Llista de ciutats d'Etrúria
article de llista de Wikimedia
Aquesta és una llista de ciutats d'Etrúria:
- Aqua Caeretanae
- fou una vila prop de Caere, a Etrúria, amb uns famosos banys. És la moderna Bagno di Sasso.
- Centumcellae
- Ciutat a la costa d'Etrúria a uns 80 km de Roma. Fou construïda per Trajà que hi va tenir una vila. Fou una ciutat bastant gran que a la caiguda de l'Imperi, va passar als gots i fou atacada pels bizantins i ocupada per Belisari, però reconquerida per Tòtila, fins que Narsès la va recuperar. El 812: destruïda pels sarraïns i els seus habitants es van retirar a l'interior i van fundar Civita Vecchia.
- Cosa
- una antiga ciutat d'Etrúria a la costa entre Portus Herculis i Garviscae. Alguns la situen entre les 12 ciutats de la lliga Etrusca però no n'hi ha cap constància. Plini el Vell diu que depenia de Volci, que era a uns 35 km, però no se sap si era així des sempre o només en el temps en què va escriure. La ciutat no té registres històrics; només apareix el 273 aC quan una colònia romana s'hi va establir, i se sap que pocs anys abans els romans havien triomfat sobre Volci.
- Estatònia
- (Statonia, Στατωνία) : ciutat del sud d'Etrúria esmentada per Estrabó com una petita ciutat. Plini el Vell l'esmenta com a municipalitat. Tenia pedreres al seu territori que probablement tocava al de Tarquínia.
- Ferònia (llatí Feronia)
- fou una ciutat del sud d'Etrúria al peu del mont Soracte, al territori de Capena, amb un cèlebre temple o santuari de la deessa de Ferònia, i una cova sagrada annexa. Estrabó és l'únic que esmenta la ciutat del mateix nom, però altres autors només esmenten la Lucus Feroniae o la Feroniae fanum, però probablement la ciutat va sorgir al llarg dels anys entorn de la fira que es feia a les reunions anyals. Ferònia fou una deessa dels sabins i foren aquest poble els que assitien a les reunions del santuari, tot i que el santuari era a Etrúria i dependent de la ciutat de Capena. La primera menció dels festivals anyals és del temps del rei Tul·li Hostili. El temple va acumular riqueses en el curs dels anys i Anníbal: temptat d'acostar-se al santuari durant la seva retirada de Roma el 211 aC amb el propòsit de saquejar-lo, cosa que va fer i es va emportar tot l'or i plata. La història esmenta alguns prodigis que van passar alí i molta gent acudien pels miracles; alguns devots creuaven descalços per les brases roents (algunes fonts diuen que això correspon a un temple d'Apol·lo al cim del Soracte, però probablement es va traslladar des allí al més cèlebre santuari al seu peu).
- Fregenae
- Ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i la desembocadura del Tíber. Tit Livi l'esmenta com a colònia marítima probablement establerta al mateix temps que Alsium el 245 aC.[1] Velleius Paterculus esmenta la fundació de les dues colònies però dóna el nom de Fregellae en lloc de Fregenae, però Epitome diu que Fregenae fou fundada com a colònia al mateix temps que Brundisium[2] i com que aquesta se sap que fou fundada el 244 aC segons el mateix Velleius Paterculus, cal pensar que es referia a Fregenae i no a Fregellae que havia de ser més antiga. Construïda en terreny pantanós i poc sa, no va assolir importància i quan es va construir Portus Augusti a la dreta del Tíber va esdevenir un llogaret. Encara apareix a Estrabó, Plini el Vell i als Itineraris però Rutilus a la seva descripció de la costa d'Etrúria ja no l'esmenta i no s'han trobar ruïnes que li puguin correspondre que haurien de ser prop de Torre di Maccarese, entre Palo i Porto, a la desembocadura del riu Arone.
- Graviscae
- ciutat de la costa d'Etrúria entre Cosa i Castrum Novum. Es creu que era situada a la rodalia del riu Marta on queden les restes de dues antigues ciutats: una a la dreta, a menys de 2 km de la desembocadura; i un altre a la costa a la vora del rierol San Clementino o Le Saline, també a menys de 2 km de la desembocadura del Marta. No consta la seva existència abans de l'establiment d'una colònia romana el 181 aC, però se sap que formava part del territori de Tarquínia (Tarquinii) i es pensa que podria haver estat el port d'aquesta ciutat, igual que Pyrgi era el port de la veïna Caere. La zona era poc fèrtil i saludable i la ciutat fou poc prospera però existia encara en temps d'Estrabó, Plini el Vell i Claudi Ptolemeu i encara surt als Itineraris. Rutili l'esmenta en 416 com a ciutat amb completa decadència amb només un grup de cases.
