Obre el menú principal

Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

article de llista de Wikimedia
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel.

El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són donats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables en la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]

Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són triats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[2] El primer Premi Nobel de Física va ser atorgat el 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, Röntgen va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de 2007; en comparació, el 2008 el premi va ser atorgat a Makoto Kobayashi, Toshihide Maskawa i Yoichiro Nambu, que van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars).[4] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[5]

John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dues ocasions, el 1956 i el 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dues disciplines, física el 1903 i química el 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins avui, ja que li va ser concedit el Premi en 1915, quan només comptava amb 25 anys.[6] Només dues dones han aconseguit el Premi: Marie Curie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963), el que fa que el Nobel de Física sigui el Premi Nobel que menys dones hagin guanyat.[7] Fins al 2011, el Premi ha estat concedit a 191 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser atorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en altres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[8]


GuardonatsModifica

Any Premiat País Notes
1901   Wilhelm Conrad Röntgen   Imperi alemany Pel descobriment dels remarcables raigs que porten el seu nom[9]
1902   Hendrik Lorentz   Països Baixos Per les seves investigacions realitzades sobre la influència del magnetisme en els fenòmens generats per radiació[10]
  Pieter Zeeman
1903   Antoine Henri Becquerel   França Pel seu descobriment de la radioactivitat espontània[11]
  Pierre Curie Per les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de la radiació descoberts pel professor Henri Becquerel[11]
  Marie Curie   França
  Polònia
1904   John William Strutt   Regne Unit Per les seves investigacions sobre la densitat dels gassos més importants i per la descoberta de l'argó en relació a aquests estudis[12]
1905   Philipp Eduard Anton von Lenard   Imperi alemany Pel seu treball sobre els raigs catòdics[13]
1906   Joseph John Thomson   Regne Unit Per les seves investigacions teòriques i experimentals sobre la conducció de la electricitat a través dels gassos[14]
1907   Albert Abraham Michelson   Estats Units Pels seus instruments òptics de precisió i per les investigacions espectroscòpiques i metrològiques que van ser dutes a terme gràcies a la seva ajuda[15]
1908   Gabriel Lippmann   França Pel seu mètode de reproduir colors fotogràficament en base al fenomen de la interferència[16]
1909   Guglielmo Marconi   Itàlia Per les seves contribucions al desenvolupament de la comunicació sense fils[17]
  Karl Ferdinand Braun   Imperi alemany
1910   Johannes Diderik van der Waals   Països Baixos Pel seu treball sobre l'equació de l'estat general dels sòlids i líquids[18]
1911   Wilhelm Wien   Imperi alemany Pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen la radiació del calor[19]
1912   Nils Gustaf Dalén   Suècia Per la invenció de vàlvules automàtiques dissenyades per ser usades en combinació amb acumuladors de gas a fars i boies[20]
1913   Heike Kamerlingh-Onnes   Països Baixos Per les seves investigacions sobre les propietats de la matèria a baixes temperatures, que el va portar entre altres coses, a produir heli líquid[21]
1914   Max von Laue   Imperi alemany Pel seu descobriment de la difracció dels raigs X causada per vidres[22] i per un pas important en el desenvolupament de l'espectroscòpia dels raigs X
1915   William Henry Bragg   Regne Unit Pels seus estudis en l'anàlisi de la estructura cristal·lina per mitjà dels raigs X[23] i per un important pas en el desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X
  William Lawrence Bragg
1916 Premi no atorgat
1917   Charles Glover Barkla   Regne Unit Pel seu descobriment sobre les característiques de la radiació de Röntgen exercida sobre els elements,[24] un altre pas important en el desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X
