
  Oiartzun KE 1 0 1991
  Atlético Málaga 1 0 1998
  CE Sabadell 0 2
  FFP Alcobendas 0 1
  AD Torrejón CF 0 1
  SD Eibar 0 1
  CD Híspalis 0 1
  1. Títol guanyat com a Sant Vicent València CFF.
  2. Títol guanyat com a Atlético Villa de Madrid.

Trofeus en propietat

La copa de la Lliga s'entrega al club campió, que el conserva durant un any per després cedir-lo al campió de la següent edició. Després de tornar-lo, els clubs només poden exhibir a les seves vitrines una còpia a escala reduïda de l'original. Encara que, l'equip que aconsegueix guanyar en cinc ocasions alternes o tres consecuitves, se'l queda en propietat. També s'entrega en propietat, quan s'estrena un nou format de competició, al primer guanyador del mateix.

Athletic Club: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2003, 2004 i 2005.
Rayo Vallecano: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Superlliga tres vegades consecutives als anys 2009, 2010 i 2011.
FC Barcelona: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2012, 2013 i 2014 i haver guanyat el primer campionat amb la denominació de Primera Divisió Femenina de futbol.
Llevant UE: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la primera Superlliga disputada. Atlético de Madrid: Té un trofeu en propietat per haver guanyat la Primera Divisió tres vegades consecutives als anys 2017, 2018 i 2019.


Classificació històrica de la Primera Divisió Femenina de futbolModifica

Aquesta taula inclou els partits des de la temporada 2001-02, que fou la primera edició de la Superlliga.

Llista de màximes golejadores per temporadaModifica

Temporada Jugadora Club Gols
2001–02
2002–03
2003–04
2004–05 Marta Cubí RCD Espanyol 32
2005–06Auxiliadora Jiménez Sevilla FC 29
2006–07
2007–08 Natalia Pablos Rayo Vallecano 24
2008–09 Erika Vázquez Athletic Club 32
2009–10
2010–11
2011–12 Sonia Bermúdez FC Barcelona 38
2012-13 Sonia Bermúdez FC Barcelona 27
Natalia Pablos Rayo Vallecano
2013-14 Sonia Bermúdez FC Barcelona 28
2014-15 Sonia Bermúdez FC Barcelona 22
Adriana Martín Llevant UD
2015–16 Jennifer Hermoso FC Barcelona 24
2016–17 Jennifer Hermoso FC Barcelona 35
2017–18 Charlyn Corral Llevant UD 24
2018-19 Jennifer Hermoso Atlético de Madrid 24

ReferènciesModifica

  1. «La liga femenina se reinventa a la espera de la televisión» (en castellà). As, 01-09-2011. [Consulta: 10 juny 2012].
  2. «Iberdrola patrocinará la Primera División Femenina» (en castellà). La Liga, 22-08-2016. [Consulta: 27 juny 2018].
  3. «[https://www.uefa.com/MultimediaFiles/Download/competitions/General/02/43/21/51/2432151_DOWNLOAD.pdf UEFA WOMEN'S CHAMPIONS LEAGUE ASSOCIATION COEFFICIENT RANKINGS]» (en anglès). UEFA.COM. [Consulta: 26 juny 2018].
  4. «Desde 1988 hasta la actualidad: la evolución del fútbol femenino en España». Portal digital DameBola. [Consulta: 7 desembre 2016].
  5. «Fútbol femenino - La liga habló catalán». Mundo Deportivo. [Consulta: 26 juny 2018].
  6. «Los primeros pasos del fútbol femenino en España». CIHEFE - Cuadernos de Fútbol. [Consulta: 26 juny 2018].
  7. «Adiós Superliga, hola Primera».>

Enllaços externsModifica