Llinars del Vallès

municipi de Catalunya

Llinars del Vallès és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental. Forma part de la zona geogràfica del Baix Montseny. El terme municipal s'estén des dels contraforts meridionals del Massís del Montseny fins a la Serralada Litoral. L'agricultura de secà predomina sobre el regadiu, el qual prolifera només a la vora del riu Mogent. Els boscos són majoritàriament mediterranis (pinedes i alzinars) tot i que a la Serralada Litoral també hi abunden les rouredes i les suredes.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLlinars del Vallès
Imatge
Entrada des de Cardedeu.

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 38′ 26″ N, 2° 24′ 08″ E / 41.640555555556°N,2.4022222222222°E / 41.640555555556; 2.4022222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
Àmbit funcional territorialÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Oriental Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població10.499 (2023) Modifica el valor a Wikidata (380,4 hab./km²)
Llars83 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciLlinassenc, llinassenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície27,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud198 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMartí Pujol Casals Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal08450 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE08106 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT081069 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webllinarsdelvalles.cat Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

El terme municipal s'estén aproximadament des del Turó dels Castellans al SO fins a Sant Joan de Sanata al NE i des del límit amb Cardedeu al NO fins al Dolmen de Pedrarca al SE.

Cardedeu Sant Antoni de Vilamajor Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera
La Roca del Vallès   Vilalba Sasserra
Dosrius i Canyamars
Entitat de població Habitants
Coll, el 38
Collsabadell 115
Llinars del Vallès 7.998
Pla Morató, el 60
Sanata 69
Sant Carles 66
Sant Josep 947


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
64 73 83 524 866 1.143 1.228 1.282 1.274 1.462

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.373 1.790 1.735 1.853 2.230 3.528 4.693 5.420 5.665 5.665

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
6.040 6.468 6.877 7.363 7.834 8.425 8.839 9.170 9.477
9.536

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
9.717
9.838
10.018
10.205 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Comunicacions modifica

Llinars del Vallès és en un indret privilegiat que sempre ha estat via de pas. Actualment, a Llinars es pot accedir per les carreteres C-251 (Granollers-Llinars, la C-35 (Parets del Vallès-Llagostera, la B-510 (Llinars-Argentona) i la BV-5107 (Llinars-La Garriga). Els accessos 10 i 11 de l'autopista AP-7 donen servei al municipi malgrat no passar dins del terme municipal.

Pel que fa al transport públic, l'Estació de Llinars del Vallès, al centre de la vila, dona servei cada mitja hora amb Barcelona i Sant Celoni, encara que els dies festius la freqüència és d'una hora. Diferents línies d'autobús de la companyia Sagalés comuniquen amb els municipis propers i també amb Barcelona.

La bona comunicació, sobretot per carretera, ha provocat que el sòl industrial del municipi no hagi deixat de créixer en els darrers anys, actualment hi ha tres polígons industrials: Collsabadell, Sud i Can Prat i l'A7 Llinars Park.

Història modifica

L'entorn de Llinars està habitat des de la prehistòria, i encara hi ha com a testimoni restes arquitectòniques com el Dolmen de Pedrarca (2200 aC - 1800 aC) o el Poblat ibèric del Far que estava habitat el segle v aC.

Els romans també van habitar Llinars, com a mostra hi ha la via romana, que creuava el Vallès i que va permetre l'arribada a la zona dels conreus de cereal, vinya i olivera.Una altra construcció que es conserva és la Torre del Moro (la Torrassa), una torre de vigilància a 415 m sobre el nivell del mar a la serralada litoral.

El nom a l'època romana era "Praetorio", el nom de Llinars apareix per primera vegada l'any 919.

La campanya d'Almansor del 982 el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el Castell del Far)[1] de camí a Girona. De retorn va conquerir Wutina (Òdena)

El 16 de desembre de 1808, en el marc de la Guerra del Francès va tenir lloc la batalla de Llinars, en què el general Joan Miquel de Vives i Feliu va intentar aturar l'exèrcit de Laurent Gouvion Saint-Cyr que baixava a socórrer a Guillaume Philibert Duhesme que estava patint el bloqueig de Barcelona, i que va acabar amb la victòria del Primer Imperi Francès. Durant la postguerra de la Guerra Civil Espanyola i la segona meitat del segle xx s'ha anat dibuixant la fisonomia del Llinars actual: l'arribada de fluxos migratoris (primer de la resta de la península Ibèrica i recentment de l'Amèrica Llatina i el nord d'Àfrica) i el creixement urbanístic del poble amb nous habitatges i serveis.

Llocs d'interès modifica

 
Casa modernista de Can Bordoi, seu del Museu de Can Bordoi

Una iniciativa popular projecta reconstruir la torre de la Miranda, la casa modernista de Damià Mateu i Bisa, de 1906 feta malbé durant la Guerra Civil espanyola i enderrocada el 1962. De l'escola gaudiniana, es desconeix oficialment l'autor, si bé part del projecte i la direcció d'obra són de Francesc Berenguer i Mestres.[4] Els terrenys ja han estat cedits per l'Ajuntament en un lloc molt pròxim a la ubicació original.

Festivitats i activitats modifica

  • Veniu a mi. La Passió de Llinars del Vallès (els dos caps de setmana anteriors a la Setmana Santa). Representació de La Passió de Crist.

Administració modifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Josep Carbonell Rivalta / Julián Barrantes Miranda CIU 19/04/1979 --
1983–1987 Julían Barrantes Miranda CIU 28/05/1983 --
1987–1991 Joan Masuet Puxeu ERC 30/06/1987 --
1991–1995 Joan Casellas Novell[6] / Joan Masuet Puxeu PSC / ERC 15/06/1991 --
1995–1999 Joan Masuet Puxeu ERC 17/06/1995 --
1999–2003 Enric Roca Ramon / Joan Casellas Novell CIU / PSC 03/07/1999 --
2003–2007 Martí Pujol i Casals ERC 14/06/2003 --
2007–2011 Martí Pujol i Casals ERC 16/06/2007 --
2011–2015 Martí Pujol i Casals ERC 11/06/2011 --
2015–2019 Martí Pujol i Casals ERC 13/06/2015 --
2019-2023 Martí Pujol i Casals ERC 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Mitjans de comunicació modifica

No existeix cap mitjà de comunicació estrictament local tret de la pàgina web de l'Ajuntament. L'any 2006 van finalitzar les emissions de les emissores de Ràdio i Televisió municipals per decisió del consistori. L'emissora de ràdio va ser una de les primeres que va sortir en antena al Vallès Oriental al final de la dècada dels 70 i el canal de televisió va iniciar les seves emissions en proves a principis dels 90, finalment i després d'uns anys de llarga agonia i havent perdut les emissions regulars, els dos mitjans van enfosquir a l'estiu del 2006.

Una publicació escrita anomenada "Giolari" va precedir als dos mitjans anteriors, actualment i com a testimoni només queda una publicació que edita l'Institut d'Ensenyament Secundari Giola i que porta el nom de l'antic rotatiu. Els llinassencs i llinassenques per informar-se de les notícies locals que no cobreixen els grans mitjans utilitzen publicacions d'abast comarcal com el 9 Nou o la Revista del Vallès a l'espera de nous mitjans de masses com els que han arribat amb la TDT.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Dolors Bramon El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí
  2. «La Torrassa del Moro». Arxivat de l'original el 2007-10-01. [Consulta: 2 octubre 2007].
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 73. ISBN 84-393-5437-1. 
  4. Treball de l'associació Pro-Miranda
  5. Pàgina web de la Colla Giola
  6. Joan Casellas Novell a Wikidata

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llinars del Vallès