1918   Max Planck   Imperi alemany Per les aportacions que va realitzar a favor a l'avanç de la física, a causa dels seus descobriments sobre els quants d'energia[25]
1919   Johannes Stark   Alemanya Pel seu descobriment de l'efecte Doppler en els rajos canals i pel desdoblament de les línies espectrals en camps elèctrics[26]
1920   Charles Édouard Guillaume   Suïssa Per les aportacions que va prestar als mesuraments precisos de la física, pel seu descobriment sobre les anomalies que es presenten als aliatges d'acer-níquel[27]
1921   Albert Einstein   Alemanya Per les seves aportacions a la física teòrica i, especialment, pel descobriment de la llei del efecte fotoelèctric[28]
1922   Niels Bohr   Dinamarca Pels seus serveis en la investigació de l'estructura dels àtoms i de la radiació que n'emana[29]
1923   Robert Andrews Millikan   Estats Units Pel seu treball sobre la càrrega elemental de l'electricitat i sobre l'efecte fotoelèctric[30]
1924   Manne Siegbahn   Suècia Pels seus descobriments i la seva recerca en el camp de l'espectroscòpia de raigs X[31]
1925   James Franck   Alemanya Pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen l'impacte d'un electró sobre un àtom[32]
  Gustav Hertz
1926   Jean Baptiste Perrin   França Pel seu treball sobre l'estructura discontínua de la matèria i, especialment, pel seu descobriment sobre l'equilibri de sedimentació[33]
1927   Arthur Holly Compton   Estats Units Pel descobriment de l'efecte que porta el seu nom[34]
  Charles Thomson Rees Wilson   Regne Unit Pel seu mètode per fer que les trajectòries de les partícules carregades elèctricament siguin visibles per mitjà de la condensació de vapor[34]
1928   Owen Willans Richardson Pel seu treball sobre el fenomen termoiònic i, especialment, pel descobriment de la llei que porta el seu nom[35]
1929   Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie   França Pel descobriment de la naturalesa ondulatòria dels electrons[36]
1930   Chandrasekhara Venkata Raman   Índia Pel seu treball sobre la dispersió de la llum i pel descobriment de l'efecte que porta el seu nom[37]
1931 Premi no atorgat
1932   Werner Heisenberg   Alemanya Per la creació de la mecànica quàntica, l'aplicació de la qual és, entre altres coses, l'estudi i descobriment de les formes al·lotròpiques de l'hidrogen[38]
1933   Erwin Schrödinger   Àustria Pel descobriment de noves formes per l'aplicació de la teoria atòmica[39]
  Paul Dirac   Regne Unit
1934 Premi no atorgat
1935   James Chadwick   Regne Unit Pel descobriment del neutró».[40]
1936   Victor Francis Hess   Àustria Pel seu descobriment del la radiació cósmica».[41]
  Carl David Anderson   Estats Units Pel descobriment del positró».[41]
1937   Clinton Joseph Davisson Pels seus descobriments experimentals de la difracció dels electrons causada per cristalls[42]
  George Paget Thomson   Regne Unit
1938   Enrico Fermi   Itàlia Per les seves demostracions sobre l'existència de nous elements radioactius produïts per la irradiació de neutrons i pel seu descobriment relacionat amb les reaccions nuclears produïdes per neutrons lents[43]
1939   Ernest Lawrence   Estats Units Per la creació i el desenvolupament del ciclotró i pels resultats obtinguts d'ell, especialment, en relació amb elements radioactius artificials[44]
1940 Premi no atorgat
1941 Premi no atorgat
1942 Premi no atorgat
1943   Otto Stern   Estats Units Per la seva contribució al desenvolupament del mètode de raigs moleculars i pel descobriment del moment magnètic del protó[45]
1944   Isidor Isaac Rabi Pel seu mètode de ressonància per registrar les propietats magnètiques dels nuclis atòmics[46]
1945   Wolfgang Pauli   Àustria Pel descobriment del principi d'exclusió, també anomenat el principi de Pauli[47]
1946   Percy Williams Bridgman   Estats Units Per la invenció d'un aparell per produir pressions extremadament altes i per les descobertes que va fer en relació a això, en el camp de la física d'altes pressions[48]
1947   Edward Victor Appleton   Regne Unit Per les seves investigacions sobre la física de l'atmosfera superior, especialment, pel descobriment de l'anomenada capa de Appleton[49]
1948   Patrick Maynard Stuart Blackett Pel seu desenvolupament del mètode de la càmera de boira feta per Wilson i pels seus descobriments en els camps de la física nuclear i sobre la radiació còsmica[50]
1949   Hideki Yukawa   Japó Per la seva predicció sobre l'existència de les fondes amb base en els seus treballs teòrics sobre les forces nuclears[51]
