Viquipèdia

Llista de governants i prínceps de Transsilvània

article de llista de Wikimedia

El Principat de Transsilvània es va caracteritzar per ser una monarquia electiva on l'alta noblesa hongaresa dirigia aquesta unitat politicoadministrativa independent, que va existir entre els segles XVI i XVIII.

Escut del Gran Principat de Transilvania (segle xix).

Després de la invasió turca del Regne d'Hongria, Transsilvània va formar un Principat, independent a partir de 1570, amb prínceps de cultura i idioma hongaresos. En 1686 el Sacre Imperi Romanogermànic va recuperar els antics territoris hongaresos de l'Imperi Otomà i posteriorment va expulsar els turcs de la regió de Transsilvània. La independència de Transsilvània es va acabar en 1711, quan quedà sota control austríac.

Antecedents modifica

 
El Regne d'Hongria dividit: Hongria Reial, sota el control dels Habsburg, l'Hongria otomana (en verd) i el Principat de Transsilvània (en blau).

El Regne d'Hongria va ser fundat l'any 1000 pel rei Sant Esteve I, que és considerat el cristianitzador dels hongaresos i el fundador de l'Estat hongarès. Entre 1366 i 1367, el rei hongarès Lluís I el Gran va ser el primer que es va veure forçat a fer front a les invasions turc-otomanes en territori europeu, així com posteriorment els altres monarques hongaresos Segimon d'Hongria i Maties Corví. D'aquesta manera, l'amenaça otomana va continuar assetjant el regne europeu i en 1526 va tenir lloc la Batalla de Mohács, on fou mort el rei Lluís II d'Hongria.

En no deixar hereus que poguessin ocupar el tron, el príncep Ferran d'Habsburg, el germà de l'emperador germànic, i el comte hongarès Joan Szapolyai, voivoda de Transsilvània, van començar una disputa per la corona. El regne va ser dividit en dues meitats, una dels germans i una altra sota el control del rei-príncep Joan I de Transsilvània, que comptava amb suport turc, ja que a canvi de la corona havia ofert vassallatge a l'Imperi Otomà. Aviat després de la mort de Joan I Szapolyai el 1541, els exèrcits turcs van prendre la ciutat de Buda, seu reial hongaresa, es van apropiar del territori central del regne, i van crear el vilayat de Buda. D'altra banda, la regió de Transsilvània sota influència otomana es va independitzar després de signar-se el Tractat d'Espira a 1570 entre l'Emperador Maximilià d'Habsburg i Joan Segimon de Zápolya, fill de Joan I.

L'infant Joan Segimon de Zápolya estava sota la tutela de la seva mare la reina Isabela Jagelló d'Hongria i l'arquebisbe Jordi Martinuzzi, que van actuar com a regents de Transsilvània. Diverses dècades després, es va formar el Principat de Transsilvània el qual continuaria en situació de vassallatge davant l'Imperi Otomà, per tal de conservar la seva independència. Al llarg dels 129 anys d'existència del Principat de Transsilvània existiran 21 Prínceps, els quals serian vassalls del sultà turc i voldran recuperar els territoris hongaresos en mans dels Habsburg per reunificar el Regne d'Hongria. Així conduiran nombroses guerres contra els germànics, moltes vegades aliant-se amb els protestants suecs, francesos i txecs, per obtenir d'aquesta manera suport contra els Habsburg catòlics. A Transsilvània sobreviurà durant aquest període la cultura hongaresa, que es trobava en crisi en estar per una part en mans dels germànics i per una altra en la dels otomans.

Llista dels prínceps modifica

Abans del segle x s'esmenten en la crònica Gesta Hungarorum els següents governants (en llatí: dux).

  • Gelou/Gyalu/Gelu; ? - 904; Governant de les formacions estatals amb població dels valacs i eslava.[1]
« Gelou ducem blacorum. Gelou uero dux ultra siluanis... »
— Gesta Hungarorum
 
Gelou. Líder dels romanesos
  • Tuhutum/Töhötöm/Tétény; 904 - ?; Líder de la tribu magiar dels keszi.
« Tvhutum uero et filius suus Horca... »
— Gesta Hungarorum
« Stephen rex Ungaricus super avunculum suum regem Iulum cum exercitum venit »
— Annales Hildesheimenses - [4]

Iula també es diu Jula, Geula, Gyla i Gyula[5] i Prokuj Prokuj gyula[3][3] abans de 953 - 1003; Després d'un enfrontament amb el rei hongarès Esteve I, Prokuj gyula és fet presoner i portat a Hongria.

Voivodat de Transsilvània modifica

 
János Hunyadi (Ioan / Iancu de Hunedoara)
 
El rei d'Hongria Maties Corví (Matei Corvin)

Prínceps de Transsilvània modifica

 
Joan I d'Hongria (Ioan I Zápolya)
 
Esteve Bathory I (Ștefan Báthory / Báthory István)
 
Miquel el Valent (Mihai Viteazul)
 
Francesc Rákóczi II (Francisc Rákóczi al II-lea / II.Rákóczi Ferenc)

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de governants i prínceps de Transsilvània
  1. Wertner Moritz, Die Wojewoden Siebenbürgens im Zeitalter der Árpáden. Urkundliche Richtigstellungen und Bestimmungen., în Archiv des Vereins für siebenbürgische Landeskunde, NF. Vol. 28, 1, Hermannstadt 1898.
  2. Tudor Sălăgean, Transilvania în a doua jumătate a secolului al XIII-lea. Afirmarea regimului congregațional, Cluj-Napoca, 2004.

Referències modifica

  1. ↑ [1]
  2. ↑ Anonymus: Gesta Hungarorum
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kristó Gyula, Engel Pál, Makk Ferenc: Korai magyar történeti lexikon (9-14- század). Akadémiai Kiadó, Budapest. ISBN 963-05-6722-9 (1994)
  4. ↑ Annales Hildesheimenses, Hannoverae, 1878, p. 29.
  5. ↑ Ioan Aurel Pop, Romanii si maghiarii in secolele IX-XIV. Geneza statului medieval in Transilvania. Centrul de Studii Transilvane, Cluj Napoca, 1996, p. 142
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_governants_i_prínceps_de_Transsilvània&oldid=32312071»