Obre el menú principal

Llit

Moble utilitzat per a dormir o descansar

Un llit és un moble que s'utilitza sobretot per a dormir-hi i reposar-s'hi, encara que sovint s'utilitza també per a activitats sexuals, per asseure's o per llegir.

Consisteix en una estructura generalment de fusta o metall, formada per pilars (els costats), un somier i sovint una capçalera, damunt la qual hi ha un matalàs, i al dessota els peus o les potes.

S'hi afegeix un guarniment o parament de llit, ço és un cert nombre de peces que es posen per a servir de jaç (llençols, flassades, cobrellits, etc) i per a la comoditat, un o més coixins. L'adreç de cambra o de llit són les cortines, vànova, coixineres, davanteres i altres peces de tela bona i rica que posen en el llit per a adornar-lo el dia de noces o per una altra solemnitat. L'adreç de llit també designa el joc de coixineres i llençols.

Contingut

CaracterístiquesModifica

Els llits han canviat molt amb el temps, d'ençà de les piles de palla o altres materials naturals que es preparaven directament a terra i es desaven durant el dia.

L'aparició dels llits elevats respecte al terra, permetia d'evitar les inundacions, la brutícia o les infeccions.

Una altra mena de llits elevats són les hamaques.

L'aparició de matalassos de materials més i més avançats que permeten més comoditat i higiene, la llana va deixar lloc als matalassos de molles, també a l'escuma, i més recentment al làtex.

Els futons, matalassos tradicionals del Japó, són fets de capes de cotó.

Generalment, els llits occidentals, consten dels següents elements:

  • La base, que pot consistir sols en un somier, generalment sobre quatre potes o petges; o que pot ser una estructura separada (l'estructura de llit), sovint de fusta i generalment amb potes, que suporta el somier. El somier, al seu torn, serveix com a suport del matalàs. Aquesta darrera versió era el sistema tradicional a molts llocs, entre els quals Catalunya, fins no fa gaire (fins als anys 1950 o 60?), i generalment portava capçal i peus (la part oposada al capçal).[1] En l'antiguitat aquesta estructura podia portar també baldaquí i cortinatges.

A part d'aquests elements, les parts del llit són: el capçal, els peus i les espones (les dues bandes més llargues del llit).

També hi ha la versió moderna del sistema tradicional. Són estructures generalment més simples, sovint amb capçal, amb peus o sense, fets de metall o fusta, amb potes.

La faixa són les parts del llit que van subjectes als pilars.

  • El matalàs, on descansa el cos sobre el llit.
  • La roba o guarniment de llit; un joc de llençols (generalment consistent la baixera o baixos, el llençol de sobre i coixinera o coixineres), flassades o edredó, el cobrellit...
  • El coixí, per a recolzar-hi el cap.


Generalment, a l'occident, els llits van acompanyats d'una o dues tauletes de nit, prop del capçal, a una espona o a les dues espones (o costats) del llit.

Antigament, era habitual també que hi hagués un banc o un bagul als peus del llit. El davantllit o davall-llit, davanter o davantera o davantal ant. era una cortina, un volant de roba o peça de tela agafat al cobrellit que cobria i enrevoltava la part anterior i inferior del llit (fora la part de dalt), de les posts fins al sòl, tapant-ne les potes, per tal no es veiés res de la part inferior. El rodapeu o entornpeu era la faixa o sanefa que guarnia la part inferior d'un llit. El costat del llit era la peça de roba que cobria l'espona.

Una fillola és un matalasset que es posa entre dos matalassos grans per a evitar que es formi clot i per a donar més comoditat al qui hi ha de jeure.

Dimensions d'un llitModifica

Les mides considerades estàndards més habituals al nostre país són:

  • Llit individual: 80 o 90 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.
  • Llit doble o de matrimoni: 135 o 150 cm d'ample per 190 o 200 cm de llarg.