1950   Cecil Frank Powell   Regne Unit Pel seu desenvolupament sobre el mètode fotogràfic per estudiar els processos nuclears i pels seus descobriments sobre les fondes realitzades mitjançant aquest mètode[52]
1951   John Douglas Cockcroft Pel treball pioner que van realitzar sobre la transmutació dels nuclis atòmics accelerats artificialment per partícules subatòmiques[53]
  Ernest Thomas Sinton Walton   Irlanda
1952   Felix Bloch   Estats Units Pel seu desenvolupament en nous mètodes sobre la precisió nuclear magnètica i pels seus descobriments relacionats amb aquesta[54]
  Edward Mills Purcell
1953   Frits Zernike   Països Baixos Per la seva demostració sobre el mètode de contrast de fases i sobretot per la seva invenció del microscopi de contrast de fase[55]
1954   Max Born   Regne Unit Per les seves investigacions fonamentals sobre la mecànica quàntica i, especialment, per la seva interpretació estadística sobre la funció d'ones[56]
  Walther Bothe   RFA Pel desenvolupament del mètode de coincidències i pels seus descobriments relacionats amb aquest[56]
1955   Willis Eugene Lamb   Estats Units Pels seus descobriments sobre l'estructura fina de l'espectre d'hidrogen[57]
  Polykarp Kusch Per determinar amb precisió el moment magnètic de l'electró [57]
1956   John Bardeen Per les seves investigacions sobre els semiconductors i pels seus descobriments sobre l'efecte transistor[58]
  Walter Houser Brattain
  William Bradford Shockley
1957   Tsung-Dao Lee   Taiwan Per la seva penetrant investigació sobre les anomenades lleis de paritat, les quals han conduït a l'avanç d'importants descobriments sobre les partícules elementals[59]
  Chen Ning Yang
1958   Pàvel Txerenkov   Unió Soviètica Pel descobriment i interpretació de l'efecte Txerenkov[60]
  Ilià Frank
  Ígor Tamm
1959   Owen Chamberlain   Estats Units Pel descobriment de l'antiprotó[61]
  Emilio Gino Segrè   Itàlia
1960   Donald Arthur Glaser   Estats Units Per la invenció de la càmera de bombolles[62]
1961   Robert Hofstadter Pels seus estudis pioners sobre la dispersió dels electrons en el nucli atòmic i pels seus descobriments aconseguits en relació amb l'estructura dels nucleons[63]
  Rudolf Mößbauer   RFA Per les seves investigacions sobre l'absorció de la ressonància a la radiació gamma i pel seu descobriment relacionat l'efecte que porta el seu nom[63]
1962 Lev Davídovitx Landau   Unió Soviètica Per les seves teories pioneres sobre la matèria condensada, en particular les relacionades amb l'Heli líquid[64]
1963   Eugene Paul Wigner   Estats Units Per les seves contribucions a les teories del nucli atòmic i de les partícules elementals i, en particular, el descobriment i aplicació d'aquestes mitjançant els principis fonamentals de simetria[65]
  Maria Goeppert-Mayer Pels seus descobriments relacionats amb l'estructura nuclear de capes[65]
  Johannes Hans Daniel Jensen   Unió Soviètica
1964   Nikolai Bàssov Pels seus treballs fonamentals sobre l'electrònica quàntica, el que ha permès la construcció d'oscil·ladors i amplificadors basats en el principi màser-làser[66]
  Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov
  Charles Hard Townes   Estats Units
1965   Richard Phillips Feynman Pel seu treball fonamental en electrodinàmica quàntica, generant conseqüències profundes per al desenvolupament de la física de partícules elementals[67]
  Julian Schwinger
  Sin-Itiro Tomonaga   Japó
1966   Alfred Kastler   França Pel descobriment i desenvolupament de mètodes òptics utilitzats per a l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms[68]
1967   Hans Albrecht Bethe   Estats Units Per les seves contribucions sobre la teoria de les reaccions nuclears, especialment, sobre els seus descobriments sobre la producció d'energia en les estrelles[69]
1968   Luis Walter Alvarez Per la seva decisiva contribució al camp de la física de partícules elementals, i en particular, al descobriment d'un gran nombre d'estats de ressonància, fets probablement a través del desenvolupament una tècnica que li va aplicar a la càmera de bombolles d'hidrogen, mitjançant l'anàlisi de dades[70]
1969   Murray Gell-Mann Per les seves contribucions i descobriments sobre la classificació de les partícules elementals i sobre les interaccions entre elles[71]
