Viquipèdia

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau

article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Llista de guardonats amb el Nobel de la Pau)

El Premi Nobel de la Pau és lliurat anualment pel Comitè Nobel Noruec «a la persona que ha fet el millor treball o la major quantitat de contribucions per a la fraternitat entre les nacions, la supressió o reducció d'exèrcits així com la participació i promoció de congressos de pau l'any immediatament anterior».[2] Resulta destacable afegir que és un dels cinc Premis Nobel especificats al testament d'Alfred Nobel (1895; la seva mort va ocórrer a l'any següent), i lliurats per aportacions excel·lents fetes en els camps de la química, física, literatura, pau i fisiologia o medicina.[3] Tal com assenyala el testament, el premi és administrat pel Comitè Nobel Noruec i lliurat per un comitè de cinc persones que són escollides pel Parlament Noruec.[4] El primer Premi Nobel de la pau es va lliurar el 1901 a Frédéric Passy i Jean Henri Dunant. Cada beneficiari rep una medalla, un diploma i un premi monetari el valor del qual varia amb el pas del temps.[5] Aquell any, Passy i Dunant van compartir un guardó de 150.782 corones sueques, el qual equivaldria a 7.731.004 corones sueques el desembre de 2008. En comparació, el mateix any Martti Ahtisaari, de Finlàndia, va rebre el premi junt amb una condecoració de 10.000.000 corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros).[6] El Premi de la Pau és presentat cada any a Oslo, en presència del rei, específicament el 10 de desembre, data en la qual es commemora l'aniversari de la mort del Nobel. Aquest és l'únic Premi Nobel que no és lliurat a Estocolm.[7]

La publicació errònia de 1888 d'un obituari prematur d'Alfred Nobel per un diari francès, que el condemnava per haver inventat la dinamita, va poder haver estat la raó principal per la qual Nobel va decidir deixar un millor llegat després de la seva mort.[1]

Així mateix, el Premi Nobel de la Pau és considerat el més controvertit dels Premis Nobel; moltes de les seves seleccions han estat fortament criticades.[8][9] Mahatma Gandhi mai va guanyar el premi, malgrat haver estat nomenat fins i tot en cinc ocasions diferents. Després del seu assassinat el 1948, el comitè va considerar guardonar-lo de manera pòstuma, tanmateix al final va determinar retenir el guardó d'aquell any amb l'explicació que «no hi havia cap candidat viu que fos adequat».[10] El 1961, Dag Hammarskjöld, que va morir després de la seva nominació i diversos mesos abans de l'anunci, es va convertir en l'únic receptor en haver estat reconegut postmortem; arran aquest fet, es van modificar els estatuts per evitar qualsevol premi pòstum futur.[11] El 1973, Lê Ðức Thọ va declinar el Premi Nobel de la Pau, a causa que «ell no estava en una posició per acceptar el guardó, citant la situació al Vietnam com la seva raó primordial.»[12] D'altra banda, Linus Pauling, 1962, és a la data l'única persona en haver estat guardonada amb dos Premis Nobel individuals; prèviament, havia rebut el Premi Nobel de Química el 1954.[12] Al seu torn, el Comitè Internacional de la Creu Roja ha obtingut el premi en tres ocasions (1917, 1944 i 1963), mentre que l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats ha guanyat la distinció en dos (1954 i 1981).[12] Un total de vint dones han estat reconegudes amb l'esmentada condecoració, més que en qualsevol altre Premi Nobel.[13] Fins al 2011, el guardó de la Pau ha estat lliurat a 101 persones i a 20 organitzacions. D'altra banda, hi ha hagut un total de 19 anys en els quals el Premi no ha estat lliurat, superant la quantitat de vegades que qualsevol altre premi de la mateixa organització.

Guanyadors modifica

Guardonats per país modifica

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat.

Any Guardonats Estat Motivació
1901   Frédéric Passy   França Economista i polític. Fundador de la Unió Interparlamentària i organitzador del primer Congrés Mundial per la Pau.
