Llista de formatges d'Occitània
Els formatges d'Occitània (en occità, formatge, hormatge, fromatge o forma) sobten pel seu gran nombre i varietat. És de destacar que hi ha més formatges produïts a França que en cap altre estat, i gran part d'aquests són d'Occitània.
Relació de formatges:
Migdia-Pirineus modifica
- Formatges amb DOP
Rocamador (formatge)
El rocamador (oc:Ròcamador, fr:Rocamadour), antigament Cabecon de Ròcamador, és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 1996 i prové del poble de Rocamador.
Rocafort (formatge)
El rocafort (oc:Ròcafòrt, fr:Roquefort) és un formatge d'ovella que compta amb una denominació d'origen des de 1925. Només els formatges madurats a les coves Cambalou de Ròcafòrt (Roquefort-sur-Soulzon) poden anomenar-se legalment com a roquefort.
Cabécou
El cabecou (oc:Cabecon, fr:Cabécou)
- Formatges sense DOP
Toma
La toma (fr:Tomme) és un formatge fresc o recuit produït arreu dels Alps i al massís de Cantal. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 cm a 20 cm de diàmetre, amb un pes de 800 g a 1 kg. Té una crosta grisosa i dura, que li dona una olor molt forta.
Faissela
(oc:Faissèla, fr:Faisselle)
Pirineus modifica
- Formatges sense DOP
Pirineus (formatge)
(oc:Pireneus)
Tometa de cabra
(fr:Tommette)
Aquitània modifica
- Formatges sense DOP
Tometa de cabra
(fr:Tommette)
Llemosí modifica
- Formatges sense DOP
Toma de vaca
Coupi (oc. copin)
Brayo (oc. braia)
Correzon (oc. correson)
Limouson (oc. limoson)
Caillade (oc. calhada), és un formatge fresc de tipus brossat
Alvèrnia modifica
- Formatges amb DOP
Blau d'Alvèrnia
El Blau d'Alvèrnia (oc:Blau d'Auvèrnhe, fr:Bleu d'Auvergne) és un formatge blau d'Alvèrnia. És una DOP des del 1975.
Blau dels Causses
El Blau dels Causses (oc:Blau dels Causses, fr:Bleu des Causses), antigament Blau d'Avairon, és un formatge blau de Roergue. És una DOP des del 1953.
Cantal
El Cantal (oc:cantal, cantau, chantal o chantau, fr:cantal) té dues varietats: Cantal doré (daurat) i Cantal jaune (groc).
Forma
La Forma (oc:Forma, fr:Fourme) és una manera de fer formatge amb tres varietats: de Cantal, d'Embert (oc:Embèrt, fr:Ambert') i de Montbrison. Tenen DOP des del 1972.
Salern (formatge)
El Salern (oc:Salèrn, fr:Salers) és un formatge de llet de vaca, del poble de Salèrn, Alvèrnia. És una DOP des del 1961.
Sant Nectàrie o Sent Nectari
El Sant Nectari (oc:Sent Nectari, fr:Saint-nectaire) és un formatge de llet de vaca, del poble de Sant Nectàrie, Alvèrnia. És una DOP des del 1955.
- Formatges sense DOP
Bric
(fr:Brique)
Rochebarron (oc:Ròchabarron o Ròchavarrolh?)
Murol (oc:Muròl o Muròu)
Carré d'Aurillac (oc:Cairat d'Aurlhac o Orlhac)
Llenguadoc modifica
- Formatges amb DOP
La Guiola
La Guiola (oc:La Guiòla, fr:Laguiole) és un formatge de llet de vaca, del poble de La Guiola, Aubrac. És una DOP des del 1961.
Pelardon
El Pelardon (oc:Pelardon, fr:Pelardon), és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 2001 i prové de les Cevenes al Llenguadoc.
- Formatges sense DOP
Fedon
(fr:Fédou)
Saint Gorges de Lévejac
(oc:Sant Jòrdi de Levejac)
Provença modifica
- Formatges sense DOP
Faissela
La faissela (oc:Faissèla, fr:Faisselle) és un formatge fresc més líquid que la quallada, semblant a un iogurt remenat o un petit suisse, que es menja amb cullera. El seu gust és extremadament suau, per la qual cosa se sol menjar barrejat amb altres coses (melmelada, mel, etc.). Són unes postres.
Pebre d'ase
(oc:Pebre d'ase, fr:Poivre d'Âne)
Brussa
(oc:Brossa, fr:Brousse)
, és un formatge fresc molt semblant al mató o brossat català.
Banon
El banon (oc:Banon, fr:Banon), és un formatge de cabra que compta amb una denominació d'origen des de 2003 i prové del poble de Banon.
Vall de Roine modifica
- Formatges amb DOP
Picaudon
El Picaudon (oc:Picaudon, fr:Picodon), és un formatge de cabra amb una crosta florida de color blanc i blau. Compta amb una denominació d'origen des de 1991 i prové de l'Ardecha i la Droma.
Alps modifica
- Formatges amb DOP
Toma
La Toma (fr:Tomme) és un formatge produït arreu dels Alps. Pot ser de llet de vaca, d'ovella o de cabra, fet en moles de 10 a 20 cm de diàmetre, amb un pes de 800 gr a 1 kg. Té una crosta grisosa i dura, que li dona una olor molt forta.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de formatges d'Occitània |