Obre el menú principal

Llista de vertebrats del Vallès Occidental

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Llista d'espècies animals del Vallès Occidental)

Aquesta és una llista d'espècies animals del Vallès Occidental que es cenyeix a la susdita comarca però no pas a la seua estricta delimitació administrativa sinó més aviat als seus límits naturals o físics, ja que, des d'un punt de vista faunístic, només els elements topogràfics són els que delimiten una regió. En aquest sentit, el riu Llobregat marca el límit d'aquesta comarca a l'occident i la Riera de Caldes a l'orient. Per la banda nord s'hi inclou la totalitat del massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac, ja que formen una unitat geogràfica. I, per acabar, la Serra de Collserola separa la comarca pel sud de la plana del Barcelonès.[1][2][3][1][2]

Contingut

PeixosModifica

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Leuciscus cephalus Bagra Llobregat (fins a Olesa de Montserrat) i les rieres que hi desguassen. També als cursos superiors del riu Ripoll i de la Riera de Caldes, i rieres del vessant del riu Ripoll  
Phoxinus phoxinus Barb roig, vairó Curs alt i mitjà del riu Ripoll fins a l'alçada de la fàbrica Satina, S.A.  
Scardinius erythrophthalmus Gardí A tota la conca del Llobregat i al Pantà de Sant Llorenç (riu Ripoll).  
Barbus barbus Barb comú Curs mitjà i baix del Llobregat.  
Barbus meridionalis Barb de l'Ebre, barb de Graells Rieres i rierols d'aigües netes i cursos regulars de les vessants del Llobregat i del Ripoll
Carassius auratus carpí daurat Petits embassaments com el de Sant Llorenç Savall o el de Granera. També al Llobregat.  
Carassius carassius Carpí Llobregat i alguns pantans i basses de la seua conca.  
Cyprinus carpio Carpa, carpa d'Holanda Conca del Llobregat.  
Tinca tinca Tenca Llobregat (tot i que hi és rara a causa de la contaminació).  
Ameiurus nebulosus Peix gat bru Embassaments artificials de la comarca.  
Anguilla anguilla Anguila Llobregat (zona d'Olesa de Montserrat-Monistrol de Montserrat).  
Gambusia affinis Gambúsia Pantà de Can Borrell, proper a Sant Cugat del Vallès.  
Lepomis gibbosus Peix sol Pantans de Can Borrell i de Can Bogunyà.  

AmfibisModifica

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets que habita Imatge
Salamandra salamandra Salamandra Boscos de la zona nord, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, boscos dels marges del riu Ripoll i Serra de Collserola  
Triturus marmoratus Tritó verd, tritó marbrat Sentmenat i, sembla ser, alguna font sota La Mola.  
Pelobates cultripes Gripau d'esperons Plana vallesana, Bellaterra i Serra de Collserola  
Pelodytes punctatus Sud de la comarca, especialment a la Serra de Collserola  
Bufo spinosus Gripau comú Galàpet, galàpet garriguer Conreus i hortes de la plana, i als alzinars i pinedes humides.  
Epidalea calamita Gripau corredor, gripau ratllat A la plana i al Baix Vallès (localitats properes a Sabadell, Matadepera, Bellaterra, Castellar del Vallès, etc.)  
Hyla meridionalis Reineta meridional, regina Vegetació propera als corrents d'aigua, així com als boscos de ribera i hortes de la comarca.  
Discoglossus pictus Granota pintada, tòtil granoter, gripau pintat, tòtil granoter Sant Jaume d'Olesa de Montserrat  
Alytes obstetricans Tòtil Còtil Conreus, hortes, erms i alzinars que són a prop d'alguna bassa o rierol  
Pelophylax perezi Granota verda A tota la vall del Ripoll i del Llobregat  