  Jean Henri Dunant   Suïssa Per ser el seu rol en la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja[11][17]
1902   Élie Ducommun   Suïssa Secretari honorari, Oficina Internacional per la Pau[18]
  Charles Albert Gobat   Suïssa Secretari general, Unió Interparlamentària; secretari honorari, Oficina Internacional de la Pau[18]
1903   William Randal Cremer   Regne Unit Membre, Parlament Britànic; secretari, Lliga Internacional d'Arbitratge[19]
1904   Institut De Dret Internacional   Bèlgica Pels seus esforços com un cos no oficial amb tal de formular els principis generals de la ciència de la llei internacional[11][20]
1905   Bertha Von Suttner   Àustria-hongria President honorari de l'Oficina Internacional per la Pau; autora de Lay Down Your Arms[21]
1906   Theodore Roosevelt   Estats Units Per la seva reeixida tasca de mediació per finalitzar la guerra russojaponesa i el seu interès en l'arbitratge, havent-li proporcionat al Tribunal d'Arbitratge de la Haia el seu primer cas[11][22]
1907   Ernesto Teodoro Moneta   Itàlia El president de la Lliga Llombarda per la Pau,[23] era el treballador per la pau més prominent a Itàlia[24]
  Louis Renault   França El professor de la Llei Internacional,[23] era el delegat permanent de França en el Tribunal de la Haia[24]
1908   Klas Pontus Arnoldson   Suècia Fundador de la Societat Sueca per la Pau i l'Arbitratge[25]
  Fredrik Bajer   Dinamarca Pel seu treball en la Unió Interparlamentària a l'ésser el primer president de l'Oficina Internacional per la Pau[11][25]
1909   Auguste Beernaert   Bèlgica Ex-primer ministre; membre, Parlament Federal de Bèlgica; membre de la Cort Permanent d'Arbitratge[26]
  Paul d'Estournelles   França Membre, Parlament francès (Sénateur); fundador i president del grup parlamentari francès d'arbitratge voluntari; fundador, comitè de defensa dels interessos nacionals i de conciliació internacional[26]
1910   Oficina Internacional per la Pau   Suïssa Fundada el 1891[27]
1911   Tobias Michael Carel Asser   Països Baixos Iniciador de la Conferència de la Haia de Dret Internacional Privat, ministre del gabinet; advocat[28]
  Alfred Hermann Fried   Àustria Periodista; fundador de Die Friedenswarte[28]
1912   Elihu Root   Estats Units Ex-secretari d'Estat; creador de diversos tractats d'arbitratge[29]
1913   Henri La Fontaine   Bèlgica Membre, Parlament de Bèlgica (Sénateur); president, Oficina Internacional per la pau[30]
1914 No es va lliurar
1915
1916
1917   Comitè Internacional de la Creu Roja   Suïssa [31]
1918 No es va lliurar
1919   Woodrow Wilson   Estats Units President dels Estats Units d'Amèrica; fundador de la Societat de Nacions[32]
1920   Léon Victor Auguste Bourgeois   França Ex-secretari d'Estat; President, Parlament francès (Sénat); President, consell de la Societat de Nacions[33]
1921   Hjalmar Branting   Suècia Primer Ministre de Suècia; delegat suec, consell de la Societat de Nacions[34]
  Christian Lous Lange   Noruega Secretari general de la Unió Interparlamentària[34]
1922   Fridtjof Nansen   Noruega Científic; explorador; delegat noruec, Societat de Nacions; creador del Passaport Nansen[35]
1923 No es va lliurar
1924
1925   Austen Chamberlain   Regne Unit Secretari de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno[36]
  Charles Gates Dawes   Estats Units Vicepresident dels Estats Units d'Amèrica; president de la Comissió Aliada de Reparació (creador del Pla Dawes)[36]
1926   Aristide Briand   França Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarno i el Pacte Briand-kellogg[33]
  Gustav Stresemann   Alemanya Ex-Gran Canceller (Reichs-kanzler); Ministre de Relacions Exteriors; cocreador dels Tractats de Locarn[33]
1927   Ferdinand Buisson   França Exprofessor, La Sorbona, París; fundador i president, Lliga pels Drets Humans[37]
  Ludwig Quidde   Alemanya Professor, Universitat Lliure de Berlín; membre, Parlament alemany; participant de diverses conferències de pau[37]
1928 No es va lliurar
1929   Frank Billings Kellogg   Estats Units Ex-secretari d'Estat; cocreador del Pacte Briand-Kellogg'[38]
1930   Lars Olof Nathan Söderblom   Suècia Arquebisbe; líder en el moviment ecumènic[39]
1931   Jane Addams   Estats Units Sociòloga; president internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[40]
