Llista de verbs irregulars catalans

Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de la flexió regular, és a dir, que presenten variacions al lexema i al morfema.^[1] En català, tots els verbs de la primera conjugació (verbs acabats en -ar) són regulars excepte dar, anar i estar, en la segona conjugació (verbs acabats en -er o -re) molts verbs són irregulars i en la tercera conjugació (verbs acabats en -ir) la majoria dels verbs incoatius i dels purs són regulars.^[1]

Avall es mostra una llista amb els verbs irregulars d'ús més corrent en català. Les formes en cursiva indiquen les formes regulars. En general només es mostren les formes dels temps que presenten irregularitats.

Llista de verbs irregularsModifica

AbsoldreModifica

Vegeu absoldre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular en -olt.

Gerundi: absolent.
Participi: absolt, absolta, absolts, absoltes.

INDICATIU

Present: absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen.
Imperfet: absolia, absolies, absolia, absolíem, absolíeu, absolien.
Perfet: absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren.

SUBJUNTIU

Present: absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.
Imperfet: absolgués, absolguessis, absolgués, absolguéssim, absolguéssiu, absolguessin.

IMPERATIU: absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin.

AnarModifica

Vegeu anar en el Viccionari, el diccionari lliure.

INDICATIU

Present: vaig, vas, va, anem, aneu, van.
Futur: aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran, o bé iré, iràs, irà, irem, ireu, iran.
Condicional: aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien, o bé iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien.

Rererrr SUBJUNTIU

Present: vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin.
Imperfet: anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin.

IMPERATIU: vés, vagi, anem, aneu, vagin.

AprendreModifica

Vegeu aprendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi: aprenent.
Participi: après, apresa, apresos, apreses.

INDICATIU

Present: aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen.
Imperfet: aprenia, aprenies, aprenia, apreníem, apreníeu, aprenien.
Perfet: aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.

SUBJUNTIU

Present: aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin.
Imperfet: aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin.
Perfet: aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.

IMPERATIU: aprèn, aprengui, aprenguem, apreneu, aprenguin.

AtendreModifica

Vegeu atendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.

Gerundi: atenent.
Participi: atès, atesa, atesos, ateses.

INDICATIU

Present: atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen.
Imperfet: atenia, atenies, ateníem, ateníeu, atenien.
Perfet: atenguí, atengueres, atengué, atenguérem, atenguéreu, atengueren.

SUBJUNTIU

Present: atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin.
Imperfet: atengués, atenguessis, atengués, atenguéssim, atenguéssiu, atenguessin.

IMPERATIU: atén, atengui, atenguem, ateneu, atenguin.

BeureModifica

Vegeu beure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Radicals irregulars bev-, begu- en comptes de beu-.

Gerundi: bevent.
Participi: begut, beguda, beguts, begudes.

INDICATIU

Present: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.
Imperfet: bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.
Perfet: beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren.

SUBJUNTIU

Present: begui, beguis, beguem, begueu, beguin.
Imperfet: begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin.

IMPERATIU: beu, begui, beguem, beveu, beguin.

ComplaureModifica

Vegeu complaure en el Viccionari, el diccionari lliure.

U canvia a gu.

gerundi: complaent.
Participi: complagut, complaguda.

INDICATIU

Present: complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complauen.
Imperfet: complaïa, complaïes, complaïa, complaíem, complaíeu, complïen.
Perfet: complaguí, complagueres, complagué, complaguérem, complaguereu, complagueren.

SUBJUNTIU

Present: complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin.
Imperfet
complagués, complaguessis, complagués, complaguéssim, complaguéssiu, complaguessin.

IMPERATIU: complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin.

CórrerModifica

Vegeu córrer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, i velarització gu en qualque cas.

Participi: corregut, correguda, correguts, corregudes.

INDICATIU

Present: corro, corres, corre, correm, correu, corren.
Passat Simple: correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren.

SUBJUNTIU

Present: corri, corris, corri, correm o correguem, correu o corregueu, corrin.
Imperfet: corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin.

