Llista de bisbes de Mende
article de llista de Wikimedia
La llista de bibes de Mende és la següent:
Abans del segle VI modifica
La llista de bisbes dels primers segles del cristianisme és incompleta. Durant els aproximadament trenta anys que va durar el domini visigot, que eren arrians, fins a l'arribada dels francs després del 507, s'accepta que la diòcesi va quedar vacant.[1]
| Dates | Nom | Comentari | Imatge |
|---|---|---|---|
| segle III | Sant Severià | Existència dubtosa. La llegenda diu que fou enviat al país gabale (Gavaldà) per sant Marcial.[2] | - |
| vers 258 | Sant Privat | Patró del bisbat de Mende, martiritzat en una incursió dels alamans dirigits per Croc (Chrocus). Hauria estat enviat al Gavaldà per sant Austremoni. | 
|
| vers 314 | Genialis | Representant del Gavaldà al Concili d'Arle del 314, quan era un simple diaca. | - |
| vers 402 | sant Fermí | No hi ha proves de que el centre del seu bisbat fos a Mende; ell vivia a Banassac, on hauria estat enterrat.[3] Segons les fonts podria haver estat el successor directe de Privat. Firmí podria ser la mateixa persona que Fermí d'Amiens[4] | - |
| vers 451 | Valeri | Va signar amb altres bisbes una carta dirigida al papa Lleó I. | - |
À l'època dels merovingis modifica
| Dates | Nom | Comentari | Imatge |
|---|---|---|---|
| vers 506 | Lleònic | El nom del bisbe l'esmenta el seu diaca Òptim quan va signar les actes del concili d'Arle del 506. | - |
| 515-535 | sant Hilari | Va combatre els francs des del seu castell de Castel-Merlet a les gorges del Tarn. Podria ser el mateix que el sant Ilari que apareix a la llegenda de santa Enímia. | - |
| vers 541 | Evanti | A vegades considerat sant, és conegut per haver signat les actes del concili d'Orleans del 541. | - |
| vers 561 - vers 584 | Parteni | Conegut pels seus conflictes amb el comte de Gavaldà Pal·ladi.[5] És el primer que es va anomenar bisbe del Gavaldà | - |
| 614-627 | Agrícola | Conegut només per la seva presència al concili de Reims, on va acompanyar al seu metropolità de Bourges sant Sulpici. | - |
| vers 628 | Sant Ilari | Potser el mateix personatge que sant Hilari (515-535), però amb la grafia canviada (francès Ilère) apareix a la vida de santa Enímia |
- |
À l'època dels carolingis modifica
| Dates | Nom | Comentari | Imatge |
|---|---|---|---|
| vers 804 | Joan I | - | |
| vers 811 | Hermon | - | |
| abans de 828 | Sant Frézal | Hauria estat assassinat el 828 pel seu nebot Bucilinus que volia ocupar el seu lloc. Estaria enterrat a La Canourgue. | 
|
| 875-879 | Agenulf | A vegades Guido Agenulphus, apareix als conciclis de Chalon de 875 i de Pontyon el 876. El papa Joan VIII li va escriure una carta. | - |
| vers 908 | Guillem I | Podria haver estat present a la fundació del monestir de Sant Pere del Pui de Velay. | - |
| vers 951 | Esteve | El primer a portar el títol de bisbe de Mende (abans bisbe de Gavaldà o de les Gabales). Va restablir el monestir de Santa Enímia i el va posar sota direcció del de Saint-Chaffre. | - |
A l'epoca dels Capets modifica
| Dates | Nom | Comentari | Imatge | Blasó |
|---|---|---|---|---|
| vers 998 | Matafred | Present a la fundació del monestir de Langogne. | - | - |
| 1027-1050 | Ramon | Va signar les actes dels concilis de Llemotges i de Bourges del 1031. Mort el 1050 | - | - |