- Herbanum
- ciutat d'Etrúria esmentada per Plini el Vell,[3] que la situa a l'interior. Alguns suposen que podria ser la ciutat anomenada Urbs Vetus per Paulus Diaconus, i Urbiventum per Procopi, noms que corresponen a Orvieto. Herbanum seria el nom llatí de la ciutat etrusca sobre la que Orvieto es va edificar, però això només és una hipòtesi.
- Liburni Portus
- port de la costa d'Etrúria al sud de Porto Pisano, prop de la desembocadura de l'Arno, que és la moderna ciutat de Livorno.
- Lorium o Laurium
- ciutat del sud d'Etrúria i estació de la via Aurèlia, a uns 18 km de Roma. És coneguda perquè la família d'Antoní Pius tenia una vila a la ciutat, que l'emperador va convertir en palau i on va residir freqüentment; també fou el lloc preferit com a residència del seu successor Marc Aureli. Encara era seu d'un bisbe al segle V però després va ser abandonada. Es creu que correspon a Castel di Guido, a la vora del rierol Bottaccia, on s'han trobat restes d'edificis i tombes; a la part alta es veuen les restes d'un edifici mes luxòs probablement la vila-palau de l'emperador.
- Luna (Λούνα)
- ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria, però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur. Plini l'esmenta[3] com la primera ciutat d'Etrúria i també la situen a Etrúria Estrabó i Claudi Ptolemeu. Pomponi Mela l'assigna en canvi a Ligúria. Quan el riu Macra va ser convertit en límit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrúria però anteriorment, quan els romans van arribar a la zona, eren el lígurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertànyer als lígurs, però de moment no s'hi han trobat restes etrusques.
- Maesia Silva
- zona boscosa d'Etrúria en territori de veïs que fou conquerida per Ancus Marcius. El lloc de la zona no ha pogut estar determinat però era segurament a la dreta del Tíber, entre Roma i la costa. Plini el Vell diu que a la selva abundaven els cascalls.
- Pirgi (Pyrgi)
- ciutat de la costa d'Etrúria entre Alsium i Castrum Novum, a uns 50 km de Roma i 10 km de Caere (de la que feia de port). Va sorgir entorn del temple d'Eileithyia. El 384 aC: atacada per Dionís el vell de Siracusa, atret per les riqueses del temple; la ciutat fou sorpresa i el temple saquejat i es diu que el botí va pujar a 1000 talents. Sembla que des de llavors els habitants de Pirgi es van dedicar sovint a la pirateria. És esmentada com a colònia marítima de Roma per Tit Livi, junta amb Fregenae i Castrum Novum,[4] apareix a diverses obres geogràfiques i Estrabó diu que era una ciutat petita. A l'edat mitjana va agafar el nom de Santa Severa.
- Portus Lunae
- fou el port de la colònia romana de Luna, sutuat a uns dos km de la ciutat, a la costa, que fou famós per la seva situació i protecció, considerat ser el port natural on cabien tots els vaixells d'Europa. Els romans el van utilitzar freqüentment com a base naval. És el modern golf de La Spezia. Un promontori anomenat Lunae Promontorium (avui Ponta Bianca) formava una divisió del golf. El golf tenia una llargada de 10 km i una amplada de 5 i dins tenia com a petits subports que formaven Portus veneris (Porto Venere) a l'oest, i Portus Ericis (Lerici) a l'est.
- Soracte
- una muntanya d'Etrúria, al sud-est de Falèria, en la que hi havia un temple dedicat a Apol·lo i molt proper un llac d'aigües sulfuroses, els vapors de les quals provocaven la mort dels ocells. Modernament es va dir Monte San Silvestro o Preste.
- Suana (Σοῦανα) moderna Sovana
- Ciutat del sud d'Etrúria a la vall del Fiora a uns 35 km de la costa i a uns 30 km a l'oest de Volsinii. A la rodalia s'han trobar però tombes etrusques. A l'època cristiana fou seu d'un bisbe.
- Sudertum (Σούδερτον)
- Ciutat del sud d'Etrúria entre Volsinii i la costa. Plini el Vell l'esmenta com a municipi.[5] La ciutat no ha pogut ser situada i és esmentada també com a Subertum.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de ciutats d'Etrúria |
- ↑ Livi, Titus. «1.14.8». A: The Roman History (en anglès). Hackett Publishing. ISBN 1603847022.
- ↑ Patercle, Gai Vel·lei. «1, XIV». A: An Abridgment of the History of Rome (en anglès). T. Cadell and W. Davies, 1814.
- ↑ 3,0 3,1 Plini el Vell. «III.V». A: Naturalis Historiae (en anglès).
- ↑ Livi, Titus. «V.36». A: The Roman History (en anglès). Hackett Publishing. ISBN 1603847022.
- ↑ Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854.