  Nicholas Murray Butler   Estats Units President, Universitat de Colúmbia; promotor del Pacte Briand-Kellogg[40]
1932 No es va lliurar
1933   Sir Ralph Norman Angell   Regne Unit Escriptor; membre, comitè executiu de la Societat de Nacions i del Consell Nacional de Pau[41]
1934   Arthur Henderson   Regne Unit Ex-secretari de Relacions Exteriors; president, Conferència de Desarmament el 1932[42]
1935   Carl Von Ossietzky   Alemanya Periodista (die Weltbühne); pacifista[43]
1936   Carlos Saavedra Lames   Argentina Secretari d'Estat; president, Societat de Nacions; mitjancer en el conflicte entre el Paraguai i Bolívia[44]
1937   Vescomte Cecil De Chelwood (lord Edgar Algernon Robert Gascoyne Cecil)   Regne Unit Escriptor, Ex-Lord del Segell Privat; fundador i president, Campanya Internacional per la Pau[45]
1938   Oficina Internacional Nansen pels Refugiats   Suïssa Una organització internacional de beneficència, instituïda per Fridtjof Nansen el 1921[46]
1939 No es va lliurar
1940
1941
1942
1943
1944   Comitè Internacional de la Creu Roja   Suïssa [47]
1945   Cordell Hull   Estats Units Ex-secretari d'Estat; destacat participant en l'origen de l'Organització de les Nacions Unides[48]
1946   Emily Greene Balch   Estats Units Exprofessora d'Història i Sociologia; president honorari internacional, Lliga Internacional de Dones Pro Pau i Llibertat[49]
  John Raleigh Mott   Estats Units President, Consell Missioner Internacional; president, Associació Cristiana de Joves[49]
1947   Els Quàquers (representats perFriends Service Council i American Friends Service Committee) [50]
1948 No es va lliurar
1949   John Boyd Orr   Regne Unit Metge; polític alimentari; organitzador notable i director de l'Organització per l'alimentació i l'agricultura (FAO); president, Consell Nacional per la Pau i la Unió Mundial d'Organitzacions de Pau[51]
1950   Ralph Bunche   Estats Units Professor, Universitat Harvard, Cambridge, Dt.; director, divisió de fideïcomissos, U.N.; mitjancer actiu a Palestina, 1948[52]
1951   Léon Jouhaux   França President del Comitè Internacional del Consell Europeu, vicepresident de la Confederació Internacional d'Organitzacions Sindicals Lliures, vicepresident de la Federació Sindical Mundial, membre del consell de l'Oit, delegat de les Nacions Unides[53]
1952   Albert Schweitzer   França Cirurgià missioner; fundador de Lambaréné (República del Gabon)[54]
1953   George Catlett Marshall   Estats Units President general de la Creu Roja nord-americana; ex-Secretari d'Estat i de Defensa; delegat NU; creador del Pla Marshall[55]
1954 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)   Suïssa Una organització internacional de beneficència fundada per U.N. el 1951[56]
1955 No es va lliurar
1956
1957   Lester Bowles Pearson   Canadà Ex-secretari d'Estat d'Assumptes Exteriors del Canadà; expresident del 7mo període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides;[57] pel seu paper en els esforços per concloure el Conflicte de suez i resoldre la qüestió d'Orient Mitjà per mitjà de les Nacions Unides[11]
1958   Georges Piri   Bèlgica Pare dels Dominics; líder de l'organització de beneficència per als refugiats "L'Europe du Coeur au Service du Monde"[58]
1959   Philip J. Noel-baker   Regne Unit Membre del Parlament; treballador vehement de tota la vida per a la pau i cooperació internacional[59]
1960   Albert Lutuli   Sud-àfrica President del Congrés Nacional Africà,[60] va estar a l'avantguarda en la lluita contra l'apartheid a Sud-àfrica[11]
1961   Dag Hjalmar Agne Carl Hammarskjöld   Suècia Secretari general d'U.N.,[61] guardonat per enfortir l'organització[11]
1962   Linus Carl Pauling   Estats Units Per la seva campanya contra la prova d'armes nuclears[62]
1963   Comitè Internacional de la Creu Roja   Suïssa [63]
  Lliga De Societats De La Creu Roja   Suïssa
1964   Martin Luther King   Estats Units Líder de la Conferència Sud de Lideratge Cristià[64]
1965   Fons de Nacions Unides per a la infància   Nacions Unides [65]
1966 No es va lliurar
1967
1968   René Cassin   França President del Tribunal Europeu de Drets Humans[66]
1969   Organització Internacional del Treball   Nacions Unides [67]