| 1054-1095 | Aldebert I de Peyre | Fundador, amb el seu germà Astorg, del monestir de Saint-Sauveur-de-Chirac, on s'hauria retirat al acabar el seu episcopat.[6] | - | 
|
| 1095-1098 | Guillem II | Present a la consagració de la catedral de Saint-Flour pel papa Urbà II. | - | - |
| 1098-1098 | Robert | El seu episcopat podria ser degut a haver anat a la croada on va morir. | - | - |
| 1099-1123 | Aldebert II de Peyre | Nebot d'Aldebert I. Mort el 1123. | - |
|
| 1123-1150 | Guillem III | Possible membre de la família de Châteauneuf-Randon o de Peyre. | - | - |
| 1153-1187 | Aldebert III del Tournel | Jurà fidelitat al rei Lluís VII de França i va rebre a canvi els drets de regalia de la diòcesi per l'acta coneguda com «la Bula d'or» el 1161.[7] | - | 
|
| 1187-1223 | Guillem IV de Peyre | Cosí per la seva mare del rei català Jaume I[8]},[9] va consolidar el poder temporal dels bisbes sobre el Gavaldà. Va abdicar el març de 1223. | - |
|
| 1223-1247 | Esteve II de Brioude | Primer canonge de Brioude, quan fou bisbe va entrar en conflicte amb els senyors del Gavaldà. | - | - |
| 1247-1274 | Odiló de Mercœur | Nebot d'Odiló de Mercœur, bisbe del Pui (avui Le Puy-en-Velay, mort el 1198. El 1269 va iniciar un procés al parlament de París a causa dels abusos del senescal de Beaucaire que va acabar amb el pariatge de 1307. | - | .svg)
|
| 1274-1275 : a la mort d'Odiló de Mercœur, els canonges van tardar un any a posar-se d'acord pel successor. | ||||
| 1275-1284 | Esteve III d'Auriac | Va assistir al concili d'Aurillac de 1278. | - | - |
| 1285-1296 | Guillem V Durand | Conegut com "l'Especulador", autor de divereses obres considerades de referència al seu temps. |  |
|
| 1296-1330 | Guillem VI Durand | Nebot de l'anterior. Va signar el pariatge que va descompondre el Gavaldà en tres parts: la terra del rei, la terra del bisbe i la terra comuna sota jurisdicció d'una cort comuna on els jutges eren nomenats pel rei i el bisbe.[10] |  |
|
Després del pariatge de 1307 modifica
Després del pariatge entre el rei Felip el Bell i Guillem VI Durand, els bisbes van veure reconeguda i el Gavaldà fou governat per comtes-bisbes fins a la Revolució francesa de 1789.
| Dates | Nom | Comentari | Imatge | Blasó |
|---|---|---|---|---|
| 1330-1331 | Joan II d'Arcy | Fou bisbe un any i després transferit a Autun. | - | 
|
| 1331-1361 | Albert Lordet | D'una família noble de Chirac al Gavaldà, era bisbe durant la pesta de 1348. | - | - |
| 1362-1366 | Guillem VII Lordet | Nebot de l'anterior, primer canonge a Mende i després vicari del bisbe. Va succeir al seu oncle després de quasi un any de vacant. | - | - |
| 1366-1368 | Pere II d'Aigrefeuille | Abans bisbe de Tulles, Vabres, Clermont i Usès on va tenir com a vicari Guillem de Grimoard, després papa Urbà V; fou bisbe d'Avinyó nomenat per aquest papa. |  |
|
| 1368-1370: el papa Urbà V es reserva l'església de Mende, i la fa governar per vicaris, per emprar els ingressos en magnificar la catedral de Mende.[11] |  |
| ||
| 1371-1372 | Guillem VIII de Chanac | Abans bisbe de Chartres, creat cardenal poc després d'arribar a Mende, conegut llavors com el "cardemal de Mende". | - | 
|
| 1372-1375 | Bompar Virgile | De la noblesa de Mende, abans bisbe d'Usès. | - | 
|
