Llista de verbs irregulars catalans
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Els verbs irregulars són aquells que no segueixen el model de la flexió regular, és a dir, que presenten variacions al lexema i al morfema.[1] En català, tots els verbs de la primera conjugació (verbs acabats en -ar) són regulars excepte dar, anar i estar, en la segona conjugació (verbs acabats en -er o -re) molts verbs són irregulars i en la tercera conjugació (verbs acabats en -ir) la majoria dels verbs incoatius i dels purs són regulars.[1]
Avall es mostra una llista amb els verbs irregulars d'ús més corrent en català. Les formes en cursiva indiquen les formes regulars. En general només es mostren les formes dels temps que presenten irregularitats.
Llista de verbs irregularsModifica
AbsoldreModifica
Vegeu absoldre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular en -olt.
- Gerundi
- absolent.
- Participi
- absolt, absolta, absolts, absoltes.
INDICATIU
- Present
- absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen.
- Imperfet
- absolia, absolies, absolia, absolíem, absolíeu, absolien.
- Perfet
- absolguí, absolgueres, absolgué, absolguérem, absolguéreu, absolgueren.
SUBJUNTIU
- Present
- absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu, absolguin.
- Imperfet
- absolgués, absolguessis, absolgués, absolguéssim, absolguéssiu, absolguessin.
- IMPERATIU
- absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin.
AnarModifica
Vegeu anar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
INDICATIU
- Present
- vaig, vas, va, anem, aneu, van.
- Futur
- aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran, o bé iré, iràs, irà, irem, ireu, iran.
- Condicional
- aniria, aniries, aniria, aniríem, aniríeu, anirien, o bé iria, iries, iria, iríem, iríeu, irien.
Rererrr SUBJUNTIU
- Present
- vagi, vagis, vagi, anem, aneu, vagin.
- Imperfet
- anés, anessis, anés, anéssim, anéssiu, anessin.
- IMPERATIU
- vés, vagi, anem, aneu, vagin.
AprendreModifica
Vegeu aprendre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.
- Gerundi
- aprenent.
- Participi
- après, apresa, apresos, apreses.
INDICATIU
- Present
- aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen.
- Imperfet
- aprenia, aprenies, aprenia, apreníem, apreníeu, aprenien.
- Perfet
- aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.
SUBJUNTIU
- Present
- aprengui, aprenguis, aprengui, aprenguem, aprengueu, aprenguin.
- Imperfet
- aprengués, aprenguessis, aprengués, aprenguéssim, aprenguéssiu, aprenguessin.
- Perfet
- aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren.
- IMPERATIU
- aprèn, aprengui, aprenguem, apreneu, aprenguin.
AtendreModifica
Vegeu atendre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ès.
- Gerundi
- atenent.
- Participi
- atès, atesa, atesos, ateses.
INDICATIU
- Present
- atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen.
- Imperfet
- atenia, atenies, ateníem, ateníeu, atenien.
- Perfet
- atenguí, atengueres, atengué, atenguérem, atenguéreu, atengueren.
SUBJUNTIU
- Present
- atengui, atenguis, atengui, atenguem, atengueu, atenguin.
- Imperfet
- atengués, atenguessis, atengués, atenguéssim, atenguéssiu, atenguessin.
- IMPERATIU
- atén, atengui, atenguem, ateneu, atenguin.
BeureModifica
Vegeu beure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Radicals irregulars bev-, begu- en comptes de beu-.
- Gerundi
- bevent.
- Participi
- begut, beguda, beguts, begudes.
INDICATIU
- Present
- bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen.
- Imperfet
- bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien.
- Perfet
- beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren.
SUBJUNTIU
- Present
- begui, beguis, beguem, begueu, beguin.
- Imperfet
- begués, beguessis, begués, beguéssim, beguéssiu, beguessin.
- IMPERATIU
- beu, begui, beguem, beveu, beguin.
ComplaureModifica
Vegeu complaure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
U canvia a gu.
- gerundi
- complaent.
- Participi
- complagut, complaguda.
INDICATIU
- Present
- complac, complaus, complau, complaem, complaeu, complauen.
- Imperfet
- complaïa, complaïes, complaïa, complaíem, complaíeu, complïen.
- Perfet
- complaguí, complagueres, complagué, complaguérem, complaguereu, complagueren.
