Llista de personatges històrics d'òpera

article de llista de Wikimedia

A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars. Habitualment, la veritat històrica s'hi sacrifica per la dramatúrgia, la qual cosa provoca que:

  • apareguin barrejats personatges històrics i ficticis
  • que es barregin fets o personatges històrics que, en realitat, no van poder trobar-se
  • alguns fets històrics canvien la cronologia o els llocs on van esdevenir
  • els personatges històrics participen en fets ficticis, i personatges ficticis en fets reals
  • els actes de personatges reals s'atribueixen a persones diferents

Per a facilitar-ne la consulta, s'ha dividit en quatre parts:

Els títols d'òpera on apareix el nom del personatge citat es mostren en negreta. L'ordenació és cronològica; i ressegueix els principals períodes històrics i, dintre dels quals, per llocs.

La citació pot incloure: Autors de la música. Títol de l'òpera (data d'estrena, lloc d'estrena; autors del llibret).

Proper Orient AnticModifica

Palestina i IsraelModifica

Hanoc, rei de Moab

Joquèbed, mare de Moisès

  • Ildefonso Moreno Carrillo: Moisés (1917, 11-8, Colegio de las Huérfanas de la Guardia Civil, Madrid ; Ramón Ferrer e Hilario),[2] sarsuela

Moisès, patriarca i cabdill dels hebreu

Josuè, cabdill hebreu

  • Francesco Ruggi: Giosuè al Giordano (1804, Corpus, Piazza del Pendino, Nàpols ; Nicola Valletta), azione drammatica per il Corpus Domini[9]
  • Giacomo Orefice: Mosè (1905, 18-2, T. Carlo Felice, Gènova; Angiolo Orvieto)[7]

Dèbora, jutgessa d'Israel

Jeftè, jutge d'Israel

Samsó, jutge d'Israel

Saül, rei d'Israel

  • Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Seminario Germanico, Roma ; Alessandro Donati)
  • Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, 28-2, Collège Louis-le-Grand, París ; François Bretonneau)[13]
  • P. Georg Pasterwitz: Saul und Jonathas (1764, Kremsmünster)
  • Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, T Fondo, Nàpols ; Giuseppe Lucchesi?)
  • Matthäus Fischer: König Saul (1798, Augsburg), Singspiel
  • Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)[14]
  • E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama, Joseph von Seyfried)
  • Luigi Antonio Calegari: Saul (1821, funció privada, Venècia ; a partir de V. Alfieri)
  • Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani)
  • Carolina Uccelli: Saul (1830, 21-6, T. della Pergola, Florència ; C. Uccelli)
  • Antonio Buzzi: Saul (1843, 31-5, T Comunale, Ferrara ; Camillo Giuliani)[15]
  • Auguste Mermet: Le roi David (1846, 3-6, Opéra, Salle Pelletier, París; A. Soumet i F. Mallefille)
  • Ernest Guiraud: David (1853, 14-4, Théâtre d'Orléans, Nova Orleans, EUA; sobre A. Soumet i F. Mallefille)
  • Félix Godefroid: La fille de Saül (1883)
  • Carl Nielsen: Saul og David (1902, 28-11, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Einar Christiansen)
  • Hermann Reutter: Saul (1928, 20-7, Internationales Musikfest, Baden-Baden; Alexander Lernet-Holenia; 2a versió: 1947)
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes
  • Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri)
  • Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide)

David, rei d'Israel

  • Ottavio Catalani: David musicus, rappresentazione (1613, Alessandro Donati)
  • Marc-Antoine Charpentier: David et Jonathas (1688, François Bretonneau)
  • Salvatore Rispoli: Il trionfo di Davide (1787, Giuseppe Lucchesi?)
  • Ignaz von Seyfried: Saul, König in Israel (1810, 7-4, T. an der Wien, Viena ; Joseph Ritter von Seyfried)[14])
  • E. T. A. Hoffmann: Saul, König von Israel (1811, melodrama)
  • Giovanni Liverati: David oder Goliaths Tod (1813, O. De Antoni)
  • Nicola Vaccai: Saul (1829, 11-3, T. San Carlo, Nàpols ; Felice Romani)
  • J. Michael Maurer: David der Hirtenknabe, oder Der Kampf mit dem Riesen (1830, Deutsches Theater, Estrasburg; J. M. Maurer)
  • Mario Aspa: Il premio di Davide (1835, Francesco Paolo Berenga), oratori
  • Auguste Mermet: Le roi David (1846, A. Soumet i F. Mallefille)
  • Ernest Guiraud: David (1853, sobre A. Soumet i F. Mallefille)
  • Carl Nielsen: David og Saul (1902, Einar Christiansen)
  • Amintore Galli: David (1904, A. Galli)
  • Gustave Doret: Le roi David (1921, drama líric; en 1924 oratori)
  • Karel Salmon: David und Goliath (1930, Berlín; Albert Bär), òpera per a titelles
  • Will Eisenmann: Bethsabé (1936, text d'André Gide), drama-pantomima-oratori
  • Kurt Weill: The eternal road (1937, 7-1, Manhattan Opera House, Nova York; Franz Werfel, traduït a l'anglès per Ludwig Lewisohn), òpera-oratori
  • Hanns Eisler: Goliath (1937-1944, inacabada; Bertold Brecht)
  • Darius Milhaud: David (versió de concert: 1954, 1-6, King David Festival, Jerusalem (en hebreu); escena: 1955, 2-1, T. alla Scala, Milà (en italià); 1955, 19-11, T. de la Monnaie, Brussel·les (en francès); Armand Lunel), òpera en cinc actes
  • Mario Castelnuovo-Tedesco: Saul (1960, M. Castelnuovo-Tedesco, a partir de Vittorio Alfieri)
  • Alejandro Pinto: Adonías (1989, A. Pinto)[16]
  • Vladimir Alesksandrovič Kobekin: Molodoj David (El jove David) (1997)
  • Flavio Testi: Saül (versió de concert: Radio France, París, 2003; versió escènica: Teatro Lauro Rossi, Macerata, 2007; F. Testi a partir d'André Gide)
  • Sven-David Sandström: Batseba (2006, Leif Janzon)

Salomó, rei d'Israel

Atalia, reina de Judà
Rei Joaix de Judà

Rei Joaix de Judà

Sedecies, rei de Judà

Jeremies (profeta)

Ezequiel, sacerdot i profeta jueu

  • Jörg Widmann: Babylon (2012, 27-10, Munic, Bayerische Staatsoper; Peter Sloterdijk)

Profeta Zacaries

Judit, heroïna llegendària de Betúlia

  • Luca Antonio Predieri: La Giuditta (1713; Francesco Silvani)
  • Francisco António de Almeida: La Giudetta (1726, Roma; F. A. de Almeida)
  • Wolfgang Amadeus Mozart: Betulia liberata (1771; Pietro Metastasio), "azione sacra"
  • Leopold Koželuh: Judith und Holofernes (1780?; estr. 1799, tardor, Hoftheater, Viena; traduït de Pietro Metastasio), perduda
  • Pietro Raimondi: Giuditta (1827, Quaresma, T. San Carlo, Nàpols; Andrea Tottola)
  • Domenico Silveri: Giuditta (1839; M. Marcello)
  • Samuele Levi: Giuditta (1844, 14-2, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Peruzzini)
  • Melcior de Ferrer i de Manresa: Giuditta (1855, T. Municipal, Girona; Giovanni Peruzzini)
  • Achille Peri: Giuditta (1860; M. Marcello)
  • Aleksandr Serov: Judif (1863, 28-5, T. Mariinskij, Sant Petersburg; Apollon N. Majkov, Dimitri I. Lobanow, Konstantin I. Swanzow), òpera en cinc actes
  • Franz Doppler: Judith (1870, 30-12, Hofoper, Viena; S. H. Mosenthal), òpera en quatre actes
  • George Whitefield Chadwick: Judith (1901, Worcester, Mass., EUA, William Chauncy Langdon), drama líric en 3 actes
  • Max Ettinger: Judith (1921, Nuremberg; Max Ettinger a partir de Hebbel)
  • Oleix Txixko: Judif (1923, Novossijsk; Oles' Čyško)
  • Arthur Honegger: Judith (1925; estr. 1926, 13-2, Opéra, Montecarlo, Mònaco; René Morax), "opéra sérieux" en tres actes
  • Natanael Berg: Judith (1936, 22-2, Kungliga Teatern Stockholm, Estocolm, Suècia; N. Berg a partir de F. Hebbel)
  • Siegfried Matthus: Judith (1982-1984; estr.: 1985, 28-9, Komische Oper, Berlín; S. Matthus)
  • Siegfried Matthus: Desdemona und ihre Schwestern (1992, 12-5, Schwetzingen; S. Matthus)