RèptilsModifica

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Anguis fragilis Vidriol, llisona, noia, serp de vidre Lliseta, serp cega Arreu de la comarca (especialment abundant a Matadepera, Ribatallada, Gallifa, Serra de Collserola, Vall d'Horta, etc.).  
Tarentola mauritanica Dragó, dragó comú, dragó negre A tota la comarca: parets dels edificis rurals i urbans, marges de pedra de vinyes i conreus, cingleres, etc.  
Psammodromus algirus Sargantana cuallarga, sargantaner gros Sargantaner A totes les pinedes properes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, als boscos del marge dret del riu Ripoll i del Llobregat, i a les pinedes i brolles properes a Sabadell i Terrassa  
Psammodromus hispanicus Sargantana corredora, sargantaner petit Voltants de Matadepera i de Sant Jaume d'Olesa de Montserrat  
Lacerta lepida Llangardaix ocel·lat, llangardaix comú A tota la plana del Vallès  
Podarcis muralis Sargantana roquera A la muntanya i als pedregars propers a les zones boscoses.  
Podarcis hispanica Sargantana ibèrica Tant a la muntanya com a la plana (jardins i solars abandonats dins les ciutats).  
Malpolon monspessulanus Serp verda, colobra bastarda Erms, camps abandonats, vinyes i boscos clars.  
Elaphe scalaris Serp blanca, serp ratllada Conreus, erms, brolles i boscos clars.  
Natrix natrix Serp de collaret Torrents del vessant del riu Llobregat, a la Serra de l'Obac  
Natrix maura Serp d'aigua, colobra escurçonera A totes les rieres i rius.  
Coronella girondica Serp llisa meridional, colobra bordelesa Per tot el Vallès  
Vipera latastei Escurçó ibèric Alt Vallès (Montcau, Els Emprius, La Mola, Gallifa i Sant Llorenç Savall).  