SUBJUNTIU
- Present
- complagui, complaguis, complagui, complaguem, complagueu, complaguin.
- Imperfet
- complagués, complaguessis, complagués, complaguéssim, complaguéssiu, complaguessin.
- IMPERATIU
- complau, complagui, complaguem, complaeu, complaguin.
CórrerModifica
Vegeu córrer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, i velarització gu en qualque cas.
- Participi
- corregut, correguda, correguts, corregudes.
INDICATIU
- Present
- corro, corres, corre, correm, correu, corren.
- Passat Simple
- correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren.
SUBJUNTIU
- Present
- corri, corris, corri, correm o correguem, correu o corregueu, corrin.
- Imperfet
- corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin.
- IMPERATIU
- corre, corri, correm o correguem, correu, corrin.
CréixerModifica
Vegeu créixer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració en l'ortografia: aparició d'una e en la 2a persona del present d'indicatiu; radical irregular cresqu- en comptes de creix-.
- Participi
- crescut, crescuda, crescuts, crescudes.
INDICATIU
- Present
- creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen.
- Perfet
- cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren.
CabreModifica
Vegeu cabre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
INDICATIU
- Present
- cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.
SUBJUNTIU
- Present
- càpiga, càpigues, càpiga, capiguem, capigueu, càpiguen.
- IMPERATIU
- cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen.
CanviarModifica
Vegeu canviar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració ortogràfica: i passa a ï en el present de subjuntiu i en l'imperatiu.
SUBJUNTIU
- Present
- canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
- IMPERATIU
- canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
CaureModifica
Vegeu caure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La u del radical canvia a i, i la c canvia a qu a l'imperfet d'indicatiu.
- Gerundi
- caient.
- Participi
- caigut, caiguda, caiguts, caigudes.
INDICATIU
- Present
- caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen.
- Imperfet: queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien.
- Perfet
- caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren.
- Condicional
- cauria, cauries, cauria, cauriem, caurieu, caurien.
SUBJUNTIU
- Present
- caigui, caiguis, caigui, caiguem, caigueu, caiguin.
- Imperfet
- caigués, caiguessis, caigués, caiguéssim, caiguéssiu, caiguessin.
- IMPERATIU
- cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin.
ConcloureModifica
Vegeu concloure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La u del radical desapareix o passa a gu; alteració ortogràfica: la i passa a ï a l'imperfet d'indicatiu.
- Gerundi
- concloent.
- Participi
- conclòs, conclosa, conclosos, concloses.
INDICATIU
- Present
- concloc, conclous, conclou, concloem, concloeu, conclouen.
- Imperfet
- concloïa, concloïes, concloïa, concloíem, concloíeu, concloïen.
- Perfet
- concloguí, conclogueres, conclogué, concloguérem, concloguéreu, conclogueren.
SUBJUNTIU
- Present
- conclogui, concloguis, conclogui, concloguem, conclogueu, concloguin.
- Imperfet
- conclogués, concloguessis, conclogués, concloguéssim, concloguéssiu, concloguessin.
- IMPERATIU
- conclou, conclogui, concloguem, concloeu, concloguin.
CollirModifica
Vegeu collir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La o del radical canvia a u en síl·laba tònica.
INDICATIU
- Present
- cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen.
SUBJUNTIU
- Present
- culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin.
- IMPERATIU
- cull, culli, collim, colliu, cullin.
ComençarModifica
Vegeu començar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració ortogràfica: la ç del radical canvia a c davant d'e i i.
INDICATIU
- Present
- començo, comences, comença, comencem, comenceu, comencen.
- Perfet
- comencí, començares, començà, començàrem, començàreu, començaren.
SUBJUNTIU
- Present
- comenci, comencis, comenci, comencem, comenceu, comencin.
- Imperfet
- comencés, comencessis, comencés, comencéssim, comencéssiu, comencessin.
- IMPERATIU
- comença, comenci, comencem, comenceu, comencin.
ConèixerModifica
Vegeu conèixer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Radical irregular conegu- en lloc de coneix-.
- PARTICIPI
- conegut, coneguda, coneguts, conegudes.
INDICATIU
- Present
- conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen.
- Perfet
- coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren.
SUBJUNTIU
- Present
- conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin.