| 1376-1387 | Pons de La Garde | Nebot de Gaucelí de la Garde, bisbe de Lodeva i després Magalona. Era comte-bisbe durant les incursions angleses i de les grans companyies al país. | - | 
|
| 1387-1390 | Joan III d'Armanyac | Fill bastard del comte d'Armanyac, fou després bisbe d'Auch. | - |  [12]
|
| 1390-1408 | Robert del Bosc | Monjo de la Chaise-Dieu, primer bisbe d'Alet i després de Coserans. | - | - |
| Joan da Costa fou bisbe el 1408, però el seu nom fou suprimit pel canonge de Montgros en 1941.[13] | ||||
| 1408-1409 | Guillem IX de Boisratier | Nadiu de Bourges, hi va retornar com arquebisbe metropolità després d'un any de ser bisbe de Mende. | - | - |
| 1410-1412 | Pere de Saluzzo | Fill del marquès Frederic II de Saluzzo, i germà del cardenal Amadeu de Saluzzo, fou primer canonge d'Amiens i després de Lió. | - | 
|
| 1413-1413 | Geraud del Puy | Abans bisbe de Montauban, després de Saint-Flour i finalment de Carcassona. Fou també ambaixador francès a Castella i a Anglaterra. | - | 
|
| 1413-1426 | Joan IV de Corbie | Emparentat a sante Fleur i nebot del canceller Arnaud de Corbie, va ser bisbe tres anys abans de ser traslladat a Auxerre. | - | - |
| 1427-1441 | Ranulf de Pérusse d'Escars | Designat bisbe de Llemotges pels canonges de la diòcesi, aquest bisbat fou concedit a Pierre d'Ailly i després a Nicolas Viaud per l'antipapa Joan XXIII. El papa Martí V va nomenar llavors Hug de Roffignac i va transferir Ranulf a Mende. | - | 
|
| 1441-1443 | Aldebert IV de Peyre | Ardiaca de la diòcesi des de 1421, i després vicari general, fou elegit pels canonges el 1441, i va morir dos anys després. | - |
|
| 1443-1468 | Guiu de La Panouse | Canonge i després vicari general de Rodès, fou escollit a Mende per unanimitat. Traslladat a Cahors el 1444, el trasllat fou finalment anul·lat. Va abdicar en favor del seu nebot i nomenat bisbe de Damasc. | - |  |
| 1468-1473 | Antoine de La Panouse | En conflicte amb el rei Louis XI, va perdre l'autoritat sobre la vila de Mende. Els bisbes no la recobraran fins a 1478.[14] Nebot de l'anterior. | - | |
| 1473-1474 | Pere Riario | Nebot del Papa Sixt IV, creat cardenal el 1471. Fou llavors bisbe de Florència, administrador apostòlic de Valence i Die, i després patriarca de Constantinoble, abans de ser administrador apostòlic de Mende. |  |
|
| 1474-1478 | Joan V de Petit | No va residir a la diòcesi. | - | - |
| 1478-1483 | Julià della Rovere | Futur papa Juli II, mai va estar al Gavaldà que fou administrada per vicaris, entre els quals François Alamand a partir de 1480. |  |
|
| 1483-1503 | Climent della Rovere | Nebot o cosí segon del anterior, designat per Juli II. No va arribar a Mende fins dos anys després de ser nomenat. Creat cardenal, va abdicar en favor del seu germà. |  |
|
Època moderna modifica
| Dates | Nom | Comentari | Imatge | Blasó |
|---|---|---|---|---|
| 1504-1524 | Francesc della Rovere | Germà de l'anterior, va acabar la basílica-catedral de Notre-Dame-et-Saint-Privat de Mende. |  |
|
| 1524-1532 | Claude Duprat | Primer abat comanditari de l'abadia de Mozac de 1516 à 1524, essent nomenat bisbe per Francesc I de França. |  |
.svg)
|
| 1533-1538 | Joan VI de la Rochefoucauld | Abans senyor de Cellefrouin i abat de Saint-Amant-de-Boixe |  |
|
| 1538-1544 (ou 45) | Carles de Pisseleu | Germà de la favorita del rei, Anna de Pisseleu, fou el primer bisbe comanditari de Bourgueil. Transferit tot seguit a Condom. |  |