1970   Norman E. Borlaug   Estats Units Centre Internacional de Millorament de Blat i Moro;[68] per les seves contribucions a la "revolució verda" que va estar impactant a la producció d'aliments, particularment en Àsia i en Llatinoamèrica[11]
1971   Willy Brandt   RFA Canceller de la República Federal d'Alemanya; per la seva Ostpolitik d'Alemanya Occidental[69]
1972 No es va lliurar
1973   Henry A. Kissinger   Estats Units «Per l'Acord de París de 1973 destinat a aconseguir una cessació al foc en la guerra del Vietnam i la retirada de les forces nord-americanes».[70][11]
  Lê Ðức Thọ
(el va rebutjar) 		  Vietnam
1974   Seán Macbride   Irlanda President de l'Oficina Internacional per la Pau; president de la Comissió de Namíbia.[71] Pel seu fort interès en els drets humans: dirigint la Convenció Europea de Drets Humans a través del Consell d'Europa, ajudant a trobar i després encapçalar Amnistia Internacional així com servint com a secretari general de la Comissió Internacional de Juristes[11]
  Eisaku Sato   Japó Primer Ministre del Japó,[71] pel seu rebuig de l'opció nuclear per al Japó i els seus esforços per aconseguir una major reconciliació a nivell regional[11]
1975   Andrei Sàkharov   Unió Soviètica Per la seva lluita a favor dels drets humans, negació d'armes i cooperació entre totes les nacions[72][73]
1976   Betty Williams   Regne Unit Fundadora del Moviment de Pau d'Irlanda del Nord (després rebatejat a Comunitat de Gent de Pau)[74]
  Mairead Corrigan   Regne Unit
1977 Amnistia Internacional   Regne Unit Per protegir els drets humans dels presos de consciència[75][11]
1978   Mohamed Anwar Al-sadat   Egipte Pels Acords de Camp David, els quals van donar lloc a una pau negociada entre Egipte i Israel[76]
  Menachem Begin   Israel
1979   Mare Teresa   Índia Líder de les Missioneres de la Caritat».[77]
1980   Adolfo Pérez Esquivel   Argentina Líder dels drets humans;[78] va fundar organitzacions de drets humans no-violentes per lluitar contra la junta militar que governava el seu país (Argentina).[11]
1981 Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR)   Nacions Unides Una organització internacional de beneficència fundada per l'U.N. el 1951[79]
1982   Alva Myrdal   Suècia Pel seu magnífic treball en les negociacions de desarmament de les Nacions Unides, on ambdós han assumit rols crucials i reconeixement guanyat internacional[80][81]
  Alfonso García Robles   Mèxic
1983   Lech Wałęsa   Polònia Fundador de la Solidaritat; activista pels drets humans[82]
1984   Desmond Mpilo Tutu   Sud-àfrica Bisbe de Johannesburg; exsecretari general, Consell Sud-Africà d'Esglésies[83]
1985 Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra NUCLEAR   Estats Units Per la seva informació fidedigna i per crear consciència de les conseqüències catastròfiques de la guerra atòmica. El comitè considera que aquesta, al seu torn, contribueix a un augment de la pressió per part de l'oposició pública a la proliferació d'armes atòmiques portant a una redefinició de prioritats, prestant així una major atenció a la salut i a d'altres aspectes humanitaris[84]
1986   Elie Wiesel   Estats Units President de la "Comissió Presidencial sobre l'Holocaust"[85]
1987   Óscar Àries Sánchez   Costa Rica Pel seu treball per la pau a Amèrica Central, esforços que van conduir a l'acord firmat a Guatemala el 7 d'agost d'aquest any[86]
1988   Forces de Pau de les Nacions Unides   Nacions Unides Pels seus esforços que han derivat en importants contribucions cap a la realització d'un dels principis fonamentals de les Nacions Unides[87][88]
1989   14è Dalai Lama (Tenzin Gyatso)   Tibet Per a la seva lluita a favor de l'alliberament del Tibet i conseqüentment haver-se oposat a l'ús de la violència. En canvi, ha advocat per solucions pacífiques basades en la tolerància i el respecte mutu a fi de preservar el patrimoni històric i cultural del seu poble[89][90]
1990   Mikhaïl Gorbatxov   Unió Soviètica Cap d'Estat de la Unió Soviètica, pel seu lideratge en el procés de pau que avui en dia caracteritza a parts importants de la comunitat internacional[91]
1991   Aung San Suu Kyi   Birmània Per la seva lluita no-violenta per la democràcia i els drets humans[92]
1992   Rigoberta Menchú Tum   Guatemala Pel seu treball a favor de la justícia social i de la reconciliació etno-cultural basat en el respecte dels drets de les persones indígenes[93]
