El llobarro, la llobina, el llop, llop de mar, llobató,[2] mollet, (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans.[3] La forma juvenil es denomina pintat.[4]

Infotaula d'ésser viuLlobarro
Dicentrarchus labrax Modifica el valor a Wikidata
Dicentrarchus labrax (Belgium).jpg
Exemplar capturat a Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN135606 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaMoronidae
GènereDicentrarchus
EspècieDicentrarchus labrax Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
Combinació originalPerca labrax Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Dicentrarchus labrax map.png
Modifica el valor a Wikidata
Exemplar capturat a Turquia.
Llobarro
Vista lateral
Llobarros en una peixateria
Un llobarro en un aquari

MorfologiaModifica

  • Pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes.
  • Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars.
  • El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults.
  • Llavis carnosos.
  • Dues aletes dorsals.
  • Presenta radis espinosos a totes les aletes.
  • Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
  • El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
  • Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.[5][5][6][7][8][9][10][11]

ReproduccióModifica

Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.[12][13][14][15][16][17][18][19][20]

AlimentacióModifica

És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).[21][22][23][24][16][25][10][26][19]

HàbitatModifica

És un peix demersal, oceanòdrom, de clima subtropical (8 °C-24 °C, 72°N-11°N, 19°W-42°E) i que viu tant a la vora de les roques com als fons de sorra. Pot suportar perfectament l'aigua dolça o mig dolça, per la qual cosa es troba en indrets tan variats com les desembocadures dels rius, llacunes litorals, estuaris, ports i esculleres fins als 100 m de fondària.[5][27][28][10][11]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a la Mediterrània,[29] el sud de la Mar Negra i l'Oceà Atlàntic oriental (des de Noruega i Islàndia[30] fins al Senegal).[31] A causa del trencament d'algunes gàbies de piscifactories ara també se'n troba a Gran Canària i Tenerife (illes Canàries).[32]

LongevitatModifica

La seua esperança de vida és de 30 anys.[33][19]

CostumsModifica

  • És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.[34]
  • Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.[6][35]

Ús comercialModifica

És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.[11] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.[5][16][36][35][37][38][39][40][41]

Estat de conservacióModifica

No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.[36]

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans[10] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.[11]

ReferènciesModifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. [enllaç sense format] https://books.google.ga/books?id=ezfoAVIhrwUC&pg=PA124&lpg=PA124&dq=graella+ALDC&source=l&ots=CLUsuUIsHh&sig=ut4G1Tpp7RZOfgCQomp04n1AwaQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiHtdLbjaTcAhVKXRoKHaTGCXMQ6AEwA3oECAMQAQ#v=onepage&q=graella%20ALDC&f=true
  3. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  4. TERMCAT (català)
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «llobarro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 Animal Diversity Web (anglès)
  7. Pickett, Graham D., Pawson, Michael G., 1994. Sea Bass-Biology, Exploitation, and Conservation. Chapman & Hall, Londres.
  8. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  9. Smith, C.L., 1990. Moronidae. p. 692-694. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 FishBase (anglès)
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d’aplicació les talles que estableix l’annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d’abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d’aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.
  12. Barnabé, G., 1973. Contribution à la connaissance de la croissance et de la sexualité du loup (Dicentrarchus labrax) de la région de Sète. Ann. Inst. Océanogr. Paris Nouv. Sér. 49(1):49-75.
  13. Marinaro, J.Y., 1971. Contribution à l'étude des oeufs et larves pélagiques de poissons Méditerranéens. V. Oeufs pélagiques de la Baie d'Alger. Bull. Inst. Océanogr. 3(1):1-118.
  14. Pauly, D. i R.S.V. Pullin, 1988. Hatching time in spherical, pelagic, marine fish eggs in response to temperature and egg size. Environ. Biol. Fish. 22(4):261-271.
  15. Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.
  16. 16,0 16,1 16,2 Pickett, Graham D., Pawson, Michael G., 1994.
  17. Murua, H. i F. Saborido-Rey, 2003. Female reproductive strategies of marine fish species of the North Atlantic. J. Northwest Atl. Fish. Sci. 33:23-31.
  18. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  19. 19,0 19,1 19,2 IUCN (anglès)
  20. Marine Species Identification Portal (anglès)
  21. Ferrari, I. i A.R. Chieregato, 1981. Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta. Aquaculture 25:243-257.
  22. Gatesoupe, F.J. i J.H. Robin, 1982. The dietary value for sea-bass larvae (Dicentrarchus labrax) of the rotifer Brachionus plicatilis fed with or without a laboratory-cultured algae. Aquaculture 27:121-127.
  23. Gatesoupe, F.J. i P. Luquet, 1981. Practical diet for mass culture of the rotifer Brachionus plicatilis: application to larval rearing of sea bass, Dicentrarchus labrax. Aquaculture 22:149-164.
  24. Girin, M., 1975. La ration alimentaire dans l'élevage larvaire du bar, Dicentrarchus labrax (L). Tenth European Symposium in Marine Biology. Oostende, Vol. 1:171-188.
  25. Tortonese, E., 1986. Moronidae. p. 793-796. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  26. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
  27. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  28. Moreira, F., C.A. Assis, P.R. Almeida, J.L. Costa i M.J. Costa, 1992. Trophic relationships in the community of the Upper Tagus Estuary (Portugal): a preliminary approach. Estuar. Coast. Shelf-Sci. 34:617-623.
  29. Wassef, E. i H. El Emary, 1989. Contribution to the biology of bass, Dicentrarchus labrax L. in the Egyptian Mediterranean waters off Alexandria. Cybium 13(4):327-345.
  30. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, 568 pp.
  31. Dolgov, A.V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
  32. www.caranx.net (castellà)
  33. Campillo, A., 1992.
  34. Determinació de l'activitat natatòria del llobarro (Dicentrarchus labrax, L.) mitjançant tècniques de velocimetria acústica d'alta freqüència (ADV) (català)
  35. 35,0 35,1 Frimodt, C., 1995.
  36. 36,0 36,1 Wheeler, Alwyne, 1975.
  37. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192p.
  38. PescaBase (castellà)
  39. Peixos de Palamós (català)
  40. Desarrollo de productos ahumados a partir de lubina (Dicentrarchus labrax L.) (castellà)
  41. AsturNatura (castellà)

Enllaços externsModifica