Macabeus, germans, líders d'una revolta

Súmer, Assíria, BabilòniaModifica

Guilgameix, rei llegendari d'Uruk

  • Bohuslav Martinů: Das Gilgamesch-Epos, oratori (1954-1955, estr. 1958, 24-1, Basilea; B. Martinů, sobre el Poema de Guilgameix)
  • Nevit Kodallı: Gılgamış (1964, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Orhan Asena)
  • Ahmet Adnan Saygun: Gılgameş (1964-1983, estr. 1970, 27-1, Ankara, Devlet Opera ve Balesi; Münir Hayri Egeli)
  • Per Nørgård: Gilgamesh (1973, 4-5, Den jyske Opera, Århus; P. Nørgård, a partir del Poema de Guilgameix)
  • Rudolf Brucci: Gilgameš (Гилгамеш(1986, 2-11, Novi Sad, Srpsko narodno kazalište; Arsenije Arsa Milošević)
  • Franco Battiato: Gilgamesh (1992, 5-6, Teatro dell'opera di Roma; F. Battiato)
  • Volker David Kirchner: Gilgamesh (1996-1998, est. 2000, Hannover; V. D. Kirchner)
  • John Craton: Gilgamesh (2008, 23-8 (fragments), Gallo Center, Modesto, Calif.; Addai Alkhas), en assiri
  • René Clemencic: Gilgamesch (2015, 22-5, Expedithalle der Brotfabrik, Viena; Kristine Tornquist), òpera-oratori

Assurbanipal, rei d'Assíria, conegut com a Sardanapal

Arbaces de Mèdia, general de Sardanàpal

Nabucodonosor II, sobirà de Babilònia

Sammuramat, reina llegendària de Babilònia, inexistent en realitat

Baltasar de Babilònia, príncep de Babilònia, fill de Nabònides

PèrsiaModifica

Zoroastre

Rei Ciaxares de Mèdia

Rei Astíages de Mèdia
Hàrpag, general mede

Rei Astíages de Mèdia
Mandane de Mèdia, reina, esposa de Cambises I d'Anshan

Rei Cambises I d'Anshan

Rei Astíages de Mèdia
Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Hàrpag, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Rei Cambises I d'Anshan
Mandane de Mèdia, reina, esposa seva
Hàrpag, general mede
Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Cir II el Gran, rei de Pèrsia

Darios I el Gran, emperador persa

Atossa, esposa de Cir el Gran, mare de Xerxes

Rei Xerxes I "el Gran" de Pèrsia

Aquemenes d'Egipte, sàtrapa en Egipte, germà de Xerxes
Amastris, esposa de Xerxes

Tissafernes, sàtrapa, ambaixador a Esparta

  • Giacomo Cordella: Alcibiade (1825, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Prividali)

Rei Artaxerxes I de Pèrsia

Rei Artaxerxes I de Pèrsia
Artaban d'Hircània, militar i privat d'Artaxerxes

Darios, fill de Xerxes I de Pèrsia

Rei Artaxerxes II de Pèrsia

  • Marc' Antonio Ziani: La virtù trionfante dell'Amore e dell'Odio (Gl'amori ministri della fortuna) (1691, Francesco Silvani)
  • Domenico Sarro: Berenice (1732, Giuseppe Papis), com a Arsace

Rei Artaxerxes II de Pèrsia
Darios, príncep persa
Aspàsia de Focea, favorita de Cir el Jove

Xerxes II, rei de Pèrsia
Darios II, rei de Pèrsia

Rei Darios III de Pèrsia

Estatira, consort de Darius III de Pèrsia

Sisigambis, mare de Darios III

Barsine-Estatira, filla de Darius III, esposa d'Alexandre el Gran

Andràgores, sàtrapa persa a la Pàrtia

Regnes de l'Orient Mitjà anticModifica

Abdalònim, rei de Sidó

Antíoc II Theós, rei de Síria

Berenice de Síria, esposa d'Antíoc II Theós
Laodice (filla d'Aqueu), reina de Siria

Prúsies I, rei de Bitínia

Prúsies II, rei de Bitínia

Nicomedes II Epífanes, rei de Bitínia

Tomiris, reina dels massagetes

Rei Ariarates V de Capadòcia

Rei Antíoc IV de Commagena

PontModifica

Laodice III, filla de Mitridates II del Pont

Rei Mitridates IV Filopator, rei del Pont

Rei Mitridates VI Eupator, rei del Pont

Monima, segona esposa de Mitrídates VI

  • Antonio Maria Bononcini: Tigrane, re di Armenia (1710, Viena; Pietro Antonio Bernardoni)[35]
  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[36]
  • Emilio Serrano Ruiz: Mitrídates (1882, 14-1, T. Real, Madrid; Mariano Capdepón)[39]

Reina Hipsicratea del Pont, sisena consort de Mitrídates VI

Cleòpatra del Pont, filla de Mitrídates VI, esposa de Tigranes II d'Armènia

  • B. Micheli. N. Romaldi, Antonio Vivaldi: La virtù trionfante dell'amore e dell'odio, overo Il Tigrane (1724, carnestoltes, Roma; Pietro Andrea Bernardoni), pastitx[36]
  • Antonio Tozzi: Tigrane (1762, Carlo Goldoni)

Rei Farnaces II del Pont

Esposa de Farnaces II, princesa sàrmata de nom desconegut

  • Antonio Vivaldi: Farnace RV 711 (1727, 10-2, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio M. Lucchini)[40]

Xifares, fill de Mitridates VI del Pont

Rei Arquelau de Capadòcia

Polemó II, rei del Pont

ArmèniaModifica

Orontes I, sàtrapa d'Armènia

Tigranes II d'Armènia el Gran, rei d'Armènia

Rei Tiridates I d'Armènia

Rei Radamist d'Armènia i la seva esposa Zenòbia

Pharsman I d'Ibèria, rei d'Ibèria

Rei Tigranes VI d'Armènia

  • Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
  • Alessandro Scarlatti: Nerone fatto Cesare (1695, Matteo Noris)
  • Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Imperi PartModifica

Arsaces I de Pàrtia, rei

Pacoros I de Pàrtia, rei

Artaban III de Pàrtia, rei

  • Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
  • Antonio Vivaldi: La costanza trionfante degl'amori e degl'odi RV 706 (1716, 18-1, T. San Mosè, Venècia ; Antonio Marchi)[41]
  • Antonio Vivaldi: Artabano re dei Parti RV 701 (1718, carnestoltes, T. San Moisè, Venècia; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante
  • Antonio Vivaldi, recitatius d'Antonio Guerra: La tirannia castigata (1726, 2, Spork T., Praga; Francesco Silvani), pastitx arranjat per Antonio Denzo a partir de La costanza trionfante
  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Artabano re dei Parti (1728)
  • Antonio Vivaldi arranjat per Galeazzi: L'odio vinto dalla costanza (1731, T. Sant'Angelo, Venècia; Antonio Marchi), pastitx a partir d'Artabano, re dei parti (1718)
  • Antonio Vivaldi: Doriclea RV 708 (1732, primavera, Spork T., Praga; Antonio Marchi), nova versió de La costanza trionfante