- Imperfet
- conegués, coneguessis, conegués, coneguéssim, coneguéssiu, coneguessin.
- IMPERATIU
- coneix, conegui, coneguem, coneixeu, coneguin.
CruixirModifica
Vegeu cruixir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració ortogràfica: aparició d'una e a la 2a persona del present d'indicatiu.
INDICATIU
- Present
- cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen.
DirModifica
Vegeu dir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Gerundi
- dient.
- Participi
- dit, dita, dits, dites.
INDICATIU
- Present
- dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
- Imperfet
- deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien.
- Perfet
- diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
SUBJUNTIU
- Present
- digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin.
- Imperfet
- digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin.
- IMPERATIU
- digues, digui, diguem, digueu, diguin.
INDICATIU
- Present
- dono, dónes, dona, donem o dem, doneu o deu, donen.
- IMPERATIU
- dona, doni, donem o dem, doneu o deu, donin.
DurModifica
Vegeu dur en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Participi
- dut, duta, duts, dutes.
INDICATIU
- Present
- duc, duus o dus, duu o du, duem, dueu, duen.
- Imperfet
- duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien.
- Perfet
- duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren.
SUBJUNTIU
- Present
- dugui, duguis, dugui, duguem, dugueu, duguin.
- Imperfet
- dugués, duguessis, dugués, duguéssim, duguéssiu, duguessin.
- IMPERATIU
- duu o du, dugui, duguem, dueu, duguin.
EixirModifica
Vegeu eixir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Aparició d'una e a la 2a persona del present d'indicatiu; a vegades desapareix la e del radical.
INDICATIU
- Present
- ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català oriental).
- isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen (català occidental/valencià).
SUBJUNTIU
- Present
- ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu, ixin (català oriental).
- isca, isques, isca, eixim, eixiu, isquen (català occidental/valencià).
- IMPERATIU
- ix, ixi, eixim, eixiu, ixin.
EnaiguarModifica
Vegeu enaiguar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La gu del radical canvia a gü davant e o i.
INDICATIU
- Present
- enaiguo, enaigües, enaigua, enaigüem, enaigüeu, enaigüen.
- Perfet
- enaigüí, enaiguares, enaiguà, enaiguàrem, enaiguareu, enaiguaren.
SUBJUNTIU
- Present
- enaigüi, enaigüis, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.
- Imperfet
- enaigüés, enaigüessis, enaigüés, enaigüéssim, enaigüéssiu, enaigüessin.
- IMPERATIU
- enaigua, enaigüi, enaigüem, enaigüeu, enaigüin.
EscriureModifica
Vegeu escriure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La u del radical desapareix i passa a v o a gu.
- Gerundi
- escrivint.
- Participi
- escrit, escrita, escrits, escrites.
INDICATIU
- Present
- escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
- Imperfet
- escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien.
- Perfet
- escriví, escrivires, escriví, escrivírem, escrivíreu, escriviren.
SUBJUNTIU
- Present
- escrigui, escriguis, escrigui, escriguem, escrigueu, escriguin.
- Imperfet
- escrivís, escrivissis, escrivís, escrivíssim, escrivíssiu, escrivissin.
- IMPERATIU
- escriu, escrigui, escriguem, escriviu, escriguin.
EsglaiarModifica
Vegeu esglaiar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
I passa a ï en el present de subjuntiu i a l'imperatiu.
SUBJUNTIU
- Present
- esglaï, esglaïs, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.
- IMPERATIU
- esglaia, esglaï, esglaiem, esglaieu, esglaïn.
FerModifica
Vegeu fer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Participi
- fet, feta, fets, fetes.
INDICATIU
- Present
- faig, fas, fa, fem, feu, fan.
- Imperfet
- feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien.
- Perfet
- fiu, feres, feu, férem, féreu, feren.
- Futur
- faré, faràs, farà, farem, fareu, faran.
- Condicional
- faria, faríes, faria, faríem, faríeu, farien.
SUBJUNTIU
- Present
- faci, facis, faci, fem, feu, facin.
- Imperfet
- fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin.
- IMPERATIU
- fes, faci, fem, feu, facin.
FondreModifica
Vegeu fondre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -os.
També segueixen aquest paradigma els derivats de fondre (confondre, difondre, marfondre, refondre…).
- Gerundi
- fonent.
- Participi
- fos (però confós, etc.), fosa, fosos, foses.
