Llista d'estats sobirans del 1994

article de llista de Wikimedia
Contingut: Estats sobirans: A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V Y Z
Estats que proclamen la sobirania

Estats sobiransModifica

AModifica

BModifica

CModifica

DModifica

EModifica

FModifica

GModifica

HModifica

  •   Haití – República d'Haití
  •   Hondures – República d'Hondures
  •   Hongria – República d'Hongria

IModifica

  •   Iemen – República del Iemen
  •   Índia – República de l'Índia
  •   Indonèsia – República d'Indonèsia
  •   Iran – República Islàmica de l'Iran
  •   Iraq – República de l'Iraq
  •   Irlanda – República d'Irlanda
  •   Islàndia – República d'Islàndia
  •   Israel – Estat d'Israel[9]
  •   Itàlia – República Italiana
  •   Iugoslàvia República Federal de Iugoslàvia

JModifica

KModifica

LModifica

  •   Laos – República Democràtica Popular de Laos
  •   Lesotho – Regne de Lesotho
  •   Letònia – República de Letònia
  •   Líban – República Libanesa
  •   Libèria – República de Libèria
  •   Líbia – Gran Jamahiriya Àrab Socialista Popular Líbia
  •   Liechtenstein – Principat de Liechtenstein
  •   Lituània – República de Lituània
  •   Luxemburg – Gran Ducat de Luxemburg

