Llombai

municipi del País Valencià

Llombai és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Infotaula de geografia políticaLlombai
Escut de Llombai (de fet).svg
Creu Plaça Llombai.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Llombai respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 16′ 53″ N, 0° 34′ 19″ O / 39.281388888889°N,0.57194444444444°O / 39.281388888889; -0.57194444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
Comarquesla Ribera Alta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.685 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat48,29 hab/km²
GentiliciLlombaí, llombaïna Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície55,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud100 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialPicassent
Dades històriques
PatrociniMare de Déu del Roser Modifica el valor a Wikidata
Festa majorDel 17 al 26 d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Forés Sanz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46195 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46156 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46156 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webllombai.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Alfarb, Catadau, Montserrat, Montroi i Real de Montroi (a la mateixa comarca); i amb Dosaigües i Picassent (a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Sud respectivament).

GeografiaModifica

El terme municipal es troba en la denominada Vall dels Alcalans, antiga comarca històrica que s'integrà posteriorment a la Ribera Alta com a subcomarca. El riu Magre separa Llombai del terme de Montroi en una longitud de 3.600 metres i aboca les seues aigües al riu Xúquer. La topografia oscil·la entre les cotes de 130 i 235 msnm.

El poble forma pràcticament una conurbació amb Catadau i Alfarb.

HistòriaModifica

Encara que els seus orígens poden remuntar-se a l'època romana, com ho testimonien les làpides i inscripcions trobades al seu terme, Llombai fou una alqueria musulmana, de la qual depenien Alfarb, Catadau i Alèdua, ocupada per les tropes de Jaume I el 1238 i donada a Guillem de Galàubia; de població mixta de cristians i moros, el 1261 va comprar-la Roderic Martín d'Azagra, i el 1306 pertanyia a Gonçal Garcia, senyor de Moixent.

El 1329 es crea la parròquia; el 1338 passà als Centelles i el 1494 fou adquirida a per la casa ducal de Gandia. El 1530, Carles I atorgà el títol de marquès de Llombai al primogènit del duc de Gandia, Francesc de Borja i Aragó, cavallerís major de l'emperadriu Isabel. El 1522 els agermanats d'Alzira saquejaren el poble i batejaren a la força tots els moros; el 1525 es va donar validesa a eixos baptismes, es tancà la mesquita i s'obligà els conversos a lliurar les armes; Francesc de Borja va fundar-hi el 1545 el convent de dominics de la Santa Creu; els moriscs que hi romangueren pertanyien a la fillola d'Alberic i la seua expulsió va provocar la sublevació dels del marquesat, que nomenaren rei un morisc de Catadau, anomenat Vicent Turixí. El 31 de maig del 1611, Carles de Borja donà carta pobla a vint-i-tres nous veïns cristians vells per a repoblar Llombai, que s'uniren a l'antic nucli de cristians vells que ja hi vivien, arribant la població de la vila de Llombai a una xifra total d'entre 63 i 73 veïns.[1] La repoblació d'Alèdua, però, va fracassar, i l'antic lloc morisc quedà despoblat des de llavors.

En el segle XVIII el marquesat de Llombai passà successivament als Pimentel, comtes-ducs de Benavent, i als Téllez-Giron, ducs d'Osuna; segons Francesc Benlloch, governador del marquesat, el 1756 Llombai tenia 1.802 fanecades de regadiu i 2.994 de secà; els conreus i la seua partició amb el senyor eren: la fulla de morera (seda), 1/5 en regadiu i un 1/15 en secà; l'oli, 1/5; les garrofes 1/6; el vi i la pansa 1/12; el blat 1/6 i 1/11; el panís 1/6. En les guerres del Francés i en les carlistes fou testimoni de diversos enfrontaments. Al llarg de la seua història ha pertangut a Alfarb i a Alginet.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2011
2.224 2.190 2.227 2.220 2.228 2.271 2.240 2.320 2.382 2.600 2.786

EconomiaModifica

El poble es manté en un estat econòmic acceptable a causa de les activitats relacionades amb la indústria de confecció en pell i a les activitats agrícoles i ramaderes. A més, s'està convertint en un apreciat punt del turisme de l'interior gràcies als seus paratges naturals.