|
| 1545-1567 | Nicolau Dangu | Fill natural, però legítim, del canceller Antoine Duprat.[15] Fou primer bisbe de Séez. Fou canceller del rei de Navarra. | - | |
| 1568-1585 | Renaud de Beaune | Fou després bisbe de Bourges (càrrec que va compaginar amb el de bisbe de Mende de 1581 a 1585). Després fou arquebisbe de Sens. |  |
|
| 1585-1608 | Adam de Heurtelou | Va restaurar la catedral de Mende destruïda per les tropes de Mathieu Merle. |  |
- |
| 1608-1623 | Carles de Rousseau | Nebot de l'anterior, del que fou vicari general. Va consagrar la catedral restaurada. | - | - |
| 1623-1625 : sede vacante | ||||
| 1625-1628 | Daniel de La Mothe Duplessis-Houdancourt | No va estar mai a la diòcesi, administrada pel vicari Jacques Dumas, mort al setge de la Rochelle. |  |
- |
| 1628-1659 | Silvestre de Crusy de Marcillac | Va restaurar el castell episcopal de Chanac i va donar un orgue a la catedral de Mende. La població de Mende estava dividida en dos faccions rivals, els Marmaux i els Catharinaux. | - | - |
| 1661-1676 | Jacint Serroni | Italià. Primer bisbe d'Orange, després traslladat a Albi, on fou el primer arquebisbe (1676-1687). | .jpg) |
- |
| 1677-1707 | Francesc Plàcid de Baudry de Piencourt | Va fer un hospital a Mende. |  |
|
| 1707-1723 | Pere de Baglion de La Salle | Va viure la pesta de 1721. Va morir de verola el 1723. |  |
.svg)
|
| 1723-1767 | Gabriel-Florent de Choiseul Beaupré | Cèlebre per les pregàries per a posar final als atacs de la Bèstia del Gavaldà, un animal no identificat que va atacar i matar a un centenar de persones; havia estat abans bisbe de Saint-Papoul |  |
|
| 1767-1792 | Jean-Arnaud de Castellane | Durant la Revolució un cisma va establir un cap espirirual alternatiu en la persona d'Esteve Nogaret però Arnaud de Catellane no va abdicar; exiliat a Suïssa, fou capturat i executat el 9 de setembre de 1792. |  |
-.svg)
|
| 1791-1794 : Esteve Nogaret designat bisbe constitucional 1794-1802 : desconegut o vacant ? | ||||
Després del concordat modifica
Nombroses ciutats van perdre la condició de bisbat durant la Revolució Francesa, però Mende fou ratificada en el concordat del 1801.
| Dates | Nom | Comentari | Retrat | Blasó |
|---|---|---|---|---|
| 1802-1805 | Jean-Baptiste de Chabot | Bisbe de Saint-Claude durant la revolució, va abdicar, i fou nomenat pel primer cònsol com a bisbe de Mende. Bisbe emèrit de 1805 fins a la seva mort el 1819, | - | 
|
| 1805-1821 | Esteve Perfecte Martí Maurel de Mons | Durant la Revolució francesa era canonge d'Ais de Provença i vicari general del Vivarais. Després fou bisbe d'Avinyó. |  |
|
| Administrador Charles-Louis Salmon du Chatellier el 1821 | ||||
| 1821-1848 | Claude-Jean-Joseph Brulley de La Brunière | Vicari general d'Usès, es va refugiar a Roma durant la revolució francesa. El 1817 fou bisbe de Pamier abans de ser nomenat a Mende. |  |
|
| 1849-1873 | Jean-Antoine-Marie Foulquier | Ordenat sacerdot a Rodès el 1822; es va retirar el 1873 restant bisbe emèrit fins a morir el 1882. | - | - |
| 1873-1876 | Joseph-Frédéric Saivet | Després transferit a Perpinyà-Elna, on va morir amb 48 anys. | - | - |
| 1876-1889 | Julien Costes | Ordenat a Rodès el 1844. Va abdicar el 1889 i fou bisbe emèrit fins a la seva mort el 1890 | - | - |