INDICATIU
- Present
- fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen.
- Imperfet
- fonia, fonies, fonia, foníem, foníeu, fonien.
- Perfet
- fonguí, fongueres, fongué, fonguérem, fonguéreu, fongueren.
SUBJUNTIU
- Present
- fongui, fonguis, fongui, fonguem, fongueu, fonguin.
- Imperfet
- fongués, fonguessis, fongués, fonguéssim, fonguéssiu, fonguessin.
- IMPERATIU
- fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin.
FugirModifica
Vegeu fugir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Aparició d'una e a la 2a persona d'indicatiu present; g canvia a j davant o; ig en posició final.
INDICATIU
- Present
- fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen.
- IMPERATIU
- fuig, fugi, fugim, fugiu, fugin.
HaverModifica
Vegeu haver en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Verb auxiliar.
- Participi
- hagut, haguda, haguts, hagudes.
- Gerundi
- havent, haven hagut.
- INDICATIU
- Present
- he o haig, has, ha, havem o hem, haveu o heu, han.
- Perfet
- haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
- Futur
- hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
- Condicional
- hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien; o haguera, hagueres, haguera, haguérem, haguéreu, hagueren.
- SUBJUNTIU
- Present
- hagi o haja, hagis o hages, hagi o haja, hàgim, hàgem, hàgiu, hàgeu, hagin o hagen.
- Imperfet
- hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.
HeureModifica
Vegeu heure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Doble radical hau i heu; la u del radical canvia a v o a gu.
- Gerundi
- havent.
- Participi
- hagut, haguda, haguts, hagudes.
- INDICATIU
- Present
- hec, heus, heu, havem haveu, heuen.
- Imperfet
- havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. Perfet: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren.
- Futur
- hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran.
- Condicional
- hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien.
- SUBJUNTIU
- Present
- hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin.
- Imperfet
- hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin.
- IMPERATIU
- heu, hegui, haguem, haveu, heguin.
JeureModifica
Vegeu jeure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Dos radicals, jau- i jeu-; la u canvia a i o a gu. En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.
- Gerundi
- jaient.
- Participi
- jagut, jaguda, jaguts, jagudes.
- INDICATIU
- Present
- jec, jeus, jeu, jaiem, jaieu, jeuen; o jac, jaus, jau, jaiem, jaieu, jauen.
- Imperfet
- jeia, jeies, jeia, jèiem, jèieu, jeien.
- Perfet
- jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren.
- Futur
- jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran.
- Condicional
- jauria, jauries, jauria, jauríem, jauríeu, jaurien.
- SUBJUNTIU
- Present
- jegui, jeguis, jegui, jaguem, jagueu, jeguin; o jagui, jaguis, jagui, jaguem, jageu, jaguin.
- Imperfet
- jagués, jaguessis, jagués, jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin.
- IMPERATIU
- jeu o jau, jegui o jagui, jaguem, jaieu, jeguin o jaguin.
JugarModifica
Vegeu jugar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La g canvia a gu davant e, i.
- INDICATIU
- Present
- jugo, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen.
- Perfet
- juguí, jugares, jugà, jugàrem, jugàreu, jugaren.
- SUBJUNTIU
- Present
- jugui, juguis, jugui, juguem, jugueu, juguin.
- Imperfet
- jugués, juguessis, jugués, juguessim, juguéssiu, juguessin.
- IMPERATIU
- juga, jugui, juguem, jugueu, juguin.
LluirModifica
Vegeu lluir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Ortografia ï per mantenir el hiatus; alternança u, uu. Nota: si el significat és recte (emetre llum) es conjuga sense l'increment -eix; si el significat és figurat (tenir èxit, fer goig) es conjuga amb -eix.
- Participi
- lluït, lluïda, lluïts, lluïdes.
- INDICATIU
- Present
- lluo, lluus, lluu o llu, lluïm, lluïu, lluen.
- Imperfet
- lluïa, lluïes, lluïa, lluíem, lluíeu, lluïen.
- Perfet
- lluí, lluïres, lluí, lluírem, lluíreu, lluïren.
- SUBJUNTIU
- Present
- lluï, lluïs, lluï, lluïm, lluïu, lluïn.
- Imperfet
- lluís, lluïssis, lluís, lluíssim, lluíssiu, lluïsin.