Ornospades, general d'Artaban III, protegit de Tiberi

  • Antonio Caldara: Ornospade (1727, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno), com a Arsace Artabano

Diodot I de Bactriana, rei grecobactrià

Anilaios, bandoler i reietó a Messopotàmia, enfrontat als parts

Osroes I de Pàrtia, rei

vegeu l'òpera Adriano in Siria, sota Adrià (Roma antiga i pobles preromans europeus / Dinastia Antonina)

Rei Partamaspades de Pàrtia Vologès IV de Pàrtia, rei

Extrem Orient anticModifica

IndostanModifica

Siddharta Gautama Buda

  • Max Vogrich: Buddha
  • Per Nørgård: Siddharta - Spil for den ventede (1989)
  • Jonathan Harvey: Wagner dream (2007, Jean-Claude Carrière)
  • Sherry Woods: MĀRA: a chamber opera on good and evil (2016, 28-10, Black Box Theatre, Francis Marion University Performing Arts Center, Florence, South Carolina, EUA ; Stephen Batchelor)[45]

Aixoka el Gran, emperador màuria

  • Peter Lieberson: Ashoka's dream(1997, 26-7, Santa Fe Opera, Santa Fe, EUA; Douglas Penick)

Paruravas, llegendari rei hindú

Poros d'Hidaspes, rei de Paurava

XinaModifica

Cai Wenji, poetessa i música xinesa

  • Joan Huang: Eighteen Melodies for Hujia (2020, Ed Roberts Campus, Berkeley, Califòrnia, West Edge Opera; Joan Huang)

Duc Ling de Jin, regent de l'Estat de Jin (s. VII)

Qin Shi Huangdi, primer emperador de la Xina unificada

  • Tan Dun: The first emperor (2006, Tan Dun, Ha Jin)
  • Moto Osada: Son of Heaven (2015, Kerstin Perski)

Zhao Gao, polític, ministre dels primers emperadors Qin

Emperador Xuanzong de Tang

Li Bai o Li Po, poeta xinès

JapóModifica

Yamato Takeru, llegendari príncep japonès

  • Dan Ikuma: Takeru (1997, 10, New National Theatre, Tòquio)

Ōtomo no Yakamochi, poeta i diplomàtic japonès

Ōtomo no Sakanoe no Iratsume, poeta japonès
Izumi Shikibu, poeta japonesa

Egipte anticModifica

Faraó Pepi I
Pepi II d'Egipte

Nitokris, reina d'Egipte, filla de Pepi II

Sesostris, llegendari rei d'Egipte, inspirat per Senusret III

Faraó Akhenaton d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Tiy, mare del faraó Akhenaton d'Egipte
Nefertiti, esposa del faraó Akhenaten d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Faraó Ay d'Egipte
Faraó Horemheb d'Egipte

  • Philip Glass: Akhnaten (1983, 24-3, Württembergischer Staatstheater, Stuttgart ; P. Glass i Shalom Goldman, Robert Israel, Richard Ridell i Jerome Robbins)

Ramsès II, faraó d'Egipte

Faraó Amosis II

Període hel·lenísticModifica

Ptolemeu I Sòter, rei d'Egipte

Arsínoe II, filla seva, reina consort de Macedònia

Ptolemeu II Filadelf, rei d'Egipte

Ptolemeu III Evergetes I, rei d'Egipte

Berenice II, esposa de Ptolemeu III

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva
Ptolemeu VI Filomètor, rei d'Egipte

Ptolemeu V Epífanes, rei d'Egipte
Cleòpatra I, esposa seva

Faraó Ptolemeu IX Làtir d'Egipte

Faraó Ptolemeu X Alexandre I d'Egipte

  • Domenico Scarlatti: Tolomeo et Alessandro, ovvero La corona disprezzata (1711, Carlo Sigismondo Capeci)
  • Georg Friedrich Haendel: Tolomeo, rè di Egitto (1728, 30-4, Londres, Haymarket King's Theatre; N. F. Haym, a partir de Carlo S. Capeci), com a Alessandro

Reina Cleòpatra Berenice III d'Egipte
Faraó Ptolemeu XI Alexandre II d'Egipte(com a Alessandro)

Cleòpatra V Selene, reina consort d'Egipte i de Síria

Reina Berenice IV d'Egipte

Ptolemeu XIII Filopàtor, faraó d'Egipte

Cleòpatra VII, reina i faraó d'Egipte

Cesarió, fill de Cleòpatra VII i Juli Cèsar

Xarmion o Kharmion, serventa de Cleòpatra VII

Grècia antigaModifica

Vegeu també: antiga Grècia
Gòrdios I, rei llegendari de Frígia
Mides I, rei mític de Frígia
Homer, poeta grec, potser llegendari
Zaleuc, legislador de Locres Epizefiris
Epimènides de Creta, filòsof i poeta cretenc
Licurg, mític legislador d'Esparta
  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques. (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet
Soló, filòsof i legislador d'Atenes
Pitàgores de Samos, filòsof
Pisístrat,tirà d'Atenes
Tales de Milet, filòsof
Isop, faulista frigi
Tespis, primer dramaturg
Alcman, poeta espartà
Safo, poetessa de Lesbos
Safo i Alceu, poetes
Telèsil·la, poetessa d'Argos
Tirteu, poeta espartà
  • Jean-Philippe Rameau: Les fêtes d'Hébé, ou Les talens lyriques . The libretto was written by (1739, 21-5, Académie royale de musique, Palais-Royal, París; Antoine Gautier de Montdorge), òpera-ballet
Anacreont, poeta líric grec
Falaris, tirà d'Agrigent
Hieró I, tirà de Siracusa
Polícrates de Samos, tirà de Samos
Clístenes de Sició, tirà de Sició
Agarista, filla seva
Mègacles II, noble atenenc:
Empèdocles, filòsof
Candaules, rei de Lïdia
Giges, rei de Lídia
Aliates II, rei de Lídia
Cressus, rei de Lídia
Atis, fill del rei Cressus de Lídia
  • Johann Philipp Förtsch: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1684, Schauplatz am Gänsemarkt, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)
  • Reinhard Keiser: Der Hochmüthige, Gestürzte und wieder erhabene Croesus (1710, revisió 1730; Operntheater, Hamburg; Lucas Bastel, traduït de Nicolò Minato)
Temístocles, general i polític atenenc
Aristides d'Atenes, polític atenenc
  • Luigi Guido Beltrami: Temistocle (1780, Metastasio)
  • Antonio Vivaldi: Aristide RV 698 (1735, tardor, T. San Samuele, Venècia; Carlo Goldoni?), "dramma eroico-comico", partitura perduda
  • Rodolphe Kreutzer: La journée de Marathon, ou, Le triomphe de la liberté (1793, 15-8, T. national, París; Jean-François Guéroult)[58]
Milcíades, general atenenc
Cal·límac, general d'Atenes
;Mnesífil, polític i orador
  • Rodolphe Kreutzer: La journée de Marathon, ou, Le triomphe de la liberté (1793, 15-8, T. national, París; Jean-François Guéroult)[58]
Rei Aristodem de Messènia
  • Stefano Pavesi: Aristodemo (1807, 15-8, T. San Carlo, Nàpols; Gaetano Rossi)[59]
  • Michele Carafa: Il sacrifizio d'Epito (1819, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Giovanni Albinoni)
Aristòmenes, rei de Messènia
Cleòmenes I, rei d'Esparta
  • Giuseppe Porsile: Telesilla (1729, G. C. Pasquini)
  • Francesco Araja: Cleomene (1731)
  • Stefano Pavesi: Aspasia e Cleomene (1812, 10, T. della Pergola, Florència; llibretista desconegut)[60]
  • Pavlos Carrer: Μαραθών-Σαλαμίς (Marazón-Salamis) (1866, estrena: 2003, 14-2, T. Olimpia, Atenes; A. Martzokis, A. Kapsokefalos)
Leònides I, rei d'Esparta
Rei Pausànies d'Esparta
Leònides II, rei d'Esparta
Agis II, rei d'Esparta
Agesilau II, rei d'Esparta
Timea, esposa seva
Lisandre, general espartà
Clearc d'Esparta, militar
Epaminondes i Pelòpides, generals tebans
Reina Artemísia I de Cària i el seu amant Dardamis
Pèricles, estadista atenenc
Aspàsia de Milet, milèsia, amant de Pèricles i mecenes
Sòcrates, filòsof grec
Anaxàgores i Zenó d'Elea, filòsofs
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
Anaximandre, filòsof
Plató, filòsof
Arístip de Cirene, filòsof cirenaïc
  • Rodolphe Kreutzer: Aristippe (1808, 24-5, Opéra, París; Pierre-François-Félix-Joseph Giraud, M.T. Leclercq)[65]
Aristòfanes, comediògraf
  • André Grétry: Aspasie (1789, 17-3, Opéra, París; Étienne Morel de Chédeville)
Aristòfanes i Xenofont, filòsof i historiador
Alcibíades, polític i estrateg
Timandra, amant d'Alcibíades
  • Giacomo Cordella: Alcibiade (1825, 26-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Prividali)
Eurímac de Tebes, general tebà
Fídies, escultor grec
Praxíteles, escultor grec
Frine, hetera i model
Demòcrit, filòsof grec
Heràclit, filòsof
Diògenes, filòsof cínic
Pirró d'Elis, filòsof
Epictet de Hieràpolis, filòsof
  • Luigi Ricci: La lucerna di Epitteto (1827, carnestoltes, T. Nuovo, Nàpols; Giuseppe Checcherini)
Epicur, filòsof
Timoleó, militar i legislador de Sicília
Herostrat d'Efes, incendiari, destruí el temple d'Àrtemis d'Efes
Arquidàmia, reina consort d'Eudàmides I, rei d'Esparta
Cleònim d'Esparta, príncep
Rei Àreu I d'Esparta:
Dionís el Vell, tirà de Siracusa
Dionís el Jove, tirà de Siracusa
Timoleó, corinti, governant de Siracusa
Dió de Siracusa, polític
Filip II de Macedònia, rei de Macedònia
Olímpia d'Epir, esposa seva
Eurídice I de Macedònia, reina, consort d'Amintes II de Macedònia