IMPERATIU: corre, corri, correm o correguem, correu, corrin.

CréixerModifica

Vegeu créixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració en l'ortografia: aparició d'una e en la 2a persona del present d'indicatiu; radical irregular cresqu- en comptes de creix-.

Participi: crescut, crescuda, crescuts, crescudes.

INDICATIU

Present: creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.
Perfet: cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren.

CabreModifica

Vegeu cabre en el Viccionari, el diccionari lliure.

INDICATIU

Present: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.

SUBJUNTIU

Present: càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.

IMPERATIU: cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.

CanviarModifica

Vegeu canviar en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: i passa a ï en el present de subjuntiu i en l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

IMPERATIU: canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.

CaureModifica

Vegeu caure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical canvia a i, i la c canvia a qu a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi: caient.
Participi: caigut, caiguda, caiguts, caigudes.

INDICATIU

Present: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen.; Imperfet: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.
Perfet: caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren.
Condicional: cauria, cauries, cauria, cauriem, caurieu, caurien.

SUBJUNTIU

Present: caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin.
Imperfet: caigués, caiguessis, caigués, caiguéssim, caiguéssiu, caiguessin.

IMPERATIU: cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.

ConcloureModifica

Vegeu concloure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical desapareix o passa a gu; alteració ortogràfica: la i passa a ï a l'imperfet d'indicatiu.

Gerundi: concloent.
Participi: conclòs, conclosa, conclosos, concloses.

INDICATIU

Present: concloc, conclous, conclou, concloem, concloeu, conclouen.
Imperfet: concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen.
Perfet: concloguí, conclogueres, conclogué, concloguérem, concloguéreu, conclogueren.

SUBJUNTIU

Present: conclogui, concloguis, conclogui, concloguem, conclogueu, concloguin.
Imperfet: conclogués, concloguessis, conclogués, concloguéssim, concloguéssiu, concloguessin.

IMPERATIU: conclou, conclogui, concloguem, concloeu, concloguin.

CollirModifica

Vegeu collir en el Viccionari, el diccionari lliure.

La o del radical canvia a u en síl·laba tònica.

INDICATIU

Present: cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.

SUBJUNTIU

Present: culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin.

IMPERATIU: cull, culli, collim, colliu, cullin.

ComençarModifica

Vegeu començar en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: la ç del radical canvia a c davant d'e i i.

INDICATIU

Present: començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen.
Perfet: comencí, començares, començà, començàrem, començàreu, començaren.

SUBJUNTIU

Present: comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin.
Imperfet: comencés, comencessis, comencés, comencéssim, comencéssiu, comencessin.

IMPERATIU: comença, comenci, comencem, comenceu, comencin.

ConèixerModifica

Vegeu conèixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Radical irregular conegu- en lloc de coneix-.

PARTICIPI: conegut, coneguda, coneguts, conegudes.

INDICATIU

Present: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.
Perfet: coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren.

SUBJUNTIU

Present: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin.
Imperfet: conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.

IMPERATIU: coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.

CruixirModifica

Vegeu cruixir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2a persona del present d'indicatiu.

INDICATIU

Present: cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen.

DirModifica

Vegeu dir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Gerundi: dient.
Participi: dit, dita, dits, dites.

INDICATIU

Present: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
Imperfet: deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien.
Perfet: diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.

SUBJUNTIU

Present: digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin.
Imperfet: digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin.

IMPERATIU: digues, digui, diguem, digueu, diguin.

INDICATIU

Present: dono, dónes, dona, donem o dem, doneu o deu, donen.

IMPERATIU: dona, doni, donem o dem, doneu o deu, donin.

DurModifica

Vegeu dur en el Viccionari, el diccionari lliure.

Participi: dut, duta, duts, dutes.

INDICATIU

Present: duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen.
Imperfet: duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien.
Perfet: duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren.

SUBJUNTIU

Present: dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin.
Imperfet: dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin.

IMPERATIU: duu o du, dugui, duguem, dueu, duguin.

EixirModifica

Vegeu eixir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2a persona del present d'indicatiu; a vegades desapareix la e del radical.

