Viquipèdia

Llista dels 104 reclamats en 1947 pel Consell de Control Aliat a Espanya

article de llista de Wikimedia

Llista dels 104 reclamats el 1947 pel Consell de Control Aliat al ministre d'Afers Exteriors d'Espanya. L'octubre del 1947, el Consell de Control dels Aliats envià al govern espanyol una llista de 104 espies i col·laboradors nazis residents a Espanya perquè fossin detinguts i extradits a Alemanya. Eren 11 folis escrits a màquina, en anglès, i el seu títol original era Lista de repatriación.[1][2]

Llista modifica

  1. Karl Albrecht, amic personal de Adolf Hitler, representant de l'empresa AEG i cap de la Cambra de Comerç alemanya a Madrid.[1]
  2. Karl Andress Moser, propietari dels laboratoris Merck, acusat pels aliats d'haver creat una escola d'espies a Barcelona [2]
  3. Robert Baalk, Hauptscharfuehrer de les SS
  4. Walter Bastian, director de l'agència de propaganda "Transocean", a Madrid
  5. Hans Becker Wolf, representant de l'NSV a Barcelona
  6. Wilhelm Beisel Heuss, cap del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys a Sant Sebastià i delegat de propaganda al nord d'Espanya[1][3]
  7. Johannes E.F. Bernhardt, general de les SS i empresari que ajudà Franco a guanyar la Guerra civil espanyola.[1][2]
  8. Carlos Blienz, empresari a Madrid
  9. Leonhard Bodemueller, de la secretaria consolar a Barcelona [Notes 1]
  10. Josef Boogen, membre del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, es va dedicar a activitats d'espionatge dirigides contra els Aliats [1]
  11. Kurt Bormann, propietari d'una empresa d'assegurances, membre de la Gestapo, va realitzar activitats d'espionatge a Santander, i va col·laborar amb les Ratlines subministrant passaports falsos [1][5]
  12. Franz Brey, antic pilot de la Legió Còndor condecorat amb la Medalla Militar espanyola[6] i agregat adjunt d'aviació a l'ambaixada alemanya
  13. Eduard Bunge, empresari ex-cònsol alemany a Bilbao.[1]
  14. Friedhelm Burbach, ex-cònsol general alemany a Bilbao [1][Notes 2][8]
  15. Adolf Clauss, acusat de sabotatge d'enviaments dels Aliats.[1]
  16. Franz Ludwig Clauss, cònsol a Huelva, acusat de sabotatge d'enviaments dels Aliats [1][Notes 2]
  17. Hans (Johannes) Dede, cònsol a Palma [Notes 3]
  18. Georg Demmel, empresari de la restauració a Bilbao, considerat agent de l'SD
  19. Hubert Dencker, adjunt a l'oficina de policia de l'ambaixada, destinat a Barcelona, tinent de la Legió Còndor
  20. Arthur Dietrich, Landesgruppenschulungsleiter de l'NSDAP, adjunt de premsa a l'ambaixada alemanya[13]
  21. Gustav Draeger, membre de la Legió Còndor, cònsol alemany a Sevilla i cap del Servei d'Espionatge Militar al sud-oest d'Espanya[1][Notes 2]
  22. Patrick/Patricio A. Drexel, domiciliat a Sevilla, se li atribuïen activitats de sabotatge amb explosius
  23. Fritz Otto Eichlert, secretari consolar a Barcelona[Notes 1]
  24. Hans Engelhorn, copropietari de Boehringer, resident a Barcelona
  25. Eugene Erhardt, dirigent d'una consignatària de vaixells, fou acusat d'enviar agents secrets als Estats Units d'Amèrica.[1]
  26. Robert Fix, membre de l'ambaixada alemanya a Madrid
  27. Carlos Albert Horst Fuldner, agent de la SD, posteriorment membre del "Servicio de Informaciones de la Casa Rosada" argentina
  28. Erich Gabelt, ex-membre de la Legió Còndor [8]
  29. Alfred Giese Hausmann, ex-membre de la Legió Còndor, condecorat amb les Creus de Cavaller de l'orde d'Isabel la Catòlica i l'orde de Mehdauia[8]
  30. Heribert/Herbert Gloss, representant dels Ferrocarrils Alemanys a Barcelona
  31. Hermann Goeritz, adjunt a l'ambaixada, vicecònsol a Tànger a qui se li atribuí la direcció de xarxes d'espionatge al nord d'Àfrica
  32. Domingo Gruetzner, agent de la Gestapo amb residència a Barcelona
  33. Hubert Hahn, membre de l'SD [8]
  34. Hans Heinemann, membre del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys, acusat haver creat una organització que actuava a França, Còrsega i Espanya.[1][2]
  35. Otto Hinrichsen, agent de l'Abwehr a Bilbao i membre de l'exèrcit [1][5][8]
  36. Andres Martin Hoffmann, empresari a Madrid
  37. Hans Hoffman, intèrpret de la División Azul, futur (1974-1997...) cònsol honorari a Màlaga [14]
  38. Hans Huber, treballador de l'ambaixada i gerent d'una empresa química
  39. Walter Junghans, agent de la Gestapo propietari d'un bar a Madrid, acusat de trametre bombes a Gran Bretanya camuflades en trameses de taronges valencianes
  40. Hans Juretshke, responsable cultural de l'ambaixada alemanya, futur catedràtic de la Universidad Complutense
  41. Kurt Kaehler, representant per a Barcelona i València del Reichsministerium für Ernährung und Lanwirtschaft (Ministeri d'Aliments i Agricultura)
  42. Hans Kellner, membre de la Legió Còndor, oficial d'enllaç i entrenador de pilots de la Força Aèria Espanyola[8]
  43. Richard Kempe, agent de la Gestapo i secretari a l'ambaixada de Madrid