1993   Nelson Mandela   Sud-àfrica Pel seu treball per al final pacífic del règim d'apartheid, i per establir les bases per a una nova Sud-àfrica democràtica[94]
  Frederik Willem De Klerk   Sud-àfrica
1994   Yasser Arafat   Palestina Per honrar un acte polític que va requerir gran valentia d'ambdós costats, i que ha obert oportunitats per a un nou desenvolupament cap a la fraternitat a l'Orient Mitjà[95]
  Isaac Rabin   Israel
  Ximon Peres   Israel
1995   Joseph Rotblat   Regne Unit Pels seus esforços per disminuir el paper exercit per les armes nuclears en la política internacional i, a llarg termini, per eliminar les esmentades armes[96]
Conferència Pugwash   Canadà
1996   Carlos Felipe Ximenes Belo   Timor Oriental Pel seu treball cap a una solució justa i pacífica per al conflicte a Timor Oriental[97]
  José Ramos-Horta   Timor Oriental
1997   Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones   Estats Units Per les seves contribucions per a la prohibició i neteja de les mines antipersones[98]
  Jody Williams   Estats Units
1998   John Hume   Regne Unit Pels seus esforços per trobar una solució pacífica al conflicte a Irlanda del Nord[99]
  David Trimble   Regne Unit
1999 Metges Sense Fronteres   Suïssa En reconeixement de la tasca humanitària pionera de l'organització a diversos continents[100]
2000   Kim Dae Jung   Corea del Sud Pel seu treball a favor de la democràcia i els drets humans a Corea del Sud i a Àsia Oriental en general, i particularment per la pau i reconciliació amb Corea del Nord[101]
2001   Organització de les Nacions Unides Pel seu treball per a un món més ben organitzat i més pacífic[102]
  Kofi Annan   Ghana
2002   Jimmy Carter   Estats Units Per les seves dècades d'esforç incansable per trobar solucions pacífiques als conflictes internacionals, i promoure la democràcia i els drets humans, així com per promoure el desenvolupament econòmic i social[103]
2003   Shirin Ebadi   Iran Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans. S'ha centrat especialment en la lluita pels drets de les dones i els nens[104]
2004   Wangari Muta Maathai   Kenya Per la seva contribució per al desenvolupament sostenible, la democràcia i la pau[105]
2005   Organisme Internacional d'Energia Atòmica   Nacions Unides Pels seus esforços per prevenir l'ús de l'energia nuclear amb finalitats militars i assegurar que l'energia nuclear amb propòsits pacífics sigui usada de la manera més segura possible[106]
  Mohamed Elbaradei   Egipte
2006   Muhammad Yunus   Bangladesh Per promoure oportunitats econòmiques i socials per als pobres, especialment les dones, a través del seu projecte pioner del microcrèdit[107]
Banc Grameen   Bangladesh
2007   Al Gore   Estats Units Pels seus esforços per construir i difondre un major coneixement sobre el canvi climàtic provocat per l'home, i per establir les bases de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi[108]
  Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic   Nacions Unides
2008   Martti Ahtisaari   Finlàndia Pels seus importants esforços, a diversos continents i durant més de tres dècades, per resoldre els conflictes internacionals[109]
2009   Barack Obama   Estats Units Només molt rares vegades una persona té el mateix abast que Obama ha tingut en capturar l'atenció del món i brindar-li al seu poble l'esperança d'un futur millor[110]
2010 Liu Xiaobo   Xina Per la seva lluita no-violenta i duradora per defensar els drets humans fonamentals a la Xina[111]
2011   Ellen Johnson-sirleaf   Libèria Per la seva lluita no-violenta per la seguretat de les dones i els drets de les dones a la plena participació en l'obra de construcció de la pau[112]
  Leymah Gbowee   Libèria
  Tawakkul Karman   Iemen
2012   Unió Europea   Europa Per la seva contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.[113]
2013   Organització per la Prohibició de les Armes Químiques   Països Baixos Pels seus esforços en eliminar les armes químiques."[114]
2014   Malala Yousafzai   Pakistan Per la seva lluita contra la supressió de la infància i la gent jove i pel dret de tots els nens a l'educació[115] (Amb 17 anys, Yousafzai es converteix en la receptora més jove d'un Premi Nobel de la Pau.)