INDICATIU

Present: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català oriental).; isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català occidental/valencià).

SUBJUNTIU

Present: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin (català oriental).; isca, isques, isca, eixim, eixiu, isquen (català occidental/valencià).

IMPERATIU: ix, ixi, eixim, eixiu, ixin.

EnaiguarModifica

Vegeu enaiguar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La gu del radical canvia a gü davant e o i.

INDICATIU

Present: enaiguo, enaigües, enaigua, enaigüem, enaigüeu, enaigüen.
Perfet: enaigüí, enaiguares, enaiguà, enaiguàrem, enaiguareu, enaiguaren.

SUBJUNTIU

Present: enaigüi, enaigüis, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.
Imperfet: enaigüés, enaigüessis, enaigüés, enaigüéssim, enaigüéssiu, enaigüessin.

IMPERATIU: enaigua, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.

EscriureModifica

Vegeu escriure en el Viccionari, el diccionari lliure.

La u del radical desapareix i passa a v o a gu.

Gerundi: escrivint.
Participi: escrit, escrita, escrits, escrites.

INDICATIU

Present: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
Imperfet: escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien.
Perfet: escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren.

SUBJUNTIU

Present: escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin.
Imperfet: escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin.

IMPERATIU: escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin.

EsglaiarModifica

Vegeu esglaiar en el Viccionari, el diccionari lliure.

I passa a ï en el present de subjuntiu i a l'imperatiu.

SUBJUNTIU

Present: esglaï, esglaïs, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.

IMPERATIU: esglaia, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.

FerModifica

Vegeu fer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Participi: fet, feta, fets, fetes.

INDICATIU

Present: faig, fas, fa, fem, feu, fan.
Imperfet: feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien.
Perfet: fiu, feres, feu, férem, féreu, feren.
Futur: faré, faràs, farà, farem, fareu, faran.
Condicional: faria, faríes, faria, faríem, faríeu, farien.

SUBJUNTIU

Present: faci, facis, faci, fem, feu, facin.
Imperfet: fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin.

IMPERATIU: fes, faci, fem, feu, facin.

FondreModifica

Vegeu fondre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -os.

També segueixen aquest paradigma els derivats de fondre (confondre, difondre, marfondre, refondre…).

Gerundi: fonent.
Participi: fos (però confós, etc.), fosa, fosos, foses.

INDICATIU

Present: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen.
Imperfet: fonia, fonies, fonia, foníem, foníeu, fonien.
Perfet: fonguí, fongueres, fongué, fonguérem, fonguéreu, fongueren.

SUBJUNTIU

Present: fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin.
Imperfet: fongués, fonguessis, fongués, fonguéssim, fonguéssiu, fonguessin.

IMPERATIU: fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin.

FugirModifica

Vegeu fugir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2a persona d'indicatiu present; g canvia a j davant o; ig en posició final.

INDICATIU

Present: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.

IMPERATIU: fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin.

HaverModifica

Vegeu haver en el Viccionari, el diccionari lliure.

Verb auxiliar.

Participi: hagut, haguda, haguts, hagudes.
Gerundi: havent, haven hagut.

INDICATIU
Present: he o haig, has, ha, havem o hem, haveu o heu, han.
Perfet: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
Futur: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
Condicional: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien; o haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren.

SUBJUNTIU
Present: hagi o haja, hagis o hages, hagi o haja, hàgim, hàgem, hàgiu, hàgeu, hagin o hagen.
Imperfet: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.

HeureModifica

Vegeu heure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Doble radical hau i heu; la u del radical canvia a v o a gu.

Gerundi: havent.
Participi: hagut, haguda, haguts, hagudes.

INDICATIU
Present: hec, heus, heu, havem haveu, heuen.
Imperfet: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. Perfet: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
Futur: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
Condicional: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien.

SUBJUNTIU
Present: hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin.
Imperfet: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.

IMPERATIU: heu, hegui, haguem, haveu, heguin.