OcellsModifica

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Ardea cinerea Bernat pescaire A les valls dels rius Ripoll i Llobregat  
Ardea purpurea Agró roig Garsa marina Riu Llobregat (prop d'Olesa de Montserrat) i Monistrol de Calders  
Ixobrychus minutus Martinet menut Per tot el riu Llobregat  
Ciconia ciconia Cigonya blanca Cigonya Vall del riu Llobregat, Navarcles, Monistrol de Calders, etc.  
Anser anser Oca vulgar A tot el Vallès durant la seva migració.  
Anas platyrhynchos Ànec collverd Coll-blau, coll-verd, ànec salvatge És regular a l'època de passera i hivernada als rius Ripoll i Llobregat  
Anas crecca Xarxet comú No hi és gaire habitual.  
Netta rufina Xibec Riera de Caldes  
Aythya marila Morell buixot A les valls dels rius Ripoll i Llobregat com a via migratòria.  
Gyps fulvus Voltor, voltor comú Se n'hi va albirar un exemplar el 22 d'abril del 1978 volant entre el Turó de les Nou Cabres i La Morella, i dirigint-se cap a La Mola  
Pernis apivorus Aligot vesper Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Gallifa, Castellsapera, Vacarisses, etc.
Milvus milvus Milà reial Mollet  
Milvus migrans Milà negre Vacarisses, tot i que antigament criava pels volts del riu Llobregat  
Accipiter gentilis Astor Astort, esparver gros, falcó perdiguer Serra de l'Obac (Castellsapera, Montcau, Coma d'Abella, La Falconera, etc.), Monistrol de Calders, Castellar del Vallès, Rellinars, Moià, Serra de Collserola, Montserrat, etc.  
Accipiter nisus Esparver vulgar Esparver petit, astoret Centre de Sabadell, Gallifa, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, etc.  
Buteo buteo Aligot comú Àliga ratonera, àliga ratera, aligot, miloca, basaroca Gallifa, Cerdanyola del Vallès, Monistrol de Calders, Granera, Talamanca, Castellgalí, Puig de la Creu (Castellar del Vallès), Monistrol de Calders, Vall d'Horta, valls dels rius Ripoll i del Llobregat
Hieraaetus pennatus Àliga calçada Se n'hi veuen en època de migració.  
Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Àliga perdiguera, àliga de panxa blanca Alt Vallès.  
Aquila chrysaetos Àliga daurada Àliga reial Se n'han vistes com a divagants al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  
Circus cyaneus Arpella pàl·lida Se n'hi ha vist com a migrant.  
Circus pygargus Esparver cendrós Hi ha estat observat comptades vegades i sempre en migració  
Circus aeruginosus Arpella vulgar És una espècie migrant al Vallès  
Circaetus gallicus Àliga marcenca Alt Vallès, Gallifa i zona est de la comarca.  
Falco peregrinus Falcó pelegrí Espaver blau, falcó Era un falcònid típic de les cingleres i espadats de Sant Llorenç del Munt (com ara La Falconera) però actualment ha desaparegut pràcticament per culpa de la caça, del robatori d'ous i polls per a col·leccionistes i de l'ús indiscriminat d'insecticides
Falco subbuteo Falcó mostatxut Sud de la Serra de l'Obac des de juny fins agost
Falco naumanni Xoriguer petit Hi és esporàdicament.  
Falco tinnunculus Xoriguer comú Espaver ros, esparver roig, xoriguer, astoret Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat, Monistrol de Calders, Castellsapera i pels volts de Sabadell  
Alectoris rufa Perdiu roja Perdiu (el mascle, perdigot, i els petits, perdigons) Vall d'Horta, Vacarisses, Vall del Llobregat i Serra de l'Obac  
Coturnix coturnix guatlla Gotlla Castellar del Vallès, Matadepera i Ca n'Ustrell  
Rallus aquaticus Rascló Se n'hi ha observat al riu Ripoll  
Crex crex Guatlla maresa Guatlla malesa N'hi ha estat observada en època de pas i, potser, d'hivernada.  
Gallinula chloropus Polla d'aigua Polla, gallineta A tota la vall del riu Llobregat, al riu Ripoll, al Pantà de les Conques, Castellar del Vallès i Vall d'Horta  
Fulica atra Fotja vulgar Fotja, gallina d'aigua Conca del riu Llobregat, curs superior del riu Ripoll. Havia hivernat al desaparegut pantà de la Xoriguera  
Vanellus vanellus Fredeluga Capellina Hi és com a hivernant a camps propers a la vall del riu Llobregat, Caldes de Montbui, etc. Temps enrere també era present a camps propers a Cerdanyola del Vallès  
Tringa nebularia Gamba verda Se n'hi ha vist en època de passera al riu Llobregat  
Actitis hypoleucos Xivitona vulgar Comuna en migració a la majoria de rius i rieres de la comarca.  
Scolopax rusticola Becada, cega És regular en llocs humits i obacs (com ara xaragalls i alzinars) de la comarca.  
Gallinago gallinago Becadell comú Becadell, becada petita Observada com a migrant al Torrent del Burc, prop de Sant Llorenç Savall  
Burhinus oedicnemus Torlit Xarlot Hi és com una espècie migrant als camps de secà  
Larus ridibundus Gavina vulgar És una espècie hivernant a la vall del riu Llobregat (a la vora de rius i camps de conreu).  
Larus argentatus gavià argentat, gavià argentat de potes rosa Hi és cada vegada més nombrós.  
Columba palumbus Tudó Alzinars i pinedes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.  
Columba oenas Xixella Vacarisses, a les vores del riu Llobregat, cingleres de Montserrat i zona nord-est de la comarca.  
Streptopelia turtur Tórtora Hortes, conreus, pinedes i tota la conca del riu Llobregat  
Cuculus canorus Cucut Pinedes, alzinars i boscos de ribera de la comarca.  
Clamator glandarius Cucut garser, cucut reial Migrador a la comarca. Avistaments a Can Arnella  