  44. Eberhard Kieckerbusch, adjunt a l'ambaixada, tinent coronel de l'Abwehr cap del servei d'espionatge de l'SD a Madrid[5]
  45. Carlos Kirch, suposat dirigent de xarxes alemanyes al Pirineu oriental
  46. Pablo Klinkert, propietari d'hotel a Bilbao
  47. Friedrich Knappe Ratey, agent de l'SD a Madrid
  48. Hans J. Kindler von Knobloch, cònsol alemany a Alacant, capità de la Legió Còndor [1][Notes 2]
  49. Rolf/Rudolph Koennecke, treballà amb l'adjunt de policia a Madrid, ex-membre de la Legió Còndor
  50. Albert Kopke Demoy, agent de l'Abwehr dedicat al reclutament i la formació d'espies, el seu pare tenia una fàbrica a Figueres [5]
  51. Hans Ingo von Koschitzky, agregat a l'oficina de policia, amb cobertura de gerent d'un hotel de las Navas del Marqués
  52. Eckart Krahmer, agregat aeri a l'ambaixada de Madrid[Notes 2]
  53. Karl Erich Kühlenthal, agent de l'Abwehr destinat a l'ambaixada
  54. Walter Kutschmann, cap de la Gestapo a França i Espanya[2]
  55. Carl Theodor Lassen, Herbert Döbler, agent de la Gestapo a Lisboa, Barcelona i Madrid
  56. Hans J. Lazar, cap de propaganda de l'ambaixada alemanya a Madrid[2]
  57. Franz Liesau Zacharias, agent de l'Abwehr, involucrat en la compra d'animals per a finalitats experimentals.[1]
  58. Friedrich Lipperheide Henke, membre de les SS i de l'Organització d'Espionatge de la Marina a Bilbao; posteriorment fou un important empresari a Espanya[1]
  59. Hans Lorek, assistent de l'agregat naval de l'ambaixada alemanya
  60. Erich Mainzer Dolle, agent de l'SD a Saragossa
  61. Alfred Menzell, excombatent de la Legió Còndor, assistent de l'agregat naval de l'ambaixada[8][13]
  62. Karl Ernst von Merck, agent de la Gestapo a Madrid
  63. Rudolf von Merode, membre del SD, responsable de la tortura i mort de ciutadans francesos al seu famós "bany de gel" a Sant Joan Lohitzune.[1]
  64. Eberhard Messerschmidt, agent de l'Abwehr, assistent de l'agregat naval a l'ambaixada de Madrid
  65. Kurt Meyer-Döhner, agregat naval adjunt i home de confiança de l'almirall Canaris [2][8]
  66. Rudolf Moeller, vicecònsol a Madrid
  67. Anneliese Muendler, pertanyent al departament de premsa de l'ambaixada[2]
  68. Max Nutz, intèrpret i treballador de l'amabaixada alemanya, ex-membre de la Legió Espanyola i de la Legió Còndor, que durant un temps visqué a Alacant [8]
  69. Ivo Obermueller, cap de la intel·ligència naval a Madrid[5]
  70. Karl Pasch, representant de l'empresa MAN a Espanya, formà part del servei d'espionatge alemany.[1]
  71. Wilhelm Pasch dirigí l'empresa "Pasch Hermanos", exportadora de tungstè. Se l'associà al servei d'espionatge alemany.[1]
  72. Ewald Christian Paschkes, membre de l'espionatge de la Força Aèria, destinat a l'oficina de l'agregat de policia a Barcelona[15][5]
  73. Ulrich Ernesto Peche, agent de la Gestapo a Madrid, relacionat amb el contraban d'armes
  74. Wilhelm Petersen, agregat cultural de l'ambaixada
  75. Wilhelm Plohr, cap de la NSDAP/AO (l'organització estrangera del partit nazi) a Bilbao.[1]
  76. Anton Pock, policia membre de l'SD adscrit al consolat barceloní
  77. Alfred E. Radeke, empresari a València, agent a Barcelona i València
  78. Werner Ratfisch, expert en mineria, representant de Krupp
  79. Karl Resenberg
  80. Oscar Riemann (August Zwiesele), inspector consolar amb seu a Barcelona, a qui els Aliats consideraven creador d'una xarxa de ràdios clandestines als protectorats espanyol i francès del Marroc [5]
  81. Hans Rohe, cap de l'NSDAP a Santander
  82. Eugen Runde
  83. Theodor Schade, oficial de la Gestapo assignat a l'ambaixada
  84. Gregor Schesack, agent basat a Barcelona
  85. Ernst Emil Schmidt, comercial de l'empresa AEG
  86. Theo Schmoele, agent domiciliat a Madrid
  87. Carlos Wolfgang Schneider, empresari i representant comercial, a Gandia
  88. Schonte, agent de l'Abwehr
  89. Franz Schwab, tècnic a Sevilla
  90. Gustav Seegers
  91. Joachim Sievers, Obersturmführer, treballà per l'SD a Vigo
  92. Reinhard Spitzy, Hauptsturmführer de les SS, empresari de l'empresa d'armes Skoda, propietat de les Waffen SS [2]
  93. Wilhelm Spreter, cap de propaganda de la NSDAP/AO a Bilbao i organitzador, segons els Aliats, d'una xarxa de contraespionatge al País Basc.[1]
  94. Clara Stauffer, col·laboradora de les Ratlines.[16]
  95. Johann Ther, productor de cinema i espia[5]
  96. Hans Otto Thiel, agent a Madrid
  97. Wilhelm Karl Tiemann, responsable de l'adquisició d'articles de contraban [5]
  98. Paul Ernst F. Tiessler, cònsol a Almeria
  99. Herbert Vollhardt, tinent coronel d'enginyeria de la Luftwaffe assignat a l'agregat aeri de l'ambaixada, implicat en operacions encobertes
  100. Anton Wahle, enginyer i empresari[Notes 1]
  101. Gottfried von Waldheim, vicecònsol a Barcelona, membre de la secció cultural de l'ambaixada entre 1937 i 1945 [Notes 2][8][17]
  102. Hans Wedekind
  103. Gustav Winter, empresari, agent alemany a les Illes Canàries
  104. Anton E. Zischka, periodista, considerat agent de la Gestapo [Notes 4]

Notes modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Amb un decret del 1941, Franco condecorà 338 alemanys amb l'"Orden Imperial del Yugo y las Flechas" [4]
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Amb un decret del 1941, Franco condecorà 243 persones amb noms alemanys amb l'"Orden Imperial del Yugo y las Flechas" [7]
  3. ↑ Johannes Dede (Hamburg, 1900 - Illes Galàpagos, començaments dels anys 70) va ser cònsol honorari alemany a Mallorca i fou acusat [2] d'activitats en pro dels nazis. Estudià comerç a la seva ciutat natal, i treballà en empreses a Alemanya, Itàlia, França i Espanya. Establert a Espanya el 1929, el març del 1932 va ser nomenat cònsol interí a les Balears, i a l'any següent obtingué el nomenament oficial. Compaginà el càrrec[9] amb el treball (fins a 1934) a la sucursal palmesana d'una agència de viatges i consignacions, "Bakera, Kusche & Martin" -Bakumar-; posteriorment -anys 1938, 1939-, representà [10] empreses alemanyes. Va fer gestions -infructuoses- amb el bisbe Miralles [11] per a obtenir la llista dels alemanys dissidents refugiats les Illes. Encara que la seva actuació en pro dels nazis també tingué [12] clarobscurs, el 1941 fou condecorat pel règim franquista[Notes 2]
  4. ↑ Anton Emmerich Zischka von Trochnov (Viena, 14 de setembre del 1904 - Pollença, 31 de maig del 1997) va ser un agent alemany basat a Mallorca. Sota la cobertura de periodista, actuà durant anys com a agent de la Gestapo a les Illes Balears, i s'hi encarregà [11] d'organitzar el lliurament de subministraments als submarins alemanys que operaven a la Mediterrània Occidental, cosa que feu mitjançant els seus contactes amb contrabandistes de les Illes. Es dedicà a l'escriptura, i abans i després de la guerra publicà un gran nombre d'obres [18]

