Obre el menú principal

Llocnou de Sant Jeroni

municipi del País Valencià

Llocnou de Sant Jeroni és un municipi País Valencià de la comarca de la Safor.

Infotaula de geografia políticaLlocnou de Sant Jeroni
Bandera de Llocnou de Sant Jeroni.svg Escut de Llocnou de Sant Jeroni.svg
Església Llocnou.jpg

Localització
Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià.png
 38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O / 38.9130107°N,0.2841276°O / 38.9130107; -0.2841276
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaSafor
Població
Total 542 (2018)
• Densitat 83,38 hab/km²
Gentilici Llocnouí, llocnouina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 6,5 km²
Altitud 98 m
Limita amb
Partit judicial Gandia
Festa major Del 12 d'agost al 16 d'agost
Organització política
• Alcalde Ricard Igualde García
Identificador descriptiu
Codi postal 46726
Codi de municipi INE 46153
Codi ARGOS de municipis 46153
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

 
Carta pobla de Llocnou de Sant Jeroni (1609) .

Recents excavacions fetes al jaciment conegut com La Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80 han tret a la llum deixalles romanes. Romana també és la vil·la de la Sort on s'han fet importants troballes ceràmiques. El poble, però, té el seu origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans i que el 1361 pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós. Aquest va vendre-la a Arnau Sarina, posteriorment passà als ducs de Gandia que la donaren, el 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscos abandonaren el Rafalet, en 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del segle XX els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de què era annex.

Economia i demografiaModifica

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouins. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouins dedicats al transport.

GeografiaModifica

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

Edificis d'interèsModifica

Del seu patrimoni tan sols destacar:

  • La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.
  • El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del segle XX, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acord amb uns paràmetres purament classicistes, inspirats en l'academicisme divuitesc. El criteri inspirador del projecte era d'allò més simple: fer una església nova segons el model més corrent de les esglésies valencianes, o de les esglésies de la contornada, un llenguatge que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. Diguem-ho en altres paraules: es va tractar de fer una església "tradicional" a fi que la fe pogués perviure d'acord amb les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un projecte típic d'un temps també molt especial: l'època del general Franco.

El resultat del projecte, dut a execució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que realment poc tenia a veure en realitat amb els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven: va resultar una cosa completament diferent. Encara ressonen els judicis d'un crític prestigiós, com era D. Alfons Roig, que en ser preguntat allà a finals dels anys seixanta, quina era la millor solució per al teginat de l'església, els presents van haver d'oir amb estupor que la millor solució era "deixar que es veiessen les estrelles". És evident que Don Alfons -enemic com sabem de l'arquitectura de segell franquista-, no volia dir altra cosa que: és tan desgraciada l'obra que no té cap solució.

Aquesta anècdota no és banal. Reflecteix una realitat que és aquesta: el projecte, d'acord amb els seus paràmetres intencionals, ha estat un fracàs rotund. Ara bé no necessàriament s'havia de compartir aquella opinió tan radical de D. Alfons Roig -típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar-, la qual ha tingut el seu pes específic i ha estat causa principal d'un sentiment bastant generalitzat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, no cap dubte, és la joia arquitectònica més preada que ha produït aquesta població de la Safor en el segle XX. És evident que els llocnouins han estat molt resignats a la decepció.

És així com aplegats a la darrera dècada del segle XX, una iniciativa popular, sorgida de forma espontània, va voler emprendre la rehabilitació de l'interior, centrant-se en concret en donar algun tipus de solució al sostre interior. Això va constituir l'espoleta que va desencadenar una reflexió profunda al voltant de la intervenció integral en el temple, el qual tenia dues fites essencials, les quals han estat acomplides feliçment: la intervenció en l'interior i la rehabilitació/construcció del campanar.

Ambdues coses s'han fet a partir del mateix criteri, que resta explicat millor en els capítols específics que dediquem a cada cosa. La clau d'aquest criteri ha resultat també senzilla, encara que el procés de la seua definició i concreció no ha estat gens fàcil: hem tractat en tot cas d'allunyar-nos de tot allò que ha estat el criteri intencional neobarroc o, en el seu cas, neoacademicista, que en el seu moment, en l'execució efectiva, no s'havia aconseguit de forma satisfactòria. Aquest llenguatge, això no obstant, ha quedat reduït de forma exclusiva als elements mobles, ja que s'ha conservat i es manté en ús un bon patrimoni moble -en especial, les imatges devocionals. En l'interior, se li ha tret partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro ha quedat a la vista i, en l'exterior, tot allò que ha requerit nova construcció, com ara el conjunt format pel cos de campanes i remat del campanar, s'ha replantejat de nou, tractant de trobar un just equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

Festes PatronalsModifica

Celebra les seues festes patronales del 12 al 16 d'agost en honor a Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Política i GovernModifica

Corporació municipalModifica

La corporació municipal o Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 5 de Partit Socialista del País Valencià-PSOE, 1 de Partit Popular i 1 de Coalició Compromís.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Llocnou de Sant Jeroni

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ricard Igualde García 219 57,33% 5 ( +1)
Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PP)   Juan Manuel Camarena Escrivá 81 21,2% 1 ( -2)
Compromís per Llocnou de Sant Jeroni   Miquel Camarena Artés 76 19,9% 1 ( +1)
Vots en blanc   6 1,57%
Total vots vàlids i regidors 382 100 % 7
Vots nuls 6 1,55%**
Participació (vots vàlids més nuls) 388 88,99%**
Abstenció 48* 11,01%**
Total cens electoral 436* 100 %**
Alcalde: Ricard Igualde García (PSPV) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (5 de PSPV[1])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[2] Junta Electoral de la Zona de Gandia.[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Federico Artes Martínez UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 Salvador Antonio Alarcó Belmar II 17/06/1995 --
1999 - 2003 Salvador Antonio Alarcó Belmar Bloc-EV-II 03/07/1999 --
2003 - 2007 Salvador Antonio Alarcó Belmar Bloc-EV 14/06/2003 --
2007 - 2011 José Climent Català PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Ricard Igualde Garcia PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015 - 2019 Ricard Igualde Garcia PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

ReferènciesModifica

  1. de la Dueña, Óscar «El PP vence en 13 municipios aunque pierde casi 8.000 votos respecto a 2011 en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 26-05-2015 [Consulta: 26 gener 2016].
  2. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Consulta de resultados electorales» (en castellà). [Consulta: 31 desembre 2015].
  3. Junta Electoral de la Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Gandia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 79, 28-04-2015, pàg. 171 [Consulta: 3 agost 2015].
  4. Ara. «Eleccions 24-M - Municipals - Llocnou de Sant Jeroni», 24-05-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llocnou de Sant Jeroni. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica