Lliri de neu
El lliri de neu (Galanthus nivalis[1]) és una espècie de planta herbàcia perenne amb bulb. Pertany a la família de les liliàcies segons la classificació clàssica o amaril·lidàcies segons la classificació filogenètica. Altres noms comuns, que també podrien referir-se a altres espècies, són aiguamoix, allassa, allassa blanca, fadrí, flor blanca d'hivern, flor de neu, herba del cap blanc, llàgrimes de Sant Josep, viola blanca o viola d'hivern.[2]
Galanthus nivalis  | |
|---|---|
 | |
| Planta | |
| Pol·linitzat per | antòfil |
| Pol·linitzador de | Abella de la mel i papallona |
| Color de les flors | blanc i verd |
| Tipus de fruit | càpsula |
| Estat de conservació | |
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 162168 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Gènere | Galanthus |
| Espècie | Galanthus nivalis L., 1753 |
EtimologiaModifica
El nom genèric Galanthus significa "Flor de llet", del grec gàla , llet i ànthos , flor. L'epítet específic nivalis significa "neu" o "de la neu", referint-se a la flor de neu o la floració primerenca de la planta.
Va ser lliurat al gènere per Carl Linnaeus al 1735. Va descriure Galanthus nivalis en les seves Species Plantarum publicat al 1753.
MorfologiaModifica
És una planta perenne, de 10 a 15 cm d'altura, proveïda d'un bulb globós d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Presenta 2 fulles, linears obtuses, de color verd azollat, de 15 a 25 cm de llarg per uns 5 mm d'ample. Les flors són blanques, pèndules, d'1,5 a 2,5 cm de llarg, solitàries en l'extremitat d'un escap àfil i sòlid. Els sèpals externs són lanceolats, els interns són més curts i emarginats, la cap a la base, proveïts d'una taca verdosa en la seva part apical. El fruit és una càpsula per tres valves.
CultiuModifica
Les campanetes d'hivern creixen de manera espontània en boscos humits i frescs. També les nombroses varietats de jardí, resistents i de fàcil cultiu, requereixen un terreny humit però bé drenat i ubicació en semi-ombra.
Els bulbs es planten en tardor, a 5-10 cm de profunditat i a 10-15 cm de distància entre si. Els bulbos no suporten bé l'emmagatzematge fora de la terra, pel que cal trasplantar-los immediatament després de comprats. Es multipliquen per separació dels bulbs després de la floració, immediatament de manera que les arrels no arribin a assecar-se. Es naturalitza fàcilment.
HàbitatModifica
El lliri de neu viu en grups a l'estrat herbaci de boscos de ribera (vernedes) de les torrenteres. Present també en boscs caducifolis humits (fagedes), prats, replans de roca, als Pirineus i en altres contrades plujoses.
Àrea de distribucióModifica
Galanthus nivalis es cultiva extensament en jardins, particularment al nord d'Europa, i està àmpliament naturalitzat en els boscos de les regions on es cultiva.[3] En estat silvestre es bastant rar a Catalunya.
NaturalModifica
Eurosiberiana. És l'espècie més coneguda del gènere, i l'única present a Europa Occidental.[4] Present a Europa central (des del centre de Polònia i sud de Rússia) i meridional (fins als Balcans), des de les ribes occidentals del Mar Negre, fins al vessant sud dels Pirineus (península ibèrica).
És natiu d'Àustria, Bielorússia, Bòsnia i Hercegovina, República Txeca, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Moldàvia, Montenegro, Polònia, Romania, Federació Russa, Sèrbia (Kosovo), Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Suïssa i Ucraïna.
IntroduïdaModifica
Naturalitzada a les illes Britàniques i més al nord (per sobre de 50ºN de latitud). Es considera naturalitzada a la Gran Bretanya, Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Suècia i parts d'Amèrica del Nord (Terranova, Nova Brunsvic, Ontàrio, Massachusetts, Alabama, Rhode Island, Connecticut, Delaware, Indiana, l'estat de Washington, Estat de Nova York, Michigan, Utah, Nova Jersey, Ohio, Pennsilvània, Maryland, Virgínia i Carolina del Nord).
ReferènciesModifica
- ↑ «Galanthus nivalis L.». GRIN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ «Lliri de neu». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Crook, V. & Davis, A. «The IUCN Red List of Threatened Species». IUCN. [Consulta: 3 abril 2018].
- ↑ Galanthus a la Flora europaea Base de dades taxonòmica (anglès)
| Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. |
- Dimitri, M. 1987. Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Descripció de plantes conreades. Editorial ACME S.A.C.I., Bons Aires.
- Hessayon, D.G: The bulb expert. 1999. Transworld Publihers Ltd., Londres, 128 p.