Altres amplades menys comunes al nostre país són:

  • 120 cm d'ample, també anomenat d'una plaça i mitja, a Catalunya el típic de ferro eren de 110, anomenat també llit de monja
  • 160 cm d'ample, també anomenat "queen size"
  • 180 cm d'ample o més, també anomenat "king size"

Història del llitModifica

 
Llit de la Verge d'Agost, Mallorca

Els antecessors més antics del llit són el jaç, el pallat, la màrfega o el catre.

Posteriorment el llit ha estat de ben antic el moble indispensable que qualsevol persona havia de tenir, juntament amb una taula o una cadira, un armari, i antigament l'arca.

És un moble que marcava clarament l’estatut social del propietari, i ho continua de fer, segons la seua qualitat, grandesa i comoditat.

Molt sovint quan una persona moria d’una malaltia infecciosa es cremava el llit juntament amb el cadàver.

AntiguitatModifica

 
Llit de l'Imperi Nou de l'Antic Egipte, El Cairo
 
Cubiculum, Pompeia (50-40 a. C.)

Comença  a Egipte. La seva riquesa no es veurà reproduïda fins al s. XVI. El simbolisme dels animals és present.

El tornejat a la fusta és una tècnica present de l’antiguitat ençà.

Els exemplars de Grècia i Roma ens arriben per la pintura i exemplars de pedra.

El més important del llit és el teixit, l’estructura no té protagonisme fins que es descobreixen les fustes exòtiques i luxoses. Els teixits havien de ser rics i a la moda.

La simbologia és present en tota l’antiguitat.

Edat MitjanaModifica

 
Compartir llit

A l’Edat Mitjana apareix la idea de compartir el llit. Però en aquest moment de la història qui podia permetre-s'ho dormia sol. La resta ho comparteix tot. Després existeix el privilegi de compartir amb els de rang superior; per exemple, compartir coixí (què no té res a veure amb el dret a coixí).

A l'Edat Mitjana els llits anaven acompanyats d'imatgeria religiosa,[2] la qual cosa ajuda a catalogar més bé els llits.

Els inventaris antics, especialment a Catalunya, permeten de conèixer les peces i la distribució de la casa. A Catalunya els inventaris es feien sense taxació, al contrari que a Espanya.

Es poden estudiar els llits gràcies a l’escultura devocional: la naixença de Jesús, el Llit de la Verge d’Agost,[3] exèquies, llibres d’arquitectes, etc.

A l'Alta Edat Mitjana es representava la Verge reclinada en una màrfega.[4]

 
Màrfega, Església Fosca Turquia

Hi ha també el llit de cortinatges (cantos) o pals rectes i bastidor, present des del s. XI al s. XIV. D’aquesta època no ens han arribat exemples però sí similars com bancs o arquibancs.

Destaca el tema de l'heràldica que està representada per tot arreu.

El llit de paraments o de tancament és un aplec de llit més teixit, prenen una més gran importància la totalitat de llenços. És un símbol molt important a partir del s. XIV.

En aquesta època ja tenen lloc els llits de làmines i els llits encastats.

Observem l’ús de diversos coixins. La gent benestant dormen quasi asseguts.

Al costat o als peus del llit hi ha un banc, un arca o un arquibanc que pot ser recobert i amb coixins.

Al gòtic es penja el cel del sostre[5] de l’estança. No se sosté amb pals contràriament al que es pugui pensar.

En aquell moment, encara no existeix la tapisseria.

 
Llit de cortinatges Sant Cosme i Sant Damià 1450- 1504 d.C.
 
Verge del Llibre
 
Dosser de campanya

El llit d’un personatge destacat havia de tenir un drap d’esquena i dosser. Per això es representa pictòricament i escultòricament a la Verge amb aquests atributs.

Espanya fa un abús del dosser.

Es posa de moda el dosser de campanya a l’Edat Moderna, per a demostrar l’estirp dels nobles, de conqueridors i de guerrers.

Les estructures són de taules, potes cavallets, de domassos i de vent o camí.

En els banys públics hi ha llits. Si són de categoria, tenen drap i dosser.

 
Llit dels banys públics

Els arquibancs en el s.XV encastats o adherits al llit deriven dels llits encaixats.