Tyto alba Òliba Xibeca Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i voltants.  
Bubo bubo Duc Moià, Monistrol de Calders, Montserrat, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Caldes de Montbui, Alt Vallès i a certes cingleres del riu Llobregat.  
Asio otus Mussol banyut Duc petit Coll Munner i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  
Asio flammeus Mussol emigrant Gallifa  
Otus scops Xot Xut Valls del Llobregat i del Ripoll, Castellar del Vallès i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.  
Athene noctua Mussol comú Mussol Plana vallesana.  
Strix aluco Gamarús Cabrota Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.  
Caprimulgus europaeus Enganyapastors Conreus, erms, clarianes de bosc i pinedes poc denses de la comarca.  
Apus apus Falciot negre Falciot, falzilla i falzia Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i ciutats dels voltants, com ara Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès, etc.
Apus melba Ballester Falzia de panxa blanca Montserrat, Sabadell, Terrassa, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, etc.  
Upupa epops Puput Bosquets clars, hortes i camps de la comarca.  
Alcedo atthis Blauet Martinet Riu Llobregat i els seus afluents, riu Ripoll a Castellar del Vallès, Gallifa i Monistrol de Calders  
Merops apiaster Abellerol Pallarol, baiarol Bastant comú a la conca del riu Llobregat, mentre que a la del Ripoll i al Vallès en general, hi és més aviat escàs.  
Jynx torquilla Colltort Cabrianes, indrets propers a la Vall del Llobregat i Olesa de Montserrat  
Picus viridis Picot verd Pigot Pinedes, boscos de ribera, rouredes i alzinars de la comarca.  
Dendrocopos major Picot garser gros Pigot picapinyes (a Moià) Sant Llorenç Savall, Monistrol de Calders, Castellterçol, Moià i Matadepera  
Melanocorypha calandra Calàndria Vall d'Horta  
Galerida cristata Cogullada vulgar Cogullada Camps, erms i, sobretot, planes de la comarca.  
Lullula arborea Cotoliu Pedregars i farigolars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.  
Alauda arvensis Alosa vulgar Alosa Camps del Baix Vallès  
Riparia riparia Oreneta de ribera Espècie migrant a la Vall del Llobregat  
Ptyonoprogne rupestris Roquerol Oreneta roquetera Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  
Hirundo rustica Oreneta vulgar Zones rurals de la comarca (com ara masies i granges) i, fins i tot, a les ciutats, encara que normalment situada als afores.  
Hirundo daurica Oreneta cua-rogenca Se n'hi va observar un exemplar en una masia a pocs quilòmetres de Sant Llorenç Savall  
Delichon urbica Oreneta cuablanca Oreneta, culblanc Urbs, pobles i certs cingles de la comarca.  
Anthus campestris Trobat Cotoliu (com tots els ocells del gènere Anthus) Estiuenc a la comarca.  
Anthus pratensis Titella Força comuna als camps, hortes i erms a l'hivern, i també a prop de corrents d'aigua. Moltes vegades vista en grups als camps de cereals i herbeis de tota la comarca, però principalment a la conca del riu Llobregat  
Anthus trivialis Piula dels arbres N'hi ha albiraments en època de pas.  
Anthus spinoletta Grasset de muntanya Avistament d'un exemplar als Gorgs Blaus, prop de Monistrol de Calders  
Motacilla cinerea Cuereta torrentera Pasqüeta, cuereta, cureta, cueta (afegint a tots ells l'adjectiu "groga"). També pastorella i pastorell Rieres de Talamanca, de Gallifa, de la Bauma, de la Vall d'Horta, rius Ripoll i Llobregat. També és present a masies i nuclis de població (com ara, a Castellar del Vallès).  
Motacilla alba Cuereta blanca Els mateixos que l'anterior però afegint-hi l'adjectiu "blanca" Rius Ripoll, Llobregat, i també els camps. A l'hivern és molt comuna a tota mena de camps, camins i, fins i tot, carreteres, a causa de l'afluència de poblacions nòrdiques. També cria en construccions humanes, especialment masies  
Lanius senator Capsigrany A partir del maig s'estableix als camps, clarianes de bosc, matollars i bosquets molt aclarits de la comarca.  
Lanius excubitor Botxí septentrional Garsa creuera Garrigues, conreus i bosquets circumdants de la comarca. També en llocs que han estat cremats com és el cas de la Vall d'Horta. Igualment a Coll Gabatx, Les Arenes, Coll Munner, Navarcles, Vacarisses i Monistrol de Calders  
Cinclus cinclus Merla d'aigua Riera de Gallifa i Pont de la Betzuca.  
Troglodytes troglodytes Caragolet Ull de bou, fraret, tallareta de bardissa Arbustos dels boscos de ribera, alzinars, torrenteres i xaragalls de la comarca.  
Prunella collaris Cercavores Visita la comarca sobretot a l'hivern i s'hi instal·la als plans careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a Montserrat  
Prunella modularis Pardal de bardissa Llocs humits de la comarca, com ara la vora de conques fluvials, rieres i xaragalls.  
Cettia cetti Rossinyol bord Corrents d'aigua, canyissars, xaragalls i hortes del Vallès  
Acrocephalus scirpaceus Boscarla de canyar Riu Llobregat. Esmentat com a niador a Monistrol de Calders  
Acrocephalus arundinaceus Balquer Tri-tri Canyissars del riu Llobregat, riu Ripoll i rieres de la comarca.  
Hippolais polyglotta Bosqueta vulgar Mosqueta, bosqueta, bosquereta, picamosques Vora de rieres, boscos de ribera, conreus i ermots de la comarca.  
Sylvia hortensis Tallarol emmascarat Tallarol, tallaret, tallareta Vacarisses i Castellar del Vallès
 