- IMPERATIU
- lluu o llu (lleix), lluï (llueixi), lluïm, lluïu, lluïn (llueixin).
Nàixer o néixerModifica
Vegeu néixer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
En els verbs néixer, jeure, péixer i treure la primera vocal en posició àtona s'escriu a.
- Gerundi
- naixent.
- Participi
- nascut, nascuda, nascuts, nascudes.
- INDICATIU
- Present
- naixo o neixo, naixes o neixes, naix o neix, naixem, naixeu, naixen, o neixen.
- Imperfet
- naixia, naixies, naixia, naixíem, naixíeu, naixien.
- Perfet
- naixí o nasquí, naixeres o nasqueres, naixé o nasqué, naixérem o nasquérem, naixereu o nasquéreu, naixeren o nasqueren.
- Futur
- naixeré, naixeràs, naixerà, naixerem, naixereu, naixeran.
- Condicional
- naixeria, naixeries, naixeria, naixeríem, naixeríeu, naixerien.
- SUBJUNTIU
- Present
- neixi, o naixi, neixis o naixis, neixi o naixi, naixem o nasquem, naixeu o nasqueu, neixin o naixin.
- Imperfet
- naixés o nasqués, naixessis o nasquessis, naixés o nasqués, naixéssim o nasquéssim, naixéssiu o nasquéssiu, naixessin o nasquessin.
- IMPERATIU
- naix o neix, naixi o neixi, naixem, naixeu, naixin o neixin.
ObrirModifica
Vegeu obrir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Aparició d'una e a la 2a i 3a persona del present d'indicatiu, al participi i a la 2a persona de l'imperatiu.
- Participi
- obert, oberta, oberts, obertes.
- INDICATIU
Present: obro, obres, obre, obrim, obriu, obren.
- IMPERATIU
- obre, obri, obrim, obriu, obrin.
ObtenirModifica
Vegeu obtenir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Participi
- obtingut, obtinguda, obtinguts, obtingudes.
- INDICATIU
- Present
- obtinc, obtens, obté, obtenim, obteniu, obtenen.
- Perfet
- obtinguí, obtingueres, obtingué, obtinguérem, obtinguéreu, obtingueren.
- Futur
- obtindré, obtindràs, obtindrà, obtindrem, obtindreu, obtindran.
- Condicional
- obtindria, obtindries, obtindria, obtindríem, obtindríeu, obtindrien.
- SUBJUNTIU
- Present
- obtingui, obtinguis, obtingui, obtinguem, obtingueu, obtinguin.
- Imperfet
- obtingués, obtinguessis, obtingués, obtinguéssim, obtinguéssiu, obtinguessin.
- IMPERATIU
- obtén, obtingui, obtinguem, obteniu, obtinguin.
PassejarModifica
Vegeu passejar en el Viccionari, el diccionari lliure. |
La j del radical canvia a g davant e o i.
- INDICATIU
- Present
- passejo, passeges, passeja, passegem, passegeu, passegen.
- Perfet
- passegí, passejares, passejà, passejàrem, passejàreu, passejaren.
- SUBJUNTIU
- Present
- passegi, passegis, passegi, passegem, passegeu, passegin.
- Imperfet
- passegés, passegessis, passegés, passegéssim, passegéssiu, passegessin.
- IMPERATIU
- passeja, passegi, passegem, passegeu, passegin.
PercudirModifica
Vegeu percudir en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Canvi de la d del radical a t en posició final o davant s. Prefix -eix- a vegades.
- INDICATIU
- Present
- percudo o percudeixo, percuts o percudeixes, percut o percudeix, percudim, percudiu, percuden o percudeixen.
- SUBJUNTIU
- Present
- percudi o percudeixi, perdudis o percudeixis, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.
- IMPERATIU
- percut o percudeix, percudi o percudeixi, percudim, percudiu, percudin o percudeixin.
PertànyerModifica
Vegeu pertànyer en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alteració ortogràfica optativa: ny o ngu.
- Participi
- pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes.
- INDICATIU
- Perfet
- pertanyí o pertanguí, pertanyeres o pertangueres, pertanyé o pertangué, pertanyérem o pertanguérem, pertanyéreu o pentanguéreu, pertanyeren o pertangueren.