 
Llit encaixat
 
Llit amb arquibancs

A Europa hi ha molta decoració de pergamí, una talla per a zones poc importants. A Catalunya seran típiques les talles amb formes romboïdals.

A poc a poc, a partir del s.XV la fusta va guanyant terreny al parament tèxtil.

 
Decoració de pergamí

S'estructura la cambra que un noble ha de tenir a Europa, amb els següents elements:[6]  El llit (al costat de la paret o centre)alçat sobre l’estrada o tarima; bancs, arquibancs o arques. Braser o xemeneia, seients per a visitants i aparador en el dormitori de les dames. També  una imatge religiosa sobre el llit ( al drap o al capçal). A més d’un aiguamans i un tovalloler alçat.

En aquesta època els mobles són desmuntables i mòbils.

 
Esquema de Jean Pèlerin

RenaixementModifica

 
Llit renaixentista d'inspiració oriental

Entrem en el s.XVI. Aquest nou estil ve d'Itàlia. Es veuen models arquitectònics reproduïts sense perdre la importància del teixit. Els terres d’escaquer de marbre són molt freqüents. Els teixits eren de procedència o d’inspiració oriental. Els contrastos de color vermell i daurat són freqüents.

L’estrada és d’origen àrab, es trasllada al món femení d'Espanya, Portugal i després a Sud Amèrica. Es col·locava a diferents llocs de la casa i fins i tot es podien  tenir de 2 a 4  estrades amb els seus dossers, és aquí on es rebia.

Es repeteix el concepte llit, taula, cadira. Probablement amagat sota la cadira hi havia l’orinal. Aquesta mena de cadira s'anomena “cadira de Sant Pere”.

 
Llit de columnes

Les cadires femenines, de dama són utilitzades en les estrades per les dones a Catalunya i a Castella pels homes convidats a l’estrada de les dones. Es respecten les diferents alçades entre homes i dones.

Sorgeix un nou model de llit. El llit de columnes. Aquestes fan de suport del cel i de les cortines. És el principal llit als s. XVI i XVII.

Els dossers prenen formes arquitectòniques amb frisos i motllures a més les columnes són tornejades seguint l’estil escultòric neoclàssic.

A poc a poc va apareixent el capçal de fusta tallada. La fusteria evoluciona cap a l’ebenisteria.

Apareix en la decoració el cuir retallat, una forma de pergamí enroscat que és típica del s.XVI.

Les imatges religioses estan incloses en els capçals dels llits, tallen les iconografies en fusta i les enquadren en escuts.

 
Capçal renaixentista

BarrocModifica

 
Llit a la Italiana

Es desenvolupa el llit a la italiana o llit sense capçal. És a dir el capçal està fet per teixit.

El llit és el lloc on es dorm i es rep als convidats, audiències, etc.,  fins al s.XVII .

És molt comú la sanefa de cadeneta (rectangle -oval -rectangle).

 
Llit de cordills

En el mobiliari català del s. XVI es repeteix la decoració d’arqueria, els capçals amb àngels portadors i angelots. Els mobles es rematen amb  galeries de “balaustrillos”.

Portugal desenvolupa un model de capçal amb files de columnes,[7] reinterpretat del model italià original. Mallorca també va tenir una gran esplendor en aquest àmbit i d’això trobem molts exemples conservats.

Llits de cordills: Eren per les classes socials més baixes. Amb uns claus en els travessers s’entrellaçaven unes cordes creant un enginyós somier. Es troben mitges columnes.

En aquesta època es va construir el Gran Llit de Ware (1590-1600)

 
Gran Llit de Ware vestit
 
Gran Llit de Ware despullat

En els teixits amb motius vegetals dominen amb daurats i adomassats (predomina la mangrana)  i el vermell, què és el color més car.

Hi ha representacions de teixits en escultura, els estofats.

 
Estofats: imitació a teixits

Hi havia canvis de colors segons l’època litúrgica o el moment (naixement, casament,mort,...).