| 1889-1900 | François-Narcisse Baptifolier | Sacerdot durant 50 anys, bisbe als 70 anys, va morir al cap d'onze anys. |  |
- |
| 1901-1906 | Henri-Louis Bouquet | Fou després bisbe de Chartres de 1906 a la seva mort el 1926 | - | - |
| 1906-1929 | Jacques-Jean Gély | Consagrat pel papa Pius X. | - | - |
| 1929-1937 | Jules-Alexandre Cusin | Mestre a Portugal, consagrat bisbe titular de Nysse i coadjutor de Mende, on finalment fou bisbe el 1929. | - | - |
| 1937-1945 | François-Louis Auvity | Bisbe auxiliar de Bourges, i després bisbe de Sarepta. Va abdicar i fou bisbe titular de Dionysania, restant bisbe emèrit de Mende fins a la mort el 1964 | - | |
| 1945-1950 | Maurice Rousseau | Primer bisbe auxiliar de Blois, després bisbe titular d'Isba. Després de 5 anys a Mende, fou bisbe de Laval, on va restar com bisbe emèrit fins a la mort el 1967. | - | - |
| 1951-1957 | Émile Pirolley | Abans vicari general a Vesoul, després de 6 anys a Mende fou bisbe de Nancy. | - | - |
| 1957-1983 | René Boudon | Nadiu de la Losera, ordenat a Nancy. Fou bisbe emèrit del 1983 a la seva mort el 1994. | - | .svg)
|
| 1983-1989 | Roger Meindre | Professor de filosofia als seminaris de Saint-Flour i després de Clermont-Ferrand, bisbe el 1983. Després fou arquebisbe d'Albi el 1989. Mort el 1999. | - | - |
| 1989-2002 | Paul Bertrand | Bisbe auxiliar de Lió, va succeir a Roger Meindre el 1989. Retirat l'octubre de 2001 i després fou bisbe emèrit. | - | - |
| 2002-2006 | Robert Le Gall | Monjo benedictí, després fou arquebisbe de Tolosa. |  |
|
| 2007-2018 | François Jacolin | després fou bisbe de Luçon |  |
- |
| Des de 2018 | Benoît Bertrand | - | ||
Fonts i referències modifica
- ↑ Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 8
- ↑ Pascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, p. 152 (francès) a Google Books
- ↑ (francès) Banassac.fr
- ↑ Pascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, (francès) a Google Books
- ↑ Gregori de Tours a la Histoire des Francs, Llibre IV
- ↑ Lozère, encyclopédie Bonneton, pp. 21-22, disponible en (francès) a sur Google Books[Enllaç no actiu]
- ↑ Documents historiques sur la province de Gévaudan, éd. Gustave de Burdin, Toulouse, 1846, t. 1, p. 355-356.
- ↑ Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 13, pàg.371
- ↑ Charles Porée, Les évêques-comtes de Gévaudan, bulletin du Gévaudan
- ↑ Feuda Gabalorum : t. 1, les domaines, t. 2, les fiefs, éd. Henri Boullier de Branche, Nîmes, Conseil général, 1938.
- ↑ Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église, Paul Belouino, p.132, disponible (francès) sur google books
- ↑ Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, ISBN 978-2-503-52159-6
- ↑ Philippe Maurice, Hélène Duthu, et Anne-Sabine Delrieu, Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, ISBN 978-2-503-52159-6
- ↑ Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum II, pàg. 1046
- ↑ Dictionnaire de la noblesse, contenant les généalogies, l'histoire & la chronologie des familles nobles de la France, l'explication de leurs armes, & l'état des grandes terres du royaume, par Badier, 1776, p. 492
Enllaços externs modifica
- (francès) Lliste dels bisbes Arxivat 2009-06-25 a Wayback Machine.
- (francès) Dates històriques a Lozère-Online Arxivat 2007-03-11 a Wayback Machine.