JeureModifica

Vegeu jeure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Dos radicals, jau- i jeu-; la u canvia a i o a gu. En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi: jaient.
Participi: jagut, jaguda, jaguts, jagudes.

INDICATIU
Present: jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; o jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jauen.
Imperfet: jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien.
Perfet: jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren.
Futur: jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran.
Condicional: jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien.

SUBJUNTIU
Present: jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin; o jagui, jaguis, jagui, jaguem, jageu, jaguin.
Imperfet: jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin.

IMPERATIU: jeu o jau, jegui o jagui, jaguem, jaieu, jeguin o jaguin.

JugarModifica

Vegeu jugar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La g canvia a gu davant e, i.

INDICATIU
Present: jugo, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen.
Perfet: juguí, jugares, jugà, jugàrem, jugàreu, jugaren.

SUBJUNTIU
Present: jugui, juguis, jugui, juguem, jugueu, juguin.
Imperfet: jugués, juguessis, jugués, juguessim, juguéssiu, juguessin.

IMPERATIU: juga, jugui, juguem, jugueu, juguin.

LluirModifica

Vegeu lluir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Ortografia ï per mantenir el hiatus; alternança u, uu. Nota: si el significat és recte (emetre llum) es conjuga sense l'increment -eix; si el significat és figurat (tenir èxit, fer goig) es conjuga amb -eix.

Participi: lluït, lluïda, lluïts, lluïdes.

INDICATIU
Present: lluo, lluus, lluu o llu, lluïm, lluïu, lluen.
Imperfet: lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen.
Perfet: lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluíreu, lluïren.

SUBJUNTIU
Present: lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn.
Imperfet: lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïsin.

IMPERATIU: lluu o llu (lleix), lluï (llueixi), lluïm, lluïu, lluïn (llueixin).

Nàixer o néixerModifica

Vegeu néixer en el Viccionari, el diccionari lliure.

En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.

Gerundi: naixent.
Participi: nascut, nascuda, nascuts, nascudes.

INDICATIU
Present: naixo o neixo, naixes o neixes, naix o neix, naixem, naixeu, naixen, o neixen.
Imperfet: naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien.
Perfet: naixí o nasquí, naixeres o nasqueres, naixé o nasqué, naixérem o nasquérem, naixereu o nasquéreu, naixeren o nasqueren.
Futur: naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran.
Condicional: naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien.

SUBJUNTIU
Present: neixi, o naixi, neixis o naixis, neixi o naixi, naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o naixin.
Imperfet: naixés o nasqués, naixessis o nasquessis, naixés o nasqués, naixéssim o nasquéssim, naixéssiu o nasquéssiu, naixessin o nasquessin.

IMPERATIU: naix o neix, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin.

ObrirModifica

Vegeu obrir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, al participi i a la 2a persona de l'imperatiu.

Participi: obert, oberta, oberts, obertes.

INDICATIU

Present: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren.

IMPERATIU: obre, obri, obrim, obriu, obrin.

ObtenirModifica

Vegeu obtenir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Participi: obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes.

INDICATIU
Present: obtinc, obtens, obté, obtenim, obteniu, obtenen.
Perfet: obtinguí, obtingueres, obtingué, obtinguérem, obtinguéreu, obtingueren.
Futur: obtindré, obtindràs, obtindrà, obtindrem, obtindreu, obtindran.
Condicional: obtindria, obtindries, obtindria, obtindríem, obtindríeu, obtindrien.

SUBJUNTIU
Present: obtingui, obtinguis, obtingui, obtinguem, obtingueu, obtinguin.
Imperfet: obtingués, obtinguessis, obtingués, obtinguéssim, obtinguéssiu, obtinguessin.

IMPERATIU: obtén, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin.

PassejarModifica

Vegeu passejar en el Viccionari, el diccionari lliure.

La j del radical canvia a g davant e o i.

INDICATIU
Present: passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen.
Perfet: passegí, passejares, passejà, passejàrem, passejàreu, passejaren.

SUBJUNTIU
Present: passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin.
Imperfet: passegés, passegessis, passegés, passegéssim, passegéssiu, passegessin.