  Kailash Satyarthi   Índia
2015   Quartet de Diàleg Nacional de Tunísia   Tunisia Per la seva contribució decisiva en la construcció d'una democràcia plural a Tunísia després de la Revolució del Gessamí de 2011[116]
2016   Juan Manuel Santos Calderón   Colòmbia "Pels seus esforços resolutius a acabar amb la guerra civil del país de més de 50 anys, guerra que ha costat la vida de com a mínim 220.000 colombians i ha desplaçat gairebé sis milions de persones"[117]
2017   Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears   Suïssa "Per la seva feina en centrar l'atenció en les conseqüències humanitàries catastròfiques de tot ús de les armes nuclears i pels seus esforços innovadors per aconseguir la prohibició per tractat d'aquest tipus d'armes."[118]
2018   Denis Mukwege   República Democràtica del Congo "Pels seus esforços per acabar amb l'ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflictes armats"[119]
  Nadia Murad   Iraq
2019   Abiy Ahmed   Etiòpia "Pels seus esforços per aconseguir la pau i la cooperació internacional, particularment per la seva iniciativa decisiva destinada a resoldre el conflicte fronterer amb Eritrea"[120]
2020   Programa Mundial d'Aliments   Nacions Unides "Pels seus esforços per combatre la fam, per la seva contribució a millorar les condicions per a la pau en àrees afectades per conflictes i per actuar com una força impulsora dels esforços per evitar l'ús de la fam com una arma de guerra i de conflicte".[121]
2021   Maria Ressa   Filipines "pels seus esforços per salvaguardar la llibertat d'expressió, que és una condició prèvia per a la democràcia i la pau duradora"[122]
  Dmitri Muràtov   Rússia
2022   Ales Bialiatski   Belarús "per promoure el dret a la crítica del poder ia la protecció dels drets fonamentals dels ciutadans i per fer un esforç extraordinari per documentar els crims de guerra, les violacions dels drets humans i l'abús de poder"[123]
Memorial   Rússia
  Centre per a les Llibertats Civils   Ucraïna
2023   Narges Mohammadi   Iran "per la seva lluita contra l'opressió de les dones a l'Iran i la seva lluita per a promoure els drets humans i la llibertat per a tothom"[124]
Nació Nombre de guardonats
Organismes internacionals 22
  Estats Units 21
  Regne Unit 12
  França 9
  Suècia 5
  Alemanya 4
  Sud-àfrica 4
  Bèlgica 3
  Israel 3
  Suïssa 3
  Egipte 2
  Argentina 2
  Austràlia 2
  Libèria 2
  Noruega 2
  Timor Oriental 2
  Unió Soviètica 2
  Índia 2
  Rússia 2
  Bangladesh 1
  R.P. de la Xina 1
  Costa Rica 1
  Dinamarca 1
  Finlàndia 1
  Ghana 1
  Guatemala 1
  Iran 1
  Irlanda 1
  Itàlia 1
  Japó 1
  Iemen 1
  Canadà 1
  Kenya 1
  Mèxic 1
  Birmània 1
  Països Baixos 1
  Palestina 1
  Polònia 1
  Corea del Sud 1
  Tibet 1
  Vietnam 1
  Pakistan 1
  Tunisia 1
  República Democràtica del Congo 1
  Iraq 1
  Belarús 1
  Filipines 1
  Ucraïna 1
  Iran 1

Referències modifica

  1. ↑ The History Channel Meravelles modernes, episodi 38 (transmès originalment el 21 de juny de 1999)
  2. ↑ «Excerpt from the Will of Alfred Nobel». Fundació Nobel.
  3. ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  4. ↑ «The Nobel Prize Awarders». Fundación Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  5. ↑ «The Nobel Prize». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  6. ↑ «The Nobel Prize Amounts». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  7. ↑ «The Nobel Peace Prize Award Ceremony». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  8. ↑ Tønnesson, Øyvind. «Controversies and Criticisms». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  9. ↑ «The Nobel: Dynamite or damp squib?». BBC News. [Consulta: 25 març 2012].
  10. ↑ Tønnesson, Øyvind. «Controversies Mahatma Gandhi, the Missing Laureate». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 Lundestad, Geir. «The Nobel Peace Prize, 1901–2000». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 «Nobel Laureates Facts». Fundación Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  13. ↑ «Women Nobel Laureates». Fundació Nobel. [Consulta: 25 març 2012].