MModifica

NModifica

OModifica

  •   Oman – Sultanat d'Oman

PModifica

QModifica

  •   Qatar – Estat de Qatar

RModifica

SModifica

TModifica

UModifica

VModifica

XModifica

ZModifica

Estats que proclamen la sobiraniaModifica

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Charalambos, Apostolidis «L'affaire de l'île de Kasikili/Sedudu (Botswana/Namibie). L'arrêt de la C.I.J. du 13 décembre 1999» (en francès). Annuaire français de droit international. CNRS Éditions [París], vol. 45, 1999, pàg. 435. ISSN: 2105-2948 [Consulta: 22 gener 2020].
  2. «República Democràtica Popular de Corea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  3. «República de Corea». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2020].
  4. «La identitat nacional eritrea: una obsessió insostenible per la lluita, el sacrifici i l'exèrcit?». Nationalia. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions [Barcelona], 28-03-2012. ISSN: 2013-1038 [Consulta: 3 gener 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 «2011: un món amb més estats que mai». Diari Ara [Barcelona], 09-07-2011 [Consulta: 31 gener 2021].
  6. «Cinquena República Francesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 gener 2020].
  7. «Guinea Equatorial». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  8. 8,0 8,1 Diaité, Ibou «Le règlement du contentieux entre la Guinée-Bissau et le Sénégal relatif à la délimitation de leur frontière maritime» (en francès). Annuaire Français de Droit International. CNRS Éditions [París], vol. 41, 1995, pàg. 700-710. ISSN: 2105-2948 [Consulta: 22 gener 2020].
  9. Gottmann, Jean «La vie politique dans l'Etat d'Israël» (en francès). Revue française de science politique. Presses de Sciences Po [París], vol. 1, núm. 1-2, 1951, pàg. 156-166. ISSN: 1950-6686 [Consulta: 22 gener 2020].
  10. 10,0 10,1 «L'augment del nivell del mar amenaça el futur dels pobles de les illes del Pacífic i de l'Índic». Nationalia. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions [Barcelona], 25-06-2014. ISSN: 2013-1038 [Consulta: 5 gener 2021].
  11. coneguda a les Nacions Unides com a Antiga República Iugoslava de Macedònia
  12. Dubois, Vincent. La Compagnie des Indes Galantes (en francès), p. 12 [Consulta: 22 gener 2020]. 
  13. «Nauru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  14. Coret, Alain «L'indépendance de l'Ile Nauru» (en francès). Annuaire français de droit international. CNRS Éditions [París], vol. 14, 1968, pàg. 178. ISSN: 2105-2948 [Consulta: 22 gener 2020].
  15. «Níger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  16. Branigin, William «Independence for Palau ends U.S. sovereignty over Pacific Islands» (en anglès). The Washington Post [Washington], 02-10-1994 [Consulta: 23 gener 2020].
  17. «Saint Kitts i Nevis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  18. «Saint Vincent i les Grenadines». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  19. So'o, Asofou. «The Establishment and Operation of Sämoa's Political Party System». A: Roland Rich (ed.). Politicial Parties in the Pacific Islands (en anglès). Canberra: The Australian National University, 2008 [1a. ed. 2006], p. 185. ISBN 9781921313769 [Consulta: 22 gener 2020]. 
  20. «San Marino». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  21. «Saint Lucia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  22. Doumenge, Jean-Pierre «Les îles Seychelles» (en francès). Annales de Géographie. Armand Colin [París], vol. 96, núm. 533, 1987, pàg. 78-102. ISSN: 1777-5884 [Consulta: 22 gener 2020].
  23. Del Alcázar, Joan (coord.). Història contemporània d'Amèrica. 2a ed. València: Universitat de València, 2002, p. 342. ISBN 84-370-5366-8 [Consulta: 1r febrer 2020]. 
  24. «Eswatini». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 gener 2021].
  25. «Tonga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  26. «Tuvalu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  27. «Txad». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  28. «Vanuatu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  29. «Vaticà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  30. «Pactes del Laterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  31. Patry, André «Le saint-siège» (en francès). Les cahiers du droit. Faculté de droit de l'Université Laval [Quebec], vol. 6, núm. 2, 1965, pàg. 21-28. ISSN: 1918-8218 [Consulta: 22 gener 2020].
  32. «Zaire». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  33. 33,0 33,1 «Síria reconeix la independència d'Abkhàzia i Ossètia del Sud». Nationalia. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions [Barcelona], 30-05-2018. ISSN: 2013-1038 [Consulta: 22 gener 2020].
  34. «Bophuthatswana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  35. 35,0 35,1 Bochmann, Klaus. «A l'est comme à l'ouest, où les extrêmes (géographiques) se touchent. Galice et Moldavie devant le problème de la langue». A: Rosario Álvarez, Dolores Vilavedra (coord.). Cinguidos por unha arela común: homenaxe ó profesor Xesús Alonso Montero (en francès). Universidade de Santiago de Compostela, 1999, p. 252 (Volum 1. Semblanza e creación. Lingua. Historia, cultura e sociedade). ISBN 84-8121-806-5 [Consulta: 25 gener 2020]. 
  36. «Es compleixen 20 anys de la independència de facto de l'Alt Karabakh». Nationalia. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions [Barcelona], 20-02-2008. ISSN: 2013-1038 [Consulta: 22 gener 2020].
  37. Salmon, Jean «La proclamation de l'Etat palestinien» (en francès). Annuaire Français de Droit International. CNRS Éditions [París], vol. 34, 1988, pàg. 37. ISSN: 2105-2948 [Consulta: 25 gener 2020].
  38. «República Àrab Sahrauí Democràtica». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].
  39. Prunier, Gérard «Le Somaliland, une exception africaine» (en francès). Le Monde Diplomatique [París], octubre 2010, pàg. 6. ISSN: 2491-5866 [Consulta: 22 gener 2020].
  40. «Increment de tensió militar entre Somalilàndia i la regió federal somali de Puntlàndia». Nationalia. Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions [Barcelona], 29-06-2018. ISSN: 2013-1038 [Consulta: 22 gener 2020].
  41. Nielsen, Christian A. «Normalizing Serbia» (en anglès). Papeles del Este. Universitat Complutense de Madrid [Madrid], vol. 1, 2001, pàg. 4. ISSN: 1576-6500 [Consulta: 3 gener 2021].
  42. Pearl, Daniel «Few Serbs Chased From Croatia In 1995 Have Made It Back Home» (en anglès). The Wall Street Journal [Nova York], 22-04-1999. ISSN: 0099-9660 [Consulta: 3 gener 2021].
  43. «República Turca de Xipre del Nord». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2020].