És la parella inferior.
Sylvia borin Tallarol gros Tallarol, tallaret, tallareta Comú a la Serra de l'Obac i en certes pinedes de rojalet a l'est i nord de la comarca.  
Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Tallarol, tallaret, tallareta Boscos clars, brolles i, àdhuc, jardins urbans (sobretot, humits) del Vallès  
Sylvia communis Tallareta vulgar Tallarol, tallaret, tallareta Zones antigament cremades on hi ha espessos matollars, sobretot d'estepes.  
Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Tallarol, tallaret, tallareta Conreus, replans assolellats i, fins i tot, jardins urbans.  
Sylvia cantillans Tallarol de garriga Tallarol, tallaret, tallareta Típic de brolles, garrigues, pinedes de pi blanc amb poca densitat d'arbres però amb molta de matolls, com ara els estepars de la carena i roqueters del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  
Sylvia conspicillata Tallarol trencamates Tallarol, tallaret, tallareta Garrigues seques i aïllades del Vallès.
Sylvia undata Tallareta cuallarga Tallarol, tallaret, tallareta Abunda als estepars de dalt la carena del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i als marges de conreus, oliverars i camps abandonats de la Plana del Vallès.  
Phylloscopus collybita Mosquiter comú Bosqueta, mosqueta, bosquereta S'hi veu a l'hivern a boscos clars i, sobretot, en hortes properes als rius o rieres i jardins urbans.  
Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Tuic Molt comú als boscos de coníferes (sobretot de pi bord), boscos mixtos d'alzines, pinedes de pi roig i rouredes de la comarca.  
Regulus regulus Mosquiter reietó Reietó Hiverna al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac en pinedes i alzinars de les fondalades.  
Regulus ignicapillus Bruel Reietó Present als alzinars, pinedes, rouredes, avellanoses i, fins i tot, jardins urbans de la comarca.  
Cisticola juncidis Trist Hortes, conreus, erms, fenassars, canyars, jonqueres i, fins i tot, solars abandonats del centre de Sabadell i d'altres localitats de la comarca.  
Ficedula hypoleuca Mastegatatxes Papamosques, picamosques, picafigues, papafigues Boscos clars i a la vora de rieres. En època de cria se n'ha vist a Ribatallada i a Can Pagès  
Muscicapa striata Papamosques gris Papamosques, picamosques, picafigues i papafigues Boscos clars, garrigues seques, camps de secà i rieres properes a Can Pagès i Gallifa  
Saxicola rubetra Bitxac rogenc Se n'hi ha produït uns quants albiraments en època de migració  
Saxicola torquata Bitxac comú Cagamànecs, cagamànec Camps de conreu, vinyes, boscos clars, marges i brolles de la comarca.  
Oenanthe oenanthe Còlit gris Còbits, còbics, culblanc i cuablanc (tots els ocells del gènere Oenanthe són coneguts al Vallès Occidental amb aquestes mateixes denominacions) Roqueters, farigolars i pedregars del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat  
Oenanthe hispanica Còlit ros Pedregars, matollars dispersos i vinyes de la comarca durant l'època de migració  
Monticola solitarius Merla blava Comú als tallats de roca, pedregars i cingles calcaris (Vacarisses, Gallifa, Montserrat, etc.).
Phoenicurus ochruros Cotxa fumada Cua-roig Llocs rocallosos, replans amb pedregars, parts baixes dels cingles i balmes de roca com els que hi ha al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montserrat i Gallifa  
Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja Cua-roig Cria en construccions humanes i voltants de boscos de la comarca.  
Erithacus rubecula Pit-roig Rupit, barba-roig La població que hi nidifica s'estableix a les canals més humides (preferentment en alzinars i boscos caducifolis), bardissars, xaragalls, torrents, pinedes de pi roig i pinassa i, de vegades, pinedes de pi blanc espesses. A l'hivern, la població hivernant que arriba del nord ocupa qualsevol biòtop: des dels pedregars fins a dalt les esplanades més altes del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Montserrat, així com boscos de tota mena, conreus i jardins urbans.  
Luscinia megarhynchos Rossinyol Hi arriba, generalment, a mitjan abril i s'hi instal·la en boscos de ribera, petits xaragalls, bardissars, alzinars i on hi hagi una bona espessor de vegetació  
Turdus torquatus Merla de pit blanc Se n'hi veu en migració i, esporàdicament, n'hi ha exemplars hivernants als pedregars careners del Montcau i a Sant Llorenç del Munt  
Turdus merula Merla Merla (femella) i merlot (mascle) Alzinars espessos, pinedes, torrenteres, a la vora dels rius, boscos de ribera i, fins i tot, jardins i parcs urbans.  
Turdus iliacus Tord ala-roig A tota la Plana del Vallès  
Turdus philomelos Tord comú Tord Durant l'hivern hi és comú en camps, hortes i boscos clars. També és present a l'Alt Vallès i Montserrat  
Turdus viscivorus Griva Hi és freqüent durant tot l'any en clarianes de bosc i marges de zones de conreu, tot i que a l'època de cria prefereix les zones més boscanes i, a l'hivern, baixa més a les zones conreades i obertes.  
Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Hi és molt comú en pinedes i alzinars.  