Època hel·lenísticaModifica

Vegeu també: època hel·lenística
Aristòtil, filòsof
Alexandre el Gran, rei de Macedònia
Hefestió de Pel·la, general macedoni, amic d'Alexandre
Perdicas d'Orèstia, general macedònic
Taís, cortesana grega
Barsina, amant d'Alexandre el Gran
Barsina o Estàtira, filla de Darius III, primera esposa d'Alexandre el Gran
Roxana, esposa d'Alexandre el Gran
Cletus el Negre, soldat macedoni
Cal·lístenes d'Olint, filòsof i militar
Leònidas d'Epir
Cassandre, rei de Macedònia
Antígon el Borni, rei d'Àsia
Rei Lisímac de Tràcia i Macedònia
Arsínoe II, esposa seva, princesa d'Egipte
Lisímac (príncep), fill seu
Ptolemeu Ceraune, rei de Macedònia
Rei Èumenes de Càrdia
Rei Àtal II de Pèrgam
Apel·les de Colofó, pintor tebà
Lísip, escultor
Timoteu, músic grec
  • Thomas Clayton: The feast of Alexander (1711)
  • Giuseppe Sarti: Alessandro e Timoteo (1782, 6-4, T. dalla Corte, Parma; Gastone della Torre Rezzonico)
Bió d'Esmirna, poeta grec
  • Étienne Méhul: Bion (1800, 27-12, Salle Favart, París; François-Benoît Hoffman), opéra-comique
Nicocreó, rei de Salamina de Xipre
Anaxarc d'Abdera, filòsof
  • Antonio Sartorio: L'Anacreonte tiranno (1677, Gian Francesco Bussani) (el rei hi apareix com a Anacreonte)
  • Alessandro Scarlatti?: L'Anacreonte tiranno (1698, Gian Francesco Bussani)
Rei Filip V de Macedònia
Pirros, rei de l'Epir
Demetri Poliorcetes, rei de Macedònia
Eurídice de Cirene, esposa seva
Antígon II Gònates, rei de Macedònia
Berenice, la seva esposa
Alexandre II d'Epir, rei d'Epir
Rei Demetri II de Macedònia
Antígon III Dosó, rei de Macedònia
Filip V de Macedònia
Fíties, vídua de Demetri II de Macedònia

Rei Filip V de Macedònia
Rei Perseu de Macedònia
Demetri el Jove de Macedòniapríncep

Imperi SeleúcidaModifica

Vegeu també: Imperi Seleúcida
Seleuc I Nicàtor, rei de Síria, fundador de l'Imperi Seleúcida
Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida, i la seva esposa Estratònica de Síria
Arsinoe de Cirene, filla d'Antíoc I, reina consort de Cirene
Erasístrat, metge grec
  • Étienne Méhul: Stratonice (1792, 3-5, Salle Favart, París; François-Benoît Hoffmann)
Seleuc II Cal·línic, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc III el Gran, rei de l'Imperi Seleúcida
Antíoc IV Epífanes, rei seleúcida
Demetri I Sòter, rei de l'Imperi Seleúcida
Demetri II Nicàtor, rei de l'Imperi Seleúcida

Roma antiga i pobles preromans europeus: monarquia i repúblicaModifica

Etruscs i monarquia romanaModifica

Mecenci, llegendari rei etrusc

Ròmul, fundador llegendari i primer rei de Roma

Rem, germà de Ròmul, fundador de Roma

Titus Taci, rei llegendari dels sabins

Numa Pompili, llegendari rei de Roma

Tul·li Hostili, tercer rei de Roma

Anc Marci, quart rei de Roma

  • Stefano Pavesi: Anco Marzio (1822, primavera, T. San Carlo, Nàpols; Giovanni Schmidt)

Servi Tul·li, sisè rei de Roma

Tarquini el Superb, últim rei de Roma

Túl·lia Minor, filla de Servi Tul·li, esposa de Tarquini el Superb

Luci Tarquini Col·latí, cònsol romà, marit de Lucrècia

Sext Tarquini, fill de Luci Tarquini el Superb

Turn Edoni, llegat d'Arícia
Octavi Mamili, militar romà, aliat de Tarquini

Arrunt, fill de Tarquini el Superb

Lucrècia, noble romana violada per Sext Tarquini (personatge llegendari)

  • Reinhard Keiser: Die kleinmüthige Selbst-Mörderin Lucretia,
    oder Die Staats-Thorheit des Brutus
    (1705)
  • Alessandro Scarlatti: Il trionfo della libertà (1707, Girolamo Frigimelica Roberti), personatge mut
  • Casimir Schweizelsperg: Die romanische Lucrezia (1715)
  • José de Nebra: Donde hay violencia, no hay culpa (1744, Palacio del Duque de Medinaceli, Madrid; Nicolás González Martínez), sarsuela
  • Heinrich Marschner: Lucretia (1827, 17-1, Danzigertheater, Gdańsk; Joseph August Eckschlager)
  • Charles Lefebvre: Lucrèce (1878)
  • Ottorino Respighi: Lucrezia (1937, 24-3, T. alla Scala, Milà; Claudio Guastalla)
  • Benjamin Britten: The rape de Lucretia (1946)

Luci Juni Brut, polític romà, fundador de la República Romana

Turn Api Herdoni Aricí, noble romà

Tit Juni Brut i Tiberi Juni Brut, fills de Luci Juni Brut

Aristodem de Cumes, tirà de Cumes

Lars Porsenna, rei etrusc de Clusium

Gai Muci Escevola, heroi llegendari romà

Clèlia, personatge de l'antiga Roma, potser llegendari

Horaci Còcles, heroi romà

Publi Valeri Publícola I, cònsol romà

Tit Juni Brut, fill del fundador de la República

República romana primerenca (510 aC - 275 aC)Modifica

Coriolà, heroi romà llegendari

Luci Manli Capitolí Imperiós, magistrat i dictador

Tit Manli Imperiós Torquat, dictador

Gai Fabrici Luscí, cònsol romà

Appi Claudi Cras Regil·lense Sabí, decemvir de Roma
Luci Virgini, polític romà
Virgínia, la seva filla, llegendària