Política i GovernModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 d'Independents per Llombai (IPL).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Llombai

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   José Forés Sanz 782 48,51% 6 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Ramón Gómez Bernabeu 488 30,27% 3 ( )
Independents per Llombai   Salvador Climent Pellicer 404 23,63% 3 ( -1)
Vots en blanc   24 1,49%
Total vots vàlids i regidors 1.614 100 % 11
Vots nuls 31 1,89%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.643 79,72%**
Abstenció 418* 20,28%**
Total cens electoral 2.061* 100 %**
Alcalde: José Forés Sanz (PP) (15/06/2019)
Fonts: JEC,[2] JEZ València.[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des del 2019 l'alcalde de Llombai és José Forés Sanz (PP).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Bartual Ferrando PCE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Bartual Ferrando
Francesc Joanes Llorens
Vicente Forés Peris
PSPV-PSOE
PCE-PCPV
AP-PDP-UV-UL
28/05/1983
n/d
n/d
?
?
--
1987–1991 José Sanz Durá UV 30/06/1987 --
1991–1995 José Sanz Durá UV 15/06/1991 --
1995–1999 Mª Monserrat Forés Martínez PRSV 17/06/1995 --
1999–2003 Mª Monserrat Forés Martínez PRSV 03/07/1999 --
2003–2007 David Cervera Sanz PP 14/06/2003 --
2007–2011 David Cervera Sanz PP 16/06/2007 --
2011–2015 José Forés Sanz PP 11/06/2011 --
2015–2019 Anselmo Cardona Puig PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 José Forés Sanz PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

  • Església de la Santa Creu. Construïda en l'antic convent dels dominics, fundat el 1545 per ordre de Sant Francesc de Borja, 1r Marquès de Llombai. Es tracta de l'últim exemple del gòtic rural valencià construït.
  • Ermita de Sant Antoni Abat. Segle XVII.
  • Castell d'Alèdua. Bell exemple de construcció musulmana de defensa taifal, visible des de tot el Marquesat. Solament se'n conserva la torre principal i part del seu mur defensiu. És molt similar als altres castells de la zona, especialment els de Benifaió (Torre Mussa i Torre de la Plaça), Espioca i altres.

Llocs d'interésModifica

  • Cova de les Meravelles. Amb estalactites i estalagmites, va ser l'escenari de la llegenda del Morisc Texixí amagat en la Cova, que van trobar el comte de Carlet Jordi de Castellví i altres. La història confirma que Texixí va ser trobat en la Mola de Cortes.
  • Besori. Muntanya de 360 m. Va ser vèrtex geodèsic per a la triangulació cartogràfica de l'Estat Espanyol, i avui dóna nom a nombroses associacions culturals.

FestesModifica

  • Sant Antoni. El 17 de gener.
  • Festa de la Sang. El segon dimecres de juliol se celebra des de fa molts anys amb eixides al camp i a la muntanya. Actualment les eixides es fan a les platges. És una festa que, tot i coincidir amb la festivitat de la Santíssima Sang, no té cap component religiós en Llombai ni en els veïns d'Alfarb i Catadau.
  • Festa del Roser. El primer diumenge d'octubre, en honor a la Mare de Déu del Rosari, patrona canònica de la població. Actualment només s'hi celebra una missa i la solemne processó en honor a la patrona. Des del 2004, la vespra s'hi celebra una "dansà" a càrrec de l'Escola de Danses d'Alfarb.
  • Festes d'estiu. Del 17 al 26 d'agost.

Fills il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Ardit, Manuel (2004). Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX. Catarroja - Barcelona: Editorial Afers, pàgina 82. ISBN 84-95916-19-3
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.507 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de la Zona de València «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Valencia sobre candidaturas proclamadas para las Elecciones Locales 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 99 [Consulta: 16 juny 2019].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 2 agost 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Llombai», 26-05-2019. [Consulta: 1r agost 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Llombai. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llombai