Parus cristatus Mallerenga emplomallada Mallerenga de cresta Hi és visible en boscos secs (sempre coníferes) de pi pinyoner i pi bord, si bé per niar prefereix boscos humits com rouredes, pinedes de rojalet i pinassa  
Parus ater Mallerenga petita Pinedes de pi roig, boscos mixtos de pi blanc i alzina, boscos de coníferes i rouredes, tot i que en algunes zones de la Serra de l'Obac, i a una altra de rojalet i pinasses de Monistrol de Calders també és abundant.  
Parus caeruleus Mallerenga blava Mallerenga primavera, primavera Boscos humits (com el de ribera), xaragalls, rouredes, boscos de pi roig i avellanoses.  
Parus major Mallerenga carbonera Carbonera Pinedes, camps, horts, boscos de ribera i, també, grevoloses i avellanoses de les parts culminants de Sant Llorenç del Munt i Montserrat  
Tichodroma muraria Pela-roques Frare Parets de roca i pedregars de Sant Llorenç del Munt, Serra de l'Obac, Montserrat i Gallifa  
Certhia brachydactyla Raspinell comú Raspinell Pinedes velles, alzinars, rouredes i boscos de ribera  
Miliaria calandra Cruixidell Conreus, especialment de cereals.  
Emberiza citrinella Verderola Hiverna en camps de conreu i boscos clars de la comarca.  
Emberiza cia Sit negre Sit, piula A l'hivern, hi és força comú a hortes i conreus de tota la comarca. En canvi, a l'[estiu], fa niu a les zones més altes com roqueters, cingleres i bosquets de Sant Llorenç del Munt i Montserrat  
Emberiza hortulana Hortolà Camps del Bages, Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders  
Emberiza cirlus Gratapalles Hi és regular tot l'any a les vores de conreus i boscos clars.  
Emberiza schoeniclus Repicatalons Vall del riu Llobregat
Fringilla coelebs Pinsà comú Pinsà A l'hivern, hi és força comú als camps de conreu. Durant l'època estival només s'hi localitza als boscos més humits (alzinars, rouredes i pinedes de pi roig).  
Fringilla montifringilla Pinsà mec Hi és únicament com a hivernant.  
Serinus citrinella Llucareta Navarcles.
Serinus serinus Gafarró A l'estiu viu en pinedes més o menys esclarissades, conreus de ametllers i oliverars, i camps a la vora de cursos d'aigua. A l'hivern s'hi sol agrupar, juntament amb d'altres fringíl·lids pels camps de conreu  
Carduelis chloris Verdum Verderol Bosquets a la vora de corrents d'aigua i, fins i tot, nia al bell mig de Sabadell sobre plàtans i pins.  
Carduelis spinus Lluer Llua Hi és com a hivernant a la Vall d'Horta, Can Pagès, Pla de la Bruguera, la vall del riu Llobregat i als afores de Sabadell  
Carduelis carduelis Cadernera Cardenal, Cardina A l'hivern viu a tota mena de camps de conreu (preferentment les brolles d'olivarda (Inula viscosa) de camps abandonats, tot i que prefereix criar en xaragalls i boscos de ribera  
Carduelis cannabina Passerell comú Passerell Vall del riu Llobregat i a gran part de la comarca.  
Loxia curvirostra Trencapinyes comú Picapinyes, trencapinyes, bectort Boscos de pins de Sant Llorenç del Munt, pinedes de rojalet i pi bord del nord-est de la comarca i, també, a Gallifa  
Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner Canonge Hi és com a hivernant en llocs humits (boscos de ribera, torrents i xaragalls), com ara la vall del riu Llobregat, del riu Ripoll i Gallifa  
Coccothraustes coccothraustes Durbec Trencaolives, torbec Hi és com a hivernant en camps, oliverars i fruiterars humits de Matadepera, Castellar del Vallès, Olesa de Montserrat, etc.  
Passer domesticus Pardal comú Pardal Masos, conreus, pobles i ciutats de la comarca.  
Passer montanus Pardal xarrec Viles petites, masies, cases aïllades, afores dels pobles i, sobretot, els camps.  
Petronia petronia Pardal roquer Pardal tordà Cingleres i penya-segats de la vall del riu Llobregat i tallats fluvials del riu Ripoll, tot i que no refusa ni els camps de conreu ni les construccions humanes.  
Sturnus vulgaris Estornell vulgar Estornell Com a hivernant als camps del riu Llobregat i als camps baixos del Vallès  
Oriolus oriolus Oriol Boscos de ribera, sots fluvials, xaragalls, pinedes i hortes que hi ha al llarg del riu Ripoll, Llobregat i rieres tributàries. També freqüenta pinedes seques i boscos cremats amb arbusts baixos com els que hi ha a Sant Llorenç del Munt i Sant Salvador de les Espases. També és present a la Serra de Collserola  
Garrulus glandarius Gaig Alzinars, pinedes i altres boscos (preferentment espessos). També freqüenta camps, vinyes i fruiterars  
Pica pica Garsa Camps de conreu, vinyes, hortes i bosquets clars de la comarca. També és fàcil de trobar-ne en ambients urbans ja que menja les deixalles que hi troba.  
Corvus monedula Gralla Sant Llorenç del Munt (de tant en tant, però sempre en grans estols), vall del riu Llobregat (comú tot l'any i a on, fins i tot, cria dins la ciutat de Manresa) i la riera de Gaià. Abans criava als tallats fluvials de les vores de Sabadell però en va desaparèixer a causa de la caça  
Corvus corone Cornella Can Massana i la subcomarca del Moianès  
Corvus corax Corb Vall del riu Llobregat, Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Vall d'Arenes, Montcau, Castellsapera, Gallifa, Vilatersana, Castellgalí, Vacarisses i Olesa de Montserrat  