1970   Hannes Olof Gösta Alfvén   Suècia Pels seus fonamentals treballs i descobriments en el camp de la magnetohidrodinàmica, que van donar com a resultat una fructífera aplicació a diferents parts a la física del plasma[72]
  Louis Eugène Félix Néel   França Pels seus treballs i descobriments fonamentals sobre l'antiferromagnetisme i del ferromagnetisme, que han permès importants aplicacions en la física de l'estat sòlid[72]
1971 Dennis Gabor   Hongria Per la invenció i el desenvolupament del mètode hologràfic[73]
1972   John Bardeen   Estats Units Pel desenvolupament conjunt de la teoria de la superconductivitat, anomenada en general com teoria BCS[74]
  Leon Cooper
  John Robert Schrieffer
1973 Leo Esaki   Japó Pels seus descobriments experimentals pel que fa als fenòmens de túnel en semiconductors i superconductors, respectivament[75]
  Ivar Giaever   Estats Units
  Noruega
  Brian David Josephson   Regne Unit Per les seves prediccions teòriques sobre les propietats dels superfluxos a través d'una barrera de túnel i, en particular, per aquells fenòmens que són generalment coneguts com efecte Josephson[75]
1974 Martin Ryle   Regne Unit Per les seves investigacions pioneres en l'astrofísica de ràdio: Ryle per les seves observacions i invencions, en particular per la tècnica de síntesi d'obertura, i Hewish pel seu paper decisiu en el descobriment dels púlsars[76]
Antony Hewish
1975   Aage Bohr   Dinamarca Pel descobriment de la connexió entre el moviment col·lectiu i el moviment de partícules en el nucli atòmic i pel desenvolupament de la teoria de l'estructura del nucli atòmic basada en aquestes connexions[77]
  Ben Roy Mottelson
Leo James Rainwater   Estats Units
1976   Burton Richter Pel seu treball pioner en el descobriment d'una nova classe de partícules elementals pesades[78]
  Samuel Chao Chung Ting   Estats Units
  Xina
1977   Philip Warren Anderson   Estats Units Per les seves investigacions teòriques fonamentals sobre l'estructura electrònica de sistemes magnètics desordenats[79]
  John Hasbrouck van Vleck
  Nevill Francis Mott   Regne Unit
1978   Piotr Leonídovitx Kapitsa   Unió Soviètica Per les seves invencions i descobriments bàsics en l'àrea de la física de baixes temperatures[80]
  Arno Allan Penzias   Estats Units Pel seu descobriment de la radiació del fons còsmic de microones[80]
  Robert Woodrow Wilson
1979   Sheldon Lee Glashow Per les seves contribucions a la teoria de la interacció feble i electromagnètica unificada entre partícules elementals, incloent, entre altres coses, la predicció del corrent neutral feble[81]
Abdus Salam   Pakistan
  Steven Weinberg   Estats Units
1980   James Watson Cronin Pel descobriment de les violacions en els principis fonamentals de simetria en la desintegració de fondes K neutres[82]
Val Logsdon Fitch
1981   Nicolaas Bloembergen Per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia làser[83]
  Arthur Leonard Schawlow
  Kai Manne Börje Siegbahn   Suècia Per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia electrònica d'alta resolució[83]
1982 Kenneth Geddes Wilson   Estats Units Per la seva teoria sobre fenòmens crítics en relació amb les transicions de fase[84]
1983 Subrahmanyan Chandrasekhar   Índia
  Estats Units
Pels seus estudis teòrics sobre els processos químics importants per a l'estructura i evolució de les estrelles[85]
  William Alfred Fowler   Estats Units Pels seus estudis teòrics i experimentals sobre les reaccions nuclears d'importància en la formació d'elements químics en l'univers[85]
1984   Carlo Rubbia   Itàlia Per les seves decisives contribucions al gran projecte que va portar al descobriment de les partícules de camp W i Z, mediadores de la interacció feble[86]
Simon van der Meer   Països Baixos
1985   Klaus von Klitzing   RFA pel descobriment de l'efecte Hall quàntic[87]
1986 Ernst Ruska Pel seu fonamental treball en òptica d'electrons i pel seu disseny del primer microscopi electrònic[88]
  Gerd Binnig Pel seu disseny del microscopi d'efecte túnel[88]
  Heinrich Rohrer   Suïssa
1987   Johannes Georg Bednorz   RFA Pel seu important avanç en el descobriment de la superconductivitat en materials ceràmics[89]
  Karl Alexander Müller   Suïssa
1988   Leon Max Lederman   Estats Units Pel mètode de feixos de neutrins i la demostració de la doble estructura dels leptons a través del descobriment del muon[90]
Melvin Schwartz
  Jack Steinberger
1989 Norman Foster Ramsey Per la invenció del mètode de camps oscil·latoris separats i el seu ús en el màser d'hidrogen i altres rellotges atòmics[91]