Marc Furi Camil, magistrat romà

Marc Manli Capitolí, militar romà
Ponci Comini, militar romà

Publi Manli Capitolí, polític i militar romà

Brennus, cabdill dels senons

Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

Gai Valeri Potit Flac, cònsol
Publi Corneli Calussa, pontífex màxim
Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Stefano Pavesi: Le danaidi romane (1816, carnestoltes, T. La Fenice, Venècia; Antonio Simeone Sografi)

Luci Papiri Cursor Mugil·là, cònsol i dictador
Quint Fabi Màxim Rul·lià, cònsol i dictador

  • Francesco Gasparini: Lucio Papirio (1713, Antonio Salvi)
  • Luca Antonio Predieri: Lucio Papirio (1714, Villa Medici, Pratolino ; A. Salvi)[91]
  • Giuseppe Maria Orlandini: Lucio Papirio (1717)
  • Antonio Caldara: Lucio Papirio dittatore (1719, 4-11, Kaiserhof, Viena; Apostolo Zeno)[92]
  • Antonio Pollarolo: Lucio Papirio dittatore (1720, 26-12, T. San Giovanni Crisostomo, Venècia; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1725, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1728, Teatro de’ Nobili detto del Pavone, Perusa; Apostolo Zeno)
  • Geminiano Giacomelli: Lucio Papirio dittatore (1729, primavera, T. ducale, Parma; Apostolo Zeno)
  • Antonio Bioni: Lucio Papirio dittatore (1732)
  • Giovanni Porta: Lucio Papirio dittatore (1732, 17-5, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Georg Friedrich Haendel: Lucio Papirio dittatore (1732, 23-5, King’s Theatre am Haymarket, Londres; A. Zeno), pastitx
  • Leonardo Leo: Lucio Papirio (1735)
  • Ignaz Holzbauer: Lucio Papirio dittarore (1737, 12-10, Theater, Holešov, República Txeca; A. Zeno)[93]
  • Nicola Bonifacio Logroscino: Quinto Fabio (1738)
  • Francesco Zoppis: Lucio Papirio dittatore (1739, tardor, Theater am Tummelplatz, Graz; A. Zeno), pastitx
  • Johann Adolf Hasse: Lucio Papirio dittarore (1742, 18-1, Kleines Kurfürstliches Theater, Dresden; A. Zeno)
  • Carl Heinrich Graun: Lucio Papirio (1744, 4-1, Königliche Hofoper, Berlín; A. Zeno)
  • Gennaro Manna: Lucio Papirio dittatore (1748, 11-2, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Baldassare Galuppi: Lucio Papirio (1751, T. pubblico, Reggio nell'Emilia; A. Zeno)
  • Ignazio Balbi: Lucio Papirio (1752, 26-12, T. Regio, Torí; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1756, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Paisiello: Lucio Papirio dittarore (1767, 30-6, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Pasquale Anfossi: Lucio Papirio (1771, carnestoltes, T. delle Dame, Roma; A. Zeno)
  • Ferdinando Bertoni: Quinto Fabio (1778, 31-1, Teatro Interinale, Milà; A. Zeno)
  • Dmitri Bortnianski: Quinto Fabio (1778, 26-12, Teatro ducale, Mòdena; A. Zeno)
  • Compositor desconegut: Lucio Papirio dittatore (1779, T. Sant'Agostino, Gènova; Apostolo Zeno)
  • Giovanni Battista Borghi: Quinto Fabio (1780, 21-1, T. della Pergola, Florència; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1780, 10, T. della città, Alessandria; Apostolo Zeno)
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1782, T. Nazari, Cremona; Apostolo Zeno)
  • Luigi Cherubini: Il Quinto Fabio (1783, 7-1, T. Argentina, Roma; A. Zeno), nova versió
  • Compositor desconegut: Il Quinto Fabio (1787, carnestoltes, Teatro dei Quattro Cavalieri Associati, Pavia; Apostolo Zeno)
  • Gaetano Marinelli: Lucio Papirio (Quinto Fabio) (1791, 30-5, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
  • Niccolò Antonio Zingarelli: Quinto Fabio (1794, tardor, Accademia degli Avvalorati, Livorn; A. Zeno)
  • Domenico Puccini: Il trionfo di Quinto Fabio (1810)
  • Giuseppe Nicolini: Quinto Fabio (1811)
  • João Guilherme Bell Daddi: Il trionfo di Quinto Fabio (ca. 1860)

Guerres PúniquesModifica

Gai Aquil·li Flor, general i cònsol romà

Marc Atili Règul, cònsol i general romà
Luci Manli Vulsó Llong, cònsol

Amílcar Barca, general cartaginès

Àsdrubal (fill de Giscó), general cartaginès

Aníbal, sobirà cartaginès

Sifax, rei del poble libi dels massesils i de Numídia

Masinissa I, primer rei de Numídia

Sofonisba, noble cartaginesa, filla d'Asdrúbal Giscó

Jugurta, rei de Numídia

Quint Fabi Màxim Berrugós, general romà

Quint Fabi Màxim, cònsol romà

  • Antonio Caldara: I due dittatori (1726, 4-11, Hoftheater, Viena; Apostolo Zeno)

Marc Porci Cató Censorí, cònsol, militar i autor romà

Publi Corneli Escipió, militar i magistrat romà

Indíbil i Mandoni, cabdills dels ilergets

Publi Corneli Escipió Nasica, cònsol el 191 aC
Clàudia Quinta, matrona
Publi Claudi Pulcre, pare de Clàudia
Api Claudi Pulcre, germà de Claudia

  • Giuseppe Giordani: La vestale (1785, carnestoltes, T. Zagnoni, Bolonya; llibretista desconegut)[102] Claudi hi apareix com a Appio; Api Claudi com a Levinio
Publi Licini Cras Dives, cònsol i pontífex màxim

Publi Corneli Escipió Africà, general romà

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena

Publi Corneli Escipió Africà, general romà
Aluci, cabdill celtibèric de la regió de Cartagena (com a Lucejo)
Indíbil, cabdill dels ilergets

Luci Emili Pau Macedònic, general romà, pare d'Escipió Emilià

Escipió Emilià, o Escipió Africà el Jove, general romà, fill adoptiu d'Escipió l'Africà

Gai Leli, general i cònsol romà

Marc Claudi Marcel III, cònsol i general romà, conqueridor de Siracusa

Espuri Postumi Albí, cònsol

Quint Publili Filó, cònsol i general

Luci Cecili Metel Dalmàtic, cònsol

Aule Postumi Albí, propretor
Quint Cecili Metel Numídic, magistrat

Tit Quinti Flaminí I, magistrat i militar

Sext Eli Pet, militar i magistrat a Macedònia

Tiberi Semproni Grac III, militar i cònsol romà

  • Alessandro Scarlatti: Tito Sempronio Gracco (1702, Silvio Stampiglia; 1720, segona versió), com a Tito Sempronio

Gai Popil·li Laenes, cònsol, ambaixador a Síria

República romana tardana (147 aC - 27 aC)Modifica

Gai Semproni Grac, cònsol

Luci Opimi, cònsol romà
Gai Hostili Grac, fill de Gai Semproni Grac

Gai Mari, cònsol romà

Júlia Caesaris, esposa seva

Luci Corneli Sul·la, general i dictador

Cecília Metel·la Dalmàtica, quarta esposa de Luci Corneli Sul·la

Valèria Messala, esposa de Sul·la

Luci Corneli Cinna (cònsol del 86 aC)

