Lliri blau

espècie de planta
Per a altres significats, vegeu «Iris lutescens».

El lliri blau, lliri morat, grejol, garitjol blau o gínjol blau (Iris germanica) és una herba perenne que pertany a la família de les iridàcies. El nom d'Iris li ve en honor de la deessa grega del valor. Els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor. Té els seus orígens al sud d'Europa, nord d'Àfrica i Amèrica del nord. Està present a bona part d'Europa mediterrània (excepte Turquia), Portugal i introduïda a Europa central. A Catalunya, i Espanya en general, és freqüent a tota la serralada pirinenca. També se la pot trobar en alguns països americans. Hi ha altres varietats de lliris com ara Iris florentina o Iris foetidissima entre d'altres.

Infotaula d'ésser viuLliri blau
Iris germanica Modifica el valor a Wikidata
Iris germanica 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deorris oil (en) Tradueix i Iris germanica root (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaIridaceae
TribuIrideae
GènereIris
EspècieIris germanica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
Iris florentina L. (basiònim)[1]

MorfologiaModifica

 
Detall dels estams
 
Conjunt de lliris blaus

És una herba perenne que mesura entre 30 i 110 cm d'alçada. La rel és horitzontal, grossa (fins a 6 cm de diàmetre), subcilíndrica, ramificada i es torna plana a la punta. Es tracta d'un rizoma. Les tiges són epigees, les quals creixen de forma vertical i robusta (erectes o ascendents), tot i que en un principi es desenvolupen de forma subterrània.

Té entre 3 i 10 fulles basals disposades en dues carreres encarades i que s'enveinen unes amb les altres per les bases. La part laminar s'aixeca verticalment. Es tracta de fulles simples i de forma lanceolada o d'espasa. La forma de l'àpex és acuminat i la de la base atenuada. Pel que fa a la divisió del marge es tracta d'una fulla entera que s'insereix a la tija de forma decurrent. Tenen una nervació paral·lela. Es disposen en conjunt de forma esparsa. Fent referència a la textura són fulles gruixudes i labres. Mesuren entre 20 cm i un metre de longitud (sense superar mai la inflorescència) i entre 2 i 5.5 cm d'amplada.

Són plantes bisexuals amb una inflorescència cimosa o tancada disposada en forma de raïm. Les flors són hermafrodites, oloroses, regulars i se'n troben entre 2 i 6 per planta. Tenen tres sèpals estesos i corbats de forma ovalada i de 8-12 cm de llarg per 6 cm d'ample. També tenen tres pètals que s'estenen erectes i es dobleguen sobre la part fèrtil de la flor. És a dir que els segments del periant es disposen en dues sèries; els externs són de color púrpura amb venes basals, blanques-grogues i marrons-púrpures, i barbes grogues, i els interns són d'un color púrpura pàl·lid. L'androceu està format per 3 estams, en aquest cas, monadelfs ja que tots estan soldats pels filaments. Com que es troben enfront dels pètals s'anomenen opositipètals. Fent referència a la forma del tàlem o receptacle floral i la posició relativa de l'ovari respecte als altres verticils florals les flors són epígines, ja que els pètals, sèpals i estams estan inserits per sobre el gineceu. El fruit és una càpsula ovoide que conté l'ovari ínfer fecundat.

EcologiaModifica

La seva forma vital de Raunkjaer és hemicriptòfit. Viu en llocs rocosos, en la calçada, en prats secs i murs o bé es cultiva en jardins. Al Principat se'l pot trobar conreat i subespontani en indrets ben diversos pel que el podem trobar en la majoria de llocs.

UsosModifica

Tot i les nombroses virtuts que els antics donaven al rizoma d'Iris germanica, encara més accentuades pels farmacològics medievals, en l'actualitat s'ha anat prescindint del seu ús fins a quedar- se reduït a la perfumeria i a la licoreria. Antigament s'emprava per proporcionar benestar a les genives inflamades dels nens durant la sortida de les dents. També s'utilitza, per exemple per la confecció de pols per a cosmètics i dentífrics.

Es cultiva a ple sol i a l'ombra. Admet qualsevol tipus de terreny però s'adapta millor a llocs rocosos. Després de la floració es retiren els talls secs. A final d'hivern es renten les fulles seques i residus que hi hagi entre els rizomes. Després de l'adaptació no necessita pràcticament ser regada, excepte en casos de sequera que els regs han de ser profunds i espaiats.

Composició químicaModifica

  • Àcids:
    • Àcid isoftàlic (0.002%)
    • Àcid salicílic
    • Àcid làuric
    • Àcid esteàric
    • Àcid palmític
    • L-triacontanol
  • Oli volàtil (0.025%): el seu principal component és el furfural
  • Altres:
    • Iridina o Irisina (substància resinosa)
    • beta-sitosterol
    • Iriversical
    • Tanins
    • Triterpens
    • Goma
    • Midó
    • Alcaloide (no identificat)

Usos medicinalsModifica

Aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de la rel s'utilitza com a purgant. És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap.

ToxicitatModifica

Precaució: mai s'ha de superar la dosi recomanada. En estat fresc pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola. El compost iridina és hepatotòxic en humans.

Notes i referènciesModifica

  1. «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture..

BibliografiaModifica


Enllaços externsModifica