Hans Georg Dehmelt Pel desenvolupament de la tècnica de trampa d'ions[91]
Wolfgang Paul   RFA
1990 Jerome I. Friedman   Estats Units Per les seves investigacions pioneres sobre la dispersió inelàstica profunda d'electrons en protons i neutrons, que ha resultat d'importància essencial per al desenvolupament del model de quarks en física de partícules[92]
  Henry Way Kendall
Richard E. Taylor   Canadà
1991   Pierre-Gilles de Gennes   França Per descobrir que els mètodes desenvolupats per a l'estudi de fenòmens d'ordre en sistemes simples pot ser generalitzat per a formes més complexes de matèria, en particular per cristalls líquids i polímers[93]
1992   Georges Charpak Per la seva invenció i desenvolupament dels detectors de partícules, en particular, la càmera de fils[94]
1993   Russell Alan Hulse   Estats Units Pel descobriment d'un nou tipus de púlsar, que ha obert noves possibilitats per a l'estudi de la gravitació[95]
  Joseph Hooton Taylor
1994   Bertram Brockhouse   Canadà Pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons i per les seves contribucions pioneres al desenvolupament de les tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada[96]
Clifford Glenwood Shull   Estats Units Pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons i per les seves contribucions pioneres al desenvolupament de les tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada[96]
1995   Martin Lewis Perl Pel descobriment del leptó tau i per les seves pioneres contribucions experimentals a la física dels leptons[97]
  Frederick Reines Per descobrir el neutrí i per les seves contribucions experimentals pioneres en la física dels leptons[97]
1996   David Morris Lee Pel seu descobriment de la superfluïdesa de l'heli-3[98]
  Douglas D. Osheroff
  Robert Coleman Richardson
1997   Steven Chu Pel desenvolupament de mètodes per refredar i atrapar àtoms amb llum làser[99]
  Claude Cohen-Tannoudji   França
  William Daniel Phillips   Estats Units
1998   Robert B. Laughlin Pel seu descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions carregades fraccionalment[100]
  Horst Ludwig Störmer   Alemanya
Daniel Chee Tsui   Estats Units
1999   Gerardus 't Hooft   Països Baixos Per elucidar l'estructura quàntica de la interacció electrofeble en física[101]
  Martinus J.G. Veltman
2000   Jorès Ivànovitx Alfiórov   Rússia Per desenvolupar heteroestructures de semiconductors usats en la optoelectrònica i electrònica d'alta velocitat[102]
Herbert Kroemer   Alemanya
Jack St. Clair Kilby   Estats Units Per la seva contribució a la invenció del circuit integrat[102]
2001 Eric Allin Cornell Per aconseguir la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins i pels seus primerencs i fonamentals estudis de les propietats dels condensats[103]
Carl Edwin Wieman
  Wolfgang Ketterle   Alemanya
2002   Raymond Davis Jr.   Estats Units Per les seves contribucions pioneres a l'astrofísica, en particular, per la detecció dels neutrins còsmics[104]
Masatoshi Koshiba   Japó
  Riccardo Giacconi   Estats Units Per les seves contribucions pioneres a l'astrofísica, que han conduït al descobriment de les fonts de raigs X còsmics[104]
2003   Aleksei Alekséievitx Abrikóssov   Rússia
  Estats Units
Per les seves contribucions pioneres a la teoria dels superconductors i superfluids[105]
  Vitaly Lazarevich Ginzburg   Rússia
  Anthony James Leggett   Regne Unit
  Estats Units
2004   David J. Gross   Estats Units Pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta[106]
David Politzer
  Frank Wilczek
2005   Roy J. Glauber- Per la seva contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica[107]
  John L. Hall Per les seves contribucions al desenvolupament d'espectroscòpia de precisió basades en làsers, incloent la tècnica del pinta de freqüències òptiques[107]
  Theodor W. Hänsch   Alemanya
2006   John C. Mather   Estats Units Pel descobriment de la forma del cos negre i l'anisotropia de la radiació de fons de microones[108]
  George F. Smoot
2007   Albert Fert   França Pel descobriment de la magnetoresistència gegant[109]
  Peter Grünberg   Alemanya
2008   Makoto Kobayashi   Japó Pel descobriment de l'origen del problema de simetria trencada, que prediu l'existència de, almenys, tres famílies de quarks en la naturalesa[110]
  Toshihide Maskawa
  Yoichiro Nambu   Japó
  Estats Units
Pel descobriment del mecanisme de la ruptura espontània de simetria electrofeble a la física subatòmica[110]