Primer triumviratModifica

Espàrtac, esclau traci, rebel contra Roma

Marc Licini Cras Dives I, patrici i polític

Tit Labiè, tribú de la plebs

Pompeu el Gran, militar i polític romà

Cornèlia Metel·la, primera esposa de Pompeu

Emília Escaura, segona esposa de Pompeu el Gran

Marc Licini Cras, general i polític romà

Julia Caesaris, filla de Cèsar, quarta esposa de Pompeu el Gran

Sext Pompeu, general romà, fill de Pompeu el Gran

Marc Porci Cató Uticense , polític romà

Ciceró, escriptor, orador i polític

Luci Sergi Catilina, patrici romà, conspirador contra el govern

Luci Licini Murena, cònsol

Juni Silà, cònsol

Luci Licini Lucul·le, cònsol

Guerres mitridàtiquesModifica
vegeu: #Proper Orient Antic#Regnes de l'Orient Mitjà antic#Pont

Vercingetòrix, cabdill dels arverns
Vercassivel·laune, Gobannitius, Critognat, cabdills arverns
Viridomar, cabdill aduí

Ariovist, cabdill germànic a la Gàl·lia
Gai Valeri Procil·le, general romà

Luci Corneli Lèntul Cruscel·li, cònsol

Sulpícia, dona seva

Quint Lucreci, patrici
Túria Lucrècia, esposa seva

Càtul, poeta elegíac llatí

  • Carl Orff: Catulli carmina (1943, ludi scaenicae)

Segona guerra civilModifica

Juli Cèsar, cònsol i dictador de Roma

Publi Clodi Pulcre, patrici romà
Pompeia, esposa de Cèsar

  • Antonio Draghi: Chi più sa manco l'intende overo Gli amori di Clodio e Pompea (1669)

Calpúrnia, esposa de Cèsar

Marc Juni Brut el Jove, polític, un dels assassins de Cèsar

Pòrcia Cató, esposa de Brut

Publi Servili Casca, un dels assassins de Juli César
Luci Til·li Cimbre, assassí de Cèsar (com a Metellus Cimber)
Gai Cassi Longí, polític romà i un dels assassins de Juli Cèsar

Lèpid el triumvir

Publi Corneli Dolabel·la, general

Helvi Cinna, poeta

Marc Antoni, polític i general romà

Marc Vipsani Agripa, estadista i general romà

Catània, heroina lusitana

Imperi romà: fins a la crisi del s. IIIModifica

Octavi August, primer emperador romà

Lívia Drusil·la, esposa d'August

Escribònia, esposa d'August
Aule Terenci Varró Murena, cònsol romà

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Properci, poeta llatí

  • Peter Gordon: The birth of the poet (1984, 4, Ro Theatre, Rotterdam; Kathy Acker)[115]

Gai Mecenes, conseller d'Octavi
Gneu Domici Aenobarb, cònsol romà

Octàvia la Menor, quarta esposa de Marc Antoni

Armini, cabdill germànic, i la seva esposa Thusnelda (sovint com a Rosmonda)

Armini, cabdill germànic i la seva esposa Thusnelda,
Publi Quintili Var, general romà

Thusnelda, esposa d'Armini,
Publi Quintili Var, general romà

Germànic Cèsar, nebot de Tiberi i germà de Claudi I

Agripina I la Major, filla d'Agripa, esposa de Germànic

d* Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)

Tit Juni i Tanísia, ciutadans romans

Gneu Corneli Cinna Magne, noble, conspirador contra August

Publi Virgili Maró, poeta llatí

Ovidi poeta llatí

Dinastia Júlio-Clàudia (14-69)Modifica

Tiberi, emperador romà

Júlia (filla d'August), esposa de Tiberi

Vipsània Agripina, esposa de Tiberi

Eli Sejà, favorit de Tiberi

Drus el Jove, fill de Tiberi

Claudia Livil·la, esposa de Drus el Jove

Cunobel·lí, cabdill britó

Caratac, cabdill britó
Publi Ostori Escàpula, magistrat romà

Cartimandua, reina dels brigants

  • Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)

Calígula, emperador romà

Cesònia, esposa de Calígula

Gneu Domici Corbuló, cònsol romà

Valèria Messalina, emperadriu romana

Emperador Claudi I de Roma

Claudi Tiberi Germànic Britànic, fill de Claudi, hereu al tron

Agripina Menor , esposa de l'emperador Claudi I de Roma

Marc Antoni Pal·las, llibert i secretari de Claudi i Neró

  • Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
  • Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
  • Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda

Narcís, llibert i cortesà

Gneu Calpurni Pisó, cònsol

Emperador Neró de Roma

Clàudia Octàvia, emperadriu consort de Roma, esposa de Neró

Sofoni Tigel·lí, ministre de Neró
Publi Trasea Pet, senador
Sorà Barea, senador

Gai Calpurni Pisó, senador

Marc Emili Lèpid, hereu de l'emperador Calígula de Roma

Popea Sabina, consort de l'emperador romà Neró i d'Otó

Lucà, poeta hispanoromà

Petroni, escriptor i cortesà romà

Gai Juli Víndex, general, rebel contra Neró

Sèneca el Jove, filòsof i escriptor romà

Gai Suetoni Paulí general i governador de Britània
Budicca, reina celta britona

Servi Sulpici Galba, emperador de Roma

Marc Salvi Otó de Roma, emperador

Simó el Mag

  • Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)

Tigel·lí

  • Antonio Gianettini: L'ingresso alla gioventù di Claudio Nerone (1692)
  • Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
  • Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
  • Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)

Polemó II, rei del Pont

Silvi Nerva, cònsol romà

Aule Vitel·li Germànic, emperador romà

Areteu de Capadòcia, metge

Inicis del cristianismeModifica

Rei Herodes el Gran de Palestina

  • Peter Ritter: Herodes von Bethlehem, oder Der triumphierende Viertelmeister (1812, Siegfried August Mahlmann)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
  • Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[131] sarsuela: "leyenda bíblica"
  • Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[132]
  • John La Montaine: Erode the Greate (1969, "a pageant opera")
  • Paul Burkhard: Ein Stern geht auf aus Jaakob (1970)
  • Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)

Mariamne I, esposa d'Herodes I el Gran

  • Georg Muffat: Königin Marianne, oder Die verleumdete Unschuld (1680)
  • Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
  • Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
  • Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)

Herodes Antipas, tetrarca de Galilea i Perea
Heròdies, amant d'Herodes, tetrarca de Palestina
Salomé, filla seva

Joan el Baptista, profeta israelita

Sants Anna i Joaquim, pares de Maria

  • Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[133] sarsuela: "auto sacro"

Maria, mare de Jesús i Josep de Natzaret

Maria, mare de Jesús

Jesús de Natzaret i els seus apòstols

Ponci Pilat, governador romà de Palestina

Sant Joan Evangelista, apòstol

  • Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús

  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Llàtzer de Betània, seguidor de Jesús

Marta de Betània, seguidora de Jesús

  • John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
  • Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
  • Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"

Sant Pere, apòstol

Maria Magdalena, deixeble de Crist

Judes Iscariot, apòstol traïdor

Sant Jaume el Major, apòstol

Sant Pau de Tars

Sant Esteve màrtir, primer màrtir cristià Ananies de Damasc, cristià de Damasc

Sant Lluc, evangelista

  • Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)

Dinastia Flàvia (69-96)Modifica

Emperador Vespasià de Roma

Juli Sabí, cabdill gal, i la seva esposa Eponina

Veleda, druidessa dels brúcters

  • Eduard Sobolewski: Velleda, die Seherin des Brockens, Oper (1835)
  • José Antonio Martos: Veleda o la sacerdotisa de los galos (1843, 28-1, T. del Campillo, Granado; Nicolás Peñalver y López)
  • Bonaventure Petit: Velléda (1853, 7-4, Teatre Municipal, Perpinyà (Rosselló) ; M. Camps)