IMPERATIU: passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin.

PercudirModifica

Vegeu percudir en el Viccionari, el diccionari lliure.

Canvi de la d del radical a t en posició final o davant s. Prefix -eix- a vegades.

INDICATIU
Present: percudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen.

SUBJUNTIU
Present: percudi o percudeixi, perdudis o percudeixis, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

IMPERATIU: percut o percudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.

PertànyerModifica

Vegeu pertànyer en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alteració ortogràfica optativa: ny o ngu.

Participi: pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes.

INDICATIU
Perfet: pertanyí o pertanguí, pertanyeres o pertangueres, pertanyé o pertangué, pertanyérem o pertanguérem, pertanyéreu o pentanguéreu, pertanyeren o pertangueren.

SUBJUNTIU
Imperfet: pertanyés o pertangués, pertanyessis o pertanguessis, pertanyés o pertangués, pertanyéssiu o pertanguéssiu, pertanyessin o pertanguessin.

PoderModifica

Vegeu poder en el Viccionari, el diccionari lliure.

Alternança o/u en el lexema: o o u quan és síl·laba tònica (la pronúncia ho marca clarament), o quan és àtona, llevant de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu (i, en conseqüència, de l'imperatiu), que mantenen la u.

Participi: pogut, poguda, poguts, pogudes.

INDICATIU
Present: puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
Perfet: poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren.
Futur: podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran.
Condicional: podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien.

SUBJUNTIU
Present: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.
Imperfet: pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin.

IMPERATIU: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.

RebreModifica

Vegeu rebre en el Viccionari, el diccionari lliure.

Quan la b del lexema queda en posició final (última síl·laba), o amb s al darrere, la b passa a escriure's p. Per la resta, és regular (es tracta, doncs, d'una simple variant ortogràfica, no d'una irregularitat morfològica).

Gerundi: rebent.
Participi: rebut, rebuda, rebuts, rebudes.

INDICATIU
Present: rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben.
Imperfet: rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien.
Perfet: rebí, reberes, rebé, rebérem, rebéreu, reberen.
Futur: rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran.
Condicional: rebria, rebiries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien.

SUBJUNTIU
Present: rebi, rebis, rebi, rebem, rebeu, rebin.
Imperfet: rebés, rebessis, rebés, rebessim, rebéssiu, rebessin.

IMPERATIU: rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.

RiureModifica

Vegeu riure en el Viccionari, el diccionari lliure.

Gerundi: rient.
Participi: rigut, riguda, riguts, rigudes.

INDICATIU
Present: ric, rius, riu, riem, rieu, riuen.
Imperfet: reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien.
Perfet: riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren.
Futur: riuré, riuràs, riurà, riurem, riureu, riuran.
Condicional: riuria, riuries, riura, riuríem, riuríeu, riurien.

SUBJUNTIU
Present: rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin.
Imperfet: rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin.

IMPERATIU: riu, rigui, riguem, rieu, riguin.

VendreModifica

Vegeu vendre en el Viccionari, el diccionari lliure.

No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ut.

També segueixen aquest paradigma els derivats de vendre (malvendre, revendre…).

Participi: venut, venuda, venuts, venudes.
Gerundi: venent.

INDICATIU
Present: venc, vens, ven (però malvèn i revèn), venem, veneu, venen.
Perfet: venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren.
Futur: vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendran.
Condicional: vendria, vendries, vendria, vendríem, vendríeu, vendrien.

SUBJUNTIU
Present: vengui, venguis, vengui, venguem, vengueu, venguin.
Imperfet: vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin.

IMPERATIU: ven (però malvèn i revèn), vengui, venguem, veneu, vengui.

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 «Gramàtica de la llengua catalana» p. 181. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 setembre 2011].

Vegeu tambéModifica

Vegeu Conjugació dels verbs catalans en el Viccionari, el diccionari lliure.

Flexió verbal del català

[IEC-1] 1,0 ^1,1 «Gramàtica de la llengua catalana» p. 181. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 setembre 2011].

[1]