2009   Charles K. Kao   Hong Kong
  Regne Unit
  Estats Units
Pels seus èxits totalment nous respecte a la transmissió de la llum a través de les fibres òptiques per a la comunicació òptica[111]
  Willard S. Boyle   Canadà
  Estats Units
Per la invenció d'un circuit semiconductor formador d'imatges, el sensor de càrrega acoblada.[111]
  George E. Smith   Estats Units
2010   Andre Geim   Rússia
  Països Baixos
Pels seus nous experiments amb el grafè en dues dimensions[112]
  Konstantin Novoselov   Rússia
  Regne Unit
2011   Saul Perlmutter   Estats Units Pel descobriment de l'expansió accelerada de l'univers per l'observació de supernoves distants[113]
  Brian Schmidt   Austràlia
  Estats Units
  Adam G. Riess   Estats Units
2012   Serge Haroche   França Per mètodes experimentals innovadors que permeten de mesurar i manipular sistemes quàntics individuals.[114]
  David J. Wineland   Estats Units
2013   François Englert   Bèlgica Pel descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra comprensió de l'origen de la massa de les partícules subatòmiques, i que recentment s'ha confirmat a través del descobriment de la partícula fonamental predita, fet pels experiments ATLAS i CMS al Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN.[115]
  Peter Higgs   Regne Unit
2015   Takaaki Kajita   Japó Pel descobriment de l'oscil·lació de neutrins, que demostra que els neutrins tenen massa. "[116]
Arthur B. McDonald   Canadà
2016 David J. Thouless   Regne Unit
  Estats Units
"Pels descobriments teòrics de les transaccions de fase topològica de nous estats de la matèria que obren les portes al descobriment de nous materials."[117][118]
Duncan Haldane   Regne Unit
  Estats Units
J. Michael Kosterlitz   Regne Unit
  Estats Units
2017   Rainer Weiss   Estats Units "Per les seves contribucions decisives al detector LIGO i per l'observació d'ones gravitacionals".[119]
  Barry Barish
  Kip Thorne
2018   Donna Strickland   Canadà "Per les seves revolucionàries invencions en el camp de la física del làser».[120]
  Gérard Mourou   França
  Arthur Ashkin   Estats Units
2019   Philip James Edwin Peebles   Canadà "per les seves descobertes teòriques en cosmologia física".[121]
  Michel Mayor   Suïssa "per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar".[122]
  Didier Queloz


Guardonats per paísModifica

En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Física és els Estats Units, seguit d'Alemanya (nota: dins Alemanya s'inclouen tots els guardons, des de l'Imperi Alemany fins a l'estat actual, d'igual forma dins de Rússia s'inclouen els guardonats durant la Unió Soviètica):

Nació Nombre de guardonats
  Estats Units 88
  Alemanya 25
  Regne Unit 23
  França 12
  Països Baixos 9
  Japó 8
  Unió Soviètica 5
  Rússia 5
  Suècia 4
  Itàlia 4
  Suïssa 6
  Dinamarca 3
  Àustria 3
  Canadà 3
  República de la Xina 2
  Bèlgica 1
  Hongria 1
  Índia 1
  Irlanda 1
  Pakistan 1
  Xina 1
  Hong Kong 1
  Polònia 1

ReferènciesModifica

  1. «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 30 març 2012].
  2. «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 30 març 2012].
  3. «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 30 març 2012].
  4. «The Nobel Prize Amounts». Nobelprize.org. [Consulta: 22 octubre 2010].
  5. «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. Arxivat de l'original el 22 agot 2008. [Consulta: 30 març 2012].
  6. «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  7. «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  8. Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize, 1983. ISBN 9780862541118. 
  9. «The Nobel Prize in Physics 1901» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  10. «The Nobel Prize in Physics 1902» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  11. 