MamífersModifica

Nom científic Nom català Altres noms d'àmbit comarcal Indrets on es troba Imatge
Crocidura russula Musaranya comuna Conreus, hortes i erms de tota la comarca, però, especialment, a la plana.  
Suncus etruscus Musaranya etrusca Conreus, erms, brolles i marges de boscos.  
Erinaceus europaeus Eriçó comú Conreus de secà, d'ametllers, d'oliveres i hortes. Més rarament en boscos clars.  
Rhinolophus ferrumequinum Ratpenat de ferradura gros Coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i, també, a l'avenc de Castellsapera  
Rhinolophus euryale Ratpenat de ferradura mediterrani Hiverna a diverses coves i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Myotis myotis Ratpenat de musell llarg Hiverna a l'avenc del Daví (dalt de la muntanya de Sant Llorenç del Munt).  
Myotis nattereri Ratpenat de Natterer Present sempre al medi rural: campanars, masies i l'avenc del Castellet (prop del Puig de la Creu, Sentmenat).  
Pipistrellus pipistrellus Ratapinyada pipistrel·la Pobles i ciutats on troba molts forats i escletxes per amagar-se durant el dia.  
Plecotus austriacus Ratpenat orellut meridional Castellar del Vallès  
Tadarida teniotis Ratpenat cuallarg europeu Viu a les ciutats (com ara, Sabadell) ocupant edificis, campanars i golfes de les cases.  
Miniopterus schreibersii Ratpenat de Schreibers Present com a hivernant a alguns avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i a l'avenc del Daví (el seu principal refugi hivernal a tot l'Estat espanyol).  
Oryctolagus cuniculus Conill de bosc Abundant arreu de la comarca: farigolars, pedregars, conreus, erms, brolles i boscos clars.
Lepus europaeus Llebre comuna Al nord de la comarca i, només, durant l'hivern  
Sciurus vulgaris Esquirol vermell europeu pinedes, alzinars i rouredes  
Eliomys quercinus Rata cellarda Per totes les zones boscoses de la comarca: boscos clars, alzinars espessos i, també, als marges de vinyes abandonades.  
Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc Viu tant a les pinedes seques de la plana com als alzinars i rouredes més humits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  
Mus musculus Ratolí casolà, ratolí comú, ratolí domèstic Present sempre dins de les construccions humanes o a la vora d'elles.  
Mus spretus Ratolí de camp Vores de conreus, terrenys erms, hortes i marges de boscos. És comú, sobretot, al Baix Vallès.
Rattus rattus Rata de camp, rata negra Viu al medi rural i a les golfes de les masies, tot i que també ocupa les teulades i el capdamunt dels edificis de les ciutats.  
Rattus norvegicus Rata comuna, rata de claveguera Present, sobretot, al medi urbà (clavegueres i abocadors d'escombraries). També li agraden les zones humides, com ara la vora dels rius.
Arvicola sapidus Rata d'aigua, rat-buf Nat-buf Curs alt del riu Ripoll, riera de Gallifa, riu Llobregat i part occidental de la comarca.  
Microtus duodecimcostatus Talpó comú Prats, camps, erms no pedregosos, roqueters careners del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i, sobretot, a la plana.
Lutra lutra Llúdria comuna És present a la Riera de Calders i a una riera afluent del riu Llobregat. Extingida al Besòs i al Ripoll  
Meles meles Toixó, teixó Zones conreades, vora cases de pagès, erms, pinedes clares i zones boscanes de la comarca.  
Mustela nivalis Mostela Camps, marges, pallers, construccions humanes i roqueters de Sant Llorenç del Munt  
Martes foina Fagina Fugina, gorja blanc, gorja blanca, marta Boscos (especiament l'alzinar) i roqueters com els que hi ha al Puig de la Creu, Monistrol de Calders, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i El Farell  
Genetta genetta Gat mesquer Gineta Zones boscanes (coníferes, alzinars) i Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (Cavall Bernat).  
Vulpes vulpes Guineu comuna, guineu roja Guineu, guilla Abundant a la major part del Vallès.
Sus scrofa Porc senglar Singlar, porc, berro i raió (la cria) Es reparteix uniformement a tota la zona de boscatges més densos de la comarca, tot i que envaixen les zones conreades i, fins i tot, s'apropen a la vora dels nuclis urbans de la plana vallesana. Tot i això, les poblacions més nombroses són al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac  