- SUBJUNTIU
- Imperfet
- pertanyés o pertangués, pertanyessis o pertanguessis, pertanyés o pertangués, pertanyéssiu o pertanguéssiu, pertanyessin o pertanguessin.
PoderModifica
Vegeu poder en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Alternança o/u en el lexema: o o u quan és síl·laba tònica (la pronúncia ho marca clarament), o quan és àtona, llevant de la primera i segona persones del plural del present de subjuntiu (i, en conseqüència, de l'imperatiu), que mantenen la u.
- Participi
- pogut, poguda, poguts, pogudes.
- INDICATIU
- Present
- puc, pots, pot, podem, podeu, poden.
- Perfet
- poguí, pogueres, pogué, poguérem, poguéreu, pogueren.
- Futur
- podré, podràs, podrà, podrem, podreu, podran.
- Condicional
- podria, podries, podria, podríem, podríeu, podrien.
- SUBJUNTIU
- Present
- pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin.
- Imperfet
- pogués, poguessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin.
- IMPERATIU
- pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin.
RebreModifica
Vegeu rebre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
Quan la b del lexema queda en posició final (última síl·laba), o amb s al darrere, la b passa a escriure's p. Per la resta, és regular (es tracta, doncs, d'una simple variant ortogràfica, no d'una irregularitat morfològica).
- Gerundi
- rebent.
- Participi
- rebut, rebuda, rebuts, rebudes.
- INDICATIU
- Present
- rebo, reps, rep, rebem, rebeu, reben.
- Imperfet
- rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien.
- Perfet
- rebí, reberes, rebé, rebérem, rebéreu, reberen.
- Futur
- rebré, rebràs, rebrà, rebrem, rebreu, rebran.
- Condicional
- rebria, rebiries, rebria, rebríem, rebríeu, rebrien.
- SUBJUNTIU
- Present
- rebi, rebis, rebi, rebem, rebeu, rebin.
- Imperfet
- rebés, rebessis, rebés, rebessim, rebéssiu, rebessin.
- IMPERATIU
- rep, rebi, rebem, rebeu, rebin.
RiureModifica
Vegeu riure en el Viccionari, el diccionari lliure. |
- Gerundi
- rient.
- Participi
- rigut, riguda, riguts, rigudes.
- INDICATIU
- Present
- ric, rius, riu, riem, rieu, riuen.
- Imperfet
- reia, reies, reia, rèiem, rèieu, reien.
- Perfet
- riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren.
- Futur
- riuré, riuràs, riurà, riurem, riureu, riuran.
- Condicional
- riuria, riuries, riura, riuríem, riuríeu, riurien.
- SUBJUNTIU
- Present
- rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin.
- Imperfet
- rigués, riguessis, rigués, riguéssim, riguéssiu, riguessin.
- IMPERATIU
- riu, rigui, riguem, rieu, riguin.
VendreModifica
Vegeu vendre en el Viccionari, el diccionari lliure. |
No es manté la d del radical de l'infinitiu, més que en el futur i el condicional, que deriven directament de l'infinitiu, on sí que hi és, la d. A més, com tots els verbs acabats en -c a la primera persona del present d'indicatiu, velaritza en -gu les formes de subjuntiu i les de l'imperatiu que provenen del subjuntiu, a més de les de passat simple. Participi irregular acabat en -ut.
També segueixen aquest paradigma els derivats de vendre (malvendre, revendre…).
- Participi
- venut, venuda, venuts, venudes.
- Gerundi
- venent.
- INDICATIU
- Present
- venc, vens, ven (però malvèn i revèn), venem, veneu, venen.
- Perfet
- venguí, vengueres, vengué, venguérem, venguéreu, vengueren.
- Futur
- vendré, vendràs, vendrà, vendrem, vendreu, vendran.
- Condicional
- vendria, vendries, vendria, vendríem, vendríeu, vendrien.
- SUBJUNTIU
- Present
- vengui, venguis, vengui, venguem, vengueu, venguin.
- Imperfet
- vengués, venguessis, vengués, venguéssim, venguéssiu, venguessin.
- IMPERATIU
- ven (però malvèn i revèn), vengui, venguem, veneu, vengui.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 «Gramàtica de la llengua catalana» p. 181. Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 22 setembre 2011].
Vegeu tambéModifica
Vegeu Conjugació dels verbs catalans en el Viccionari, el diccionari lliure. |