  14. ↑ La forma i ortografia dels noms que apareixen a la columna "Nom" es troben redactats d'acord amb nobelprize.org, el lloc web oficial de la Fundació Nobel. En cas d'existir altres usos alternatius, aquests apareixen als articles enllaçats dins de la mateixa columna. En cas d'estar disponible, una imatge de cada llorejat apareix a la taula. Per a imatges oficials proporcionades per la Fundació Nobel, veure les pàgines corresponents a cada guanyador del premi en nobelprize.org.
  15. ↑ La informació exposada a la columna "País" es basa en el text present al lloc nobelprize.org, web oficial de la Fundació Nobel. Aquesta podria no reflectir necessàriament el lloc de naixement o ciutadania del guanyador, o la sobirania del país citat.
  16. ↑ La citació per a cada premi és presa (no sempre completa) de nobelprize.org, el lloc web oficial de la Fundació Nobel.
  17. ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 «The Nobel Peace Prize 1902» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  19. ↑ «The Nobel Peace Prize 1903» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  20. ↑ «The Nobel Peace Prize 1904» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  21. ↑ «The Nobel Peace Prize 1905» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  22. ↑ «The Nobel Peace Prize 1906» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  23. ↑ 23,0 23,1 «The Nobel Peace Prize 1907» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 12 novembre 2008].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Peace Prize is divided; Teodoro Moneta of Italy and Louis Renault of France Share It» (en anglès). The New York Times. [Consulta: 24 març 2012].
  25. ↑ 25,0 25,1 «The Nobel Peace Prize 1908» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  26. ↑ 26,0 26,1 «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  27. ↑ «The Nobel Peace Prize 1910» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  28. ↑ 28,0 28,1 «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  29. ↑ «The Nobel Peace Prize 1912» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  30. ↑ «The Nobel Peace Prize 1913» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  31. ↑ «The Nobel Peace Prize 1917» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  32. ↑ «The Nobel Peace Prize 1919» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 «The Nobel Peace Prize 1920» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  34. ↑ 34,0 34,1 «The Nobel Peace Prize 1921» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  35. ↑ «The Nobel Peace Prize 1922» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  36. ↑ 36,0 36,1 «The Nobel Peace Prize 1925» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  37. ↑ 37,0 37,1 «The Nobel Peace Prize 1927» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  38. ↑ «The Nobel Peace Prize 1929» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  39. ↑ «The Nobel Peace Prize 1930» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  40. ↑ 40,0 40,1 «The Nobel Peace Prize 1931» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  41. ↑ «The Nobel Peace Prize 1933» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  42. ↑ «The Nobel Peace Prize 1934» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  43. ↑ «The Nobel Peace Prize 1935» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  44. ↑ «The Nobel Peace Prize 1936» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  45. ↑ «The Nobel Peace Prize 1937» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  46. ↑ «The Nobel Peace Prize 1938» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  47. ↑ «The Nobel Peace Prize 1944» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  48. ↑ «The Nobel Peace Prize 1945» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  49. ↑ 49,0 49,1 «The Nobel Peace Prize 1946» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  50. ↑ «The Nobel Peace Prize 1947» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  51. ↑ «The Nobel Peace Prize 1949». Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  52. ↑ «The Nobel Peace Prize 1950» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  53. ↑ «The Nobel Peace Prize 1951» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  54. ↑ «The Nobel Peace Prize 1952» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  55. ↑ «The Nobel Peace Prize 1953» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  56. ↑ «The Nobel Peace Prize 1954» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  57. ↑ «The Nobel Peace Prize 1957» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  58. ↑ «The Nobel Peace Prize 1958» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  59. ↑ «The Nobel Peace Prize 1959» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  60. ↑ «The Nobel Peace Prize 1960» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  61. ↑ «The Nobel Peace Prize 1961» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  62. ↑ «The Nobel Peace Prize 1962» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  63. ↑ «The Nobel Peace Prize 1963». Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  64. ↑ «The Nobel Peace Prize 1964» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  65. ↑ «The Nobel Peace Prize 1965» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  66. ↑ «The Nobel Peace Prize 1968» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  67. ↑ «The Nobel Peace Prize 1969» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  68. ↑ «The Nobel Peace Prize 1970» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  69. ↑ «The Nobel Peace Prize 1971» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  70. ↑ «The Nobel Peace Prize 1973» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  71. ↑ 71,0 71,1 «The Nobel Peace Prize 1974» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  72. ↑ «The Nobel Peace Prize 1975» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  73. ↑ «The Nobel Peace Prize 1975–Presentation Speech» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  74. ↑ «The Nobel Peace Prize 1976» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  75. ↑ «The Nobel Peace Prize 1977» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  76. ↑ «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  77. ↑ «The Nobel Peace Prize 1979» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  78. ↑ «The Nobel Peace Prize 1980» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  79. ↑ «The Nobel Peace Prize 1981» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  80. ↑ «The Nobel Peace Prize 1982» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  81. ↑ «The Nobel Peace Prize 1982–Presentation Speech» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  82. ↑ «The Nobel Peace Prize 1983» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  83. ↑ «The Nobel Peace Prize 1984» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  84. ↑ «The Nobel Peace Prize 1985» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  85. ↑ «The Nobel Peace Prize 1986» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  86. ↑ «The Nobel Peace Prize 1987» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  87. ↑ «The Nobel Peace Prize 1988». Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  88. ↑ «The Nobel Peace Prize 1988–Press release» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  89. ↑ «The Nobel Peace Prize 1989». Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  90. ↑ «The Nobel Peace Prize 1989–Press release» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  91. ↑ «The Nobel Peace Prize 1990» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  92. ↑ «The Nobel Peace Prize 1991» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  93. ↑ «The Nobel Peace Prize 1992» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  94. ↑ «The Nobel Peace Prize 1993» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  95. ↑ «Press Release- The Nobel Peace Prize 1994» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  96. ↑ «The Nobel Peace Prize 1995» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  97. ↑ «The Nobel Peace Prize 1996» (en anglès). [Consulta: 24 març 2012editor=Fundació Nobel].
  98. ↑ «The Nobel Peace Prize 1997» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  99. ↑ «The Nobel Peace Prize 1998» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  100. ↑ «The Nobel Peace Prize 1999» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  101. ↑ «The Nobel Peace Prize 2000» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  102. ↑ «The Nobel Peace Prize 2001» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  103. ↑ «The Nobel Peace Prize 2002» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  104. ↑ «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  105. ↑ «The Nobel Peace Prize 2004» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  106. ↑ «The Nobel Peace Prize 2005» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  107. ↑ «The Nobel Peace Prize 2006» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  108. ↑ «The Nobel Peace Prize 2007» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  109. ↑ «The Nobel Peace Prize 2008» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  110. ↑ «Press Release- The Nobel Peace Prize 2009» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  111. ↑ «The Nobel Peace Prize 2010» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  112. ↑ «The Nobel Peace Prize 2011» (en anglès). Fundació Nobel. [Consulta: 24 març 2012].
  113. ↑ «The Nobel Peace Prize 2012» (en anglès). Fundació Nobel. Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 12 octubre 2012].
  114. ↑ «The Nobel Peace Prize 2013». Nobel Foundation. [Consulta: 11 octubre 2013].
  115. ↑ «The Nobel Peace Prize 2014». Nobel Foundation. [Consulta: 10 octubre 2014].
  116. ↑ «The Nobel Peace Prize 2015». Nobel Foundation. [Consulta: 9 octubre 2015].
  117. ↑ «The Nobel Peace Prize 2016». Nobel Foundation. [Consulta: 7 octubre 2016].
  118. ↑ «The Nobel Peace Prize 2017». [Consulta: 6 octubre 2017].
  119. ↑ «The Nobel Peace Prize 2018 - Press Release». [Consulta: 5 octubre 2018].
  120. ↑ «Primer ministro etíope, Abiy Ahmed, Nobel de la Paz por reconciliación con Eritrea». AFP, 11-10-2019 [Consulta: 11 octubre 2019].
  121. ↑ «El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, Premi Nobel de la Pau 2020». 324.cat, 09-10-2020 [Consulta: 15 octubre 2020].
  122. ↑ «The Nobel Peace Prize 2021» (en anglès americà). [Consulta: 7 octubre 2022].
  123. ↑ «The Nobel Peace Prize 2022» (en anglès americà). [Consulta: 7 octubre 2022].
  124. ↑ «The Nobel Peace Prize 2023». [Consulta: 6 octubre 2023].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de guardonats amb el Premi Nobel de la Pau


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_guardonats_amb_el_Premi_Nobel_de_la_Pau&oldid=32970328»