[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Mapa Comarcal. Vallès-Maresme. (1979). Ed. Alpina. Granollers.
  2. 2,0 2,1 Sant Llorenç del Munt. C. E. Terrassa. 1:25.000 (1963).
  3. Mapes de l'Editorial Alpina. Granollers:
    • Cingles de Bertí i Gallifa. 1:25.000 (1971).
    • El Farell. 1:25.000 (1975).
    • Sant Salvador de les Espases. 1:25.000 (1973).
    • Sant Llorenç del Munt. 1:25.000 (1976).
    • Moianès. 1:25.000 (1973).
  4. Bros, Vicenç; Miralles, Jordi; i Real, Joan: La fauna del Vallès Occidental. Juny de 1981, ISBN 84-300-4269-5

BibliografiaModifica

  • Informe sobre la fauna mastozoológica y ornítica del macizo de Sant Llorenç del Munt i la problemática de su conservación. Grup de Sabadell Inst. Cat. Hist. Nat. (1975).
  • Estudi del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac: 128-199. Sabadell.
  • Andrada, J.: Guía de campo de los anfibios y reptiles de la Península Ibérica. Omega. Barcelona, 1980.
  • Arnold, E.N., Burton, J.A. i Ovenden, D.W.: Guía de campo de los reptiles y anfibios de España y Europa. Omega, Barcelona, 1978.
  • Aymí, R. & Herrando, S.: Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2000. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia, 2003.
  • Beaman, Mark; Madge, Steve: Guía de identificación de aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Barcelona, 1998: Ediciones Omega. 870 pàgines.
  • Boada, Martí; Panareda, J. M.: Tot Catalunya. Geografia física il·lustrada. Diàfora. Barcelona, 1975.
  • Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.): Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, 2004.
  • Ferrer, X., Martínez-Vilalta, A. & Muntaner, J.: Ocells. A Història Natural dels Països Catalans. Vol. 12. Barcelona, 1986: Enciclopèdia Catalana.
  • Gallego Castejón, L.: Vertebrados ibéricos, 1: "Peces". Sevilla, 1978.
  • Maitland, P. i Linsell, K.: The Hamlyn guide to Freshwater fishes of Britain and Europe. Hamlyn, Londres, 1977.
  • Martínez-Vilalta, A. (ed.): Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1999. Barcelona, 2002: Grup Català d'Anellament.
  • Muntaner, J., Ferrer, X. & Martínez-Vilalta, A.: Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona, 1984: Ed. Ketres.
  • Salvador, A.: Guía de los anfibios y reptiles españoles. Madrid, Estat espanyol. Any 1974.
  • Tucker, Graham M.; Heath, Melanie F., et al. (1994): Birds in Europe. Their Conservation Status. Cambridge, Regne Unit: Birdlife Internacional (Birdlife Conservation Series, núm. 3). 600 pàgines.

Enllaços externsModifica