Luci Cesenni Pet, cònsol, governador de Síria

Emperador Tit de Roma

Arrecina Tertul·la, primera esposa de Titus

Herodes I Agripa, rei de Judea

Emperador Tit de Roma
Berenice, filla d'Herodes Agripa

Decèbal, cabdill daci

Júlia Flàvia, filla de l'emperador TIt

Emperador Domicià

Apol·loni de Tíana, filòsof neopitagòric
Damis, deixeble seu

Plutarc de Queronea, escriptor grec

  • Jean-Pierre Solié: Lisez Plutarque (1801, François-Pierre-Auguste Léger i René-André-Polydore Allisan de Chazet)

Dinastia Antonina (96-192)Modifica

Nerva, emperador romà

Trajà, emperador

Plotina, esposa de Trajà

Marciana, germana de Trajà

Decèbal, rei dels dacis

Luci Licini Sura, cònsol

Adrià, emperador romà

Adrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina

Adrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina
Osroes I de Pàrtia, rei part

Antinous, favorit i amant d'Adrià

  • Rufus Wainwright: Hadrian (2018, 13-10, Toronto, Canadà, Four Seasons Centre for the Performing Arts ; Daniel MacIvor)[146]

Luci Aureli Ver Cèsar, adoptat per Adrià

Antoni Pius, emperador de Roma
Faustina Menor, filla seva

Luci Ver , coemperador de Roma

Ània Lucil·la, esposa de Luci Ver

Marc Aureli, emperador

Còmmode, emperador

Tiberi Claudi Pompeià, tutor de Còmmode

Dinastia Severa (193-235)Modifica

Publi Helvi Pèrtinax, emperador romà

Ànnia Lucil·la, filla de Marc Aureli

Didi Julià, emperador de Roma

Heliogàbal (Marc Aureli Antoní August), emperador de Roma

Júlia Mamea, augusta, mare d'Alexandre Sever

Emperador Alexandre Sever de Roma

Sal·lústia Bàrbia Orbiana, esposa de l'emperador Alexandre Sever de Roma

Emperador Maximí el Traci
Gordià I, emperador
Marc Clodi Pupiè Màxim, emperador
Dècim Celi Balbí, emperador

Júlia Domna, esposa de l'emperador Septimi Sever

Publi Septimi Geta, emperador

Bassià Caracal·la, emperador

Fúlvia Plautil·la, esposa de Caracal·la

Tertul·lià, apologeta, escriptor, filòsof i jurista

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Antiguitat tardana: s. IV-VModifica

Baix Imperi RomàModifica

Crisi de l'ImperiModifica

Gordià III, emperador

Felip l'Àrab, emperador

Gal·liè, emperador
Cornèlia Salonina, emperadriu

Aurelià, emperador de Roma

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira

  • Silas G. Pratt: Zenobia, queen of Palmyra (1882, 15-6, Central Music Hall, Chicago (versió de concert); 1883, 26-3, McVickers Theater, Chicago (escenificada) ; S. G. Pratt)[153]

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Septimi Odenat, espòs seu

Zenòbia, reina de l'imperi de Palmira
Aureli Heraclià, militar romà

Marc Aureli Valeri Maximià Herculi, coemperador de Roma

Emperador Dioclecià de Roma

Emperador Licini I
Flàvia Valèria Constància, esposa seva, germanastra de Constantí I

Constanci Clor

Helena de Constantinoble, esposa de Constanci Clor

Flàvia Valèria Constància, filla de Constanci Clor

Emperador Maxenci

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma

Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu

Emperador Constantí I "el Gran" de Roma
Flàvia Maximiana Fausta, emperadriu, esposa seva

Maximí Daia, emperador romà

Flavi Juli Crisp, emperador romà

Jovià, emperador romà

Expansió del cristianismeModifica

Papa Fabià, sant

Papa Urbà I

Sant Polieucte de Melitene, màrtir cristià

Santa Agnès de Roma, màrtir

Santa Cecília de Roma, màrtir

Sant Genís de Roma, actor

Eugènia d'Alexandria, santa màrtir egípcia

Santa Margarida d'Antioquia
Santa Caterina d'Alexandria, màrtirs

Ciril de Capadòcia, màrtir i sant

  • Johann Chrysostomus Drexel: Cyrillus der Kappadozier, ein junger Märtyrer (1785, 9, Katholische Schulhaus Sankt Salvator, Augsburg), singspiel

Maurici d'Agaune, general i màrtir, sant

Urs i Víctor de Solothurn, soldats romans llegendaris, sants màrtirs

Albà de Verulamium, màrtir britànic

Eustaqui de Roma, soldat i sant màrtir

Gener de Benevent, bisbe i màrtir

Cebrià de Cartago, sant bisbe

Cosme i Damià, màrtirs, sants metges

Santa Àgata de Catània, màrtir cristiana

Perpètua i Felicitat, màrtirs cristianes a Cartago

Santa Irene de Tessalònica

Sant Antoni Abat, eremita

Sant Climent d'Alexandria, patriarca

  • Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)

Venerable Zòsim de Palestina

Santa Maria Egipcíaca, eremita

Taís, eremita llegendària, antiga cortesana
Pafnuci, eremita

  • Jules Massenet: Thaïs (1894, 16-3, Opéra, París; Louis Gallet), Pafnuci hi apareix com a Athanaël

Sant Cristòfor, sant cristià llegendari

Martí de Tours, bisbe i sant

Santa Mònica, mare del bisbe Agustí d'Hipona

Indaleci d'Urci
Torquat d'Acci
Cecili d'Iliberis, deixebles llegendaris de Sant Jaume el Major a Hispània

  • Buono Chiodi: De las venturas de España, la de Galicia es mejor (1773, 25-7, Catedral, Santiago de Compostela ; llibretista desconegut),"[160] poema sacro melodramático"

Armènia i regnes orientalsModifica

Rei Tigranes VII d'Armènia, com a esperit
Rei Arshak II d'Armènia (350-368)

  • Tigran Čukhadčjan: Արշակ Բ (Aršak Erkrord, Arshak II) (1868, Constantinoble, estrena parcial ; 1945, Operayi yev baleti azgayin akademiakan tatron, Erevan ; Tovmas Terzian)

Sapor I, rei sassànida de Pèrsia

Yazdegerd I rei sassànida de Pèrsia

Caiguda de l'Imperi (s. IV-V)Modifica

Emperador Valent
Atanaric, cabdill visigot

Alaric I, rei dels gots

Teodosi I, emperador romà

Èlia Flacila, esposa de Teodosi I, regent de l'imperi

Honori, emperador romà d'Occident

Estilicó, general romà, tutor seu

Thermantia, filla d'Estilicó, esposa d'Honori

Ataülf, rei visigot

Gal·la Placídia, regent, filla de l'emperador Teodosi I

Teodosi II el Jove, emperador romà d'Orient

Eudòcia Augusta, emperadriu consort de l'Imperi Romà d'Orient, esposa de Teodosi II

Pulquèria, emperadriu regent d'Orient
Marcià, espòs seu, emperador Valentinià III, emperador romà d'Occident

Honòria, germana seva

Flavi Aeci, general romà enfrontat a Àtila
Valentinià III, emperador romà d'Occident
Honòria, germana seva
Emperador Petroni Màxim

Flavi Aeci, general romà enfrontat a Àtila

Emperador Petroni Màxim

Eudòxia, esposa de Valentinià III, filla de Teodosi II

Pulquèria Teodòsia, filla de l'emperador Teodosi I

Àtila, l'Hun

Papa Lleó I "el Gran"

Genseric, rei dels vàndals

Libi Sever, emperador d'Occident

Sant Aleix de Roma

Faramund, rei llegendari dels francs (ca. 370-427)