Referències modifica

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 1,21 Los 104 de la lista negra, diario El País, 30/03/1997.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Irujo Amatria, José María. «Capítulo IX: Los 104 de la lista negra». A: La lista negra: Los espías nazis protegidos por Franco y la Iglesia. Madrid: Aguilar, 2003. ISBN 840309339X. 
  3. ↑ Moyano, A «Donostia casi llegó a ser un apéndice más del III Reich». Diario Vasco, 14-08-2008.
  4. ↑ «Decreto de 19 de septiembre de 1941 por el que se nombran Caballeros de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, otorgándoles la Medalla a 338 súbditos alemanes». Boletín Oficial del Estado, nº 273, 30 sep tiembre 1941, pàg. 7519-7524.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Irujo, José María «La lista negra. Los espías nazis en España». El Correo Digital, 17-02-2003.
  6. ↑ O'Donnell Torroba, César «Las pérdidas de buques mercantes republicanos causadas por hidroaviones de la Legión Cóndor durante la Guerra Civil Española (1936-1939)». Revista de Historia Naval, nº 43, 1993, pàg. 55-84.
  7. ↑ «Decreto de 20 de marzo de 1941 por el que se nombran a los señores que se indican Caballeros de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas, otorgándoles la Encomienda». Boletín Oficial del Estado, núm. 96, 06-04-1941, pàg. 2287-2291.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Messenger, David A. «Petitions to Franco». A: A Nazi Past: Recasting German Identity in Postwar Europe. Lexington, Kentucky: The University Press of Kentucky, 2015. ISBN 9780813160566. 
  9. ↑ Breuninger, Martin; García i Boned, Germà «Mallorca-Deutsche unterm Hakenkreuz Teil 4». Mallorca Zeitung, 11-06-2009.
  10. ↑ Muntaner i Mariano, Lleonard. «La documentación histórica de la Cooperativa d'Apotecaris, S.C.L.». A: Cooperativa d'Apotecaris. La distribución farmacéutica al servicio de las Islas Baleares (1931-2008). Palma: Cooperativa d'Apotecaris SCL, 2008, p. 138-139. ISBN 9788496664982. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Soler Summers, Guillermo «Mallorca bajo la bota de Hitler». Diario de Mallorca, 20-07-2013.
  12. ↑ Sepasgosarian, Alexander «Tätigkeit als Nationalsozialist energischer aufgenommen». Mallorca Magazin, 25-11-2005.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Decreto de 29 de julio de 1943 por el que se concede la Encomienda de la Orden Imperial del Yugo y las Flechas a varios súbditos alemanes». Boletín Oficial del Estado, núm. 213, 1 agosto 1943, pàg. 7504.
  14. ↑ Irujo, José María «Un presunto nazi es el cónsul general de Alemania en Málaga desde 1974». El País, 01-04-1997.
  15. ↑ Martín de Pozuelo, Eduardo; Ellakuría, Iñaki. La guerra ignorada. Los espías españoles que combatieron a los nazis. Barcelona: Debate, 2008, p. 87-91. ISBN 9788483067680. 
  16. ↑ Tereixa Constela «Clarita y sus 800 nazis». El País [Madrid], 26-08-2016 [Consulta: 27 agost 2016].
  17. ↑ Martorell Linares, Miguel «España y el expolio nazi de obras de arte». Ayer, nº 55, 2004, pàg. 151-173. ISSN: 1134-2277.
  18. ↑ «Obres d'Anton Zischka, al web Worldcat.org». [Consulta: 2 novembre 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_dels_104_reclamats_en_1947_pel_Consell_de_Control_Aliat_a_Espanya&oldid=32320272»