11,0 11,1 «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  12. «The Nobel Prize in Physics 1904» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  13. «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  14. «The Nobel Prize in Physics 1906» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  15. «The Nobel Prize in Physics 1907» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  16. «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  17. «The Nobel Prize in Physics 1909» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  18. «The Nobel Prize in Physics 1910» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  19. «The Nobel Prize in Physics 1911» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  20. «The Nobel Prize in Physics 1912» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  21. «The Nobel Prize in Physics 1913» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  22. «The Nobel Prize in Physics 1914» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  23. «The Nobel Prize in Physics 1915» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  24. «The Nobel Prize in Physics 1917» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  25. «The Nobel Prize in Physics 1918» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  26. «The Nobel Prize in Physics 1919» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  27. «The Nobel Prize in Physics 1920» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  28. «The Nobel Prize in Physics 1921» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  29. «The Nobel Prize in Physics 1922» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  30. «The Nobel Prize in Physics 1923» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  31. «The Nobel Prize in Physics 1924» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  32. «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  33. «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  34. 34,0 34,1 «The Nobel Prize in Physics 1927» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  35. «The Nobel Prize in Physics 1928» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  36. «The Nobel Prize in Physics 1929» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  37. «The Nobel Prize in Physics 1930» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  38. «The Nobel Prize in Physics 1932» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  39. «The Nobel Prize in Physics 1933» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  40. «The Nobel Prize in Physics 1935» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  41. 41,0 41,1 «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  42. «The Nobel Prize in Physics 1937» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  43. «The Nobel Prize in Physics 1938» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  44. «The Nobel Prize in Physics 1939» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  45. «The Nobel Prize in Physics 1943» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  46. «The Nobel Prize in Physics 1944» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  47. «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  48. «The Nobel Prize in Physics 1946» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  49. «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  50. «The Nobel Prize in Physics 1948» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  51. «The Nobel Prize in Physics 1949» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  52. «The Nobel Prize in Physics 1950» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  53. «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  54. «The Nobel Prize in Physics 1952» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  55. «The Nobel Prize in Physics 1953» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  56. 56,0 56,1 «The Nobel Prize in Physics 1954» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  57. 57,0 57,1 «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  58. «The Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  59. «The Nobel Prize in Physics 1957» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  60. «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  61. «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  62. «The Nobel Prize in Physics 1960» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  63. 63,0 63,1 «The Nobel Prize in Physics 1961» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  64. «The Nobel Prize in Physics 1962» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  65. 65,0 65,1 «The Nobel Prize in Physics 1963» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  66. «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  67. «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  68. «The Nobel Prize in Physics 1966» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  69. «The Nobel Prize in Physics 1967» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  70. «The Nobel Prize in Physics 1968» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  71. «The Nobel Prize in Physics 1969» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  72. 