Flavi Anici Olibri, emperador romà (472)
Placídia, la seva esposa

  • Francesco Gasparini: Flavio Anicio Olibrio (1707, A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (1711, 1, T. San Bartolomeo, Nàpols; A. Zeno, P. Pariati)
  • Nicola Porpora: Flavio Anicio Olibrio (revisió de l'anterior: 1722, carnestoltes, T. Alibert, Roma; A. Zeno, P. Pariati)
  • Giovanni Porta: Il trionfo di Flavio Olibrio (1726, A. Zeno, P. Pariati)
  • Leonardo Vinci: Flavio Anicio Olibrio (1728, A. Zeno, P. Pariati)
  • Egidio Duni: La tirannide debellata (1736)
  • Andrea Bernasconi: Flavio Anicio Olibrio (1737)

Amalaric, rei visigot
Clodoveu I, rei dels francs
Clotilde de Borgonya, esposa de Clodoveu

Ricimer, cabdill sueu

ReferènciesModifica

  1. Enregistrament
  2. Llibret
  3. 3,0 3,1 [enllaç sense format] http://www.stadttheater.uni-hamburg.de/system/files/1823-03-22.pdf Cartell
  4. Llibret
  5. Llibret
  6. Llibret
  7. 7,0 7,1 Llibret
  8. Llibret
  9. Llibret
  10. "samson+richter"&source=bl&ots=DCKNvIz-mo&sig=ACfU3U3C9oRcmRIl1IXL3sL5HaEVs1Zlqw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi3v-Pd4sTnAhUKxIUKHd7hCJMQ6AEwDnoECA8QAQ#v=onepage&q="samson%20richter"&f=false Llibret
  11. Argument
  12. Llibret
  13. Llibret
  14. 14,0 14,1 Llibret
  15. Llibret
  16. 16,0 16,1 [enllaç sense format] http://www.operas-colon.com.ar/cgi-bin/wwwisis/[Enllaç no actiu][in=aaa.in]?base=Adonias%20and%20base=inter Dades de l'estrena
  17. Llibret
  18. 18,0 18,1 Dades
  19. Llibret
  20. Llibret
  21. Dades a Corago
  22. Llibret
  23. Llibret
  24. Llibret
  25. Llibret
  26. 26,0 26,1 Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 47.
  27. 27,0 27,1 27,2 Llibret
  28. 28,0 28,1 Llibret
  29. Llibret
  30. Llibret
  31. Dades a Corago
  32. 32,0 32,1 Llibret
  33. Llibret
  34. Llibret
  35. 35,0 35,1 35,2 Llibret
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 Reinhard Strohm (2008). The operas of Antonio Vivaldi, v. 13, part 1, p. 336: "The hitherto unknown source for the libretto is Pietro Antonio Bernardoni's Tigrane, re d' Armenia, performed with music by Antonio Maria Bononcini on 25 July 1710 at the Viennese court ... After 1724 the libretto was set (as Tigrane) by Hasse".
  37. 37,0 37,1 37,2 https://www.treccani.it/enciclopedia/antonio-maria-gasparo-gioacchino-sacchini_%28Dizionario-Biografico%29/
  38. Llibret
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 Llibret
  40. 40,0 40,1 40,2 Dades
  41. 41,0 41,1 Llibret
  42. 42,0 42,1 Llibret
  43. 43,0 43,1 43,2 Dades a Corago
  44. Llibret
  45. MARA: A Chamber Opera on Good and Evil
  46. 46,0 46,1 Llibret
  47. 47,0 47,1 Llibret
  48. 48,0 48,1 Llibret
  49. 49,0 49,1 Dades
  50. 50,0 50,1 Llibret
  51. Llibret
  52. Llibret
  53. Llibret
  54. 54,0 54,1 54,2 54,3 Llibret
  55. Llibret
  56. Llibret
  57. 57,0 57,1 Partitura
  58. 58,0 58,1 58,2 58,3 Llibret
  59. Llibret
  60. Dades a Corago
  61. Llibret
  62. 62,0 62,1 62,2 Llibret
  63. Llibret
  64. Llibret
  65. Partitura
  66. Llibret
  67. Llibret
  68. 68,0 68,1 Catàleg de les òperes de Kurpinski
  69. 69,0 69,1 Dades a Corago
  70. Llibret
  71. Llibret
  72. Dades a Corago
  73. Llibret
  74. Llibret
  75. 75,0 75,1 Llibret
  76. Dades a Corago
  77. Dades a Corago
  78. Llibret
  79. 79,0 79,1 Llibret
  80. Llibret
  81. Llibret
  82. Llibret
  83. "roma+salvata"+bruto&source=bl&ots=5PmC7gyvQS&sig=ACfU3U0GoFVi_vTYyHwk4HXbKM4k6uEIxg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwihtbGWj5LwAhUNDmMBHRzGBw8Q6AEwD3oECBAQAw#v=onepage&q&f=false Llibret
  84. Repartiment
  85. Llibret
  86. 86,0 86,1 86,2 86,3 Llibret
  87. 87,0 87,1 87,2 Llibret
  88. 88,0 88,1 88,2 Dades
  89. Llibret
  90. Llibret
  91. Llibret
  92. Llibrets
  93. Dades a Corago
  94. 94,0 94,1 Llibret
  95. [1]
  96. Metastasio. Opere. Firenze: Gabinetto del Pallade, 1819. V. 7, p. 222.
  97. A les òperes basades en el llibret de Metastasio apareix el personatge de Viriate, filla fictícia del cabdill lusità Viriat.
  98. Llibret
  99. 99,0 99,1 99,2 Llibret
  100. 100,0 100,1 100,2 100,3 Llibret
  101. 101,0 101,1 Llibret
  102. Resum
  103. 103,0 103,1 Llibret
  104. Sophonisbe - Google Llibres
  105. 105,0 105,1 Llibret
  106. Llibret
  107. 107,0 107,1 107,2 Llibret
  108. 108,0 108,1 108,2 Dades a Corago
  109. Llibret
  110. Dades
  111. 111,0 111,1 111,2 111,3 111,4 111,5 111,6 111,7 Dades
  112. Llibret
  113. 113,0 113,1 113,2 113,3 113,4 Dades
  114. Dades a Corago
  115. [file:///C:/Users/JGG/Downloads/1985_01362_representation_1409_original.pdf Programa]
  116. Llibret
  117. Dades a Corago
  118. Llibret
  119. Bonaventure Petit
  120. Llibret
  121. 121,0 121,1 121,2 Llibret
  122. 122,0 122,1 122,2 Dades i fragments
  123. Dades
  124. Llibret
  125. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-12-05. [Consulta: 4 desembre 2018].
  126. Llibret
  127. Llibret
  128. 128,0 128,1 128,2 128,3 Llibret
  129. Dades
  130. 130,0 130,1 130,2 Llibret
  131. 131,0 131,1 Llibret
  132. 132,0 132,1 Llibret
  133. 133,0 133,1 Llibret
  134. Llibret
  135. 135,0 135,1 Llibret
  136. 136,0 136,1 136,2 Margaret Ross Griffel. Operas in English: a dictionary. Revised edition. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2013, p. 75.
  137. 137,0 137,1 137,2 137,3 Wake (opera)
  138. 138,0 138,1 138,2 The Gospel According to the Other Mary
  139. 139,0 139,1 Llibret
  140. 140,0 140,1 140,2 [2]
  141. Història
  142. Llibret
  143. Llibret
  144. Llibret
  145. 145,0 145,1 Llibret
  146. 146,0 146,1 146,2 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-11-09. [Consulta: 26 novembre 2018].
  147. Llibret
  148. Dades a Corago
  149. Llibret
  150. Dades a Corago
  151. Llibret
  152. 152,0 152,1 Llibret
  153. 153,0 153,1 Llibret
  154. Llibret
  155. Llibret
  156. 156,0 156,1 Llibret
  157. Llibret
  158. Alban (opera)
  159. «Web». Arxivat de l'original el 2017-11-06. [Consulta: 8 novembre 2017].
  160. Llibret
  161. Llibret
  162. 162,0 162,1 162,2 162,3 Llibret
  163. Llibret
  164. 164,0 164,1 164,2 Llibret
  165. Llibret
  166. Llibret

BibliografiaModifica