 
Llit de dia

En el s.XVII les habitacions estaven rodejades de seients què es tocaven els uns amb els altres i el llit en un racó.

En el s.XVII apareix la tapisseria, es veu a les cadires i a les parets.

A Mallorca és típic el llit entorxat. Llit de columnes amb dosser i goteres i cortines que s’enrotllaven a les columnes i capçals de 3 o 4 capçaleres.

Trobem elements metàl·lics cisellats i incrustats. També contrastos de banús amb ivori.

En els països nòrdics continuen fent-se els llits encaixats per resguardar-se del fred.

Apareix el llit de dia. Provinents del món oriental. De la fi del s.XVII al s. XVIII. És una manera de rebre molt més informal.

Els seients ja tenen un respatller alt però romanen arraconats a les parets amb jocs de cornucòpies.[8]

Baixen les xemeneies l'any 1750 aproximadament. La xemeneia a la francesa la posa de moda Lluís XIV, té una xemeneia baixa amb un gran mirall fins al sostre de cristall colat.

 
Separació de l'alcova i la cambra pel Rei Sol

El Rei Sol comença a separar l’alcova de l’habitació amb una balustrada. Aquesta tendència ve del Palau de Vaux le Vicomte. Un palau amb portes alineades a prop de les finestres, sense passadissos. Així França reprèn el lideratge  en el tema de la moda.

Les visites ja no creuen l’alcova.

 
Llit a la duquesa

Llit a la duquessa. S’inventa a França a la fi del s. XVII. Es basa en una estructura de ferro que manté els draps del cel i així evita les columnes sense evitar el dosser.

 
Manzanilla tapissada

El tapisser té una gran rellevància. És qui forneix els objectes de luxe.

Tots els llits són desmuntables i es col·locaven en arcasses (arques grosses). Aquests també servien per a guardar-hi els teixits.

El moble principal de la casa és el llit. Aquest està separat per un arcó decorat amb més o menys exuberància. Continuen a tenir drap d’esquenes i dosser (a la imperial). És possiblement un motiu extrapolat de les esglésies del sud d’Itàlia.

En el s. XVIII l’antesala, en la part baixa s'entapissava amb teles de major o menor qualitat rematades amb un llistó de fusta.

 
Esquema d'una cambra barroca

Llit policromat a Catalunya “Llit d’Olot”Modifica

 
Llit d'olot Mare de Déu del Mont

Es desenvolupa a partir de la fi del s. XVIII, tot el s.XIX i començos del s.XX. De fet es feien fins fa molt poc a les empreses de: Pobla de Clarademunt, Pallerols.

El capçal esdevé una taula pintada. Poden anar penjades a la paret o clavades al llit.

Les formes arquitectòniques passen als llits transformant-se en una fusteria molt sòbria.

Continua sent difícil diferenciar els llits individuals dels de matrimoni.

Aquest estil de llit prové d’Itàlia, on en comptes de policromies són entapissats.

Es representen les goteres, angelots, gerros,etc.

Contorns molt moguts amb cisellats que poden arribar a ser molt fins, que juntament amb la policromia poden arribar a conformar veritables obres mestres.

Amb paper de gravadures es retallaven les figures, s’encolaven al capçal, s’il·luminen, s’unifiquen amb un vernís. Els primers a fer-ho varen ser els venecians, però també s’escampa per les Illes Balears i Catalunya.

NeoclassicismeModifica

 
Llit neoclàssic

Torna la sobrietat geomètrica de l’arquitectura clàssica.

S’utilitzen els teixits indians (teixits provinents de l’Índia estampats i amb molts colors). Primer s’importaven, però després ja es produeixen aquí. El més difícil d’aconseguir era la fixació dels colors. Catalunya en va ser un puntal i aquesta indústria es va desenvolupar molt.

Per les cases luxoses eren la roba de cada dia i per les més humils era la roba d’ocasions especials. Així s’abandonen les flàmules o llengües.

El tornejat passa de moda. Així els capçals es fan a base de plafons amb decoracions a la tapa amb talla.

També es fan bons treballs en marqueteria.

Trobem la decoració candelieri.