72,0 72,1 «The Nobel Prize in Physics 1970» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  73. «The Nobel Prize in Physics 1971» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  74. «The Nobel Prize in Physics 1972» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  75. 75,0 75,1 «The Nobel Prize in Physics 1973» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  76. «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  77. «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  78. «The Nobel Prize in Physics 1976» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  79. «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  80. 80,0 80,1 «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  81. «The Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  82. «The Nobel Prize in Physics 1980» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  83. 83,0 83,1 «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  84. «The Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  85. 85,0 85,1 «The Nobel Prize in Physics 1983» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  86. «The Nobel Prize in Physics 1984» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  87. «The Nobel Prize in Physics 1985» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  88. 88,0 88,1 «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  89. «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  90. «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  91. 91,0 91,1 «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  92. «The Nobel Prize in Physics 1990» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  93. «The Nobel Prize in Physics 1991» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  94. «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  95. «The Nobel Prize in Physics 1993» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  96. 96,0 96,1 «The Nobel Prize in Physics 1994» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  97. 97,0 97,1 }«The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  98. «The Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  99. «The Nobel Prize in Physics 1997» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  100. «The Nobel Prize in Physics 1998» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  101. «The Nobel Prize in Physics 1999» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  102. 102,0 102,1 «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  103. «The Nobel Prize in Physics 2001» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  104. 104,0 104,1 «The Nobel Prize in Physics 2002» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  105. «The Nobel Prize in Physics 2003» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  106. «The Nobel Prize in Physics 2004» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  107. 107,0 107,1 «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  108. «The Nobel Prize in Physics 2006» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  109. «The Nobel Prize in Physics 2007» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  110. 110,0 110,1 «The Nobel Prize in Physics 2008» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  111. 111,0 111,1 «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  112. «The Nobel Prize in Physics 2010» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  113. «The Nobel Prize in Physics 2011» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
  114. «The Nobel Prize in Physics 2012». Fundació Nobel. [Consulta: 9 octubre 2012].
  115. «The Nobel Prize in Physics 2013». Fundació Nobel. [Consulta: 10 octubre 2013].
  116. «The Nobel Prize in Physics 2015». Nobel Foundation. [Consulta: 5 octubre 2015].
  117. «The Nobel Prize in Physics 2016». Nobel Foundation. [Consulta: 4 octubre 2016].
  118. «Els descobriments sobre materials innovadors dels britànics Thouless, Haldane i Kosterlitz, Nobel de Física». 324.cat. [Consulta: 4 octubre 2016].
  119. «The Nobel Prize in Physics 2017». Nobel Foundation. [Consulta: 3 octubre 2017].
  120. «The Nobel Prize in Physics 2018». Nobel Foundation.
  121. «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.
  122. «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.

Enllaços externsModifica