Llocnou de Sant Jeroni

municipi del País Valencià

Llocnou de Sant Jeroni és un municipi País Valencià de la comarca de la Safor.

Infotaula de geografia políticaLlocnou de Sant Jeroni
Bandera de Llocnou de Sant Jeroni Escut de Llocnou de Sant Jeroni
Bandera de Llocnou de Sant Jeroni Escut de Llocnou de Sant Jeroni
Església Llocnou.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Llocnou de Sant Jeroni respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 38° 54′ 47″ N, 0° 17′ 03″ O / 38.913°N,0.2841°O / 38.913; -0.2841
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaSafor Modifica el valor a Wikidata
Població
Total546 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat84 hab/km²
GentiliciLlocnouí, llocnouina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud98 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialGandia
Festa majorDel 12 d'agost al 16 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRicard Igualde García Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46726 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46153 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46153 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webllocnoudesantjeroni.es Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Carta pobla de Llocnou de Sant Jeroni (1609) .

Excavacions fetes al jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys 40-80, han tret a la llum restes romanes. També és romana la vil·la de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'origen en una alqueria àrab anomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al voltant de la qual es poden trobar senyals d'ibers i romans. L'any 1361, la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de Gandia, que la donaren, en 1424, al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

En 1505 els moriscs abandonaren el Rafalet. En 1609, després del definitiu despoblament de l'antic emplaçament, els monjos donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dues de Castellonet per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

A les primeries del segle xx els Pobils, que posseïen l'almàssera, i els Tonets, comerciants de vi, eren les famílies més poderoses del poble. Fins a 1953 no va assolir la independència eclesiàstica de la parròquia d'Almiserà, de la qual era annex.

Economia i demografiaModifica

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de 2004) és llocnouins. L'economia local es basa en l'agricultura dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi ha molts llocnouins dedicats al transport.

GeografiaModifica

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'Ador i regat pel Vernissa, trobem les partides de la Cuta i l'Ombria on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la muntanya i també hi ha moltes fonts.

Edificis d'interèsModifica

Del seu patrimoni tan sols destacar:

  • La Granja. Antic lloc d'esbarjo i administració dels monjos, que es troba al Rafalet.
  • El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del segle xx, una obra planificada en l'any 1951 per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acord amb uns paràmetres purament classicistes, inspirats en l'academicisme divuitesc. El criteri inspirador del projecte era d'allò més simple: fer una església nova segons el model més corrent de les esglésies valencianes, o de les esglésies de la contornada, un llenguatge que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. Diguem-ho en altres paraules: es va tractar de fer una església "tradicional" a fi que la fe pogués perviure d'acord amb les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un projecte típic d'un temps també molt especial: l'època del general Franco.

El resultat del projecte, dut a execució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a veure en realitat amb els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art Alfons Roig, quan a finals dels anys seixanta se li va preguntar quina era la millor solució per al teginat de l'església, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de segell franquista, va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acord amb eixa visió, el projecte ha sigut, d'acord amb els seus paràmetres intencionals, un fracàs rotund. Ara bé no necessàriament s'havia de compartir aquella opinió tan radical de D. Alfons Roig -típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar-, la qual ha tingut el seu pes específic i ha estat causa principal d'un sentiment bastant generalitzat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, no cap dubte, és la joia arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el segle xx. És evident que els llocnouins han estat molt resignats a la decepció.

En la darrera dècada del segle XX, per iniciativa popular, es va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialitzar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'allunyar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguatge va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en ús especialment, les imatges devocionals. En l'interior, se li va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) es va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

Festes PatronalsModifica

Celebra les seues festes patronales del 12 al 16 d'agost en honor a Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Política i GovernModifica

Corporació municipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de Compromís per Llocnou de Sant Jeroni (Compromís).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Llocnou de Sant Jeroni

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ricard Igualde García 198 53,23% 4 ( -1)
Compromís per Llocnou de Sant Jeroni   Miquel Camarena Artés 142 38,17% 3 ( +2)
Altres candidatures[a][b]   30 8,06% 0 (  -1)
Vots en blanc   2 0,54%
Total vots vàlids i regidors 372 100 % 7
Vots nuls 4 1,06%
Participació (vots vàlids més nuls) 376 86,44%**
Abstenció 59* 13,56%**
Total cens electoral 435* 100 %**
Alcalde: Ricard Igualde García (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (4 de PSPV)
Fonts: JEC,[1] JEZ Gandia,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2011 l'alcalde de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de PSPV.[5][6]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Federico Artes Martínez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Camarena Signes PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Salvador Antonio Alarcó Belmar II 17/06/1995 --
1999–2003 Salvador Antonio Alarcó Belmar Bloc-EV-II 03/07/1999 --
2003–2007 Salvador Antonio Alarcó Belmar Bloc-EV 14/06/2003 --
2007–2011 José Climent Català PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Ricard Igualde Garcia PSPV-PSOE 11/06/2011 --
2015–2019 Ricard Igualde Garcia PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Ricard Igualde Garcia PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[6]

NotesModifica

  1. També hi participaren a les eleccions de 2019: Partit Popular (PP) (30 vots, 8,06%).
  2. El PP perdé el regidor obtingut en 2015.

ReferènciesModifica

  1. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.445 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de Zona de Gandia «Edicto de la Junta Electoral Zona de Gandia sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [Gandia], 82, 30-04-2019, pàg. 132 [Consulta: 25 juliol 2019].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 25 juliol 2019].
  4. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sant Jeroni», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
  5. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  6. 6,0 6,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llocnou de Sant Jeroni. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llocnou de Sant Jeroni