 
Talla candelieri de Frederic Marès

La parella de tauletes de nit apareix a la fi del s. XIX.

L’alcova es tanca amb portes. Poden ser de vidre, batents, corredisses, etc.

No desapareix el dosser, però es fa molt petitet, emmarcant el capçal.

Apareix el llit a la Polonesa, tot cobert, amb mitjos pilars que pugen a ¾ de l’alçada del llit i s’uneix amb el dosser que pot ser de diferents models. És un model que procedeix de França.

També el llit de púlpit. El llit a la italiana.

A Catalunya trobem el llit de Vic, caracteritzada per tenir un oval com a capçal.

S’intenta imitar la caoba amb policromia, puix que serà la fusta reina de l’època.

A la fidel s. VXIII apareixen els llits de campanya, plegables. Amb dosser o sense.

En llit de posts i bancs o llit de taules és el llit que s’usava antigament a les cases humils. Era format per posts – peça de fusta sostingudes per dos banquets de fusta o de ferro; al damunt s’hi posava la màrfega o el matalàs.

En el s. XIX i el XX es fan llits dissimulats. Simulen còmodes.

Tipus de potesModifica

El llit de taules o llit de posts se sosté sobre peus de gall i sobre pilars. Una pota bifurcada que es pot retallar, tallar, etc. per a decorar-la.

El peu de mitges columnes o “mitjos pilars” són elements tornejats mixtilínies. Ja existien anteriorment al s. XVIII.

La pota cabriolé és la que més era moda en el s. XVIII. Aquestes pugen en forma de mig pilar. És un acabat de luxe.

El s.XVIII és molt teatral, es juga amb policromies, teixits indians, marbradures, jaspiats, etc. Els materials que trobem a primer terme són els més valuosos a mesura que ens anem allunyant van apareixent més elements “falsos”.

Desapareixen les imatges religioses, segueixen sent iconografies religioses però no trobem per exemple verges i sants pintats. També apareixen elements mitològics.

En la resta d’Europa es desenvolupa el concepte d’intimitat. A França sorgeix el llit a la turca (també anomenat a la francesa). Els teixits són florals, la natura entre a la llar. Cerquen la línia serpentina.

Es redueixen els dossers.

Trobem llits encastats, llits de tres espatllers i altres varietats igual d'informals.

Com a complement trobem la safata de llit. Dintre d’aquests mobles es poden guardar objectes. A França inventen una taula de llit amb safata incorporada. També a partir de 1720 apareix la tauleta de nit. Té la funció de guardar l’orinal.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «peu». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. L'Anunciació, l'Epifania, la naixença de la Verge, Sant Cosme, Sant Damià, la guarició dels malalts i la mort de Sant Josep.
  3. S.XVIII-XIX. A Mallorca, encara es poden veure.
  4. Matalàs farcit de palla fàcilment modelable.
  5. Dosser.
  6. Vegeu esquema de Jean Pèlerin
  7. Capçaleres.
  8. Canelobre amb mirall.

BibliografiaModifica

GLOAG, J. A Short Dictionary of Furniture [Liverpool]: Tinling and Co. Ldt., 1952

RODRÍGUEZ BERNÍS, S. Diccionario de Mobiliario [Madrid]: Ministerio de Cultura, 2006

BELDEGREEN, A. The Bed [Boston]: Little, Brown and Co. International Division, 1991

PIERA, M.; MESTRES, A. El Moble a Catalunya. L'Espai Domèstic del Gòtic al Modernisme [Barcelona]: Angle, 1999

M.E.A.C. Mueble Español. Estrado y dormitorio [Madrid]: Consejería de Cultura de Madrid, 1990

CREIXELL CABEZA, R.M. Els Llits Policromats Catalans en el s.XVIII. Els Focus d'Olot i Mataró [Barcelona]: Universitat de Barcelona, 1997

PIERA, M. Taller de Catalogación de Mesas y Camas [curset monogràfic]. [Barcelona]: Associació per a l'Estudi del Moble, 2014

Enllaços externsModifica